TRAUMATISMES MUSCULO ESQUELÈTIC (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura CLÍNICA
Año del apunte 2016
Páginas 18
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Atenció a la infermera en traumatismes musculo esquelètic: diagnòstics, fractures..

Vista previa del texto

ATENCIÓ INFERMERA EN TRAUMATISMES MUSCULO ESQUELÈTICS: Una fractura és una pèrdua de la continuïtat òssia, però també provoca lesions musculars,…Per tant provoca lesions musculars, vasculars i nervioses.
FRACTURES: Interrupció de la continuïtat de l’ós Tipus de fractures: - Completa (total) - Incompleta (parcial) - Comminuta (a trossos) - Tancada o simple (no surt, està continguda a dins del cos) - Oberta (sobre surt) - Patològica (la fractura és d’origen patològic i no traumàtic)  malaltia de Paget, Molta irrigació, risc de tallar venes, artèries, tendons....
Reducció  alinear la fractura.
Més benignes perquè no es troben just al mig. Fractura molt vista en el cartílag de creixement. És de consolidació més ràpida.
Es troben en zones distals i proximals, per tant més seqüeles auriculars.
Solen ser processos d’artrosis.
En el canvi de pressió atmosfèrica les articulacions s’acosten més. I fa dolor amb els canvis de temperatura.
Aquesta mateixa fractura a nivell de cartílag de creixement és espifiaria.
Normalment són verticals.
- De rodet es longitudinal  casi dona la volta complerta a l’ós - Aixafament o aplastament.
Les de tija verda i rodet sempre les trobarem a l’extremitats superiors  sobretot cúbit i radi. Aixafament sol ser en les vertebres.
El calcani és d’arrencament  perquè el tendó d’Aquil·les fa una força, i al fer un mal gest, el tendó provoca la fractura.
ENFONSAMENT, ESFORÇ O ESTRÉS: Els esportistes al fer molt d’esforç sometent a l’ços a molt esforços degut a l’estrès que pateix l’ós. I per tant, per repetició es trenquen el mateix os. Sobretot presenten molta deformitat.
CICATRITZACIÓ: Durant les primeres 24 hores  Hematoma composta per fibrina i teixit necròtic i es forma el callo fibrós.
Passades les 24 hores comença la formació del callo ossi.
Fases de reparació: Callo cartilaginós = fibrós.
Fractura tancada. Obliqua, completa. Peroné.
La imatge de la tíbia  incompleta.
PER DESCALSIFICACIÓ  En dones sobretot per osteoporosi.
MALALTIA ÒSSIA DE PAGET: TRACTAMENT FRACTURES: - Reducció anatòmica  revasculatització, evitar complicacions associades a la fractura i retorn venós - Estabilització / immobilització  son complementaries - Recuperació funcional  temps que ha necessitat per recuperar-se - Mètodes:  Ortopèdics incruents: fèrules, guixos, traccions  Ortopèdics cruents: plaques, claus, pròtesis, sistema de fixació.
TRACCIÓ: Aplicació d’una força de tiro a la pell o esquelet amb l’objectiu de: - Minimitzar l’espasme  en l’espasme, l’ós pot relliscar crear lesions i fa molt mal - Augmentar espai entre superfícies oposades - Reduir, alinear i immobilitzar fractura  Alinear perquè comenci a soldar, i d’aquesta manera augmentarem la revascularització, disminuirem l’edema - Disminuir deformitats.
Potser manuals, percutànies i esquelètiques (tracció continuada de l’ós). .
Fem la força al 10% del pes corporal.
Perquè fem tracció? Hem de controlar edema, coloració pell, que hi hagi bona circulació.
Parts de la fèrula.
Fixadors: claus que van externament i uneixen les dos parts de la fractura, alinear, i estabilitzar la fractura.
Manifestacions: - Dolor - Pèrdua de funcionalitat amb relació a la deformitat - Edema i canvis de coloració: dificultat del retorn - Escurçament - Deformitat INFERMERIA: - Bona valoració - Bona valoració de les cures on es tindrà en compte:  Alleugerir dolor  Evitar altres lesions  Evitar complicacions (hemorràgia)  Informar de que farem i tot...
VALORACIÓ PACIENT AMB FRACTURA - Activitat/repòs  quan estigui estirat  mobilització dels dits, aixecar la cama per afavorir el retorn.
Falta d’energia degut al dèficit de líquid. Debilitat, fatiga, limitació - Circulació: constants.
 La pressió arterial baixa (perquè ha perdut sang si ha trencat vasos) i la pressió alta per dolor (HTA).
 Taquicàrdia  Polsos febles o no i seran  per tornar-los, tracció, mobilització... Per tant retard ompliment capil·lar.
 La pell la trobarem amb hematomes, erosions, pell cianòtic, temperatura freda, pal·lidesa....en una fractura hi ha més possibilitat de fer isquèmia que infecció - Eliminació: traumatismes per absència d’orina, una hipovolèmia pot causar anúria, oligúria. En cas d’aplastament, les cèl·lules allibera ben calci, potassi, magnesi  s’alliberaven pot provocar insuficiència renal aguda. Hematúries, politraumatismes: oligúria per hipovolèmia, IR.
- Neurosensitiu: l’extremitat tindrem dificultats i problemes amb el tema nerviós. Pèrdua de sensibilitat, parestèsies, espasmes, escurçament, crepitacions, luxacions - Dependrà de la lesió hística i òssia.
COMPLICACIONS: Síndrome compartimental: augment de la pressió tissular dins un espai limitat a la fàscia muscular de les extremitats (pressió excessiva a l’extremitat afectada). 5P: Pain, Pal·lidesa, Parestèsia, Absència polsos, Paràlisi.
- Parestèsia: pèrdua de la sensibilitat, va i bé.
- Dolor - Hipoestèsia: pèrdua total de la sensibilitat.
- Edema - Envermelliment - Paràlisi - Absència polsos P hística: 8mmHg. >30mmHg, compromet microcirculació.
El tractament per un compartimental  descomprimir  FACEOTOMIA (obrir la fàscia muscular  fer una incisió). Sinó aquest síndrome oprimeix l’espai, oprimeix els vasos, i derivarà a una necrosi.
ALTRES: - TVP (trombosi venosa produnfa) - CID ¨(Coagulació intravascular disseminada) - Infecció – Sèpsia - Embòlia grassa; entrada de grassa neutra a la circulació sanguínia: èmbols que obstrueixen vasos sanguinis.
EMBÒLIA GRASSA: Les trioleïnes és un tipus de lípid que s’allibera de la fractura. És una embòlia amb un increment de la grassa que vé de dins de l’ós. Aquestes provoquen un increment de la pressió de la medul·la òssia, i puja més que la capil·lar.
Provoca taquicàrdia, febre, èmbols retina, greix esput, orina, disminució del Hto. També provoca alteració de la consciència perquè la grassa es pot instaurar al cap, hipoxèmia, edema pulmonar, petèquies conjuntiva i esclavina.
COMPLICACIONS TARDANES: - Pseudoartrosis  manca de consolidació, es forma teixit fibrós entre extrems fractura i líquid sinovial a l’interior. No unió fragments, molèsties persistents. Articulació falsa. Quan passa es torna a trencar i tornar unir. És quirúrgic.
- Necrosi avascular òssia  osteonecrosi, no arriba sang  MORT - Síndrome de dolor regional complex. Sudeck: distròfia simpàtic – reflexa, SDME dolor regional complexa. Xcés d’activitat del SNS: dolor, alteracions sensitives, canvis tròfics, repercussió camp psíquic.
-  Fase aguda: dolor, rubefacció i edema  Augment edema, rigidesa, amoratament.
 Fase atròfica: repercussió funcional Ossificació heterotròfica.  miositis: formació anormal de l0ós prop de l’ós o músculs, musculós dolorosos.
DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA: RISC DE TRAUMATISME: NOC: Cicatrització òssia NOC: Control de risc NIC: Postura NIC: Cura de la tracció/immobilització : punt d’inserció que estigui net, coloració extremitat, temperatura, polsos...la tracció millora els espasmes.
 Tipus de tracció  Posició correcte  extremitat alineada si porta guix, possibilitat de fer un compartimental, eix correcte del peu  Integritat del sistema  faci la funció correctament, estigui ven embanat...
 Pesos  10% del pes corporal. Un 2 o 3 kg.
DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA: DOLOR AGUT NOC: Grau de dolor. Control del dolor NICS Independent: - Precaucions circulatòries: retirar joies, polsos perifèrics, retorn capil·lar....
- Cura circulatòria: arterial o venosa  Elevar extremitats  Valorar edema, hematomes  Relacionar dolor  Signes isquèmia (principalment arterials)  Sensibilitat, signe de Homans (per valorar la trombosis venosa profunda). Aquest signe es complementari.
 Signes vitals (pols, FC, TA, FR, Tº, SatO2, balanç hídric, orina....) Col·laboració en la cura circulatòria - Gel  en una trombosis venosa profunda no està indicat. S’ha de valorar quan es pot posar i quan no. Hem de tenir en compte que si que està indicat els banys d’aigua freda. A priori no està indicat, però depenent de la causa que la produït, podríem administrar.
- Hemograma i coagulació  valorarem s’hi ha un sagnat actiu (hematòcrit i hemoglobina)  el pacient demostrarà taquicàrdia, taquipnea, disminució de polsos distals, i com a conseqüència hipotensió.
- Degut aquesta hipotensió donarem líquids endovenosos  cristal·loides  reposició ràpida de la volèmia. D’un traumàtic podem tenir una persona amb problemes renals.
- Anticoagulants  si el pacient ja està bé, i no sagna, donarem anticoagulants profilàctics. Volem evitar la trombosis.
- Mitja compressiva  per afavorir el retorn venós.
NIC: atenció integral de la pressió: Independent: - Valoració neurovascular - Valorar teixits - Controlar postura: elevar extremitats nivell cor - Cures post fasciotomia (obrir la fàscia perquè surti la pressió): cura humida (perquè el múscul si el deixes a l’aire s’asseca, per tant l’hem d’humidificar. 5-6 dies després de la sutura.
Col·laboració: - Tallar guix, control pressió intracompartimental, revisar electromiograma (mirar si hi ha estimulació en el múscul a partir d’un estímul elèctric), preparació IO (fasciotomia) DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA: RISC DETERIORAMENT DE L’INTERCANVI GASÓS NOC: Estat circulatori: intercanvi gasós NIC: Control i seguiment de la respiració: alerta signes d’embòlia grassa Col·laboració: - O2  PAFI: si hi havia un correcte intercanvi - Espirometria  saber la capacitat pulmonar  si tenim una atròfia - Monitoratge - Analítica (ions...) - Heparina (si no estem a fase aguda, ho hauríem d’administrar) - Corticosteroides  per l’anafilaxi, problemes respiratoris...
- Cures del malalt crític amb ventilació mecànica, tot i que abans faríem ventilació mecànica no invasiva.
L’embòlia grassa la produïa l’ós, i alliberava uns líquids, i feien trombus. Apareixen petèquies  alteracions en la pell.
ALTRES DIAGNÒSTICS: DIAGNOSTIC D’INFERMERIA: DIFICULTAT PER LA MOBILITAT FÍSICA NOC: Mobilitat NIC: Cura repòs llit  Com s’ha de moure, com s’ha d’aixecar...
DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA: DETERIORAMENT INTEGRITAT CUTÀNIA o HÍSTICA NOC: integritat hística: M. Cutànies i mucoses NIC:  Vigilància pell (polsos, color, temperatura...)  Cura guix (humit)  Cura tracció/immobilització  Desinfecció punts inserció metall: gassa i SF (no iode, noclorhexidina) DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA: RISC D’INFECCIÓ NOC: Estat infecció NIC: prevenció infecció  de manera asèptica, control dels signes d’infecció (inflamació, exsudat, temperatura, olor...) DIANGÒSTIC D’INFERMERIA: DÈFICIT DE CONEIXEMENTS: NOC: Règim de tractament NIC: Educació  procés patològic  màxima autonomia  com es pot moure, l’alimentació (menjar moltes proteïnes per agafar musculatura...Sobretot dir que si es troba qualsevol complicació (fred, canvi de temperatura...) que torni de seguida CURES INFERMERES: PRÒTESIS DE MALUC Vastago  va a dins del fèmur Es fa amb titani, alumini alta densitat...
Vida mitja de 10 – 20 anys.
PROBLEMA: Desplaçament de la pròtesi  puc tenir l’extremitat compromesa. Com si tingues una fractura des del cap del fèmur.
DIAGNÒSTIC D’INFERMERIA: Risc de traumatisme NOC: Mobilitat NIC: postura, mobilitat articular.
Si surt la pròtesis podem posar el cabestrell abductor.
El podem posar en el costat d’allà on no te afectat.
Evitar flexió pronunciada del maluc, perquè augmenta les possibilitats de complicacions.
Hem de valorar el desplaçament de la pròtesis: - Escurçament - Rotació interna o externa  posar la cama alineada - Dolor - Impossibilitat mobilitat - Avisar  risc neurovascular i futura funció extremitat.
POSTOPERATORI PRÒTESIS DE MALUC: Dia intervenció: - Monitorar constants vitals - Control dolor - Postura (canvis posturals) - Cura ferida, drenatge (si surt molta sang, avisar). Si no mirar que no hi hagi gaire exsudat.
- Eliminació  si el pacient orina, indica que la funció renal és correcte.
- Fisioteràpia respiratòria  per afavorir l’intercanvi gasos, que no hi hagi atelèctasis...
- Líquids  es posen a temperatura ambient - Mitges compressives  evitar la trombosis venosa profunda - Analítica - ATB profilàctics pel risc d’infecció - Heparina - Analgèsia (endovenosos, intradural i epidural, bloqueig del nervi (infiltració  aboleixen els nervis d’aquesta zona concreta) *Si camina aviat, prevenim el risc de trombosis.
*Dieta: per tenir la suficient energia * Vigila signes de desplaçament de la pròtesis.
Important saber: - No creuar les cames, ja estigui assegut, estirat o dempeus.
- No seure en seients baixos - No recollir objectes del terra ni ajupir-se - Utilitzar cadires amb recolza braços, per utilitzar-los quan s’aixequi.
- Consultar davant l’aparició de possibles complicacions:  Dolor agut i sobtat en l’articulació  indicatiu del desplaçament de la pròtesis.
 Malucs edematós  Cama escurçada, amb el peu en rotació externa  Pèrdua o absència de control de la mobilitat de la cama.
POSTOPERATORI: problemes en col·laboració/complicacions potencials (Carpenito) - Embòlia grassa: control signes i símptomes - SDME compartimental: control signes i símptomes - -  Dolor  Disminució`de la sensibilitat  Disminució o absència de polsos perifèrics  Increment edema  Increment ompliment capil·lar  5 P (Pain, pal·lidesa, parestèsia, absència polsos i paràlisis) Paràlisis nervi peroneal: control signes i símptomes. A causa de la sortida de la pròtesis.
 Disminució sensibilitat  Formigueig  Paràlisis Estasi o TVP: Control signes i símptomes  Disminuir el risc: deixar de fumar, elevació peus sense aixecar genolls, estimular flexió plantar i rítmica del peu.
 - Necrosi avascular del cap del fèmur: control signes i símptomes  - - Caminar aviat, per disminuir la trombosis venosa profunda.
Eritema i calor Septicèmia: control signes i símptomes. Sobretot per fractures obertes, sense ATB.
 Hipertèrmia o hipotèrmia (les bacterièmies començaven amb hipotèrmia)  Dades analítiques: increment creatinina, acidosi, leucocitosi  Oligúria  FC>90  FR>20  Alteracions mentals (el dolor, asèpsies, increment de toxines) Fractura petrocanterea de fèmur - Quina complicació és freqüent en gent gran amb fractura de fèmur? Síndrome. Confusional agut o delírium - En quin sexe es dóna més la fractura de fèmur? 1/3 de dones majors de 80 anys, dona 50 anys risc del 14% de patir fractures en front 3% homes - Pel que fa a la “raça”, hi ha alguna població amb més risc? Població caucàsica - Per disminuir el dolor abans de IQ en les fractures petrocanterea de fèmur què és millor la tracció cutània o l’òssia. Cap de les dues segons evidència científica - Com es pot disminuir la morbi-mortailitat de les fractures de fèmur? Que les IQ es faci abans de les primeres 24-48h - Les pròtesis de maluc, genoll, claus intramedul·lars incrementen la pressió intramedul·lar i en conseqüència? Són causa de la mobilització del greix d ela medul·la òssia ...

Comprar Previsualizar