HH (2007)

Otro Portugués
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 5º curso
Asignatura HH
Año del apunte 2007
Páginas 14
Fecha de subida 19/10/2014
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

PRÀCTIQUES FISIOLOGIA ANMAL Curs: Segon de Bioquímica Grup: 2 DIA 1: Dissecció de rata Sexe: Mascle Pes: 190,01 Edat estimada (setmanes) : 7 setmanes (va néixer el dia 28-01-2014) Òrgan Pes (g) Pes relatiu (%) Observacions Fetge 11,17 5,87863797 Melsa 0,47 0,2473554 Ronyons 1,88 0,98942161 Adrenals 0,1 0,05262881 Òrgan gros de color granatós Color semblant al fetge però més petita i amb forma de llengua Molt semblants l’un amb l’altre i força durs Sobre els ronyons Estómac 9,84 5,17867481 Cor 0,85 0,44734488 Gros d’un color canyella Vermellós on podíem veure vasos sanguinis Òrgan Pes (g) Pes relatiu (%) Observacions Testicles 1,98 1,04205042 Amb greix pel voltant Grassa gonadal 1,35 0,71048892 Cal treure el conducte deferent Pulmó dret 1 0,52628809 Pulmó esquerra 0,98 0,51576233 Cervell 1,803 0,94889743 Tim 0,5 0,26314405 Pesa més que l’esquerra (tres lòbuls) Pesa menys que el dret perquè només té dos lòbuls Cal obrir el crani per poder arribar-hi Es pot confondre amb greix. Es troba a la part superior del tòrax.
1. Podem considerar que estava en edat reproductora? No. Per que estigués en edat reproductora cal que tingués un mínim de dos mesos de vida, on es considera que ja s’ha donat la maduració sexual. L’animal empleat tenia set setmanes, per tant, li faltava una (fins el dia 28 de març) per poder considerar-lo en edat reproductora.
2 2. Dels següents òrgans digues a quin sistema pertanyen, on se situen i quina és la seva funció principal: Òrgan Tiroides Ubicació En el coll, sobre la tràquea Estomac Sistema Sistema immunològic, endocrí i nerviós Sistema digestiu Tim Sistema limfàtic Darrere l’estèrnum Intestí prim Sistema digestiu Seguit de l’estomac Hipòfisi Sistema endocrí i nerviós Sistema respiratori Endocrí, nerviós, digestiu Base del crani Tràquea Pàncrees Epidídim En l’abdomen Coll Abdomen (annex al tub digestiu) Sistema reproductor Sistema endocrí i nerviós Part superior del testicle Sota el cervell Part inferior de les costelles Bufeta urinària Sistema respiratori i digestiu Sistema urinari Còrtex adrenal Sistema endocrí Ronyó Sistema urinari Part posterior a l’abdomen Ovari Sistema reproductor femení i endocrí Sistema digestiu i metabòlic Part superior de la pelvis a ambdós costats Sobre l’estomac (part superior de l’abdomen) Hipotàlem Diafragma Fetge Excavació de la pelvis Sobre els ronyons 3 Funció Control del metabolisme a través de la producció d’hormones Producció i secreció d’àcid gàstric per degradar les molècules grans del menjar Maduració de cèl·lules T, protecció contra l’autoimmunitat Digestió i absorció de proteïnes i lípids Secreció d’hormones Via per pas de l’aire cap als pulmons Producció d’enzims digestiu i hormones endocrines i exocrines Maduració i activació dels espermatozoides Secreció d’hormones que actuen sobre hipòfisi per l’alliberació d’altres hormones Separa l'abdomen i el tòrax Expulsar l’orina a l’exterior Regular les condicions d’estrès (secreta corticosteroides i catecolamines) Filtració de la sang i permetre la excreció de l’orina Producció i secreció d’hormones sexuals femenines Filtració de sang, producció de bilis, metabolització de biomolècules, detoxificació i activitat hematològica DIA 2: Adaptació cardiovascular i respiratòria a l’exercici ESTÀTIC Repòs Exercici Recuperació ESTÀTIC Repòs Exercici Recuperació DINÀMIC Exercici Recuperació DINÀMIC Exercici Recuperació CV %SpO2 1 1900 2 1500 3 1500 1 99 2 99 3 99 1850 1900 1400 1500 1650 1500 99 99 99 99 99 99 Pd (mmHg) 2 3 66 71 163 63 64 65 1 87 99 90 1 100 116 101 1 2000 2000 Ps (mmHg) 2 3 90 96 104 112 95 100 CV 2 1350 1400 1 69 71 70 3 1200 1500 Ps (mmHg) 1 2 3 118 104 125 103 93 105 1 98 98 %SpO2 2 98 98 Pd (mmHg) 1 2 3 83 76 85 76 71 83 4 Rc (lpm) 2 3 90 93 103 110 92 95 3 99 99 1 120 87 Rc (lpm) 2 111 101 3 134 103 1) Només en la situació de repòs: hi ha diferències entre sexes en algun paràmetre? Situació de repòs 5000 4500 4000 3500 3000 2500 2000 1500 1000 500 0 Homes Dones CV %SpO2 Rc Ps Pd Situació de repòs 140 120 100 80 60 40 20 0 %SpO2 Rc Homes Ps Pd Dones En la situació de repòs podem observar diferències poc representatives en el %SpO2, en el ritme cardíac i en la pressió diastòlica, mentre que en la capacitat pulmonar i la pressió sistòlica sí que s’observen diferències significatives.
Això ho hem pogut comprovar aplicant el “t.test”, on es veu que el valor de p<0.05 en CV i en Ps, de manera que aquests mostren diferències significatives entre homes i dones (els homes tenen valors més elevats que les dones): - CV: p-value = 0.002682 - %SpO2: p-value = 0.3193 - Rc: p-value = 0.05085 - Ps: p-value = 0.001016 - Pd: p-value = 0.06581 Aquest fet pot ser degut a què...PS nenes més baixa  compensa RC elevat 5 2) L’exercici, estàtic o dinàmic, produeix canvis significatius en les variables? Exercici estàtic i dinàmic 4500 4000 3500 3000 2500 Repòs 2000 Estàtic 1500 Dinàmic 1000 500 0 CV %SpO2 Rc Ps Pd Exercici estàtic i dinàmic 140 120 100 80 Repòs 60 Estàtic Dinàmic 40 20 0 %SpO2 Rc Ps Pd Quan comparem les dades obtingudes en repòs i exercici estàtic i dinàmic mitjançant el test ANOVA, observem les següents diferències: - RC: hi ha un augment significatiu del ritme cardíac en l’exercici dinàmic respecte el repòs (p = 0.000000 < 0.05) i també respecte l’exercici estàtic (p = 0.000045 < 0.05). És necessari un ritme cardíac més elevat per tal que la sang arribi més ràpidament a allà on hi ha demanda.
- PS: hi ha un augment significatiu de la pressió sistòlica durant l’exercici dinàmic en comparació el repòs (p = 0.0143611 < 0.05) i l’exercici estàtic (p = 0.0365140 < 0.05).
Això és justificable perquè la pressió sistòlica permet la sortida més ràpida de la sang durant l’exercici dinàmic.
6 Quan analitzem l’exercici estàtic i dinàmic observem diferències significatives en el ritme cardíac i en la pressió sistòlica?. ANOVA COMPROVACIÓ! AIXÒ ÉS DEGUT A... PS 110, CANVIS EN RC TRES I EN PS NOMÉS UN ESTÀTIC? (0.010).
Trobem diferències en: - RC: repòs – dinàmic; dinàmic – estàtic - CV: no hi ha diferències - O2: no hi ha diferències - PS: repòs – dinàmic; dinàmic – estàtic - PD: no hi ha diferències 7 3) Recuperació: després de 5’ de l’exercici (estàtic o dinàmic) hi ha recuperació total? Recuperació estàtica i dinàmica 4000 3500 3000 2500 Repòs 2000 Estàtic 1500 Dinàmic 1000 500 0 CV %SpO2 Rc Ps Pd Recuperació estàtica i dinàmica 140 120 100 80 Repòs Estàtic 60 Dinàmic 40 20 0 %SpO2 Rc Ps Pd Quan comparem les dades obtingudes en repòs i recuperació estàtica i dinàmica mitjançant el test ANOVA, observem només diferències significatives entre el repòs i la recuperació del ritme cardíac en l’exercici dinàmic (p = 0.0310559 < 0.05). Per tant, al cap de cinc minuts d’haver fet exercici dinàmic no observem una recuperació total.
RECU DINÀMIC RC NO RECUPERAVEN.
8 - RC: repòs – dinàmic - CV: no hi ha diferències - O2: no hi ha diferències - PS: no hi ha diferències - PD: no hi ha diferències En la recuperació estàtica i dinàmica veiem com el ritme cardíac (rc) presenta diferències significatives, sobretot entre el ritme cardíac en repòs i el ritme cardíac després de cinc minuts de recuperació de l’exercici dinàmic. Ho comprovem amb ANOVA. Això pot ser degut a què...
Obtenció i estudi de l’electrocardiograma (ECG) MITJANES P QRS T BPM ESTIRATS Duració 0,113 0,21 0,221 64,89 Amplitud 0,04 0,945 0,139 ASSENTATS Duració 0,11 0,176 0,216 75,89 Amplitud 0,062 0,883 0,075 FRED Duració 0,098 0,1 0,073 96,64 Amplitud 0,13 0,783 -0,05 En quina de les mesures dels paràmetres (duració, amplitud i BPM) determinats mitjançant l’estudi del ECG, hi ha diferències segons la posició del cos? I en l’exposició local al fred? Quina creus que és la raó d’aquestes diferències? En la taula observem diferències en la mesura de BPM (va augmentant) i en l’amplitud.
9 DIA 3: simulació i estudi de potencials d’acció 1) K+ Na+ [extracel·lular] (mM) 4 142 [intracel·lular] (mM) PM (mV) 120 -88.63 10 69.14 1.a) Potencial de membrana en repòs de les neurones: -64.43mV.
1.b) Aquest potencial de membrana s’assembla més al potencial de membrana del ió potassi.
2) ( [ ] [ ] ) [ ] [ ] 3) Duració (ms) Amplitud (μA) P Acció (Si/No) 25 No 35 No 40 No 0.1 80 85 No No 90 No 95 No 100 No Duració (ms) 0.3 36,4 36 35 34 34,5 34,9 34,7 34,8 Amplitud (μA) P Acció (Si/No) Sí Sí Sí No No Sí No Sí Duració (ms) Amplitud (μA) P Acció (Si/No) 18 Sí 21 Sí 20 Sí 17 No 0.6 17,5 No 17,7 No 10 17,8 No 17,9 Sí Duració (ms) Amplitud (μA) P Acció (Si/No) 14,1 13,1 Sí No 0.8 13,4 13,5 13,9 13,8 No No Sí Sí Duració (ms) 13,7 13,6 Sí No 1 Amplitud (μA) 12,3 12,3 12,3 12,3 12,3 12,3 12,3 12,3 P Acció (Si/No) Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Duració (ms) Amplitud (μA) P Acció (Si/No) 8,5 Sí 7,5 No 7,8 No 1.5 7,9 6 Sí No Duració (ms) Amplitud (μA) P Acció (Si/No) 8,1 Sí 7,1 Sí 6,1 No 6,5 Sí 9 Sí 10 Sí 6,4 Sí 7 Sí 7,5 No 5,4 5,5 5,6 No No Sí 2 6,3 No Duració (ms) Amplitud (μA) 2,7 6,7 5,7 2.5 4,7 4,9 P Acció (Si/No) No Sí Sí No Duració (ms) Amplitud (μA) P Acció (Si/No) 5 No 5,3 Sí 4,3 No 4,5 No No 3 4,6 4,7 No No 4,9 No 5 Sí 6 Sí Duració (ms) Amplitud (μA) 5,3 4,3 4,4 4,7 4,5 4,6 8 3 P Acció (Si/No) Sí No No Sí Sí Sí Sí No 3,5 No 3,8 No 4,2 No 4,3 Sí Duració (ms) Amplitud (μA) P Acció (Si/No) 4 5 6,4 Sí 5,4 Sí 4,4 Sí 3,4 No 11 4) Duració de l’estímul (ms) 0.1 0.3 0.6 0.8 1 1.5 2 2.5 3 4 5 Amplitud mínima (μA) Condicions de control [K+]e = 6mM A B ---61,9 34,8 20,8 17,9 10,6 13,7 8,1 11,2 6,7 7,9 4,7 6,4 3,8 5,6 3,3 5 3 4,5 2,6 4,3 2,5 [Na+]e=110mM C ---48,2 24,7 18,9 15,4 10,8 8,7 7,4 6,6 5,7 5,3 4.1) En les condicions de B on [K+]e= 6mM la neurona és més excitable perquè la intensitat mínima d’estimulació necessària per generar un potencial d’acció és menor, a més és l’únic dels tres casos on trobem una excitació amb una duració de l’estímul de 0,1ms.
5) 70 Intensitat de l'estímul (µA) 60 50 40 A B 30 C 20 10 0 0 1 2 3 4 Duració (ms) 12 5 6 5.1) Observant la gràfica veiem que un estímul serà eficaç quan se li apliqui una intensitat i una duració que estigui per la zona de sobre de la línia. Així doncs veiem que tenim tres corbes, corresponents a les condicions anteriors (A, B i C), on veiem que si augmentem la [K+]e respecte a la quantitat que tenim en el control, veiem que la zona de potencials eficaços augmenta (cas de la línia vermella corresponent al cas B).
6) Cronàxia (ms) Reobase [K+]e = 6mM (1, 1.5) 2,5 Condicions control (1, 1.5) 4,3 [Na+]e = 110mM (1.5, 2) 5,3 7) Generació d’un potencial d’acció.
Amplitud: 30μA Duració: 2ms Potencial de membrana en repòs: -64,43mV Duració de l’espiga del potencial d’acció: (0,99 – 4,6) = 3,61ms Potencial de membrana en el pic del “sobretir”: 64,97mV Potencial de membrana en màxima hiperpolarització: -89,52mV Duració de la fase d’hiperpolarització: 0,39ms 8) Fem la prova amb els valors següents: *NOSALTRES NO ELS VAM APUNTAR Si apliquéssim un altre estímul eficaç diferent i repetíssim l’anàlisi els valors obtinguts no diferirien significativament.
9) Retràs (ms) 2 3 4 5 6 8 10 20 30 40 45 35 50 Nº de PA 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 El període refractari són 5ms, a partir de 6ms ja es forma el següent potencial d’acció.
10) 13 Per a un temps de retràs inferior al període refractari determinat en l’apartat 9 sí que podríem generar un potencial d’acció.
10.1) L’estímul hauria de produir-se augmentant l’amplitud i/o la duració.
10.2) Amplitud: 80μA Intensitat: 3ms Període refractari absolut: (0, 3) Període refractari relatiu: (3, 5) 14 ...