Mètodes de Recerca en Comunicació (T. 2, 3 i 4) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de recerca en comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 66
Subido por

Vista previa del texto

MÈTODES DE RECERCA EN COMUNICACIÓ Periodisme - Universitat Autònoma de Barcelona Martí Cercavins Galcerà TEMA 2 (2). Hipòtesis, variables i experiment Les hipòtesis són un pas imprescindible entre teoria i pràctica. Determinen la resta del projecte i s'han de demostrar al final.
Primer cal fer l'anàlisi del que ja existeix i després definir una o unes hipòtesis que acabaran determinant la metodologia. La hipòtesi ha de ser concreta i específica així com mesurable: 1.
2.
3.
4.
5.
Oposició: si hi ha menys A, hi ha més B.
Paral·lelisme Relació causa-efecte Recapitulació: diverses preguntes Interrogació: sobretot en la metodologia qualitativa La única metodologia que determina la causalitat és l'experiment.
Qualitat i condicions d'una hipòtesi ben formulada      Resposta provable Claredat conceptual (variables) Operacional: hem de poder mesurar la hipòtesi, paraula per paraula, tot conceptualitzat General i alhora específica S'ha de poder mesurar i demostrar empíricament de forma irrefutable (cosa que s'aconsegueix amb objectius específics) Sistema de variables És un sistema de mesura que ens permet confirmar o refutar la hipòtesi. Ha d'estar inclòs dins de la hipòtesi. Les variables comportaran els valors i la categoria de la metodologia. Per exemple, en l'anàlisi d'un diari, l'autoria i el sexe de tots els periodistes. Les variables han d'estar conceptualitzades, és a dir, "estereotip" no podria ser-ne una. El sistema de variables:      Propietat Sistema de mesura Conceptualització i operativització Valors i categories Element bàsic de les hipòtesis Exemple pràctic: estudiem la presència de les dones als mitjans digitals. Possibles variables podrien ser el sexe dels treballadors, els càrrecs, etc.
MÈTODES DE RECERCA EN COMUNICACIÓ Periodisme - Universitat Autònoma de Barcelona Martí Cercavins Galcerà Classificació de les variables Una vegada definides, les hem de classificar, ja que en funció del tipus les comptabilitzarem d'una forma diferent. Les variables tenen categories o valors.
En funció de la seva escala de mesura:    Nominal: no té ordre ni jerarquia. Per exemple, la variable "sexe" (inclou dues categories: home i dona).
Ordinal: té ordre i jerarquia. Per exemple, la variable "nivell d'estudis" (sense, ESO, batxillerat, graduat...).
Escala: tenen ordre i jerarquia dins d'uns intervals que nosaltres establim. Per exemple, "edats usuaris mòbil" (0-18, 19-35, 36-50...).
o L'interval té el valor "0" i la raó no té valor.
En funció del paper que compleixen en la recerca, les variables es relacionen entre elles:   Dependents: varien a partir de les altres variables. Per exemple, mesurar el nivell d'estereotips sexistes d'una classe (aquesta seria la variable).
o No obstant, el resultat variarà en funció de si han tingut informació prèvia al respecte. Per això decidim passar un documental sobre estereotips (aquesta seria la variable independent): una part de la classe veu el documental i l'altra no, així podrem determinar si el documental ha fet canviar la visió dels estereotips sexistes o no.
Independents: modifiquen les dependents.
L'experiment L'experiment es produeix quan modifiquem les variables independents per veure si la dependent canvia. Pot determinar de forma empírica la causalitat i manipular variables i situacions. Permet fer una explicativa. El grup de control determinarà si l'experiment s'ha completat amb èxit. Exemple:   Grup de control (40 persones): se li dóna un medicament.
Grup experimental (40 persones): se li aplica un placebo.
Les característiques de les persones és important que siguin iguals en els dos grups (pel que fa al sexe, situació laboral, edat...).
En primer lloc es determinen el grup experimental i el grup de control. Abans de fer l'experiment, però, cal fer un pretest. Després hem de definir les variables dependents i independents i aplicar l'estímul experimental. I després un postest.
MÈTODES DE RECERCA EN COMUNICACIÓ Periodisme - Universitat Autònoma de Barcelona Martí Cercavins Galcerà Exemple: descàrregues elèctriques. Un estudiant (investigador) fa veure que rep descàrregues elèctriques i un professor és l'encarregat de prémer el botó (sense saber que l'estudiant està fingint). Hi ha un altre investigador que exerceix d'autoritat i anima el professor a incrementar les descàrregues. Amb aquesta autoritat present, un 65% arriba als 450 vats (el màxim), tot i demostrar ansietat, frustració i empipament.
Tots apliquen les descàrregues i cap s'atura abans de 300 vats. Només l'1% lamenta haver participat.
La variable independent serien els estímuls experimentals i la dependent el nivell d'obediència a l'autoritat.
Quines variables independents canviarem per tal que es modifiqués el resultat? Per exemple, que el professor pugui veure l'alumne (investigador) patint.
TEMA 2 (3). La mostra i altres parts del projecte La mostra La mostra té un seguit de condicions:    Conté part de la població Amplitud estadísticament proporcional a la magnitud Representativa Hi ha dos tipus de mostres:   Probabilístiques: recerca quantitativa, representatives. La forma de selecció és aleatòria o aleatòria estratificada. Tot "l'univers" té la mateixa possibilitat de ser escollit com a mostra. Per exemple, en un anàlisi de la premsa espanyola, caldria posar tots els diaris i escollir-los per sorteig.
No probabilístiques: recerca qualitativa, no representatives. No es busca representativitat però s'aprofundeix en el tema. Escollim nosaltres la mostra intencionadament.
o Mostra intencional: la mostra intencionadament.
o Erràtica o circumstancial: amb el primer que et trobes.
Com més mostra i més gran sigui el nostre "univers", més possibilitat d'error hi ha.
Tipus de mostres probabilístiques   Aleatòria simple: aleatòria pura, sense condicions.
Estratificada: posem condicions prèvies a la mostra perquè volem una representativitat dels diferents estrats de la mostra. Nosaltres decidim si ho fem al 50% o bé seguim els criteris de la mateixa mostra (de forma proporcional a la realitat).
MÈTODES DE RECERCA EN COMUNICACIÓ Periodisme - Universitat Autònoma de Barcelona  Martí Cercavins Galcerà Mostres successives Unitat d'anàlisi La unitat d'anàlisi és la unitat mínima d'anàlisi de què disposo. En el cas d'una enquesta, per exemple, seria la persona. Es un anàlisi de diaris digitals, posem per cas, caldria decidir si la unitat d'anàlisi és cada pàgina, cada notícia que tracta el tema que analitzo, etc. Si és un anàlisi d'un producte, haurem de decidir la unitat d'anàlisi (que pot ser la mateixa que la mostra).
La mostra és la totalitat de les unitats d'anàlisi. Cada metodologia té una mostra determinada.
Projecte de recerca (resum i repàs dels passos a seguir): tema, objectius, antecedents fonts i marc teòric, hipòtesis i variables, mostra, metodologia.
Pla de treball     Es basa en els objectius Inclou un cronograma amb la previsió del que es farà Periodització Pressupost: equipament, salaris dels participants, material inventariable, viatges i dietes, altres... De cara als inversors.
o Despesa de personal o Despesa tècnica o Despesa material: fungible (que s'esgota) o inventariable (ordinador) TEMA 3. Les tècniques d'investigació per a l'anàlisi de la comunicació. Les bases de dades Hi ha dades que utilitzem per fer el nostre treball de recerca però que no són nostres.
Per exemple, dades d'audiències. Ens serveixen pels apartats de contextualització, el marc teòric, per justificar la mostra...
Hi ha dos tipus d'investigació:   La primària: tota la recerca és mostra.
La secundària: interpretem els resultats d'una enquesta ja feta.
La recerca pot ser de base primària (de collita pròpia) o de base secundària (extreta de bases de dades).
MÈTODES DE RECERCA EN COMUNICACIÓ Periodisme - Universitat Autònoma de Barcelona Martí Cercavins Galcerà Bases de dades N'hi ha de tot tipus, i ofereixen dades demogràfiques, econòmiques, socioculturals, etc. Les divideixen per àmbits territorials, temàtiques o àmbit d'actuació de l'organització.
   IDESCAT, INE, Banc Mundial de Dades, Eurostat...
En referència al consum dels mitjans. EGM, OJD, Alexa (per països)...
Estat de la comunicació (informes): Informe de l'audiovisual a Catalunya La consulta, extracció i anàlisi de dades, pot portar-nos a fer-les servir com a instrument, les podem explotar i extreure'n resultats.
El periodisme de dades DADES -> FILTRATGE -> VISUALITZACIÓ -> HISTÒRIA (creant valor de cara al públic) El periodisme de dades és una tendència emergent amb gran sortida professional.
Podem distingir diversos "càrrecs":     Els que creen i/o publiquen dades Els que recol·lecten dades Els que interpreten i analitzen dades Els que dissenyen la visualització de les dades El periodisme de dades va sorgir arran de l'aparició del Big Data (gran quantitat de dades amb possibilitat de processar-les) i l'Open Data (a l'abast de tothom en formats accessibles), així com la llei de transparència i els programes per tractar i processar totes aquestes dades.
Aquest gènere del periodisme consisteix a interpretar dades per extreure'n alguna informació innovadora i trencadora, no quelcom ja disponible i que no sorprengui.
TEMA 4. L'aplicació de les tècniques quantitatives El programa més utilitzat SPSS (Statistical Package for the Social Sciences).
L'anàlisi de contingut sorgeix als EEUU i prové de les ciències de la comunicació (anàlisi de contingut dels mitjans):   El "Content Analysis" (EEUU): Laswell, Krippendorf i Berelson. Berelson és el primer en definir aquest mètode (Content Analysis in Communication Research, by Bernard Berelson).
Kayser és pioner en l'anàlisi hemerogràfica a Europa: hem de considerar el diari com un tot, com un mapa; analitzar tota la publicació i no només les unitats.
MÈTODES DE RECERCA EN COMUNICACIÓ Periodisme - Universitat Autònoma de Barcelona Martí Cercavins Galcerà Anàlisi de les unitats redaccionals, publicitàries i administració (estructura del diari), com un tot, com un mapa mental.
Característiques de l'anàlisi de contingut de Berelson:      Tècnica totalment objectiva (no podem interpretar res) Sistemàtica (fent servir sempre les mateixes variables) Quantitativa S'analitza el contingut manifest (no les ideologies o altres aspectes encoberts) S'utilitza per diverses disciplines Aquest mètode s'aplica quan volem descriure un mitjà (escrit, visual, etc.) en molts àmbits: cinema, publicitat, premsa, revistes... Descrivim i comparem.
    Per exemple, si volem saber l'evolució d'un aspecte al llarg d'un període.
Analitzar un missatge.
Representació social, fenomen, grup o característica (immigrants a la premsa espanyola, dona...).
Evolució de la representació social de determinats grups o col·lectius (tractament del col·lectiu gay al cinema).
S'analitza el què (el contingut), no les influències, cosa que seria ja corresponent a estudis dels efectes amb enquestes, experiments, grups de discussió... (un pas posterior a l'anàlisi de contingut).
Disseny de la recerca La unitat d'anàlisi (UA) és la unitat mínima que analitzem. Per exemple, anàlisi de contingut del moviment independentista a la premsa: 1. Unitat d'anàlisi, variables i categories: la UA podrien ser les notícies, els reportatges, els articles d'opinió, les editorials, els titulars...
a. Les variables i categories (valors), a través del programa SPSS. Per exemple: diari, localitat, posició o espai de la unitat informativa a analitzar, protagonista, fotografia, partit polític principal...
b. Categoria: part que distribueix la variable (per exemple, la variable seria sexe i la categoria home i dona). Les categories es poden definir prèviament o després d'analitzar el diari, ja que són una agrupació dels resultat.
c. Variables categoritzades i no categoritzades prèviament: el nom o la localitat del diari, per exemple, seria una variable categoritzada prèviament a obtenir els resultats, en canvi, el protagonista de la notícia, és millor decidir posteriorment com la recollirem, després MÈTODES DE RECERCA EN COMUNICACIÓ Periodisme - Universitat Autònoma de Barcelona 2.
3.
4.
5.
Martí Cercavins Galcerà d'agrupar els resultats. Si ens trobem amb protagonistes que surten molt poc, els podem agrupar en una variable "altres".
Construcció de la fitxa d'anàlisi a través del programa Excel (més còmode i ràpid) o SPSS.
Guia de codificació: l'anàlisi el sol fer un equip de 15/20 investigadors, que poden viure en indrets diferents, per això es fa aquesta guia perquè tothom entri els resultats d'igual forma. Per exemple, si s'han de recollir grups d'edat segons jove, adult i jubilat, caldrà deixar clars els límits d'edat en cada grup.
Prova pilot: tots els investigadors analitzen notícies i detecten errors. Després es redefineixen variables i altres aspectes i es fa l'anàlisi. Després es fa l'execució s'entren les dades.
Resultats i anàlisi estadística.
Recordem que les variables han de respondre les hipòtesis.
Limitacions No podem parlar mai d'efectes en un anàlisi de contingut, per tant, evitar observacions com "els mitjans manipulen". Hem de dir, el mitjà tracta X tema, d'X forma. És important ajustar els resultats a les nostres variables i categories (si no, no estaríem actuant de forma sistemàtica). Si falta informació o és escassa, cal canviar la metodologia. La mostra és aleatòria.
Programa d'anàlisi   Definició de variables i categories: nivells de mesura Elaboració de la matriu de dades (fitxa d'anàlisi traspassada al programa que decidim utilitzar).
Tipus de variables (repàs): nominal (no té jerarquia), ordinal (té un ordre), d'escala (amb intervals).
Execució     Anàlisi estadística.
Estadística descriptiva (prèvia a la relació entre variables): treure una descripció de les dades per número de casos i per percentatges (freqüències, en tant per cent; i casos, la quantitat de vegades). És a dir, treure un resultat de cada cas.
Tipologia d'anàlisi: o Univariable: extraiem dades d'una variable.
o Bivariable: extraiem dades de dues variables.
o Multivariable: extraiem dades de múltiples variables (la millor però la més complicada a l'hora de llegir dades).
Relació entre variables per obtenir dades importants.
MÈTODES DE RECERCA EN COMUNICACIÓ Periodisme - Universitat Autònoma de Barcelona  Martí Cercavins Galcerà Obtenció de dades per freqüències i percentatges.
"Només podrem demostrar les hipòtesis relacionant variables, ja que no podem treure resultats de variables que no analitzem".
...