Sistema endocrí - Tiroides (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA ENDOCRI (IV) – Tiroides La glàndula tiroides és una glàndula endocrina no vital que manté el metabolisme cel·lular a nivells òptims pel desenvolupament de les funcions fisiològiques. És una glàndula bilobulada (unió entre els dos lòbuls per l’istme tiroide). Està associada a la glàndula paratiroides, però funcionen de manera independent.
ESTRUCTURA FUNCIONAL És com una esponja plena de forats. L’envolten les cèl·lules del tiroides – cèl·lules fol·liculars del tiroides. Els forats entre cèl·lules s’anomenen col·loides i hi trobem les llacunes de reabsorció, que són com bombolles dins el col·loide. En el teixit intersticial trobem altres cèl·lules, les anomenades cèl·lules parafol·liculars o cèl·lules C, les quals NO sintetitzen hormones tiroides.
Aquesta estructura és important ja que és un reflex de l’activitat funcional de la glàndula.
Les cèl·lules fol·liculars són cèl·lules endocrines – secreten les hormones tiroides.
HORMONES TIROIDES Són hormones que es formen a partir de la iodació de l’aminoàcid tirosina (addició a la tirosina de molècules de iode).
No s’afegeixen iodes a qualsevol carboni de l’anell benzènic; només se n’afegeixen als de la part externa (els 2 de la imatge). Si afegim un iode obtenim monoiodetirosina; si n’afegim dos, obtenim la diiodetirosina.
Les hormones tiroides són realment un dímer de tirosines que s’uneixen per la part externa (pel residu de l’hidroxil, es perd l’H). Per tant tenim 4 posicions on podem afegir-hi iode: en les posicions 3, 3’, 5 i 5’ de l’anell.
En funció de com tenim els iodes posats, formarem una hormona o una altra. Aquesta molècula bàsica formada per dues tirosines juntes amb diferents graus de iodació s’anomena Tironina.
Bàsicament hi ha 3 hormones tiroides: - - - 3-5-3’  triiodetironina (T3). Aquesta és la forma activa de les hormones tiroides (els efectes biològics estan mediats per T3). Es sintetitzen en baixa quantitat a la tiroides (equival a un 10% del total) però en altes quantitats en teixits perifèrics. Es forma per la desiodació de la T4.
3-5-3’-5’  tetraiodetironina (T4). No és biològicament activa. Es sintetitzen en altes quantitats en la tiroides (un 90% del total). És una prohormona, un precursor de T3.
3-3’-5-5’  triiodetironina reversa (rT3). No és biològicament activa. Es sintetitza per la desiodació de la T4. És una manera d’eliminar excessos d’hormones tiroides.
BIOSÍNTESI I SECRECIÓ Es sintetitzen en 3 fases: - Concentració de Iode (alta captació de la sang). Al tiroides trobem el 90% del iode de l’organisme.
Incorporació del Iode a la Tyr – als AA tirosina se’ls enganxen iodes.
Acoblament de molècules de Tyr – La unió de tirosines donarà les hormones tiroides.
Aquest procés depèn d’una proteïna específica, la tiroglobulina, la qual és una glucoproteïna sintetitzada per cèl·lules fol·liculars (formant el col·loide) i que es caracteritza per ser rica en residus de tirosina. És molt gran (PM de 670.000, amb 140 residus de Tyr). El que es iodarà seran els residus de tirosina de la proteïna. Aquest procés de iodació s’anomena organificació de la tiroglobulina.
Un cop tenim iodats els residus (2 a 2), entrem en la fase on els residus de la tiroglobulina s’uneixen entre ells per formar dímers, l’acoblament de molècules de tirosina.
En condicions òptimes, si els 140 residus es combinessin obtindríem 70 MITESTÍCULOS.
Al final del procés, una tiroglobulina contindrà d’1 a 3 tiroxines (T4) i múltiples molècules T3.
Aquestes reaccions es produeixen de manera contínua al tiroides, on hi ha per tant un emmagatzemament d’aquestes hormones. Es guarden en els fol·licles formant el col·loide – és una reserva d’hormones que dura uns 2—3 mesos (fins que passi aquest temps, un organisme no mostrarà símptomes en cas de tumor, etc.!!!).
Si l’organisme necessita les hormones, les cèl·lules fol·liculars fagociten el col·loide, ingereixen la proteïna i alliberen les residus de tironina. A la pràctica, aquestes llacunes de reabsorció són zones on s’estan donant fagocitosis del col·loide.
Tenim la cèl·lula fol·licular i el col·loide. Les cèl·lules sintetitzen tiroglobulina (1). Les cèl·lules capten iode en sang i s’acumula dins la cèl·lula(2): procés d’organificació + acumulació al col·loide(3). Quan necessita secretar-ne, per endocitosi agafa un tros de col·loide, agafa molècules de tiroglobulina amb vàries T3 i T4(4), la digereix dins les lisosomes, es trenca la molècula i s’alliberen en sang(5 i 6).
Què passa amb la resta de productes en la digestió? Es reciclen (reciclat intracel·lular d’AA). Les hormones tiroides són de naturalesa lipídica – travessen lliurament la membrana.
TRANSPORT I METABOLISME Hi ha proteïnes específiques plasmàtiques que les transporten, com ara l’albúmina, la TGB (globulina fixadora de tiroxina) i la globulina fixadora de triiodetironina. La T4 té més afinitat per aquestes proteïnes, amb la qual cosa el pas de T3 als teixits és el que està afavorit.
Els teixits diana són aquestes proteïnes intracel·lulars a qui s’uneixen, de les quals s’alliberen de forma lenta, provocant efectes de llarga duració. Un cop arriben a les cèl·lules poden quedar-s’hi emmagatzemades – les cèl·lules també funcionen com a reserva d’hormones tiroides.
El seu catabolisme es dóna a nivell de fetge i de ronyó. En aquests teixits diana hi ha desiodases tissulars que desioden el T4 provocant això una generació de T3 actives i una generació de rT3 si se’n produeixen en excés.
L’excreció es dóna a nivell de fetge i d’orina.
El seu teixit diana són tots els teixits orgànics excepte el cervell, les gònades i la melsa.
La forma activa és T3. Si arriba T4 i es desioda i dóna rT3, no hi ha efecte metabòlic.
Les hormones tiroides actuen a través de receptors intracel·lulars – han d’entrar dins a la cèl·lula per transport actiu. S’uneixen bastant a proteïnes citoplasmàtiques; com s’ha dit, les cèl·lules en sí tenen una certa reserva d’aquestes hormones. Dins la cèl·lula actuen a través de receptors nuclears i regulen factors de transcripció activats per hormones (com els glucocorticoides).
Per tant el què fan són canvis en la síntesi i activitat de proteïnes reguladores, actuant més en proteïnes funcionals que en estructurals (com ara enzims, hormones i receptors).
EFECTES BIOLÒGICS Veiem un increment de l’activitat funcional de les cèl·lules – canvis en la transcripció de proteïnes funcionals.
Aquest canvis es veuen tant a nivell metabòlic com a nivell general com un efecte calòric (augmenten el metabolisme en els teixits). Aquests efectes calòrics els veiem traduïts com: - ↑ en el consum d’oxigen ↑ la taxa basal ↑ les reaccions d’oxidació a nivell de mitocondri ↑ la catàlisi proteica que implica ↑ d’excreció de Nitrogen Com a respostes fisiològiques observem un augment de l’apetit i una disminució del pes corporal. També es posen en marxa mecanismes per mantenir la temperatura corporal estable (mecanismes de pèrdua de calor).
Si un individu té una taxa tiroide elevada, veiem individus normals però primets que mengen molt i que són sensibles a la calor. Aquesta situació també la veiem en situacions adaptatives, en individus que s’adapten a ambients freds. La resposta adaptativa és el fet de generar més calor i això ho fan activant la tiroides (augmenten les taxes de producció tiroides). També ho veiem en animals quan passen les fases d’hivernació. En esquimals veuríem una taxa tiroide normal – no s’han adaptat! METABOLISME PROTEIC En les proteïnes veiem un augment de síntesi de proteïnes funcionals.
Quan els augments superen lo normal (hipertiroïdisme, patologia clínica) veiem un desgast de proteïnes – quan el catabolisme proteic supera els efectes anabòlics, els individus tendeixen a perdre pes i, mentre que abans hi havia pèrdua pes però augmentava l’apetit i es compensava, ara hi ha una descompensació i es perd pes.
Les hormones tiroides no actuen soles – interaccionen amb la GH i li potencien els efectes (augmenten la síntesi de somatomedines o SST).
Abans d’arribar a la pubertat, les hormones tiroides actuen com a factors de creixement. Si un individu té manca d’hormones tiroides, no es desenvolupa adequadament – cretinisme. També actuen com a factor de metamorfosis en amfibis.
METABOLISME DE CARBOHIDRATS Les hormones tiroides tenen tendència a augmentar l’aportament tissular de glucosa en sang (augmenta el metabolisme glucídic), augmentant la glicòlisi, la gluconeogènesi i l’absorció intestinal de glucosa, amb la més que freqüent ja conseqüència d’una hiperglucèmia transitòria (fins la p*** de la hiperglucèmia ja).
METABOLISME DE LÍPIDS S’activa el metabolisme de lípids – mobilització de reserves lipídiques (en el teixit adipós se sintetitzen més triglicèrids i passen en sang, de manera que augmenten els àcids grassos circulants en sang i en els teixits). Aquesta mobilització el que també provoca és un augment en l’excreció biliar (augment de lípids en el fetge) i en les reaccions d’oxidació en el fetge. Per tant hi ha una resposta hepàtica a nivell sistèmic que pot provocar hipercolesterolèmia i hipolipidèmia en sang (alliberem molts lípids però es capten molt també; s’oxiden lípids per tot arreu).
REGULACIÓ DE L’ACTIVITAT TIROIDEA Es regula des de l’eix hipotàlem – pituïtària – tiroides. Per tant, depèn de la producció de factors de control a nivell hipotalàmic i pituïtari. En la pituïtària es produeix una hormona amb efectes tròfics i estimulants sobre el tiroides – la TSH (tirotropina, hormona estimulant del tiroides). El seu teixit diana són les cèl·lules fol·liculars del tiroides (les que formen part de l’esponja). La TSH és una glucoproteïna, per tant actua sobre receptors específics a través d’un mecanisme dependent d’AMPc.
Què passa en les cèl·lules quan s’estimulen? - S’estimula la secreció de T3/T4.
Pinocitosis de col·loide Proteòlisi de tiroglobulina Captació de I Reaccions de iodació Síntesi de tiroglobulina Hipertrofia glandular – les cèl·lules són molt actives i les glàndules s’activen.
Què determina que s’alliberi TSH? Depèn de la TRH (hormona hipotalàmica alliberadora de tirotropina que estimula la secreció de TSH a la tiroides).
Les formes lliures de T3 i T4 secretades en la tiroides fan feedbacks negatius sobre la secreció de TSH i sobre la de TRH la qual estimula la TSH. La SST i la dopamina inhibeixen la secreció de TRH.
En l’adenohipòfisi, els glucocorticoides fan feedback negatiu i els estrògens un feedback positiu.
Com a factors extra hipotalàmics que estimulin la glàndula trobem el fred.
FISIOPATOLOGIA TIROIDEA Quan hi ha una alteració en la tiroides i no funciona, hi ha un hipotiroïdisme (Tiroiditis de Hashimoto) que provoca un descens general de la taxa metabòlica. Els individus tenen tendència a engreixar-se, són intolerants al fred, tenen somnolència i les glàndules hipertrofiades.
Quan hi ha un hipertiroïdisme (malaltia de Graves, la glàndula funciona en excés), es dóna una alta taxa metabòlica, intolerància al calor, pèrdua de pes, catabolisme de proteïnes, tendència a deshidratació; també pot provocar exoftalmus i polidipsia.
També hi ha hipertrofia igual que abans; per diferenciar si parlem de híper o hipo s’ha de veure el nivell de col·loides, ja que si estan buits i la glàndula intenta compensar-ho estarem parlant d’hipotiroïdisme, i si estan plens serà un hipertiroïdisme.
...