Tema 5: Els actes de Govern amb rang de llei (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5: Els actes de Govern amb rang de llei  Caracterització de la potestat legislativa exercida pel Govern  El Decret­ Llei  Es pot derogar de manera total o parcial les lleis, de igual manera que els Decret­ Llei.  ➔ Els Decret­ Llei són normes previstes a la Constitució. El Govern no decideix en la normativa, però sempre autoritza  prèviament de que es faci aquella norma, o la controla a posteriori. La “crea” el Govern, però el Parlament participa.  Regulat a l’​ Art. 86 CE​ .  “​ 1. En caso de extraordinaria y urgente necesidad, el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas provisionales que tomarán la  forma de ​ Decretos­leyes​  y que no podrán afectar al ordenamiento de las instituciones básicas del Estado, a los derechos, deberes y  libertades de los ciudadanos regulados en el Título I, al régimen de las Comunidades Autónomas ni al Derecho electoral general.  2. Los Decretos­leyes deberán ser inmediatamente sometidos a debate y votación de totalidad al Congreso de los Diputados, convocado  al efecto si no estuviere reunido, en el plazo de los treinta días siguientes a su promulgación. El Congreso habrá de pronunciarse  expresamente dentro de dicho plazo sobre su convalidación o derogación, para lo cual el Reglamento establecerá un procedimiento  especial y sumario.  3. Durante el plazo establecido en el apartado anterior, las Cortes podrán tramitarlos como proyectos de ley por el procedimiento de  urgencia​ .”    Decret­ Llei ​ és un text normatiu, que pot dictar el Govern en cas d’urgència o necessitat.    El fonament habilitat: quan té permís, atorgat per la CE, quan és urgent i extraordinari, sense autorització prèvia del parlament, per  aprovar un text que suposi modificació de normes existents amb valors de llei.  Urgència del Decret­ Llei  Per veure si és o no urgent la creació d’un Decret­ Llei, cal valorar:  ­ si es pot aconseguir el resultat amb un procediment parlamentari  ­ si té una necessitat derivada d’un argument econòmic  ­ si hi ha una justificació en la que la economia millori, en qualsevol d’aquests casos el Govern aprovarà el Decret­ Llei.  Amb la necessitat d’una modificació urgent d’un text amb valor de llei, es crearà un text Decret­ llei provisional, en el qual hi haurà un  control posterior per part del Congrés dels Diputats.  Procediment  No hi ha un procediment específic que calgui seguir, però si que s’estableix que sigui aprovat pel Consell de Ministres, amb la expedició  del Rei. Obtindrà la entrada en vigor immediata, és a dir, al següent dia.  Matèries  Una altra limitació (Ex. Urgència) que fa la CE són les matèries a tractar al Decret­ Llei. Hi ha matèries en les quals no es pot determinar.  ➔ Matèries de llei orgànica  ➔ Règim dels drets i llibertats dels ciutadans situats al Títol primer, Capítol Primer (DDFF) i Capítol Segon (art. 15­29)  ➔ Estatus d’Autonomia, és a dir, el règim de les Comunitats Autònomes.  ➔ Dret Electoral General  Control del Decret­ Llei  1.Control parlamentari​  previst a la Constitució, en el que en un termini de 30 dies hàbils desde la publicació del Decret ­Llei al BOE. En  el congrés dels Diputats, s’haurà de fer una votació sobre si es convalida o deroga el Decret­ Llei, o tot o res.  Si la cambra està dissolta o en períodes de vacances, la ​ diputació permanent​  es qui funciona    En el mateix període, el Congrés pot tramitar aquest Decret­ Llei com a projecte de Llei, en un procediment d’urgència. Dintre dels 30  dies hi ha la votació de convalidació o derogació. Si es proposen altres esmenes, es tramitaran a la comisió o ponència, i després,  s’enviaran al Senat. També, pot obrir­se la tramitació al Tribunal Constitucional, però de manera genèrica.  2.Control ​ del Decret­ Llei ​ per part dels recursos i questions d’Inconstitucionalitat​  (Disposicions amb força de Llei). Qué pot Controlar?  ➔ Que s’hagi respectat el Fonament del Decret­ Llei (urgència).  ➔ Que s’hagi dictat dintre de les matèries per les quals està autoritzat. Si no és el cas, el Decret­ Llei haurà de ser anul·lat.    Decret Legislatiu  Art. 82 CE  1. Las Cortes Generales podrán delegar en el Gobierno la potestad de dictar normas con rango de ley sobre materias determinadas no  incluidas en el artículo anterior.  2. La delegación legislativa deberá otorgarse mediante una ley de bases cuando su objeto sea la formación de textos articulados o por  una ley ordinaria cuando se trate de refundir varios textos legales en uno solo.  3. La delegación legislativa habrá de otorgarse al Gobierno de forma expresa para materia concreta y con fijación del plazo para su  ejercicio. La delegación se agota por el uso que de ella haga el Gobierno mediante la publicación de la norma correspondiente. No podrá  entenderse concedida de modo implícito o por tiempo indeterminado. Tampoco podrá permitir la subdelegación a autoridades distintas  del propio Gobierno.  4. Las leyes de bases delimitarán con precisión el objeto y alcance de la delegación legislativa y los principios y criterios que han de  seguirse en su ejercicio.  5. La autorización para refundir textos legales determinará el ámbito normativo a que se refiere el contenido de la delegación,  especificando si se circunscribe a la mera formulación de un texto único o si se incluye la de regularizar, aclarar y armonizar los textos  legales que han de ser refundidos.  6. Sin perjuicio de la competencia propia de los Tribunales, las leyes de delegación podrán establecer en cada caso fórmulas adicionales  de control.    Art. 85 CE  Las disposiciones del Gobierno que contengan legislación delegada recibirán el título de Decretos Legislativos.    Fonament habilitat: La delegació expressa de les Corts Generals, és a dir, l’autorització per part del Parlament, per a que el Govern  pugui fer un Decret Legislatiu. Un cop autoritzat, no vol dir que, en aquella matèria, es puguin sempre fer decret­llei, sinó que caldrà de  nou l’autorització.  Tipus de decrets legislatius (2)  1.
2.
Si el Parlament vol que el Govern faci un text com si fos una llei nova, es tracta d’innovar l’OJ i introduir canvis, amb normes  amb valor de llei. El Parlament aprova una ​ Llei de Bases​ , en la que s’estableixen criteris fonamentals que ha de tenir el compte  el Govern a l’hora d’aprovar el Decret­ Llei. El Govern, respectant els criteris, fa una llei sencera que no ha d’estar  obstaculitzada pel Procediment Legislatiu, sinó que es tracta de que s’hagi de fer una llei tècnica i llarga, amb molts articles, de  manera eficient a altres projectes.   Decret legislatiu com a ​ text reforç​ , en el qual hi ha una sèrie de normes amb valors de llei. Proporciona seguretat jurídica el fet  que el govern faci un recull de totes les lleis en un únic text. No es fixen criteris, sinó que el Parlament fa una ​ Llei de Bases​ , i  amb precisió, expressa quina matèria cal refondre. Aquest tipus de Decret no és tant freqüent, sinó més bé al segle XIX, es  feien grans codis amb Decrets Legislatius.  Procediment d’elaboració  De igual manera que un Decret­ Llei. Són tractaments fets pel Govern, però destaca que és obligatori la realització d’un dictamen per  part del Consell d’Estat, i encara que sigui obligatori, no cal que sigui vinculant, donat que és un òrgan consultiu en matèria legal.  (Dictamen previ). Per tant, el Govern pot aprovar un Decret Legislatiu contrari a la consulta del Consell d’Estat, però en cap cas es pot  crear un Decret Legislatiu sense la consulta.  Matèries  Un Decret Legislatiu NO pot regular matèria de Llei orgànica, i s’entén que si hi ha una llei amb un procediment específic, també està  exclosa. (Ex. Llei de Pressupostos)  En les matèries en què si poden ser regulades pel Decret Legislatiu:  ● Si són de Text de Reforç  ● En les que hi ha dispersitat normatives o matèries tècniques amb lleis molt llargues (Donat que atrasaria el Parlament, les  comissions o cambres). És més eficient que ho faci el Govern amb assessors, d’aquesta manera serà un text més complet, el  qual regularà tots els temes.  Control del Decret Legislatiu  Formes addicionals de control sense perjudici de la competència pròpia dels Tribunals   1.
2.
3.
Destaca el Control per part del​  Tribunal Constitucional,​  encara que no es digui expressament.  El ​ Tribunals Ordinaris​  no poden establir cap tipus de control sobre el Decret Legislatiu.  ­ A excepció doctrinal que, quan el Decret Legislatiu regulava matèries de les quals no estava autoritzat, però no tenen  valor de llei sinó s’han convertit en normes reglamentàries, el Tribunals Ordinaris tenien la possibilitat d’anul·lar o  inaplicar el contingut addicional, s’establia ​ ultra vires​ , més enllà de la força de la Llei de Derogació, i no seria nul·la la  seva competència sinó que tendria valor reglamentari. (Exemple: Llei de Jurisdicció del contenciós administrativa del  1998, del 13 de Juliol→ Recurs directe / Indirectes VS Reglaments)  ­ En l’​ ultra vires​ , els Tribunals Ordinaris controlen que aquestes normes reglamentàries ho siguin conformes a  les lleis de l’Ordenament. Només intervenen si es dóna aquest tipus de casos.  Control parlamentari​ . En principi no està molt clar com ha de ser aquest control. Cada Llei de Derogació ha de rebre uns  efectes diferents. Es poden fer observacions per després fer un dictamen.  Vulneracions  ➔ Pot vulnerar la Constitució si una Llei de Derogació elabora un procediment del Decret Legislatiu. És a dir, no es poden fer  coses contràries al que la Constitució expressa.   ➔ Pot considerar­se una vulneració a una llei orgànica, com per exemple, no es poden fer lleis de Derogació autoritzant a fer lleis,  encara que pot intervenir i declarar inconstitucional una part o la totalitat del Decret Legislatiu.      ...