Vells i Nous Conflictes Tema 5 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 4º curso
Asignatura OPTATIVA DE VELLS I NOUS CONFLICTES
Profesor V.G.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 14/11/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. LA GESTIÓ DEL CONFLICTE (II): LA UNIÓ EUROPEA 06/11/17 Es pot veure que durant tots aquests segles la guerra era un sistema, era un recurs per tirar endavant el que volien o resoldre coses. Les guerres eren el dia a dia, aquí només es veuen els conflictes externs, no entren les guerres civils, perquè llavors només seria una gran taca.
Van haver-hi pensadors que creien que la confrontació de poders era la causa de tots els conflictes, així que ja es va teoritzar sobre crear alguna cosa que englobés tots aquests estats per evitar els conflictes.
Ordre europeu basat en dos principis que Hegemonia i Principi de poder HEGEMONIA UN dels poders intenta imposar la seva hegemonia per sobre dels altres, el que implica sotmetre a la resta. És la idea d’imperi (Ex. Imperi Mongol, Imperi Romà, Imperi d’Alejandro Magno, Imperi Turc, Imperi Xinès, Imperi Carlemany, etc.), fora d’aquests imperis s’imposa la idea de que són bàrbars, ja que a l’imperi hi ha cultura civilització, etc.
1648  Pau de Westfalia. Concepte d’Estat-Nació (encara que aquesta paraula no apareix en el text de la pau). Dret del sobirà a governar el territori que governa sense cap lideratge extern. L’Estat Nació porta a un establiment d’una sola jurisdicció, una sola autoritat, la legitimitat i la força passa a ser exclusiu de l’estat.
La creació d’aquest Estat-Nació, comportarà la solució sobre el problema de govern.
Alguns autors que van teoritzar sobre això va ser Maquiavel (1532  “El príncep”) sobre que ha de fer el governant. (No hi ha relació entre política i moral // Es millor ser temut que ser estimar, si no pots tenir les dues coses).
Un altre autor va ser Richelieu (1585-1642) reflexiona sobre l’exercici del poder i sobretot, l’exerceix al tenir poder i ho porta a la pràctica (Si em dones sis línies escrites pel més honest dels homes, trobaré la raó per penjar-lo // Per enganyar a un rival, la mentida està permesa; tot val contra els enemics).
Per exemple, al 1914 amb la triple Aliança i la Triple Entesa són l’exemple de que cap país pugui estar per sobre de l’altre per frenar els conflictes, però la guerra segueix sent part del sistema. L’equilibri de poders i les aliances són inestables i no evitaran les guerres, ni la I GM ni la II GM.
A la segona meitat del segle XIX comença a trontollar la idea d’equilibri, i s’acabarà amb ell.
1. Primer factor de trencament amb l’equilibri de poder tot comença amb la unificació Alemanya al 1871, que és massa gran i poderós per mantenir-lo sota el sistema d’equilibri. Conferència de Berlín de 1885  Divisió d’Àfrica per part dels Europeus.
2. Revolució industrial de cara a la millora del armament. Comença a aparèixer el cost de la guerra com una cosa inassolible, els costos són massa grans, tant pels armaments com la destrucció que causarà el conflicte, i la destrucció d’estructures, però també de persones.
3. Revolució industrial referent a la difusió informativa que començarà amb els diaris, i més tard amb la ràdio  que més tard serà anomenat opinió pública que farà pressió sobre el governant.
A partir de l’any 1945 fins al 1991, hi ha un sistema de la “Guerra Freda” on el qual hi ha esferes d’influències centrades en dos pols, que equilibren el seu poder en l’anomenat equilibri del terror, que és equilibri per la possible destrucció. És una guerra ideològica amb uns arsenals desconeguts, i un sistema que no està pensat per perdurar, ha de ser temporal. La Guerra freda s’acaba amb la desmembració de la URSS al 1991, i no tant en la caiguda del Mur de Berlín.
“The End of History” 1992 Francis Fukuyama  Final de la evolució ideològica i la fi de la universalització de la democràcia liberal occidental.
Robert Cooper  Conseller de la comissió Europea, al 2000 publica “The post-Modern Satate and the World Order”. Entenent Estat Post-Modern com a la Unió Europea, creu que si aquests sistema es generalitzés es podria aconseguir la pau mundial. Segons Cooper hi ha tres estats: - PRE-MODERN  Estat Fallit. Estat pre-Westfalia. El govern no seria capaç de controlar tot allò que passa dins les seves fronteres.
- MODERN  Estat-Nació en el sentit modern. Aquell estat que ha assolit tot el procés de formació, fa seu el concepte de ingerència, té el control total del territori. Estats de l’Europa entre-guerres 1918-1939.
- POST-MODERN  El que representaria la Unió Europea i la mena d’Estat que forma part de la Unió Europea, és un canvi bastant transcendental en el que s’entenia com a estat anteriorment. L’Estat renuncia a la no-ingerència, al propi autogovern, i hauria acceptat en interessos concrets que passarien a una entitat superior.
1951  Es crea la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) L’origen és francès en un dia problemàtic per l’estat francès, estant al cap del govern provisional de França Charles de Gaulle, de Gaulle voldrà que França sigui la primera província del continent i Jean Monnet es posa a inventariar els recursos de l’Estat francès i veu que amb els recursos que té França no són suficients a les ambicions que tenien; així que volen anar a buscar recursos que no tenien, anteriorment s’hagués fet amb la guerra, però a partir de la Segona Guerra Mundial ja no es podia fer. Necessitaven principalment carbó de coc que a França hi havia poc, però que a Alemanya en sobrava, així que Monnet va pensar en trencar les fronteres pel que feia al carbó, parlant de carbó Europeu que estaria sota una gestió Europea.
25 de març del 1957  Creació del Mercat Europeu. Aquí la idea és holandesa 07/11/17 L’origen del projecte Europeu com la confederació del Rin, del Danubi, la federació postal, etc.
Es tracta de superar l’estructura d’Estat-Nació, per complementar-lo, mai per substituirlo, per donar-li unes potencialitats que no tindria només dins de les seves fronteres.
Sobretot s’intervé en àmbits concrets, en àmbits que l’estat considera que ha de sortir fora de les seves fronteres per aconseguir més benefici.
Es acceptar una intervenció d’una identitat superior per intervenir en els assumptes de l’estat; és un model que refusa la força com a resolució de conflictes, tot s’ha de solucionar mitjançant la negociació, tribunals, etc. Comporta un canvi en les relacions entre aquests estats.
Això funciona perquè els estats volen que funcioni, per això la Societat de Nacions no triomfa, els estats que la formen no tenen molt clar que les funcions siguin productives i no ho accepten, per tant fracassa. Mentre que la Unió Europea els estats si que estan interessats en el funcionament de l’organització i per això segueix en peu.
El concepte de frontera queda totalment relativitzat amb la Unió Europea, el concepte de frontera tanca amb visats necessaris per passar, canvia a una lliure circulació de ciutadans Europeus pels països.
Seguint la línia de Cooper es crea un sistema d’Estat post-Modern, que ha cedit part de la seva sobirania a una entitat superior, accepta la ingerència d’aquesta, negocia constantment amb els socis basada en unes regles comunes acceptades per tots, i les fronteres, inclús d’afers externs i interns es relativitza.
La Comissió Europea fa totes aquelles tasques que li han cedit els estats perquè la gestionin, per tant és lo més semblant a un govern Europeu. Cal saber que és competència de la Unió Europea, i que no és competència de la Unió Europea i per tant ho gestionen els propis estats.
El projecte ha arribat a un punt de desenvolupament en el que la ciutadania vol participar, però és una problemàtica que encara no s’ha resolt, ja que no volen crear una legitimitat clara al marge d’ells.
ERASMUS Per crear aquesta nacionalitat supranacional europea incitant als joves a dur-ho.
Habermas diu que Europa ha de garantir la llibertat dels individus, però també la llibertat dels col·lectius.
...

Tags:
Comprar Previsualizar