Tema 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducción al sistema político
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 20/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. LA TEORIA DE LA DEMOCRÀCIA 1. LES CONCEPCIONS DE LA DEMOCRÀCIA: TEORIES DE LA DEMOCRÀCIA AL S.XX 1.1.
TEORIES SOCIOLÒGIQUES: QUINA DISTRIBUCIÓ DE PODER? a. ELITISME - Elitisme clàssic: o Centre-sud d’Europa (finals XIX-principis XX).
o Tesis de fons:  en qualsevol societat només una minoria detenta el poder en les seves diverses formes.
 la democràcia no existeix i és irrealitzable.
o Diferència amb els marxistes:  La desigual distribució de poder no està directament relacionada amb els recursos econòmics.
 Qualsevol societat futura també estarà governada per elits.
o Pareto: guineus i lleons / la història és un cementiri d’aristocràcies.
o Mosca: societats dividides en classes dominants (fórmules polítiques) i classes dominades.
o Michels: totes les organitzacions són oligàrquiques.
- Elitisme democràtic: o Weber:  En democràcia, el poder dels masses no modifica el domini de les elits, però sí el mètode com aquestes son seleccionades.
 Font a la burocratització de l’aparell de l’Estat i l’ oligarquització de les orgs polítiques, dues formes de selecció de les elits: parlamentària i plebiscitària.
o Schumpeter:  Democràcia= competència pel lideratge polític (crítica a la teoria clàssica de la democràcia –bé comú i voluntat popular).
 “La ciutadania adquireix el poder decidir per mitjà de la lluita competitiva pel vot del poble”:  Analogia entre competència política i econòmica.
 La competició reflecteix l’existència de llibertats individuals.
 Ofereix un criteri per distingir governs democràtics de la resta.
 Evita el problema d’igualar la voluntat del poble amb voluntat de la majoria.
 Parteix de l’assumpció que les competicions seran inevitablement “fraudulentes”.
 L’electorat té tan sols la funció d’acceptar o descartar un grup de dirigents.
- Neoelitisme ( a partir dels 50): o Wright Mills:  Elit de poder formada per l’executiu, les multinacionals i l’exèrcit.
 Les elits polítiques, militars i econòmiques no actuen freqüentment de forma concertada.
 Estat dominat per una xarxa de polítics, militars i directius de multinacionals que moldegen les polítiques publiques per aconseguir els seus fins.
o Aaronovitch, Domhoff, Miliband:  Classe dominant.
 Elit de poder (servidors de la classe dominant).
 L’Estat no és un agent neutral, és un instrument de dominació.
b. PLURALISME Característiques: - Es desenvolupa als EUA a partir dels 50 (Truman, Dahl, Polsby).
- Existeixen múltiples centres de poder i cap dels quals és completament sobirà.
- Els individus tenen solidaritats creuades: de vegades, lleialtats incompatibles.
- Cap grup, classe o organització pot dominar la societat. Les elits estan en competència i compensen els increments de poder.
- El procés polític és un continu de negociació i conflicte de diferents grups.
- Els interessos que són dominants en una area de polítiques no ho són necessàriament en les restants.
- Els recursos no es distribueixen uniformement, la qual cosa impedeix que un grup sigui dominant en totes les ocasions.
Principals critiques: - Sobreestima la facilitat d’accés de qualsevol grup al procés polític.
- La influència dels grups no deriva només dels seus recursos, sinó també del context ideològic, històric i institucional.
- Creu que el poder es circumscriu a aquells temes que són debatuts.
- Menysprea l’enorme influència que les grans corporacions econòmiques exerceixen sobre l’Estat i sobre la naturalesa dels resultats de les democràcies.
1.2.
TEORIES ECONÒMIQUES: INDIVIDUS GUIATS PEL PROPI INTERÈS  Fan servir la teoria econòmica per a l’estudi del procés polític i el funcionament de les institucions democràtiques.
 Expliquen fets col·lectius a partir de les accions individuals.
 Atribueixen als individus la motivació bàsica de perseguir el seu propi interés: participen en política per a satisfer les seves preferències.
 El procés polític té com a finalitat la maximització de les preferències individuals.
 Les institucions democràtiques han de seleccionar unes regles de decisió que permetin agregar les preferències dels ciutadans.
2. PARTICIPACIÓ I REPRESENTACIÓ POLÍTIQUES: DEMOCRÀCIA EMPÍRICA o DEMOCRÀCIA LIBERAL - Les democràcies occidentals són democràcies liberals.
- Quins pilars les caracteritzen?  Sobirania popular.
 Igualtat política.
 Eleccions lliures.
 Principi de la majoria (que pot ser “simple” – més vots que sí, que no; “absoluta” – la “qualificada/reforçada” – l’absoluta, per exemple s’utilitzaria majoria meitat més + 1, àmplia per reformar o que la Constitució).
 Respecte a les llibertats individuals i als drets de les minories.
- La seva legitimitat depèn de la translació a la pràctica d’aquests principis.
Què són els partits polítics? Quina funció tenen els partits en les democràcies liberals? Són el subjecte polític més important de tos els que actuen en la vida pública d’un Estat democràtic. Els ciutadans són un element imprescindible, actuen en la vida política.
Naturalesa: associacions privades de grups d’individus. Desenvolupen una funció determinant en l’estat democràtic, obligacions que no tenen altres associacions privades. El seu últim fi es presentar al membre escollit a processos electorals per a que aquest, arribi a ocupar u càrrec públic en la organització de l’estat.
Funció: concòrrer a la formació i la manifestació de la voluntat popular.
a. Comunitat política (no hi ha voluntat popular)  partit polític  Estat.
b. Voluntat popular: voluntat que creen els partits polítics en els òrgans de l’estat. Els partits construeixen la voluntat de l’Estat i d’aquesta manera es crea la voluntat de l’Estat, ja que s’ha construït a traves de procediments democràtics.
c. Tots els organismes que formen part de l’estat, expressen la voluntat popular.
d. La formació de la voluntat popular no té lloc només en les eleccions.
Relació dialèctica entre societat/comunitat política/estat.
Actuació: - S’encarreguen de la determinació d’objectius (ideologia, programes...).
- Mobilització dels ciutadans (els partits polítics s’encarreguen d’actuar el que amb els ciutadans individuals no repercutiria).
- Agregació i articulació d’interessos (sumen i articules els interessos d’individus = alguna cosa que pot tenir repercussió en un ple polític).
- Influir en l’actuació de l’Estat, en tots els àmbits públics que sigui possible.
Prova divendres: - Greuges: injustícies.
- Ideologia: Explica les greuges. Explica...
- Mobilització: conjunt de llaços els quals ens projecten cap a la violència política. El pas cap a la violència, s’explica pel fet d’haver conegut a algú.
(Final 1ª pràctica) o CONDICIONS PER A LA DEMOCRÀCIA: DEMOCRACIA EMPÍRICA Com es pot observar o mesurar empíricament l’existència de “democràcia”? Definicions minimalistes:  Schumpeter: competició lliure pel vot lliure.
 Rosanvallon: quan un poder estigui sotmès a una prova de validació a través d’eleccions, és a dir que hi hagi rendició de comptes a traves d’aquestes (si la ciutadania no aprova aquesta rendició de comptes, la ciutadania deixarà de triar govern).
 Dahl (La poliarquia, 1971) – La democràcia és un ideal, no hi arribarem.
o Tots els ciutadans tenen igualtat d’oportunitats de manifestar les seves preferències, individual i col·lectivament, i rebre per part del Govern igualtat de tracte.
o 8 criteris/requisits de hi haurà democràcia (l’ideal) /poliarquia (realitat) si... de Dahl:  Llibertat d’associació (dret que no es pot vulnerar).
 Llibertat d’expressió.
 Dret de vot.
 Dret d’elegibilitat per a càrrecs públics.
 Dret dels líders polítics a competir pel vot.
 Eleccions lliures i imparcials.
 Llibertat d’informació amb pluralisme.
 Existència d’institucions les polítiques de les quals depenguin del vot i d’altres formes d’expressió de les preferències.
o MODELS DE DEMOCRÀCIA: LA TIPOLOGIA DE LIJPHART - Democràcia majoritària.
- Democràcia de consens.
- Formes mixtes de democràcia.
- Variable Majoritària Poder executiu Governs monocolor Relacions executiu- Fusió de poders i domini legislatiu del gabinet Bicameralisme Assimètric Sistema de partits Dimensió política Sistema electoral Organització territorial Bipartidisme Unidimensional Majoritari Constitució Estat unitari i centralitzat No escrita, sobirania parlamentària De consens Grans coalicions Separació de poders Equilibrat i representació de la minoria Pluripartidisme Multidimensional Proporcional Descentralització i federalisme Escrita, veto de la minoria *Poder executiu: el que executa lleis (el Govern), té la funció de governar.
*Democràcia majoritària: Normalment (excepció: al 2010 es va formar un govern de coalició): No presenta línies de divisió, culturals, religioses,...
rellevants.
Anglaterra: No només hi ha 2 forces, sinó també hi ha un partit d’extrema dreta (YouKeep). Avui en dia, tenen un govern monocolor.
*Governs monocolor: governs formats per una sola força política, composats per membres (president, vicepresident i ministre) que formen part d’aquesta.
*Democràcia de consens: formen grans línies de divisió ètniques, culturals, religioses,... (cleaveges – clivella). Formen part del Govern membres de diferents partits polítics.
*Bicameralisme: Diferència entre democràcia parlamentària i presidencialista: En una parlamentària, el Parlament és l’encarregat de nomenar el president o primer ministre; i el poden cesar (relació de confiança); - Espanya. En una democràcia presidencialista: el president elegit directament pel poble mitjançant eleccions, no poden ser cesats per el parlament (no hi ha relació de confiança) – EE.UU.
Alemanya:Bundestag / Bundesrat Variable Poder executiu Relacions executiulegislatiu Bicameralisme Sistema de partits Dimensió política Model de democràcia Majoritària Sistema electoral Majoritària Organització territorial Consensual Descentralitzat Constitució Consensual Escrita, veto de la minoria Majoritària Majoritària Majoritària Majoritària Espanya Govs monocolors Fusió de poders i domini del Gabinet Assimètric Bipartidisme Unidimensional Proporcional amb efectes majoritaris Possible pregunta examen: Robert Dahl... quin es el model de la dm, espanyola? o COM MESURAR LA DEMOCRÀCIA? La classificació de Freedom House: - Estudi Freedom in the World (195 Estats i 15 territoris).
- Mesura el grau d’acompliment de drets polítics i llibertats civils (com per exemple la llibertat d’assocació;...etc.). (enquesta 2014):  46% de països “lliures”.
 28% de països “parcialment lliures”.
 26% de països “no lliures” (Orient Mitjà, Nord d’Àfrica).
o Índex de democràcia de The Economist o 165 Estats i 2 territoris o 5 categories:  Processos electorals i pluralisme.
 Llibertats civils.
 Funcionament del Govern.
 Participació política.
 Cultura política.
...

Comprar Previsualizar