Gimnospermes (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Tema 11: Gimnospermes Està dividida en 4 ordres: cicadales, gingkoales (només tenen una espècie vivent), pinales i gnetales (+ evolucionades).
Gingkoales • • • Tots són fòssils menys un: fulles dicotòmiques i espermatozoides.
Dependència relativa del medi aquàtic.
Gàmetes nedadors.
Pinales i gnetales Són plantes vivents Fulles no dicotòmiques Tub pol·línic, no tenen espermatozoides Ordre Pinales • • • • • Resinoses Flors unisexuals: masculines i femenines Sacs pol·línics aïllats Sense periant Anemòfiles: dispersió del pol·len pel vent Ordre gnetales • • • • • Poc resinoses Flors amb tendència a ser hermafrodites Sacs pol·línics soldats Periant senzill Tendència a ser entomòfiles: secreció d’un líquid una mica sucrat que permet a un insecte obtenir una recompensa i es queda enganxat.
Ginkgoaceae Ginkgo biloba: • • • • Caducifoli Originari de Xina Longevitat (1.100 anys) Fulles flabel·liformes: forma de ventall • • • • • • • Braquiblasts/macroblasts: branques de creixement il·limitat i limitat.
És l’únic ginkgo vivent, tots els altres són fòssils.
Dioic (masculines i femenines), flors sense periant Masculines: Raïms de sacs pol·línics separats entre si Femenines: tenen una flor amb un eix i dos lòbuls Fructificació ≠ fruit: el ginkgo no té fruit, té una fructificació Tenen llavors Ús en farmàcia: - Medicina tradicional xinesa Ginkgòlids: microcirculació i agregació plaquetària Ús alimentari: - Fruits intactes comestibles Es prenen com a afrodisíacs (Casaments) Llavors rentades grans superfícies (Japó) Begudes energètiques (placebo) Ús ornamental: - Bonsai Jardineria urbana (parcs) Resistent a la contaminació Ordre Pinales Fam. Pinaceae i Fam. Taxaceae: fulles aciculars Fam. Cupressaceae: fulles esquamiformes i algunes aciculars Fam. Pinaceae: - Cedrus Abies Pinus Monoiques resinoses Fructificacions llenyoses (pinyes) Fam. Taxaceae - Taxus Dioiques no resinoses Fructificacions carnoses Pinaceae: • • • • • • • • Les flors no tenen periants, però sí tenen estròbil (forma cònica amb un eix en el qual es posen de manera helicoïdal les peces reproductives monoiques, a l’axil·la d’unes bràquies, té una esquama seminífera i una esquama tectriu. A les femenines hi ha l’òvul i a les masculines el sac pol·línic).
Fulles aciculars: allargades, acabades en punta, en forma d’agulla..
Resina Primordi seminal amb esquames L’esquama seminífera es va lignificant.
Els autòctons tenen només dues fulles per funda.
Gra de pol·len normal i dues vesícules aèries que l’acompanyen que es comporten com a glòbuls.
Se sobreposen una sobre l’altre després de 64.
Avets: • Abies alba: avet més comú. Té per darrere dues bandes. Pinya erecta.
• Abies pinsapo • Abies balsamea: avet americà (Canadà i nord d’USA). Al tronc té unes bombolles que són acumulacions de resina.
Ús medicinal: xarop de pinyes d’avet S’utilitza molt per obtenir fusta.
Cedrus C. atlantica (atlas) De cada braquiblast surten moltes fulles Pinyes erectes i arrodonides, es desintegren i cada esquama amb cada llavor es despenja, la llavor es dispersa amb el vent.
Cedrus libani Pinus • • P. halepensis (pi blanc): fins a 600m, és de terra baixa.
P. sylvestris (pi roig: pi de muntanya): de 800 a 1500m • • P. uncinata (pi negre: pi d’alta muntanya): de 1500 fins a 2500m aprox. És el pi més alt del nostre país.
P. pinea (pi pinyer) i P. Pinastre (pi marítim): són pins de terra baixa.
Són importants per l’ús fustaner, la cel·lulosa s’utilitza per a fer paper i pasta industrial i a la farmàcia com a excipient de medicament. La resina forma canals secretors esquizògens que s’utilitzen en xarops, combustible (focs), trementina (dissolvent de pintures, ciments lents, desinfectant, dermofarmàcia i terpens).
Piròfits: són plantes que es veuen beneficiats pel foc.
Les pinyes dels pins americans no s’obren fins que hi ha un incendi, i és quan surten els pinyons i cauen al terra. Com que en aquest moment ja no hi ha competència guanyen els pins.
Pinus halepensis (Mallorca): té l’escorça de color blanc, les fulles curtes de color verd grisenc. Les pinyes estan recorbades i són llargues i còniques però petites, van de dos en dos. Estan per tot el mediterrani occidental, sobretot a prop de la costa.
Pinus sylvestris (sistema ibèric): pi llarg i de to vermellós, té les fulles molt curtes i les pinyes molt petites, troncs llargs. Planta típica de països freds. Es fan xarops de pinyes de pi. (vaporub) Pinus pinaster: té les fulles i les pinyes més llargues de totes, és el que produeix resina en més quantitat (es fan uns forats per on surt la resina). Distribució mediterrània i occidental, és freqüent a la península ibèrica i per Provença. Les fulles inhibeixen el creixement de plantes i herbes.
Pinus uncinata (pi negre): les esquames de la pinya es transformen en el de la pinya, formen moltes ungles. Està acompanyat del neret (planta).
Pinus pinea: escorça fermentada, pinyes molt gruixudes (2 pinyons per esquama), fulles bastant llargues. Distribució a la part occidental de la península ibèrica.
S’associen a l’època romana.
Taxaceae Flors fem, amb petites bràctees esquamoses Taxus baccata: és de creixement molt lent (segles), té mascles i femelles. Floreix molt aviat i fructifica molt aviat perquè tarda molt en fer-ho.
1. Flor masculina: Unes boles petites amb peus i sacs pol·línics 2. Flor femella: Sobresurt una cosa com tendre amb unes fulletes al voltant del primordi seminal que es fan desfent menys una, que es fa carnosa i canvia de color (és una llavor amb una formació externa). L’interior és la llavor i la part externa és l’aril. Fulles aciculars que acaben en punta.
Distribució: Pla del Teix, la Cova del Teix, el bosc del Teix... penya-segats, llocs pedregosos..
Tota la planta està recoberta de Taxina excepte els anells (la taxina és molt tòxica).
Taxus brevifolia Nutt: té dos fulles més curtes, és el teix del pacífic (estats units i nord de Canadà). S’utilitza en tractaments contra el càncer, la molècula s’anomena Paclitaxel (abans taxol). Aquesta substància sortia de l’escorça del teix brevifolia.
Fonts d’obtenció actual de texans: • • • • Síntesi química (poc rendiment) Hemisíntesi a partir de precursors naturals Extracció directa de: o Taxus baccata o Altres espècies de Taxus o Altres espècies de gimnospermes i angiospermes o Fongs (taxomyces sp.) Biotecnologia: o Cultius cel·lulars (bioreactors) o Microorganismes transferits Cupressaceae • • Presència de fulles esquamiformes o aciculars Fructificacions globosses Cupressus sempervirens (xiprer): aspecte verd fosc i allargat.
- És un arbre monoic Fulles petites Petit estròbil masculí a la punta de les branques Flors femenines amb estròbils curts i rugosos que quan maduren es tornen llenyosos i es van separant una mica. Les llavors estan a l’interior.
Gàlbul Forma fastigiata: forma del xiprer cultivat de forma allargada Gran utilitat en farmàcia per a antihemorroïdals.
Arbre del mediterrani Juniperus communis (ginebró): - - Arbre europeu de zones fredes Té diferents formes Petit arbust Fulles aciculars en forma d’agulla, punxen una mica i fan unes fructificacions (gàlbuls) que en lloc de tenir tantes esquames com el xiprer, en té 3 que es tanquen en un punt.
La fructificació és carnosa, al principi té un color verdós i quan madura passa a ser de color blau-grisenc.
És dioic: mascles i femelles Els mascles les fulles acaben en punta.
La femella té un estròbil globós, per sota de la fulla tenen una banda blanca Els gàlbuls s’han utilitzat per a tractaments gàstrics.. la ginebra s’obté per destil·lació d’aquests fruits.
Gnetales Gènere Ephedra (Ephedraceae) - - Són llenyoses Arbustos Fulles molt reduïdes, amb unes petites esquames i per tant, les tijes fan la fotosíntesi (són verdes, llargues i es trenquen pels nusos i entrenusos, són articulades) Trompetera Les flors són molt simples, apareixen sacs pol·línics soldats. Bràquees verdes.
Ephedra nebrodensis (=E. major) “trompetera”: a territoris secs Fruits arils de color vermell Conté la efedrina (antiestamínics i refredats), té efectes estimulants i ha començat a afegir-se a dietes de esportistes.
Ma-huang és el nom d’una altre Ephedra (Ephedra sinica) que s’utilitza per cremar greixos (dietes miraculoses).
...