Tema 4. Anàlisis quantitatiu del risc (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Risc Ambiental
Año del apunte 2011
Páginas 2
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Risc ambiental Tema 4: Anàlisis quantitatiu del risc 1. Introducció: dues perspectives sobre el risc Ens ajuda a respondre-ho malgrat els marges d’incertesa.
Hi ha dos aproximacions per determinar el nivell acceptable de risc: 1. Aproximació científica, que pretén ser objectiva. Quantificació per a poder comparar.
El centre d’atenció és el fenomen.
2. Aproximació de caire subjectiu (àmbit de la psicologia o sociologia). No mira el fenomen sinó el punt de vista de la persona que el pateix.
Tradicionalment predomina la perspectiva científica, però últimament 1 i 2 han entrat en conflicte. Ex: instal·lació d’un abocador.
S’ha d’intentar un diàleg en la gestió del risc perquè hi hagi totes les visions possibles.
2. Anàlisis quantitativa del risc 2.1. Definicions L’anàlisi quantitativa del risc és el camp de treball de l’enginyeria de seguretat.
Definició dels enginyers: El risc és una propietat objectiva i quantificable que certs elements naturals i tecnològics presenten.
R=P·C on C son les conseqüències, el criteri bàsic és el nº de morts i P la probabilitat d’ocurrència.
S’interessen molt per les diferents dimensions del paràmetre P.
2.2. Metodologia La tècnica que s’utilitza Arbres de successos. Hem de pensar que el resultat final pot dependre de molts esdeveniments.
És una tècnica que es basa en imaginar els successos, després de l’arbre s’ha de desenvolupar les probabilitats d’ocurrència de cada etapa per arribar al resultat final. Implica el càlcul de la probabilitat de cada etapa, important descomposar-la en probabilitats petites i desprès en múltiples per tenir el resultat final. Complexitat gran perquè s’han de treballar moltes dades.
Risc individual: Probabilitat de mort d’una persona en un punt determinat.
R ind = P fuita · P cond. Amb. · P vent · P mort punt i (en el cas d’una fuita en una fàbrica) 2.3. Criteri (per saber si el risc és acceptable o no) El criteri bàsic sempre s’expressa en termes quantitatius i es basa en la mortalitat humana.
També el criteri ens ha de servir per comparar amb altres riscos. Ex: en el camp de l’energia es compara amb altres alternatives energètiques.
“En determinats estudis s’arriba a la conclusió de que s’ha d’acceptar el risc amb X morts ja que altres activitats com el fumar o els accidents de trànsit provoquem més nº de morts” (es basa en la racionalitat de les persones) Comparació amb altres riscos acceptats socialment com el fumar o els accidents de trànsit.
2.4. Avantatges i inconvenients   Avantatges: o És un mètode que té les seves arrels científiques, destacar el rigor i l’objectivitat de tota la seqüència.
o Sistematització: utilització d’eines probabilístiques o Proporciona un criteri objectiu i acceptat per tothom, es basa en la mortalitat humana (criteri final) Inconvenients: o Criteri basat en la comparació entre riscos (ampliació més endavant) o Excés de confiança per anticipar les seqüències d’un accident, ens podem deixar coses i l’accident es pot acabar produint.
o Calcular probabilitats d’ocurrència amb dades de mala qualitat. Extrapolar cap al futur amb coneixements erronis del passat.
o Admetre la incapacitat d’anticipar interaccions o interdependències.
o No es fan bé els càlculs, no hi ha una formació bona. Es veu que es comparen les dades fictícies amb les reals quan hi ha accidents.
o Normalment surten probabilitats d’ocurrència molt baixes, i no vol dir d’un risc residual.
...