Abstracció geomètrica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Art Contemprani
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

(Àlex Mitrani)

Vista previa del texto

4.- ABSTRACCIÓ GEOMÈTRICA Hi ha dues vessats, l’holandesa i la russa. La síntesi d’aquests dos grans focus es produeix a Alemanya al voltant de l’escola de la Bauhaus. En l’evolució de l’avantguarda, la ruptura violenta amb la tradició, semblava que el resultat seria la provocació, l’auto-paròdia, la violència... Això és el que representava el dadaisme. Durant la Primera Guerra Mundial apareixen altres opcions de radicalitat d’avantguarda que tenen un caràcter molt diferent: en front del desordre del dadaisme, apareixen altres formes de radicalitat que també són extremadament exigents. Els seus resultats són diversos i tenen a veure amb l’abstracció geomètrica. Aquest nou gènere apareix com una reformulació de l’abstraccionisme. El que veurem ara és diferent i no només per l’ús de les formes geomètriques.
o Piet Mondrian Els inicis de Mondrian es troben en el realisme, tot i que d’una manera molt més difosa.
S’assimila a la pintura realista del segle XIX. Fa servir colors molt foscos i ja es veu la seva mania de voler endreçar el món de manera perpendicular: el molí està al centre, les aspes estan a 90º, els núvols organitzen el quadre de manera horitzontal... Al 1908 farà servir el mateix motiu, però d’una manera molt diferent. El que aquí ens interessa és la intensitat del color. No és una imatge melancòlica com la anterior. Amb aquesta imatge veiem una vibració produïda pel contrast i la pinzellada post-impressionista (s’assembla a la pinzellada de Matisse anterior a la creació del Fauvisme). En aquesta primera època també pinta flors, com la que va pintar al 1910. Tot és simètric i la tija es troba justament al centre de la composició.
La sèrie més coneguda és aquella que fa al voltant de l’arbre. En L’arbre vermell, veiem clara vinculació amb el fauvisme i el simbolisme. L’arbre és un símbol de vida, tot i que, contradictòriament està mort o a l’hivern. Amb el recargolament i el color vermell sembla que hi ha una mena d’energia o de vida potent dins d’aquest organisme. Amb aquestes obres sembla que Mondrian sigui molt passional. De seguida Mondrian intenta dominar i controlar aquesta vitalitat. Al 1911, un parell d’anys després, farà un mateix arbre en el que desapareix el color, pintat en una gama de grisos. Les branques, en lloc de representar un organisme, sembla que comencen a estructurar-se. Un dels seus elements més distintius és la retícula i el veiem clarament en aquest quadre. Rosalind Kraus explicava la importància de la retícula en l’art contemporani; comença amb Mondrian però la podem veure en molts altres artistes. En aquest arbre veiem com es va ordenant i sintetitzant. Apareix el color i l’element sinuós. Podem comprovar aquí la influència del cubisme.
Cada cop farà una pintura més sintètica, esquelètica. Només trobem elements fonamentals. Ja no dóna títols figuratius a les seves obres, sinó que es limita a descriure el color o a numerar-les com si es tractés d’un catàleg. Ell vol descobrir una mena d’ordre immanent en el món i la naturalesa. Aquest ordre s’ha d’expressar geomètricament. Està tan fascinat per la vida i la naturalesa que sembla que això li produeixi una mena d’angoixa. Això ho resol ordenant el món.
A nosaltres el seu art ens sembla decoratiu, ja que no s’explica res, sinó que només hi ha formes de colors. Per Mondrian, aquestes figures abstractes són filosofia i, fins i tot, religió. Són un intent de coneixement de l’essència del món. Ell vol aspirar a la plàstica pura de l’universal que és equilibri. Això va fer a Mondrian replantejar-se el paper de la figura. Aquestes formes són molt més del que sembla. Només és un mitjà per arribar a conèixer el món. Aquests pintors tenen la intenció d’arribar a una pintura lo més elemental possible que serveixi per veure el món d’una manera diferent. En un futur, però, aquesta pintura hauria de ser superat. Per això, en el fons, no és tan diferent dels dadaistes.
Al 1917, Mondrian atrau a tota una sèrie d’artistes i creen una revista anomenada De Stijl. La manera de distribuir el text en la revista respon a l’ordre reticular. També ho veiem en el títol de la pròpia revista. Aquest grup pren una nova dimensió, ja que s’hi afegiran constructors de mobles, arquitectes, etc. Hi havia una persona que va tenir una activitat força notable i que va forçar l’expulsió de Mondrian, Theo van Doesburg. Va dur a terme una composició que Mondrian no va poder tolerar: no hi havia línies rectes i, a més, estava en diagonal. Ell volia fer una teràpia que el curés del caos.
En aquesta sala, que va ser dissenyada amb els dadaistes, era una sala de ball i un cinema on es duien a terme activitats de la vida moderna. La decoració era l’art abstracte, que podia ser dogmàtic i pretensiós i l’escenari de la vida moderna. L’estil, el recurs i el mitjà és el mateix.
Això era una novetat en aquell moment.
o Constructivisme rus i Malevitx Es crea un nou llenguatge basat en l’abstracció i en la geometria. En el cas del constructivisme rus té lloc un fenomen en el qual té lloc una unió entre l’avantguarda artística i l’avantguarda política. Part de la radicalitat artística està inspirada en les idees polítiques radicals del moment.
El que més predominava era el futurisme a nivell ideològic, és a dir, l’entusiasme per el nou segle XX, per la tecnologia i el moviment i en com això transforma l’home.
Els inicis de Malevitx es situen en el cubisme. A Aviator de 1914 representa un home metàl·lic que era un aviador, quelcom que agradava molt a la gent e l’època. Fascinava que la gent pogués volar. L’aviació no és només un invent fascinant, sinó que també ha transformat la nostra percepció del món. L’avió ens separa de la terra i ens eleva. Conquerim el cel, el lloc destinat per la divinitat. Canvia la seva percepció del món. La combinació d’aquestes metàfores i aquestes idees amb les formes del cubisme donarà lloc a la pintura abstracta geomètrica de Malevitch.
Malevitch es proposa a sí mateix una nova manera de percebre el món i representar-lo. La seva idea, però, està molt més vinculat a la seva passió per la tecnologia. Aquí trobem un punt en comú amb Mondrian. Malevitch és més dinàmic i les seves formes geomètriques no són perfectes i regulars. La semblança principal, però, és la utilització del blanc, el color del no-res. Com que representa el buit, sempre s’acaba ornamentant. En aquestes obres, el blanc esdevé un color i se li dóna protagonisme. El blanc és el color de la neutralitat. Això es traspassarà a l’arquitectura i serà el color dominant en aquest tipus d’art. Ho veiem al quadre Aeroplane flying del 1915.
Al 1915 farà una exposició futurista on omplirà les parets de quadres. El que pretén és transformar l’espai. El quadrat negre era el centre de l’exposició i volia que fos considerat com un objecte. Significava una nit que representava els nous temps que estaven vivint. Diu que tot allò que pinta són icones. Veiem un intent de representar l’absolut i el misteri de la realitat, de manera que hem de tractar aquestes obres com si fossin religioses. Cada forma és una icona, un símbol, una veritat pura; no està explicant cap anècdota. Cap a 1918 farà el famós Quadrat blanc sobre fons blanc. No hi ha diferència amb el quadrat negre, els dos representen l’absolut.
...