Tema 7. L'oblit (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Memòria i Representació
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 21
Subido por

Descripción

Memòria

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 7: L’OBLIT Perquè oblidem? Oblidem per poder aprendre. Te un sentit funcional molt important i està molt relacionat amb com recuperem informació.
Si un no ha recordat informació és que l’ha oblidat? No OBLIT  hi ha dos tipus: 1. Oblit incidental  quan volem recuperar la informació no hi podem accedir. Apareix quan un ja ha codificat. En general sempre aprenem i oblidem de forma incidental. Passa quan un no té intenció d’oblidar. Ex: la compra del súper 2. Oblit intencional  forma que nosaltres provoquem que ens oblidem d’alguna cosa. És l’oblit voluntari.
OBLIT INCIDENTAL Quan parlem d’oblit la variable més important és el pas del temps.
És lineal la relació? Quan passa més temps oblidem més? NO Ebbinhaus  la corba de l’oblit és logarítmica, és a dir que gran part del nostre oblit passa al principi als pocs minuts d’haver vist la informació.
Perquè al final entra amb asímptota? Perquè la informació està consolidada. Al principi la consolidació és lenta, però un cop ho hem consolidat es manté estable.
Perquè hi ha una caiguda molt inicial al principi? Perquè hi ha un procés de selecció d’informació.
Oblidem per aprendre  sempre estem formant memòries, i el procés de formar noves memòries implica que es vagin degradant les anteriors.
 Però... que passa amb l’oblit del material més rellevant? Meeter, Murre and Janssen Volien entendre si la corba de l’oblit era semblant amb memòries per esdeveniments púbics molt coneguts.
Tasca  A cada participant se li demanava informació del passat, assumint que la gent havia interaccionat amb aquella informació amb anuncis o fets que van tenir un impacte molt fort. Ex: tothom sap quan va ser l’atemptat de les torres bessones.
- 1400 participants Reconeixement i recall de 1000 esdeveniments Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Van fer dues tasques (Les dues eren logarítmiques) - Tasca de reconeixement  tenia millor record Tasca de record lliure Resultats  Com en la corba de Ebbinhaus, hi havia un oblit molt marcat al principi i després anava parant.
Conclusió  va demostrar d’una forma clara que la corba logarítmica en el temps és una forma bàsica en la que nosaltres generem oblit.
LA NATURALESA DE L’OBLIT Generalment, el reconeixement és més còmode que el record, per tant hem de distingir entre:   Disponibilitat  si un ítem està en un magatzem Accessibilitat  si una memòria es pot recuperar És molt complex determinar que una memòria s’ha oblidat per complet: - Podria ser que fos inaccessible temporalment L’oblit acostuma a ser gradual La recuperació és molt depenent de claus Mai podrem arribar a saber si la informació s’ha oblidat per complet? No ho sabem. Allò que ha entrat a la memòria a llarg termini no sabem si sempre estarà allà o ho haurem oblidat. Cada cop sembla que l’espai per l’oblit complet sigui més petit.
Quan les memòries no es poden accedir i tampoc estan disponibles és quan es diu que estan oblidades.
 Hi ha alguna manera d’alterar la corba de l’oblit? Si, el repàs, que ajuda que en el futur tinguem més informació que si no repassem.
La probabilitat de recordar alguna cosa depèn del nombre de vegades que s’ha recuperat. Recordar un element disminueix la tasca de l’oblit.
Alimentem el sistema de memòria amb un dels mecanismes que fa que no hi hagi tanta caiguda de la memòria.
Què és millor per evitar l’oblit? 1. Estudiar múltiples vegades (repassar) Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez 2. Efecte del test Hi ha una forma molt efectiva perquè no oblidem. En compte de repassar de forma passiva, ens hem de provar, és a dir fer-nos un autotest a nosaltres mateixos. Així, si al fer-nos l’autotest no recuperem la informació, ho mirem i ho completem. Tot i així, no sabem què explica el fenomen del test, es a dir, el fet que jo recuperi la informació ara em repercuteixi i m’enrecordi la següent setmana.
 Com oblidem? 1) Error en la codificació Perquè és important? Com codificar determinarà si passa a memòria a curt termini o a llarg termini.
Molta informació que codifiquem s’oblida.
 Experiment monedes  ningú dibuixarà amb detall una moneda d’euro per molt que sempre les tinguem entre le mans. Va demostrar que la codificació determina si ens podrem enrecordar després.
Nickerson i Adams: La memòria per un cèntim és molt dolenta  menys del 50% sabia els detalls Es dóna en circumstàncies en les que la informació no ha passat a memòria a llarg termini durant la codificació.
Causes possibles  atenció, irrellevància de la informació, etc.
2) Decaïment de traça La nostra memòria han funcionat perfectament en reconèixer qui surt a la imatge i quina pel·lícula és. És molt difícil saber com decau l’oblit.
 El debilitament de les memòries és degut al simple pas del temps.
a. Explicació més comú era la taxa d’oblit de la memòria de treball per material verbal o visual.
b. Explicació per fenòmens de priming i familiaritat  Mecanismes possibles: - L’activació d’una memòria es devalua, però la memòria inherent es manté (disponible/accessible) - Alteració dels elements estructurals de la memòria (ex: les associacions)  El decaïment de traça és molt difícil de provar conductualment - No és fàcil descartar explicacions alternatives  Repàs  Interferència amb aprenentatge nou - És molt difícil aportar evidència clara de si una memòria és inaccessible o no disponible.
3) Interferència Perquè no aprenem tot? Perquè hem d’oblidar. I per oblidar, interferim. Així doncs, la interferència és un mecanisme bàsic de l’oblit.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez L’oblit augmenta amb el temps perquè incorporem noves experiències que tenen elements amb comú amb memres prèvies: - Som éssers de costums Experiències úniques són recordades millor (ex: sopar a casa uns veïns que no s’ha repetit mai)  Quin mecanisme explica la interferència? La competició (Anderson, Bjork) - Una clau activa tot els associats de forma igual Els associats competeixen per accedir a la consciència Argumenta amb el nombre de competidors  Principi de sobrecàrrega de la clau: tendència a tenir més mala memòria per parelles d’ítems que estan associats a la mateixa clau.
 Dins del mecanisme de la interferència, podem parlar de dos tipus: 1. Interferència retroactiva (): un nou aprenentatge fa que tu després puguis interferir i recordar l’anterior.
2. Interferència proactiva () : allò que ja tinc en memòria interfereix en la possibilitat de generar-ne noves o que es mantingui a llarg termini. Ex: sempre aparquem al mateix lloc al descampat, però un dia plou molt i ja no vas a aparcar al descampat perquè està ple de fang i l’aparques a un altre lloc. El dia següent, al aixecar-te el vas a buscar al descampat i penses que te l’han robat, però l’havies aparcat a un altre lloc.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez 4) Oblit induït Podem fer que l’oblit sigui voluntari.
 Experiment Anderson i Greene.
Tasca  al marge de l’oblit, d’alguna forma o altre podem fer que la gent s’oblidi de les coses? NO. En una primera fase d’estudi la gent havia d’estudiar paraules, que una anava ajuntada amb una altre. Abans de començar a modificar coses, l’experimentador s’assegurava que tothom havia aprés les parelles de paraules.
Posteriorment, seleccionava algunes paraules per tal que les oblidessin. L’estratègia era formar tres grups: de recuperació, de supressió i neutres. A la condició de recuperació, cada cop que els participants veien una paraula havien de recordar quina era la paraula amb què estava emparellada. En la condició de supressió, els participants havien de fer l’esforç d’inhibir la recuperació de la parella. El grup control no feia res.
Un cop repetida la tasca moltes vegades, els participants fan un test i posen les paraules i les han de recuperar totes.
Resultats  y: % paraules correctes davant la parella x: % de correctes en funció de les vegades que ha fet la tasca per aquella parella (abans, amb algunes parelles es fa l’esforç de suprimir o recuperar 1 o 8 vegades) Conclusió  L’esforç de suprimir SI ha estat efectiu. S’ha demostrat una forma d’inhibir un record mitjançant la inhibició constant i després a l’hora de recordar-ho i recuperar-ho no puc. Hi ha un control voluntari a l’accés de la informació.
NEUROANATOMIA DE L’OBLIT Àrees frontals relacionades amb control executiu, quan fan l’esforç de no accedir a la informació s‘activaven i les del hipocamp es desactivaven. El fet d’inhibir no significa que no accedeixis, sinó que el frontal li diu a l’hipocamp que no s’activi.
...