2.6. Esquema Escriptures Complet (2013)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Paleografía y Diplomática
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 29/05/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

ESQUEMA  ESCRIPTURES     2.1.  L’EVOLUCIÓ  DE  L’ESCRIPTURA  LLATINA     SISTEMA  ANTIC  (característic  l’ús  de  majúscules)   • • • • • Escriptura  arcaica  (VII-­‐III  a.C)   Capital  Epigràfica  (III  a.C-­‐IX  d.C)   Capital  cursiva  (III  a.C-­‐II  d.C)   Capital  rústica  (I  a.C-­‐V  d.C)   Capital  quadrada  (IV-­‐V  d.C)     SISTEMA  NOU   -­‐S’introdueix  la  minúscula  (entre  el  II  i  III  d.C)   -­‐Tipus:   • • Minúscula  cursiva  nova  (III-­‐VII)     o Documentaria   (cancelleries,   administració   i   àmbit   privat)   i   també   producció   librària   o No  té  clarobscurs  (clau)   o Moltes   lletres   obertes   (a,   g,   d)   o E  peculiar   o Moltes  lligadures  (no  s’aixeca   l’instrument   del   suport)à   moltes   lletres   canvien   la   morfologia   (separació   de   traços  d’una  mateixa  lletra)   o Mòdul  irregular   o Inclinació  a  la  dreta   o Ulls  oberts  en  algunes     Uncial  (IV-­‐VIII)   o Librària,   sobretot   per   als   còdexs   cristians   (els   primers),   diferenciant-­‐se   dels  textos  pagans.   o Escriptura   mixta   à   majúscules,   minúscules  i  algunes  pròpies   1     o o • • Mòdul  més  aviat  gran  i  contrastant   Es  distingeixen  de  la  semiuncial,  per  exemple,  les  B,  les  F  i  les  G  sobretot.                 Semiuncial  (V-­‐IX)   o Per  a  còdexs,  ús  librari,  sobretot  centres  monàstics.   o Majúscules  i  minúscules,  però  més  minúscules  que  la  uncial   o Mòdul  petit  i  traç  lleuger   o Verticalitat   o Arrodoniment  en  les  formes,  sobretot  en  els  ulls   o Astes  més  curtes   o Poca  presència  de  lligadures,  excepte  les  de  traç  transversal  (f,  g,  r,  t)   o N  i  T  tenen  formes  uncials   o G  molt  característica  (clau)       b d h l f g p q             2     2.2.  PARTICULARISME  GRÀFIC  ALTMEDIEVAL     Es  trenca  la  tradició  gràfica  de  l’Imperi  Romà,  que  es  difongué  per  tot  l’imperi,  amb  majoria  de   gent  alfabetitzada.  I  del  segle  V  al  VIII,  tindrem  fragmentació,  amb  els  nous  regnes  germànics,   amb  una  consideració  també  menor  de  l’escriptura.  Més  producció  librària.     1.  Irlanda  i  Anglaterra:  escriptures  insulars  (VI-­‐XII)     • • • Producció  librària   Tenim  la  irlandesa  i  la  anglosaxona   La  insular  majúscula  i  la  minúscula   Majúscula:   • Còdexs  més  solemnes  à  molt  ornamentada  en  les  lletres  inicials  sobretot,  elements   simbòlics  (animals)  i  dents  de  llop.  Són  característiques  la  B,  D,  F,  G,  N.   Minúscula:   • Còdexs  menys  solemnes  à  abunden  els  enllaços   i   les   abreviatures,   A   obertes   i   tancades,   E   sol   sobresortir,   R   llargues,   també   les   P   i   les   Q.   Enllaços  peculiars.     2.  Península  Itàlica  (VI-­‐VIII/XIII):     -­‐Al  voltant  de  les  catedrals     Nord:  antiqua,  longobarda   3     • • • • • Centres  episcopals  i  monàstics   Minúscula  cursiva   formes  arrodonides   traçat  fàcil   abundància  d’enllaços   Centre:  curial  romana  (Cancelleria  Pontifícia)     Sud:  beneventana   • • • • • • • destaca  Montecassino   arrodonida,  cal·∙ligràfica   traços  gruixuts  (pel  tall  de  la  ploma)   lletres  juntes,  atapeïdes   enllaços   T  amb  ull   correcta  separació  de  les  paraules     3.  Centre  Europa  (VI-­‐VII/IX):     merovíngia  (Luxeuil,  Laon,  Corbie)       -­‐A  la  Gàl·∙lia,  territori  molt  romanitzat,   que  preserva  l’estructura  administrativa   romana.  Per  això  es  manté  la  documental   • Diplomes  merovingis   o Allargaments  artificiosos   o Lletres  comprimides   o Molt  cursiva   o  Molts  enllaços,  forçats   o Gran  artificiositat  la  defineix  i   s’identifica  fàcil   • Centres  de  producció  monàstics   (precarolines)   o Luxeuil  à  inicials  decorades,  S   arrodonides,  A  obertes,  separen  com   volen   o Corbie   o Laon     4     4.  Península  Ibèrica:  visigòtica  (V-­‐XII)     2  períodes:     -­‐  finals  s.V-­‐VII.  Pocs  testimonis  gràfics.     -­‐  s.VIII-­‐s.XII.  Còdexs  i  documents.  Derivats  de  la   cursiva  nova.   2  variants:     visigòtica  rodona  /còdexs       ús  de  capitals,  més  cal·∙ligràfica     però  també  algunes  formes  cursives  (A  oberta,  G  i  T  amb  ull,  I  llargues)   i  nexes.        visigòtica  cursiva  /  documents   elements  cursius  (lligadures,  nexes,  enllaços)   A  oberta  que  sembla  més  una  E  (clau)   T  amb  ull,  i  llarga     2.3.  ESCRIPTURA  CAROLINA  (VIII-­‐IX)         -­‐Retorn  a  la  unitat  gràfica  gràcies  al  treball  globalitzador  de  Carlemany.   5     -­‐Reforma  administrativa  i  cultural  à  més  importància  de  l’escriptura  i  major  presència  social.   -­‐Prové   de   la   minúscula   cursiva   nova,   la   uncial   i   la   semiuncial,   la   merovíngia,   les   escoles   monàstiques  que  partien  també  de  les  tres  primeres,  amb  lletres  precarolines  (Corbie...).   -­‐S’estén   per   França   i   després   pels   territoris   de   l’Imperi:   regions   germàniques   i   helvètiques,   nord   d’Itàlia.   Però   també   arriba   fora:   sud   d’Itàlia,   Anglaterra,   Península   ibèrica   (a   la   Marca   Hispànica  abans,  al  IX,  per  la  dependència  franca)   -­‐Usos   libraris  à   escriptura  carolina  comú;   diplomàtica   à   escriptura  minúscula  diplomàtica.   Les  dues  tenen  pràcticament  les  mateixes  característiques.   -­‐Característiques   • • • • • • • • • • • Clara,  equilibrada  i  llegible   Formes  regulars,  constants  i  arrodonides   Mòdul  equilibrat   No  contrastos   Poques  lligadures  i  pocs  enllaços  (trobem  CT  i  ST,  i  el  nexe  ET)   S  alta   B  composta  de  traços  clars   D  uncial   G  amb  els  traços  principals  oberts  (clau)   E  en  tres  traços   Poques  abreviatures  fins  al  XI  (mirar  les  que  hi  ha)   -­‐A  Catalunya  arriba  al  segle  IX  pel  domini  franc  i  l’intercanvi  cultural.   -­‐A  Castella,  cap  a  finals  del  XI     2.4.  ESCRIPTURA  GÒTICA  (Baixa  Edat  Mitjana  à  aprox.  des  del  XI)     -­‐Es  desenvolupa  a  Europa  a  partir  del  XII   -­‐Noves  necessitats  d’escriptura  (burgesia,  nous  oficis,  universitats,  noves  institucions  com  les   cancelleries  o  els  notariats).  Augment  alfabetització.  I  arribada  del  paper.   -­‐Librària  i  Documental  cursiva   -­‐Característiques:   • Canvi  tècnic  à  ploma  amb  tall  oblic  a  l’esquerra   o Canvis  en  el  traçat  (+  angulosos)   o Contrastos  molt  marcats   o Clars-­‐obscurs   6     • • • • • • • Tendència  a  la  regularitat,  la  uniformitat  i  el  ritme  dels  signes   Les  grafies  tenen  tendència  a  la  verticalitat  (“s”  que  sobresurten  per  dalt  i  baix...)   Traços  angulosos  provocats  per  l’ús  d’un  nou  tipus  de  ploma   Les   parts   inferiors   d’algunes   lletres   acaben   en   punxa   (també   conseqüència   nou   tall   ploma)   L’últim  traç  d’algunes  lletres  (m,  n,  u)  serveix  d’enllaç  en  les  següents  (lligadures)   Cursivitat   i   ús   d’abreviatures   tècniques   (manuals   universitaris   i   llibres   notarials...),   al   escriure’s  més,  cal  fer-­‐ho  més  ràpid   Alfabet   majúscules   deriva   en   gran   part   de   l’escriptura   uncial   i   la   capital,   amb   traços   ornamentals  en  algunes  grafies.     -­‐Lleis  de  Wilhem  Meyer:   • • • Les   corbes   de   dues   lletres   col·∙locades   una   davant   de   l’altra   (be,   oc,   po)   s’apropen   i   recobreixen  mútuament  (nexe)   Per  evitar  la  trobada  o  tangència  entre  corba  i  recta  de  la  “r”  en  arc  adopta  forma  de   “2”:  orum,  br,  dr,  Ur.   La   “d”   pren   forma   uncial   amb   asta   incurvada   cap   a   l’esquerra   davant   de   lletres   rodones  com  la  “a”,  la  “o”,  la  “i”  i  la  “r”  en  forma  de  2.   -­‐A  Catalunya:   • • • • S.XII-­‐  ½  XII:  minuscula  postcarolina  (pocs  contrastos)   ½  XII  -­‐  principis  s.  XIII  :  protogòtica  (contrastos  i  trencats  en  els  traços)   principis  s.XIII:  gòtica  incipient  (contrastos  molt  marcats)   Gòtica  catalana:  des  de  1250  a  1380  (quan  ja  està  completament  definida)     7           8     ESCRIPTURA  HUNANÍSTICA  (XIV-­‐XVIII  inclòs)     -­‐Es  dona  en  el  context  italià  del  Renaixement  i  l’humanisme,  la  recuperació  dels  clàssics...   -­‐Copien  els  llibres  carolins  del  X  i  XI  (escriptura  que  anomenen  antiqua)   -­‐Tipus  gràfic  bell,  rebuig  de  tot  ho  medieval.     -­‐Tipus:   • Humanística  rodona  (littera  antiqua)   • • • • • • • • mòdul  més  gran   arrodoniment  de  les  formes,  sobretot  pel  que  fa  a  la  lletra  g  (clau)   astes  molt  dretes   traçat  dels  signes  de  forma  aïllada   Poques  abreviatures  i  pocs  enllaços  (st/ct)   I  el  nexe  et   En  realitat,  és  com  la  carolina,  el  que  fan  es  copiar.   Usos:  libraris  i  cercles  intel·∙lectuals       • Humanística  cursiva  o  itàlica     • Més   àgil,   resultat   de   l’evolució   de   les   formes   gòtiques   i   la   seva   barreja   amb   les   noves  formes  italianes,  humanístiques.   • a  tancada  i  rodona   • s  enllaçada  amb  la  lletra  precedent   • s  de  doble  corba  en  situació  final   • traç  ascendent  de  l,  h  i  b  sense  banderola.   • Inclinació  progressiva  cap  a  la  dreta   • Astes  ascendents  i  descendents  llargues   • Lligadures  abundants   • Es  manté  el  nexe  et  =  &     9       10     ...

Tags: