2. Aparell locomotor (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació Clínica en Fisioterapia de l'Aparell locomotor
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 15/11/2014
Descargas 43

Vista previa del texto

Aparell locomotor.
1. Sistema osteoarticular.
 Osteologia: ciència que estudia els ossos i l’esquelet humà.
 Artrologia: ciència que estudia les articulacions.
1.1. Funcions dels ossos.
- - Suport Protecció d’òrgans vitals: el cor, el cervell i els pulmons principalment.
o Calota cerebral: cervell o Columna vertebral: medul·la espinal o Costelles: recolzades per estructures elàstiques per tal de poder dur a terme la respiració (acte mecànic). Protegeixen el cor i els pulmons. Al seu torn, es troben reforçades per l’esternó i posteriorment per la columna vertebral.
Hematopoètica: formació de sang centralitzada en la medul·la roja.
Energètica: reserves de greix en la medul·la groga.
Sistema de palanques: base del moviment de les articulacions.
Homeòstasi mineral 1.2. Composició i estructura del teixit ossi.
Es tracta d’una composició no completament seca però amb un contingut d’aigua molt escàs, d’un 10%.
Aquest es troba format principalment per component inorgànic (60%) que forma cristall d’hidroxiapatita (calci i fòsfor) que ens donen la seva qualitat de duresa i rigidesa. També es troba format per Mg, Na, K i Cl.
El 30% restant es troba composat per matèria orgànica que li donarà el component de flexibilitat i elasticitat. Així és gràcies a que entre el 5 i el 10% d’aquesta es troba formada per cèl·lules òssies, i el 90-95% restant són fibres col·làgenes.
Principals cèl·lules.
 Osteòcits: cèl·lules òssies pròpiament.
 Osteoblasts: cèl·lules formadores d’os.
 Osteoclasts: cèl·lules destructores d’os.
Capes de l’os.
- - Periosti de l’os: part externa mol vascularitzada e innervada. Si es fa un forat en el os sense periosti no te estructura nerviosa interna que ens pugui transmetre el dolor.
Aquesta capa es molt gruixuda en etapes inicials de la vida.
Os cortical: recobriment compacte. Format per un agrupament ordenat d’osteones que actuen com a pilars en disposició paral·lela al llarg de l’eix de l’os.
Os esponjós o trabecular: no hi ha una disposició columnar però és una estructura igualment resistent ja que la forma de les trabècules no es aleatòria.
Estructura cel·lular.
El teixit ossi és un teixit especialitzat de teixit connectiu.
Aquest es troba format per components extracel·lulars calcificats i les següents distribucions cel·lulars: - - Osteona: Unitat funcional del os.
o Sistema de Havers: disposició concèntrica de les làmines d’os al voltant d’espais buits per on discorren els vasos i nervis.
Lamina òssia: disposició entre la matriu orgànica de làmines d’os. Distribució arquitectònica de les trabècules òssies Osteopènia: pèrdua de la densitat òssia.
Osteoporosis: disminució patològica de la pèrdua d’os.
Trabècules òssies Les trabècules òssies del calcani perden la seva disposició normal en cas de fractura. Aquest, de forma normal, aguanta tot el pes del cos. Per tant, en cas de fractura, desapareix la principal estructura de forces i desapareix el pont del peu.
Existeixen línies arciformes de les trabècules que donen resistències especifiques a zones determinades. Un exemple seria el nucli dur del fèmur, zona de confluència dels sistemes arciformes.
1.3. Densitometria òssia.
 Técnica que estudia la densitat òssia. A traves d’un sistema numèric ens mesura la massa òssia per superfície.
S’utilitzen sobre tot al coll del fèmur i a la columna vertebral. On sorgeixen mes problemes d’osteoporosis. Sobre tot en les dones.
Fractura vertebral. Les vertebres es veuen com a quadrades però amb el pas del temps aquestes es desgasten i perden la seva forma original.
1.4. Característiques físiques.
Quatre elements propis dels materials: - - Duresa: resistència a ser rallat.
Rigidesa: resistència a ser trencat. Aquesta qualitat es dona en el os gràcies a la hidroxiapatita.
Elasticitat: Capacitat de deformar-se i mantenir aquella posició. Major en els ossos dels nens.
Flexibilitat: capacitat de deformar-se i tornar a la situació inicial.
 El os es mes o menys resistent segons la direcció en la qual se li aplica una força. En les forces perpendiculars es on l’os es mes vulnerable.
Forces aplicables.
- Forces de compressió: fx vertebrals Forces de tensió: avulsions Forces de torsió: fx platets tibials Compressió longitudinal Compressió transversal Tracció Síntesi de fractura fèmur proximal amb sistema dinàmic DHS- cargol cefàlic disposat en el nucli dur del cap femoral- nucli de Ward.
Tc fractura genoll Fx colles. Forma de bayoneta.
1.5.
- Patologia òssia.
- Osteopatia: malaltia del os.
- Osteomalàcia: os tou.
Osteomielitis: inflamació de la medul·la òssia.
Osteïtis: inflamació de l’os.
Osteonecrosi: mort cel·lular del os.
Hiperostosi: formació anromal d’os.
- Osteoma: tumor benigne del os.
Osteopènia: pèrdua d’os.
Osteoporosi: osteopènia patològica. Pèrdua d’os patològica.
Osteodistròfia: alteració del trofisme (alimentació) de l’os.
Osteoartritis: inflamació de l’articulació i de l’os.
Osteoartrosi: procés degeneratiu del os.
2. Sistema muscular.
 Miologia: ciència que estudia els músculs.
2.1. Tipus de musculatura.
2.2. Classificació dels músculs.
2.3. Funcions dels músculs.
- Generen moviment. El múscul ha de saltar l’articulació.
Estabilitat articular.
Reserva energètica.
Protecció d’estructures.
Manteniment de la postura. Propiocepció.
Estimulen el sistema limfàtic i venós-arterial. Sobre tot en fer exercici (taquicàrdia, sistema de compensació) Mímica. Sobre tot amb la musculatura facial.
2.4. Composició dels músculs.
A diferencia dels ossos, els músculs es troben formats majoritàriament per aigua, en un 75%. Al seu torn, es formen d’actina, miosina i mioglobina; les proteïnes que faciliten la contracció d’aquest. En complementació a aquestes trobarem elements químics com el Na, P, Ca, K, Mg. A més a més, per tal d’obtenir energia i poder dur a terme la contracció tindrem també els fosfàgens ADP i ATP, lípids, glucogen i àcid làctic.
Les fibres musculars es troben formades per miofibres, que al seu torn es troben formades per miofilaments i finalment aquests es troben formats per sarcòmers. El sarcòmer és una unitat d’actina i miosina per a la contracció i relaxació muscular. És la unitat funcional del múscul.
2.5. Tipus de fibres musculars.
- - Fibres de contracció lenta/vermelles: alta capacitat aeròbica, baixa capacitat glucolítica (àcid làctic), alta densitat capil·lar, petita força de contracció, baixa fatigabilitat. Gran distribució en els atletes que es dediquen a activitats de resistència.
Fibres de contracció ràpida/blanques: baixa capacitat aeròbica, alta capacitat glucolítica (àcid làctic), baixa densitat capil·lar, gran força de contracció, alta fatigabilitat. Gran distribució en atletes que no es dediquen a proves de resistència.
2.6. Patologia muscular.
- Miopatia: afecció del múscul.
Mioatròfia: atrofia muscular. La capacitat d’atròfia és molt alta.
Miodistròfia: disminució del trofisme muscular.
Miotonia (hipertonia – hipotonia): augment o disminució del to muscular.
Miositis: inflamació muscular.
Mioma: tumor muscular benigne.
Entesis: unió d’un tendó al os.
Miodínia: dolor muscular.
Entesitis: inflamació de l’àrea d’inserció tendinosa. Si Miastènia: debilitat muscular.
tenim entesitis repetides acabarà per calcificar-se el tendó i finalment es podrà trencar.
Espolón del calcani: entesitis repetides al tendó d’Aquil·les acaben per formar una calcificació. Aquest és dolorosa.
Malaltia d’Osgood-Schlater: patologia d’inserció del tendó rotulià en la tíbia, a la tuberositat tibial anterior.
3. Cartílag articular. Articulació sinovial.
3.1. Composició del cartílag articular.
Aquest es troba format generalment entre un 60 i un 80% d’aigua. Per altra banda, el 5% d’aquest es troba format per condròcits, un 10% per col·làgena (sobre tot de tipus 2) i entre un 5 i un 10% seran proteoglicans.
Aquest es subdividirà en diverses capes: - Capa superficial: rica en aigua. Es troba formada per col·làgena i condròcits en disposició paral·lela.
Capa de transició: formada per condròcits i col·làgena en disposició obliqua.
Capa radial o profunda: formada per unes columnes de condròcits.
Capa de calcificació: capa prèvia al os subcondral.
El cartílag articular és una estructura avascular, de forma que no es nodreix de la forma habitual sinó que ho fa a partir de la difusió de nutrients amb el líquid sinovial. La relació entre matriu extracel·lular i cèl·lules és molt alta.
Aquest aïllament de la circulació estableix una barrera immunitària que provocarà que aquest no s’infecti fàcilment.
La principal característica a destacar d’aquest material es que té un parell de fricció (tribologia) molt baix, és resistent a forces de cisallament i té una gran capacitat de càrrega. Es tracta de una mobilitat energètica molt eficient i l’alteració d’aquestes provocarà les patologies conseqüents.
 Condròcit: principal cèl·lula formadora de cartílag.
Sintetitza proteoglicans i col·làgena tipus II fonamentalment.
Per altra banda, cal destacar que el cartílag articular és deformable, de tal manera que en actuar-hi pressió sobre aquest canviarà la seva conformació però posteriorment tornarà a la seva posició inicial. Aquesta capacitat de deformació protegeix el material contra les lesions reduint el estrès focal. (Resiliència).
Per altra banda, en produir-se fractures articulars es tindrà molt poca capacitat de reparació de les lesions condrals. Per tal d’evitar arribar a questa situació, les articulacions estaran protegides per músculs i lligaments.
Articulació del canell en un model de dissecció.
La superfície articular i el seu gruix varia d’acord l’articulació de la que forma part.
Imatges artroscòpies de la superfície articular del genoll: còndils femoralsmeniscos i superfície tibial Malgrat les imatges macroscòpiques, la superfície es mostra microscòpicament irregular (ME) Cartílag articular normal.
53/73 Cartílag articular lesionat.
Amb una llaga a l’os.
El color d’un cartílag jove és rosat (transparenta vasos), el madur és blanc i el vell pot ser groguenc (cúmul lípids) Superfície cap femoral amb el gruix de cartílag hialí Ròtula: gruix de cartílag mes important. Gairebé 5mm Genoll amb signes radiològics d’artrosi.
RX que mostra artrosi evolucionada de genoll (part interna mes extreta que l’externa) el genoll queda en genu-varo, la tíbia anirà cap a dins a causa de l’erosió. Perden funció els lligaments interns Fractures articulars 4. Terminologia articular.
- Artrosi: (osteartritis) patologia del desgast del cartílag.
Artritis: inflamació articular.
Artropatia: patologia articular.
Artràlgia: dolor articular.
Artrodesi: intervenció quirúrgica en la qual es fixen dues peses osies anclant l’articulació.
Artrocentesi: punció articular i extracció d’una mostra de líquid sinovial.
Artroscòpia: visió de dintre de l’articulació.
Artrolisi: trencament articular.
Artroplàstia: substitució d’una articulació.
Artrotomia: incisió quirúrgica d’una articulació.
5. Terminologia mobilitat.
Flexió – extensió Abducció – adducció Rotació interna – rotació externa Circumducció Retracció – protracció Pronació – supinació Inversió – eversió Antepulsió – retopulsió (elevació anterior o posterior) Elevació - descens 5.1. Sufixes.
- 5.2. Prefixes.
Itis: inflamació.
Osis: malaltia.
Algia: dolor.
Dinia: dolor Plegia: paràlisis.
Parèsia: paràlisis parcial.
Estesia: sensació, sentiment, sensibilitat.
- A: privació, carència de.
An: privació, carència de.
Hemi: mig.
Hipo: per sota de.
Hiper: per sobra de, excés.
Sin: unió, simultaneïtat.
Ipsi: igual.
Homo: el mateix.
6. Terminologia de les relacions espaials.
Anterior – posterior Caudal – cranial Ventral – dorsal Cefàlic – polàlic Volar – dorsal Superficial – profund Plantar – dorsal Intern – extern Homolateral – contralanteral Ulnar – radial Inferior – superior Proximal – distal Menkaure i la seva esposa 2500aC din IV Kuroi – Grècia arcaica (VIII-VI aC) Hermes d’Olímpia- Paxíteles ( IV aC.) amb Dionís. Amb les mans sosté algun element , amb la dreta per distreure Dionís Leonardo da Vinci Peter Paul Rubens -XVI Crist amb vel a San Sever – NàpolsGiusepppe SanMartino s. XVIII Giuseppe Arcimboldo- XVI Ron Muek 1958 - Australia Antonio López- Home i dona Lucien Freud Berlin 1922 – Londres 2011.
Tomelloso Ciudad Real Net del psicoanalista ...