Tema 5 Mankiw (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención + Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 11
Fecha de subida 12/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

1. Capítol 5: L’ELASTICITAT I LA SEVA APLICACIÓ L’elasticitat és una manera de mesurar el grau en què responen els compradors i els venedors als canvis de la situació del mercat. Ø L’ELASTICITAT DE LA DEMANDA Els nostres anàlisis de la demanda no eren quantitatius sinó qualitatius. És a dir, hem analitzat el sentit en què varia la quantitat demandada, però no la magnitud de la variació. Per a veure quant responen els consumidors als canvis en aquestes variables, els economistes empren el concepte de l’elasticitat (mesura de la sensibilitat de la quantitat demandada o de la quantitat oferta a una variació d’un dels seus determinants). - L’elasticitat-preu de la demanda i els seus determinants Segons la llei de la demanda, un descens del preu d’un bé eleva la quantitat demandada. L’elasticitat-preu de la demanda és la mesura del grau en què la quantitat demandada d’un bé respon a una variació del seu preu; es calcula dividint la variació percentual de la quantitat demandada per la variació percentual del preu. v La demanda d’un bé és ELÀSTICA à si la quantitat demandada respon significativament a les variacions del preu. v La demanda és INELÀSTICA à si la quantitat demandada només respon lleument a les variacions del preu. L’elasticitat-preu de la demanda de qualsevol bé mesura quant menys estan disposats els consumidors a comprar aquell bé quan puja el preu. No existeix una regla senzilla i universal per saber què determina l’elasticitat de la corba de demanda. Però podem formular algunes regles generals sobre els seus determinants: o EXISTÈNCIA DE BÉNS SUBSTITUTIUS PROPERS Els béns que tenen substitutius propers tendeixen a tenir una demanda més elàstica perquè és més fàcil per als consumidors canviar-los per altres. Per exemple, la mantega i la margarina són fàcilment substituïbles àuna petita pujada del preu de la mantega, suposant que el de la mantega es mantingui fixe, provoca una gran disminució de la quantitat venuda de la mantega. o BÉNS NECESSARIS I BÉNS DE LUXE Els béns necessaris tendeixen a tenir una demanda inelàstica, mentre que els béns de luxe tenen una demanda elàstica. La raó es troba en què la majoria de les persones consideren que anar al metge és un bé necessari i un vaixell de vela és un bé de luxe. No obstant això, depèn de les preferències del comprador i no de les propietats intrínseques d’aquest bé. o DEFINICIÓ DEL MERCAT En tot mercat, l’elasticitat de la demanda depèn de com tracem les fronteres del mercat. Els mercats definits en un sentit molt estricte tendeixen a tenir una demanda més elàstica que els mercats definits en un sentit més ampli, ja que és més fàcil trobar substitutius dels béns definits en un sentit més estricte. Por ejemplo, la comida, una amplia categoría, tiene una demanda inelástica porque no hay buenos sustitutos para la comida. El helado, una categoría mejor definida, tiene una demanda más elástica porque es fácil sustituir el helado por otros postres. El helado de vainilla, una categoría aún más estrecha que la del helado, tiene una demanda muy elástica debido a que existen otros sabores de helados que son casi perfectos sustitutos de éste. o HORTIZÓ TEMPORAL Els béns tendeixen a tenir una demanda més elàstica quan els horitzons temporals són majors. - El càlcul de l’elasticitat-preu de la demanda Els economistes calculen l’elasticitat-preu de la demanda dividint la variació percentual de la quantitat demandada per la variació percentual el preu. suposem, per exemple, que quan el preu d’un gelat puja un 10%, la quantitat que comprem de gelat disminueix un 20%. Calculem l’elasticitat de la demanda de la forma següent: Com la quantitat demandada d’un bé està relacionada negativament amb el seu preu, la variació percentual de la quantitat sempre té el signe contrari al de la variació percentual del preu. En aquest exemple, la variació percentual del preu és un 10% positiu (ja que es tracta d’un augment) i la variació percentual de la quantitat demandada és un 20% negatiu (ja que es tracta d’una disminució). Però els economistes solen expressar totes les elasticitats-preu com valors positiusà valor absolut. Una elasticitat-preu més alta significa una sensibilitat major de la quantitat demandada a les variacions del preu. - El mètode del punt mig: una millor manera de calcular les variacions percentuals i les elasticitats Utilitzant el mètode del punt mig per calcular les elasticitats no s’utilitza la divisió de la variació pel nivell inicial com en la convencional, sinó que calcula una variació percentual dividint la variació pel punt mig (mitjana) del nivell inicial i el final. Per exemple, 5$ és el punt mig entre 4$ i 6$. Per tant, segons el mètode del punt mig, es considera que una variació de 4$ a 6$ és un augment del 40% perquè (6-4)/5x100=40. El numerador és la variació percentual de la quantitat calculada per mitjà del mètode del punt mig i el denominador és la variació percentual del preu calculada per mitjà del mètode del punt mig. - La varietat de corbes de demanda Els economistes classifiquen les corbes de la demanda d’acord amb la seva elasticitat. o INELÀSTICA: elasticitat < 1 i corba més vertical o ELASTICITAT UNITÀRIA: elasticitat = 1 o ELÀSTICA: elasticitat > 1 i corba més plana o PERFECTAMENT ELÀSTICA: la quantitat demandada canvia infinitament amb la variació del preu. L’elasticitat-preu de la demanda està estretament relacionada amb el pendent de la corba de demanda. Quant més plana és la corba de demanda que passa per un determinat punt, majors és l’elasticitat-preu de la demanda. I com més inclinada sigui la corba, menor serà l’elasticitat-preu de la demanda. - L’ingrés total i l’elasticitat-preu de la demanda Quan estudiem les variacions de l’oferta i la demanda en un mercat, una de les variables que cal estudiar és la de l’ingrés total: quantitat pagada pels compradors i percebuda pels venedors d’un bé; es calcula multiplicant el preu del bé per la quantitat venuda à PxQ. Es pot representar com en la Figura 5.2, on l’altura del rectangle situat sota de la corba de demanda és P i la base és Q. L’àrea del rectangle és igual a l’ingrés total del mercat. Com varia l’ingrés total quan ens movem al llarg de la corba de demanda? La resposta depèn de l’elasticitat-preu de la demanda. Dels exemples de la figura es poden deduir les següents regles generals: 1. Quan la demanda és inelàstica (l’elasticitat-preu és menor que 1), el preu i l’ingrés total varia en el mateix sentit. 2. Quan la demanda és elàstica (l’elasticitat-preu és major que 1), el preu i l’ingrés total varien en sentit contrari. 3. Si la demanda és d’elasticitat unitària (l’elasticitat-preu és exactament igual a 1), l’ingrés total es manté constant quan varia el preu. - Elasticitat i ingrés total al llarg d’una corba de demanda lineal Sabem que una línia recta té un pendent constant. El pendent és l’altura dividida per la base. El pendent d’aquesta corba de demanda és constant perquè cada cop que el preu puja 1$, la quantitat demandada disminueix en dues unitats. Tot i que el pendent d’una corba de demanda lineal sigui constant, l’elasticitat no ho és, ja que el pendent és el quocient de les variacions de les dues variables, mentre que l’elasticitat és el quocient de les variacions percentuals de les dues variables. La corba de demanda lineal mostra que l’elasticitat-preu de la demanda no té per què ser la mateixa en tots els punts d’una corba de demanda. És possible una elasticitat constant, però no sempre és així. - Altres elasticitats de la demanda Els economistes utilitzen altres elasticitats per descriure la conducta dels compradors en el mercat. o L’ELASTICITAT-RENTA DE LA DEMANDA L’elasticitat-renda de la demanda és la mesura del grau en què la quantitat demandada d’un bé respon a una variació de la renta dels consumidors. Es calcula: La majoria de béns són béns normals: quan augmenta la renda, la quantitat demandada augmenta. Com la quantitat demanda i la renda varien en el mateix sentit, els béns normals tenen elasticitat-renda positives. Uns pocs, com els desplaçaments en autobús, són béns inferiors: un augment de la renda redueix la quantitat demandada. Com la quantitat demandada i la renda varien en sentit contrari, els béns inferiors tenen elasticitats-renda negatives. o L’ELASTICITAT-PREU CREUADA DE LA DEMANDA L’elasticitat-preu creuada de la demanda és la mesura del grau en què la quantitat demandada d’un bé respon a una variació del preu d’un altre. Es calcula: L’elasticitat-preu creuada de la demanda és positiva o negativa depenent de què els dos béns siguin substitutius o complementaris. Pel que fa els substitutius, una pujada de preu d’un dels dos béns porta a la gent a substituir-los per l’altre bé. Com que el preu del primer bé i la quantitat del segon varia en el mateix sentit, l’elasticitat-preu creuada de la demanda és positiva. (Hamburgueses i hot-dogs) En canvi, l’elasticitat-preu creuada és negativa quan els complementaris indiquen una pujada del preu del primer i una baixada de la quantitat del segon. (Ordinadors i programes informàtics) Ø L’ELASTICITAT DE L’OFERTA - L’elasticitat-preu de l’oferta i els seus determinants Segons la llei de l’oferta, una pujada dels preus eleva la quantitat oferta. L’elasticitatpreu de l’oferta és la mesura del grau en què la quantitat oferta d’un bé respon a una variació del seu preu. Es diu que l’oferta d’un bé és ELÀSTICA si la quantitat oferta respon considerablement a les variacions del preu; i és INELÀSTICA quan només respon lleument a les variacions del preu. L’elasticitat-preu de l’oferta depèn de la flexibilitat dels venedors per alterar la quantitat que produeixen del bé. Per exemple, el sòl situat davant la platja té una oferta inelàstica perquè és quasi impossible produir una quantitat major d’ell. Mentre que els béns manufacturats, com els llibres, tenen una oferta elàstica perquè les empreses que els produeixen poden mantenir obertes més temps les seves fàbriques quan puja el preu. Un determinant clau és el període de temps examinat. L’oferta normalment és més elàstica a llarg termini que no a curt termini. Les empreses no poden modificar fàcilment en poc temps la mida de les seves fàbriques per a produir una quantitat major o menor d’un bé. à a curt termini, la quantitat oferta no és molt sensible al preu. En canvi, en un període a llarg termini, les empreses poden construir noves fàbriques i tancar les velles. à a llarg termini, la quantitat oferta pot respondre significativament a les variacions del preu. - Càlcul de l’elasticitat-preu de l’oferta Por ejemplo, suponga que se da un incremento en el precio de la leche de $2.85 a $3.15 por galón, lo que aumenta la cantidad que los granjeros producen de 9000 a 11 000 galones por mes. Utilizando el método del punto medio, se calcula el cambio porcentual en el precio como: Cambio porcentual en el precio = (3.15 2.85) / 3.00 100 10%.
De igual manera, calculemos el cambio porcentual en la cantidad ofrecida como: Cambio porcentual en la cantidad ofrecida (11 000 9000) / 10 000 100 20%. En este caso, la elasticidad precio de la oferta es: 20% Elasticidad precio de la oferta = = 2 10% En este ejemplo, la elasticidad de 2 indica que la cantidad ofrecida cambia proporcionalmente dos veces más que el precio. - La varietat de corbes d’oferta Com l’elasticitat-preu de l’oferta mesura la sensibilitat de la quantitat oferta al preu, es reflecteix en la forma de la corba d’oferta. Hi ha 5 casos (Figura 5.5). En alguns mercats, l’elasticitat de l’oferta no es manté constant, sinó que varia al llarg de la corba d’oferta (Figura 5.6). Ø TRES APLICACIONS DE L’OFERTA, LA DEMANDA I L’ELASTICITAT Els instruments de l’oferta i la demanda es poden aplicar en molts tipus de mercat. - Poden ser les bones noticies per a l’agricultura males pels agricultors? Per què no va poder l’OPEP mantenir alt el preu del petroli? - Augmenta la drogodelinquència quan es prohibeixen les drogues, o disminueix? ...

Comprar Previsualizar