CONDUCTA AGRESSIVA (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Psicologia humana
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 05/04/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. LA CONDUCTIVITAT AGRESSIVA CONCEPTES INICIALS Por: és la reacció emocional davant una amenaça imminent.
Conducta defensiva: té la funció principal de protegir a l’organisme d’un dany o amenaça.
Conducta agressiva: té la funció principal d’amenaçar o provocar dany.
Cada emoció ens porta a un comportament determinat que està relacionat amb aquesta emoció.
Ira: és una emoció que pot presentar-se davant la percepció de perill, i com a mitjà de defensa. És natural i necessària per a la nostra supervivència, però requereix estar controlada.
Ira problemàtica: quan la ira es desborda, es dirigeix de manera desmesurada cap a altres persones o cap a un mateix causant perjudicis importants.
La ira com qualsevol emoció pot augmentar o disminuir de intensitat. L’augment de la ira no és instantani (incrementa de manera progressiva). La velocitat de l’increment dependrà de les diferències individuals. Majoritàriament, el procés d’escalada respon a 4 fases: - succés negatiu - interpretació negativa - resposta emocional (ira) - resposta conductal (violenta o no) La interpretació d’una situació condiciona la emoció i el comportament posterior. Diferents senyals que ens indiquen l’escalada d’ira: - pensaments calents (interpretacions negatives del fet) - sensacions corporals - comportament agressiu (accelera l’augment d’intensitat de la emoció) AGRESSIÓ VS. VIOLÈNCIA La frontera entre l’agressió i la violència acostuma a situar-se al criteri de dany físic. Tot i que, de vegades, les ferides físiques visibles ens poden afectar menys que un atac psicològic..
La violència suposa un comportament destructiu cap a una altre persona/un mateix, animal o objecte. Existeixen diferents tipus de violència (física i sexual), i es pot manifestar en diferents contextos.
Cicle de violència: - acumulació de tensió - explosió - penediment (culpa, tristesa o vergonya). Aquesta fase pot no presentar-se.
SISTEMES NEURALS D’ATAC I DEFENSA El cervell humà conté regions especialitzades en modular i organitzar l’atac i la defensa.
Existeixen agrupacions neuronals que disparen i coordinen el conjunt de patrons musculars i descarregues endocrines que distingeixen les reaccions agressives.
Models animals ja distingeixen entre l’assalt predador de les demostracions intimidatòries o la defensa violenta.
Existeixen concomitàncies anatòmiques entre l’agressió, el plaer i el dolor, perquè hi ha poca compartimentalització.
Contrasta amb la disposició altament estructurada i compartimentada de les xarxes neurals dedicades al processament sensorial i a la modulació de les reaccions motores.
ESTRUCTURES NEURALS ESSENCIALS 1. HIPOTÀLEM - Compartiments agressius d’atac es relaciona amb l’estimulació del hioptàlem lateral (també implicat a la mesura del plaer alimentari i sexual). Té relació amb la recompensa placentèrica.
- Comportaments defensius es relacionen amb l’estimulació del hipotàlem medial (associat amb altres regions que modulen les reaccions defensives i d’aversió). Té relació amb les sensacions de malestar.
El dolor i las acciones que es salden amb fracassos susciten irritabilitat.
2. SUBSTÀNCIA GRIS PERIACUEDUCAL Agrupacions neurals del tronc encefàlic.
3. COMPLEX AMÍGDALA Es situen a la part més anterior i medial d’ambdós lòbuls temporals. Tenen una funció essencial a la regulació de la por i la irritació agressiva. La percepció d’amenaça a l’amígdala pot ser conscient i/o preconscient.
4. CÒRTEX PREFRONTAL (ventromedial i orbital) ESTUDIS AMB MASCARES D’ESTÍMULS Presentació de cares amb expressions facials amenaçadores (40 milisegons) seguides de mig segon d’una silueta facial neutra. Els subjectes podien descriure la silueta neutra però no la cara hostil. Els subjectes van presentar respostes viscerals de temor davant les cares hostils, tot i que fossin capaces d’activar la seva preocupació conscient.
Estudis amb ressonància magnètica funcional han establert que les relacions d’alarma davant d’una amenaça social depèn de l’activació específica del complex amigdalí. No és necessari ser plenament conscients d’una amenaça per que el complex defensiu (amígdala – hipotàlem medial – substància gris periacueductal) s’activi.
NEUROREGULADORS DE L’AGRESSIVITAT - Progressius: testosterona, vasopressina, substància P, noradrenalina, dopamina, colecistoquinina, insulina.
- Antiagressius: serotonina, corticoides, oxitocina, opioides, adenosina, anandamidas, substància Y.
- Acció diferencial als sistemes ofensius/defensius: estrògens, progestàgens, menys GABA (més por i agressió defensiva), més GABA (més agressió ofensiva).
SEROTIONINA Les vies neurals que utilitzen la serotonina com a missatger principal tenen un paper invers al dels andrògens, es dediquen a la contenció de les sortides agonístiques.
Els nivells baixos de serotonina central estan associats a impulsivitat agressiva.
Marie Asberg va descobrir al líquid cefaloraquidi de pacients amb casos de suïcidi, els que havien escollit formes més violentes de mort presentaven nivells baixos de d’àcid 5-hidroxiindolacètic (el metabòlit principal de la serotonina). No es van obtenir relacions amb la severitat de l’humor depressiu.
Estudis amb rosegadors i primats indiquen que es generen increments a la agressivitat: 1. utilitzant substancies bloquejants de la serotonina 2. dietes sense triptòfan 3. la destrucció selectiva de haces neurals serotoninèrgics Altres estudis amb micos en llibertat han replicat la relació entre la agressivitat i els índex disminuïts de 5-HHIAA a la sang i líquid cefaloraquidi.
La serotonina contribueix a frenar els agonimes perquè ajuda a contenir tota resposta que pot implicar perill. També activa mecanismes de stop antiimpulsius per donar temps a ponderar i recapacitar.
VASOPRESSINA Hormona implicada a la cascada de la resposta de l’estrès. Es sintetitza al hipotàlem i es secreta al torrent sanguini des de la hipòfisi per actuar sobre el ronyó, regulant l’eliminació de líquids i pressió sanguínia.
S’han obtingut a varis estudis, que la vasopressina és inductor de conductes violentes a rates i hàmsters. L’administració local en punts de l’hipotàlem anterior i lateral dispara conductes d’atac. Aquest increment s’ha vist bloquejat amb substàncies proserotoninèrgiques.
La insulina, a través de les accions sobre els nivells de sucre circulant o sobre territoris concrets del cervell afectiu, tendeix a promoure irritabilitat.
Les dietes alimentàries restrictives faciliten l’aarició d’irritabilitat continguda, i proclivitat a veure’s envoltat en accidents letals, incluint suïcidis.
La oxitocina, la prolactina i els opiàceos endògens promouen la conducte afiliativa i modulen els vincles afectius.
Els individus que no han desenvolupat adecuadament els substrats per establir vincles empàtics i d’apropament afectiu amb els altres posseeixen menys ressorts interns, per atenuar o frenar els impulsos agressius.
DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA AGRESSIVA Estudis de Jerome Kagan.
Mètode: registre de la conducta de nens (21 mesos) a una habitació desconeguda per al nen, amb la seva mare. Es manipulava l’entrada i sortida de l’investigador i d’un col·laborador estrany, la presentació de joguines o un robot metàl·lic es compara amb paràmetres fisiològics i hormonals.
MECANISMES D’APRENENTATGE A partir de l’educació o experiència, l’estil temperamental innat es pot canviar, ajustant-se a pautes mixtes com el cas de la majoria de nens.
Característiques de personalitat combatius: - impulsivitat - baixa percepció del risc - cerca de les sensacions excitants Característiques de personalitat antiagresius: - empatia - amabilitat - afectivitat Totes dues presenten rangs d’heretabilitat entre 40 y 55% FACILITADORS I INHIBIDORS Carències perinatals amb micos. Anàlisis de la separació de recent nascuts de les seves mares i germans: - Aïllament parcial o Se lis permet el contacte amb l’investigador o nino.
o El simple contacte amb una pell acollidora serveix per atenuar els efectes d’una deprivació social abusiva.
- Aïllament total o Aïllament complet durant 6 mesos (equivalent a 2 anys humans).
o Van mostrar incapacitat per formar vincles de pertinença i llaços afectius posteriors.
o Mostren agressivitat incrementada i erràtica al reintroduir-los en un grup de micos amb criança normal.
Quant més greus i precoços són les anomalies a la interacció, més probabilitat hi ha que presentin agressivitat i dèficit empàtic a l’adolescència i joventut.
Estudis de Cathy Widom.
Mostra inicial: 808 nens entre preescolar i 11 anys, seguiment durant 20 anys.
- Suggereix que els nens que han patit mals tractes o abandono no acaben convertint-se necessàriament en subjectes propensos a delinquir.
- Presenten més probabilitat de delinqüència juvenil/adulta en comparació a una mostra control no maltractat.
Els factors repetits a enfrontaments socials instauren actituds de resignació i impotència apresa.
Estudis de M. Meaney, amb rosegadors.
Obtenen que la estimulació tàctil postnatal provoca canvis a la seva conducta posterior.
En situacions de novetat/perill es mostraven més confiats, exploradors i sociables que els no manipulats.
PREVENCIÓ DE SITUACIONS AGRESSIVES - Tenir present en tot moment que estem treballant al servei d’altres persones.
- Aplicació de la comunicació assertiva.
- Respecte pels demés i cap a un mateix.
- No jutjar el comportament de l’altre, ni el grau de malestar.
- Preguntar el sentit de comportament de l’altre abans d’interpretar-lo. No anticiparnos.
- Desenvolupar la capacitat empàtica.
- Control de la comunicació verbal i no verbal.
- Assessorament sense intrusió a la seva vida.
PRIMERA ACTUACIÓ DAVANT DE CONATS D’AGRESSIVITAT - Comunicació amb to suau.
- No envair el seu espai de seguretat.
- Posició del cos neutra - No mirada fixa als seus ulls.
- En plena escalada d’ira no es deu intentar convèncer de que baixi d’intensitat o que no té raó.
- És necessari que hi hagi el mínim de persones presents al voltant. Lo millor és acompanyar a la persona a un espai aïllat, on només estigui amb un professional sanitari.
- Autoavaluació: pretenem guanyar la batalla dialèctica o aconseguir algun objectiu sanitari? ...

Tags: