20. Evolució + 22. Pinçans (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura Biologia del desenvolupament
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

EVOLUCIÓ  I  PINÇANS     DESENVOLUPAMENT  20  I  22   PRINCIPIS  BÀSICS  DE  L’EVOLUCIÓ   Els   canvis   en   un   llinatge   al   llarg   de   les   generacions   es   deuen   a   la   variació   fenotípica   heretable   de   les   poblacions   així   com   als   factors   ecològics   que   fan   que   algunes   variants   fenotípiques  contribueixin  més  a  la  propera  generació.   DUES  VISIONS   -­‐  La  genètica  evolutiva  suposa  que  la  variació  és  aleatòria  i  se  centra  en  com  varien  les   freqüències  gèniques  en  una  població  al  llarg  del  temps.   -­‐   La   visió   evo-­‐devo   vol   entendre   com   canvia   en   cada   moment   la   distribució   dels   fenotips   en   una   població.   Suposa   que   la   variació   genotípica   és   aleatòria,   però   no   la   variació  fenotípica  (direccional).  Les  variants  possibles  depenen  del  desenvolupament.   1.  EVOLUCIÓ  COM  A  PROCÉS  HISTÒRIC   El  que  veiem  no  és  resultat  de  la  selecció  actual,  sinó  el  resultat  de  la  selecció  que  va   actuar  en  el  passat.  Per  tant,  depèn  de  factors  estocàstics  del  passat  com  el  clima.   Exemple:  semblança  genètica  entre  els  pins  rojos  d’Andalusia  i  Siberia  però  no  amb  els   catalans,  degut  a  la  situació  geogràfica.   2.  SELECCIONISME  I  TELEOLOGIA   La   mutació   és   aleatòria   respecte   al   seu   valor   adaptatiu,   són   pre-­‐adaptatives,   es   produeixen  a  l’atzar  independentment  de  la  seva  eficàcia.   3.  TOTS  ELS  ASPECTES  DEL  FENOTIP  I  DEL  GENOTIP  SÓN  ADAPTACIONS   No  es  pot  seleccionar  tot  en  cada  moment,  molts  caràcters  fenotípics  se  seleccionen   per   la   interacció   amb   altres   caràcters,   són   el   producte   colateral   de   la   selecció   d’un   altre  caràcter.  Per  exemple,  tenim  un  notocordi  vestigial.   4.  EVOLUCIÓ  COM  A  ENGINYERIA   La   solució   no   sempre   és   la   òptima,   depenen   del   passat:   les   solucions   que   puc   tenir   ara   depenen  de  les  solucions  que  vaig  tenir  en  el  passat.   5.  L’EVOLUCIÓ  AUGMENTA  LA  COMPLEXITAT   No  hi  ha  tendència  genètica  a  la  complexitat,  l’adaptació  no  depèn  de  la  complexitat.   Per  exemple  els  tritons  han  perdut  complexitat  amb  l’evolució.   6.  CERTS  GRUPS  ESTAN  MÉS  EVOLUCIONATS  QUE  ALTRES   No  hi  ha  individus  basals,  sinó  caràcters  basals,  depèn  del  caràcter  en  el  que  ens  fixem.   La  distància  filogenètica  no  vol  dir  si  s’és  més  o  menys  primitiu.   Un  arbre  no  diu  res  de  l’evolució  del  fenotip:  no  diu  com  eren  els  ancestres,  només  diu   l’ordre  relatiu  en  el  temps  de  separació  de  dos  o  varis  llinatges.   7.  L’EVA  ÉS  GRADUAL   L’evolució   és   multidimensional.   És   gradual   però   no   sempre,   depèn   de   com   i   què   es   mesura  del  fenotip.       1   EVOLUCIÓ  I  PINÇANS     DESENVOLUPAMENT  20  I  22   8.  CALEN  CANVIS  EN  EL  MEDI  PER  TENIR  EVOLUCIÓ   En   cada   generació   hi   ha   un   conjunt   de   fenotips   variants   que   permeten   explorar   una   mica  més  el  nínxol,  no  necessàriament  cal  un  canvi  en  el  medi,  és  suficient  amb  què  un   organisme  pugui  canviar  gradualment  el  seu  medi.   9.  L’HOME  ÉS  EL  MÉS  ADAPTABLE   No  hi  ha  cap  estratègia  evolutivament  millor  que  cap  altre  per  tots  els  medis  alhora.   Si  hi  hagués,  per  exemple,  una  explosió  nuclear  o  una  pujada  de  la  temperatura  no   10.  LA  SELECCIÓ  OPTIMITZA  EL  CONJUNT   Exemple  de  selecció  sexual:  la  mida  de  les  banyes  dels  ants  permet  aparellar-­‐se  més,   però  té  una  menor  supervivència.   Exemple  dels  transposons:  com  més  es  repliquen  millor  per  ells  i  pitjor  per  l’hoste.   Exemple  dels  killer  plàsmids:  producció  d’una  toxina  i  el  seu  antídot  en  l’hoste.   11.  HOMOPLÀSIA   Un  caràcter  homoplàsic  és  aquell  que  és  present  en  dos  taxons  sense  que  l’avantpassat   comú  tingués  el  caràcter,  sent  el  resultat  d’una  evolució  convergent.   Pot  donar-­‐se  per  pressió  selectiva:  mateixa  solució  davant  el  mateix  problema.   Pot   donar-­‐se   per   semblances   en   el   desenvolupament:   els   mecanismes   del   desenvolup.   semblants  permeten  les  mateixes  variants  possibles  (aus  -­‐  ratpenats).   12.  HOMOLOGIA   Un  caràcter  homòleg  és  aquell  present  en  dos  taxons  degut  a  que  l’avantpassat  comú   ja  el  tenia:  tenen  un  origen  comú.   Podem   tenir   estructures   homologues   com   a   resultat   de   mecanismes   morfogenètics   diferents:  varien  els  mecanismes  morfogenètics,  no  el  patró  final.   Podem   tenir   estructures   homologues   com   a   resultat   dels   mateixos   mecanismes   morfogenètics  però  amb  diferents  gens  involucrats.     PINÇANS   Exemple  d’especiació  al·∙lopàtrica  i  adaptació  a  diferents  tipus  de  dietes.   Hi  ha  una  correlació  entre  la  morfologia  del  bec  i  l’expressió  de  diversos  gens           2   ...