TEMA ÒRGANS DELS SENTITS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Anatomofisiologia I
Profesor X.U.
Año del apunte 2016
Páginas 21
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts del tema d'òrgans dels sentits del professor Xavier Ureta

Vista previa del texto

APUNTS ÒRGANS DELS SENTITS (Xavier Ureta) *Curiositats i indicacions que ell diu a classe INCLOSES* Tot el sistema nerviós central està cobert per meninges. Per tant, el SNC s’adona de tot allò del teu entorn a través dels òrgans dels sentits. L’SNC es coneix i és conscient de si mateix.
Meninges: Dura, pia, aracnoides (paquet vascular) HEM DE SABER ELS 12 PARELLS CRANEALS (SALEN EN EL EXAMEN) L’OLFACTE Va a ser el primer en aparèixer. Primari, subjectiu i rudimentari (bàsic).
Membrana olfactiva: tapissa la part superior de les fosses nassals (acte d’olorar).
Cel. Olfactives: I p.c. neurones receptores, 100 milions de cel., que s’originen en un pom de cilis olfactoris dins un dens tapís de moc. Estimulació química i hormonal que provoquen despolarització nerviosa que traspassa l'os etmoides i estimula el Bulb olfactiu, cap al nervi olfactiu i SNC  Capten substàncies de la fossa nasal i aquestes substàncies reaccionen amb els elements químics que genera una descàrrega elèctrica al snc que interpreta una olor.
Sistema límbic: Emocions. Interpreta les dades i les transforma en emocions. Per exemple, tu olores una cosa i et transmet emocions (interpretar una persona i quan l’olores canviar l’opinió o etc).
Adaptació: Hi ha un procés (adaptació) que ens fa tenir consciència de la primera olorada. La segona ja és menys intensa i la tercera ja no la notem. Això és una capacitat de supervivència.
Cada vegada que oloro, oloro un 50% menys que l’anterior vegada. Aquest filtre el farà el tàlam (el fet que cada vegada olorem menys i utilitzem menys el còrtex. L’escorça o còrtex (big boss, part més superficial del nostre cervell mana i interpreta, fa un pensament elaborat i interpreta tot allò que li arriba).
El 50% dels receptors olfactoris s’adapten o inhibeixen després del 1er segon de l’estimulació, i quasi desapareix al minut. Feedback – del SNC a traves del Bulb.
- S’han detectat fins a 50 olors primàries.
- Llinda d’olfacció: Grisú, butà...
- El Bulb olfactori ve a ser una prolongació del frontal cerebral. Els 5 sentits ens arribaran a través dels parells cranials.
- Gran lligam cerebral: afectiu, sexual, vegetatiu....
*cervell primari (tàlam + hipotàlam=diencèfal[inici via endocrina i nerviós, neix la font de les horm.]) * Sella turca: Dins es troba la hipòfisis, íntimament relacionada amb l’hipotàlem. En aquest hipotàlem neix la via hormonal del sistema endocrí. La hipòfisis fa de “secretaria”, clau en el sistema endocrí (és considerada del sistema endocrí). La sella turca és el punt mig del crani.
Just per sobre passa el bulb olfactori i el quiasme òptic. Lesions en la hipòfisis poden comportar ceguesa i anòsmia (pèrdua de l’olfacte), diplopia (visió doble), ja que si creix un tumor o qualsevol cosa en la hipòfisis, aquesta obstrueix el tracte olfactòric i òptic.
GUST Intima relació amb olfacte, emocions.
Centre cerebral pseudocompartit amb l’olfacte: Concepte de sabor.
Botons gustatius: Interpretadors químics que transmetran amb impulsos elèctrics la sensació del sabor. Recull de 5 sensacions gustatives primàries: -AGRE: àcids (H+).
-SALAT: sals (anió/cató).
-DOLÇ: Glícids, glicols, alcohols, cetones, amides, aldehídics, aa, esters i àc. Sulf, Beril·li, halogenat i Pb.
-AMARG: substàncies orgàniques: Nitrogen i alcaloides (sabor de toxicitat).
-UMAMI: Saborós. (Pernil salat del bo, un gust umami).
SALE SEGURO EXAMEN: La percepció del gust el recullen 4 parells cranials: 1. Nervi vagus: 10è parell cranial. També es diu cardioneurogastronoseque.
2. Nervi glossofaringi: 9è parell cranial. Receptor del gust de la part posterior de la llengua. Fa moviments motors.
3. Nervi trigènim: 5è parell cranial. Agafa tota la part del gust de la llengua.
4. Nervi facial: 7è parell cranial. Recull tot el moviment facial. A més, una de les branques és la corda del timpà. La corda del timpà rep aquest nom perquè va molt enganxada a l’oida mitja.
Ageusia= (manca de gust)  Tipus de papil·les: caliciformes [forma de calze] (V lingual) amarg, filiformes [forma de fil] i fungiformes [forma de fong] (tacte, tèrmic, àcid, salat i dolç).
 Circuit de l’estímul: Membr. Cèl. gustativa te càrrega (-) i es despolaritza davant un estímul químic lingual: ANT: 5è parell cranial, corda del timpà (n. Facial), POST: 9è parell cranial i INF: 10è parell cranial i tots ells cap a tronc cerebral i nucli post. al tàlem.
Adaptació: quasi complerta al min. de l'estímul continuat. (SNC). Contra més mengem, menys percebem el sabor.
 tipus de papil·les OÏDA Interpreta les ones acústiques que impacten contra nosaltres.
Combinació física, mecànica, química i elèctrica pel que una ona genera informació cerebral.
 OÏDA EXTERNA: Pavelló auricular(forma helicoïdal) + CAE(conducte auditiu extern): cerumen (hidratant, antibiòtic, hidròfob, protector tèrmic i acústic) i pèl + TIMPÀ (pars flàccida i tensa).
El pavelló auricular conté el tragus i l’antitragus, on es recolzen els cascos.
*Important examen: què fa la cera? És antibiòtica, mata els bitxos, hidrata la pell, evita l’aigua, impermeable, protecció tant tèrmic com acústica).
*Timpà: té dues parts (tensa[rep freqüències més altes] i flàccida[rep freqüències més baixes]) Conforma: (Pavelló auricular – timpa) OÏDA MITJA: Conforma: (Timpà – forat oval) martell, enclusa i estrep (cadena de tres ossets que juntament amb el timpà transforma les senyals acústiques (ones) en mecàniques (impuls mecànic articular) que fa que emeti una pressió sobre l’oïda interna.) Oida mitja: tranformació d’impedància (resistència). Es donen canvis de resistència.
A l’oïda la impedància entra en forma d’ona física i surt en forma d’ona hídrica.
Hi ha un canvi de medis, passa del medi aeri al medi líquid. Això ho fa de la següent manera: L’ona fa vibrar el timpà, el timpà fa vibrar els ossets i es fa una transformació de medi aeri a medi mecànic (moviment mecànic dels ossets) cap a un forat (finestra oval) que està just a la superfície de l’os de l’estrep. Aquesta finestra o forat oval és l’entrada de l’oïda interna.
Un cop ha entrat l’ona, aquesta pressió es transmet per tota l’oïda interna.
L’oïda mitja està molt vascularitzada. Un sagnat de l’oïda pot ser una lesió greu.
Relacions anatòmiques: M. Tensor del timpà. Factor d’augment de pº 22 cops cap O.I.
(acoblament d’impedància (lo que costa transmetre una senyal per un medi) aire/liq.) Transmissió aèria i òssia.
Molta relació amb la vena iugular i artèries caròtides (pols carotidi).
Sang al timpà: possible fractura base del crani.
Múscul tensor del timpà: cenyeix, tensa la vela per arribar a les freqüències que m’interessen. És un protector (p. Ex quan entrem en una discoteca es tensa). Protector de l’oïda. Com més deixo anar la corda i més vibra, més so transmet a la cadena d’ossos, i aquesta li dóna més pressió a l’oïda interna. Com més tenso la corda passa al contrari i es protegeix l’oïda de molt soroll o pressió, p ex a les discoteques.
Trompa d’eustaqui: Relaciona l’oïda mitja amb la faringe i la ventila. És fonamental per tenir una audició ventilada i saludable de l’oïda mitja. Té la funció de ventilar. A la part rinonasal, ventila directament a les fosses nasals.
Branca del facial (corda del timpa): va enganxada i passa per dins de la Caixa de l’oïda mitja. Per exemple un impacte de fred, que irrita aquesta corda pot fer que es paralitzi mitja cara (paràlisi facial), ja que aquesta branca és responsable de la mímica facial. Branca del nervi facial. Per això si hi ha problemes amb el timpà podem tenir problemes amb la mímica facial.
 Timpà: membrana fina que divideix l’oïda externa de l’oïda mitja.
 Forat rodó o finestra rodona: És permeable. Aquest és el que deixa anar pressió de l’oïda interna i la retorna a l’oïda mitja, de manera que l’oïda interna no acumula pressió, sinó que interpreta canvis de pressió.
 Finestra oval: Entrada a l’oïda interna.
PTOSI: Caiguda de la cara, caiguda.
*Preguntar si hay que saberse las partes del yunque, estribo y martillo* POSIBLE PREGUNTA DE EXAMEN: anomena que NO trobem a l’oïda mitja.
Signe de tragus: Apretar el tragus una mica, si plora més fort és que té otitis (signe tragus positiu).
Operem als nens de les adenoides (del nas) quan tenen otitis perquè les adenoides col·lapsen la ventilació correcta de l’oïda mitja i si l’oïda no es ventila s’infecta i forma otitis. A vegades es forma tant moc i tanta pus que rebenta el timpà.
Quan se’ns tapen les orelles el que fem (badallar, menjar xiclet, tancar el nas i bufar) és alliberar pressions, ja que alguna cosa des de fora esta fent una pressió en la nostra oïda o el nostre timpà s’abomba i fa mal. Fent aquestes accions aconseguim alliberar i empènyer i igualar aquestes pressions cap enfora una altra vegada.
La meva mandíbula (l’articulació temporomandibular) encaixa just en el punt de drenatge de l’oïda, que és la trompa d’Eustaqui.
Per això, si estem molt refredats no podem fer immersió p ex. Perquè com tens tota la trompa d’Eustaqui plena de mocs, amb la pressió et rebentaràs el timpà.
A mesura que vaig baixant en una immersió el timpà es va abombant cap a dins i aleshores el que he de fer és compensació.
Maniobra de Valsalva: qualsevol maniobra que augmenti la pressió a nivell toràcic i cranial (p, ex anar de ventre).
OÏDA INTERNA o Laberint : Enclavat en l’òs temporal. Laberint ossi i membranós (endolimfa): Canals semicirculars + vestíbul + còclea. Conforma: Forat oval – nervi i ós  Canals semicirculars: en els tres eixos, posterior,frontal i horitzontal. Noció posició e l’espai i equilibri.
 Vestíbul: Utricle + sàcul.
 Còclea: sistema de tres tubs enrotllats, formant tres rampes: vestibular (v), coclear (c) i timpànica (t). Tres palles juntes que s’enrotllen en forma de cargol. Aquest cargolets els allarguem en tres palles més situades en tres eixos de l’espai. Les tres palles són els canals semicirculars i estan situats en els tres eixos de l’espai. Aquestes tres palles tenen limfa, líquid a una pressió molt concreta.
Entre v i c: Membrana de Reissner.
Entre c i t: Membrana Basilar.
En la superfície Basilar trobem l'òrgan de Corti amb receptors electromecànics banyats d'endolimfa.
El timpà vibra, fa vibrar els ossets, l’estrep promou una vibració (aire) que fa que entri a l’oïda interna, i dins d’aquesta una d’aquestes palletes està plena de líquid i dos d’aire (entrada i sortida). La pressió (en forma d’aire) entra per la primera palleta i aquesta pressió la deforma, de manera que el líquid de l’altre palleta vibra d’una manera determinada (cada deformació dona una vibració determinada) i és interpretada pel nervi auditiu (el qual s’enclava dins d’aquesta limfa, que es troba en la base de la palleta que conté líquid i té cèl·lules especialitzades en interpretar les deformitats.). Les petites cèl·lules són estimulades per la limfa i interpreten les deformitats de la limfa com un so.
Totes aquestes ones (amb més o menys freqüència són interpretades pel nostre cervell com música, paraules, soroll, etc.) Aquesta palla interna segueix per la part externa d’aire i troba sortida per la finestra rodona.
La vàlvula d’escapament de l’oïda interna és la finestra rodona.
Les palletes (dos amb aire i una amb líquid) s’anomenen l’òrgan de Corti.
Òrgan de Corti: receptors de les deformacions de la pressió del nervi.
El nostre sistema límbic (aquell que interpreta les emocions etc) té molta relació amb l’oïda. O sigui, les emocions estan molt relacionades amb l’audició.
Sexualitat: amb la dona és molt auditiva, amb l’home és molt visual.
El sàcul i l’utricle també estan plens de limfa i estan connectats amb els tres conductes semicirculars.
Els tres conductes semicirculars estan disposats en els tres eixos de l’espai per l’equilibri. La percepció de postura i moviment cinemàtic. P.ex si girem el cap cap als costats estem fent rodar el líquid del conducte d’aquest eix. Si el giro de dalt a baix moc el líquid de l’altre eix. Si moc el cap de moltes maneres estic movent el líquid dels tres eixos i tinc constància de moviment tridimensional. El nervi auditiu o estatoacústic percep la posició i l’equilibri.
Això després és retocat pel cerebel.
Ens maregem perquè quan donem moltes voltes i pares de cop, el líquid segueix donant voltes en els conductes semicirculars, per això et mareges. Quan para el líquid tornes a recuperar l’equilibri.
Malaltia de Meniere: hipertensió (augm. De tensió) de la limfa en el sàcul i utricle i la zona del cargol i dels semicirculars i, per tant tens vertigen molt important.
Hi ha gent que té vertigen però no té aquesta malaltia perquè a vegades quan s’estimula l’òrgan de Corti, els seus filaments (que són molts sensibles als canvis de pressió) s’enganxen.
Per tornar a tenir una correcta percepció de posició s’haurien de fer moviments del cap per “raspallar” aquests filaments.
Per tant, l’oïda interna percep posició, audició i postura.
VISTA Captació de la llum, imatge, distància i moviment.
L’ULL: Unitat funcional. Parpella. Està dividit en un pols anterior (des del cristal·lí cap endavant) i un pols posterior (cristal·lí cap enrere). Dins del pol anterior hi ha càmera anterior i posterior.
Components POL ANTERIOR: - Còrnia: Anterior, transparent, avascular .
- Iris: És allò que té color. Vàlvula de llum/Diafragma muscular que regula la quantitat de llum.
- Pupil·la: Forat que deixa l’iris. És per on entra la llum dins l'ull.
- Cristal·lí: Quan ja he passat el forat de la pupil·la, em trobo dins la càmera posterior del pol anterior. Em trobo amb el cristal·lí. És el gran acomodador. Lent convexa que enfoca les imatges a la fòvea.
- Humor aquós: Banya tot el pol anterior. Líquid de baixa densitat (a una pressió concreta) que banya la càmera ant. (entre còrnia i iris) i posterior (entre iris i Cristal·lí) Concepte de PIO exclusiu de l’humor aquós.(N=16-18 mmHg) i >21 glaucoma. Aquest líquid es renova durant la nostra vida. Es crea i s’absorbeix contínuament a una pressió concreta. Es fabrica a la càmera posterior del pol anterior, vessa cap a la càmera anterior del pol anterior i manté la pressió en la zona.
ESTRUCTURES TRANSPARENTS DE L’ULL: Còrnia, cristal·lí, Components del POL POSTERIOR: - Humor vitri: Banya tot el pol posterior. 80% del total de líq. de l’ull. Renovació escassa.
Textura gelatinosa transparent. No es recanvia a lo llarg de la nostre vida, molt escassa, no canvia, l’humor vitri és el que tenim sempre.
- CAPES: d’interior a exterior.
1) Retina: Interior. És una prolongació del nervi òptic. Conte les cel. Visuals: CONS: (centre retina) Responsables de la visió amb llum i percepció dels colors. BASTONS: (perifèria retina) visió en foscor i percepció d’escala de grisos. Màcula: Zona de visió fina de la retina, només conté cons amb altíssima densitat. Fòvea centre de la Màcula, centre òptic. És la més fineta i primeta.
2) Coroide: Té l’estructura vascular(artèries i venes), nodreix la retina. Mitja. Conté l’arbre vascular. Perforada pel N. Òptic.
3) Escleròtica: Estructura dura. Ext. Blanca, molt col·làgena i dura on s’inserten el tendons dels músculs extrínsecs. A la seva cara ant. queda coberta per la membrana Conjuntiva: Productora de moc i llàgrima. S’hi enganxen els músculs oculomotors.
Cos ciliar: Es troba entre el pol posterior i el pol anterior. Grup de cèl·lules que projecten el múscul de l’iris. Conté un múscul que la seva prolongació és l’iris i té els processos ciliars que són importants perquè són aquells que destil·len , filtren la sang que els arriba a través de la coroides i fabriquen humor aquós.
Punt cec: punt per on entra el nervi òptic en la retina.
Fòvea: en la màcula es comencen a acumular bastons i cons. La fòvea serà el punt màxim de visió que tenim (és la part del mig de la màcula o taca).
La conjuntiva: és una capa transparent de protecció, té vasos, nodreix, lubrica. Aquest fil transparent cobreix la part interna de la parpella inferior i superior i tota l’escleròtica. NO LA TROBEM A LA CÒRNIA.
La còrnia és AVASCULAR. Només es nodreix de la llàgrima. No es nodreix d’oxigen.
Quan la conjuntiva es posa vermella (s’inflama) tens conjuntivitis.
Lleganya espessa  pus  infecció bacteriana Nervi òptic II p.c.: Neix de la papil·la, simpàtic, motor parasimpàtic i sensitiu.
S’uneix al Quiasma òptic, i es desdobla fins el Cos Geniculat, connectat amb el centre occipital de la visió.
ACLARIMENTS Pol posterior: - Retina: prolongació nervi òptic. Tapissa el nervi ocular i vol captar info.
- Coroides: capa vascular: nodreix.
- Esclerótica: lo blanc de l’ull. On s’hi enganxen els músculs oculomotors.
Globus ocular: especialització d’una neurona tafanera de la part anterior de l’ull.
Centrem-nos en la retina: El fotó travessa el pol anterior i el posterior i arriba als cons i bastons. Aquests es despolaritzen i emeten una senyal elèctrica en direcció contrària fins la matriu nerviosa, que el fa viatjar fins al nervi òptic. El nervi òptic l’envia cap al quiasme òptic on es mesclen les dues vies (dret (artístic, creatiu) i esquerre (matemàtic, calculador,etc). Per això tenim fibres que van cap un costat i cap l’altre. Això és un segur de vida per si et passa quelcom en un ull, tens les vies que van als dos.
Quiasme òptic: es troba just a sobre de la sella turca. Un tumor a la hipòfisis pot donar alteracions visuals del quiasme òptic. Si jo tinc un tumor esquerre tinc una ceguesa dreta. Si tinc un tumor a la hipòfisi, tinc un problema global.
És la part del cervell occipital aquell que interpreta la lesió. Quan el múscul ciliar es tensa, s’abomba el cristal·lí.El fet d’acomodar depèn de que jo estiri més o menys el cristal·lí (això ho fa el múscul ciliar).
La llàgrima hidrata i nodreix l’ull. També té greix.
...

Tags:
Comprar Previsualizar