Sociologia bloc 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 18/09/2017
Descargas 2
Subido por

Descripción

- l'acció social, funcions i valors
- el procés de socialització
- grups, organitzacions i institucions socials
- desigualtat i estratificació social

Vista previa del texto

BLOC 2: Cultura, socialització, estructura i canvi social
 L'ACCIÓ SOCIAL, FUNCIONS I VALORS
 L'acció social és la interacció social, és a dir, la relació entre dues o més persones, havent una connexió i coincidència en el codi comunicatiu entre aquestes. Aquesta es pot donar, també, entre diferents grups, respectant els valors de cadascun d'aquests perquè no es produeixin conflictes. Així doncs, són relacions orientades per accions d'altres individus i condicionades per contextos específics i les seves finalitats.
L'acció social es pot donar en grups de pertinença (parella, família...) o de referència (els valors i rols que es volen arribar a assumir, siguin positius o negatius). 
 Així, s'estableix una trama social, un sistema de relacions entre individus. Aquesta relació, a més pot venir donada per la posició social de la persona, que estableix uns paràmetres de valors per naturalesa.
Tots els sistemes socials tenen unes finalitats amb les seves funcions corresponents, és a dir, els fins són considerats com a objectius que usa una persona per decidir els seus actes i, a més, marquen les necessitats que han de ser satisfetes per un sistema social, que són: adaptació al medi, aconseguir els objectius polítics d'un sistema, integrar-se dins d'aquest i mantenir els seus valors (estabilitat normativa família, escola…).
Weber -> L’acció social pot orientar-se:
 - Finalitat racional: es valoren els mitjans per aconseguir els fins i les seves conseqüències racionalment per assolir la màxima efectivitat.
 - Valoració racional: es fixa un fi ideal per realitzar l'acció més adient 
 - Acció afectiva: acció dominada per les emocions
 - Acció tradicional: orientada per les costums tradicionals A més, es pot distingir entre:
 - Accions lògiques: motivades per interessos, l'actor és conscient. 
 - Accions alògiques: motivades pel sentiment Parsons estableix que per donar-se una realitat social és necessària l'acció humana dintre d'un context específic, que condiciona l'acció, que pot ser:
 - Biològic: propi de la fisiologia humana
 - Psicològic: relatiu a la personalitat de l'individu
 - Social: interacció entre grups, ajuda a resoldre els problemes individuals 
 - Cultural: acceptació de les normes i valors compartits. Aquest és el context més fort i que més influència una acció. És l'àmbit on es creen les idees i engloba coneixements, creences, arts, moral, lleis, costums… Segons Parsons, als sistemes socials els corresponen unes finalitats segons les quals existeixen les funcions socials. Aquestes finalitats son usades pels individus per decidir els seus actes, a més de ser els requisits exigits pel sistema social. Son: adaptar-se al medi, aconseguir els objectius del sistema, integrar-se a aquest i mantenir els valors.
EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ: MECANISMES, AGENTS I MEDIS
 TOTS SOM OBJECTES I SUBJECTES DE RELACIONS SOCIALS
 Procés d'interacció entre individus. Som éssers gregaris, és a dir, convivim de manera innata amb altres éssers, això ens converteix en sers socials degut a la necessitat de convivència pacífica, de manera que seguim i assimilem pautes. La socialització ens fa aptes a la vida social i ens permet integrar-nos a la societat i identificar-nos amb un grup.
Procés d'aprenentatge i domini dels valors, habilitats, creences, normes i costums d'un col·lectiu (a través de la comunicació, es reben una sèrie de models i exemples que s'imiten) que ens permeten establir relacions i vincles amb altres individus. Interiorització inconscient de conceptes i normes socials com a formes "normals" de vida, i pot variar segons l'ètnia, gènere, localització... així doncs, el procés de socialització suposa una "adaptació al medi", mitjançant la qual l'individu es va modelant i adaptant en els marcs afectiu i de pensament (maneres de pensar, expressar-se...), orientant-nos a actuar d’una determinada manera.
Aquesta adaptació a l'entorn i noves normes ens permet capacitar-nos per establir noves relacions amb altres individus. Així doncs, la socialització es pot entendre com un ensinistrament per tal d'arribar a establir una comunicació amb la resta de subjectes Hi ha una sèrie d'agents socialitzadors que ens ajuden en aquest procés (família, amics, parella...). Els mecanismes de socialització són l'educació, l'aprenentatge, els estímuls, la imitació... l'individu està condicionat, exterior i interiorment, per tots els factors que estan al seu abast, per tant, es poden donar mecanismes d'aprenentatge basats en la motivació i la imitació.
La socialització és un procés que dura tota la vida. L'individu s'ha de readaptar constantment i integrar-se en l'entorn, que és dinàmic i canviant.
 La socialització pot ser:
 - Primària: les relacions que s'estableixen són amb l'entorn més proper (família), basat en la seva dimensió afectiva i emocional. Es dóna a la infància i s'adquireixen una sèrie de pautes i costums a través de la imitació i l'aprenentatge amb premis, càstigs i motivació. La posterior formació i evolució de la persona depèn de l'èxit de socialització en aquesta etapa; per tant, els desajustos en aquest procés poden condicionar la persona en la resta de processos socialitzadors.
 - Secundària: s'estableixen les relacions a partir dels mitjans socials adquirits en l'etapa de socialització primària. L'individu tria amb qui establir un contracte social. Suposa el reajustament de pautes i creences al haver d'assimilar un nou entorn a través de la imitació, la motivació i l'aprenentatge. Respon a relacions afectives entre individus, per tant, és important la comunicació.
Els agents de socialització són aquells elements que intervenen activa i directament i afavoreixen el procés de socialització, entre els quals es poden establir diferents nivells de relació. Aquests són:
 - Família: el més important i el primer amb qui es té contacte, per tant, el més efectiu. El nadó té la ment més mal·leable i la família és molt important per establir quines seran les seves futures possibilitats socials. Així doncs, els nadons són fàcilment vulnerables a l'ensenyament d'habilitats, valors, normes i rols, que després imitarà i posarà en pràctica.
 - L'escola: institució creada per formar i educar els individus, que s'encaren a les matèries i habilitats.
S'aprofundeixen en els valors adquirits i es perfilen d'acord a la seva promulgació
 - Treball: relació jerarquitzada
 - Entorn: lloc en el que et desenvolupes
 • Individus iguals amb els que s'entra en relació i tenen una situació similar
 • Medis de comunicació: formació de les noves generacions. Es té accés a experiències que d’altra banda l'individu hauria ignorat.
Cultura:
 Permet distingir-nos dels animals. Conjunt integrat d'idees, valors i maneres de viure, compresos en una certa estabilitat dins d'una societat. Requereix un aprenentatge del propi llenguatge que estableix, això porta a que hi hagi una interacció entre individus a través de la comunicació.
GRUPS, ORGANITZACIONS I INSTITUCIONS SOCIALS
 L'individu no pot viure sense relacionar-se. Mitjançant els grups s'estableix un sistema de relacions que ens enriqueix.
Hi ha una sèrie d'elements des dels que s'exerceix control social i s'atribueixen estatus.
 - Les institucions són comportaments o formes de pensar externs a les idees dels individus, fruit de les relacions i les encarregades de les pautes de reproducció social. Són models socials bàsics que segueixen la majoria dels membres d'una societat. Representen els principals rols i funcions socials que segueixen els membres d'una societat sota una organització i jerarquització per mantenir l'ordre i convivència social.
Poden ser econòmiques, polítiques, religioses, familiars, militars...Les institucions es mantenen gràcies a un consens social de les normes, i la interiorització d'aquestes.
 - Rols socials que segueixen els membres d'un grup, sota una organització i jerarquització social que mantingui un ordre i control social. Aquest control social és imprescindible per mantenir l'ordre social.
Conjunt coherent d'activitats que assumeix un subjecte. Poden veure's alterats per valors o normes que configuren a l'individu en la societat. 
 - Grups socials: conjunt d'individus amb rols i funcions determinats que comparteixen valors i creences, i són conscients d'aquests. Només s'entén la conducta del membres si es pertany al grup. Es formen si hi ha consciència grupal, cohesió en l'acció i integració mútua mitjançant acords de convivència i la capacitat negociadora dels seus integrants. Poden ser:
 • Primaris: relacions personals, espontànies i cara a cara, pròpies dels grups petits. Donen ajut emocional i són instrument de control social
 • Secundaris: relacions impersonals entre persones que es troben regularment.
 • Altres: ètnics, de pertinència, de referència...
 - Organitzacions: conjunts pràctics i col·lectius dins d'un grup social que persegueixen objectius comuns. Organitzen activitats i assoleixen objectius concrets. Aquestes tenen una forma i ús de poder segons la posició que ocupa dins la societat (coercitiu, utilitari, simbòlic) Així doncs, quan un individu es sent vinculat a un altre, amb finalitats similars, es dóna la creació d’una societat, una associació, establint relacions interpersonals i interdependents. Des de que es pertany a un grup, s'imposa un sentiment de pertinença; i si la cohesió i integració del grup és molt forta, es poden donar sentiments d'etnocentrisme.
Els grups socials es formen per satisfer les pròpies necessitats a través d'un col·lectiu amb interessos similars. Els grups socials es basen en les relacions primàries que s'estableixen entre individus a través d'interaccions recíproques (compartició d'elements comuns, creences...), la consciència de grup i l'assimilació de valors, objectius... que comporten una càrrega emotiva, personal i de pertinença cap aquest.
La conducta de l'individu es basa en la interpretació del propi grup i del altres. Existeixen grups de referència en el que l'individu es basa per orientar la conducta.
DESIGUALTAT I ESTRATIFICACIÓ SOCIAL: GÈNERE, EDAT I CLASSES SOCIALS
 Les desigualtats socials han estat constantment presents en totes les societats i l'objectiu ha estat vèncerles. Aquestes són inherents i resultat de l'acció humana (construïdes socialment) a l'hora d'organitzar-se per sobreviure. Suposa un context de competència i lluita en el que es dóna un tracte diferent als individus (discriminació). No existeix una relació d'igualtat si un és dependent de l’altre.
L'estratificació és la divisió de la societat en grups, que caracteritzen els individus. Aquests mantenen una posició específica dintre dels grups que es creen i es mantenen dins de la trama social. Aquesta posició comporta haver d'assumir un rol social, és a dir, una sèrie de conductes i deures propis. Així doncs, els estrats són estàtics i determinen com la resta han de tractar-nos, segons l'estatus que s'ocupa en l'entramat social. Aquest estatus és la categoria o prestigi units a una classe social i a la possessió de certs trets personals que solen despertar diferent grau de reconeixement. Així doncs, l'estratificació social és la manera com es fa palès la desigualtat social en la distribució dels béns socialment valorats.
Les desigualtats es donen en tots els àmbits socials i individuals, en el moment que l'individu busca prestigi social, té la necessitat de ser reconegut socialment i l'ambició de posseït quantes més coses millor. Hi ha un factor d'igualtat en néixer, els bessons, tot i que quan creixen es diferencien i s'estableixen desigualtats. Hi ha una sèrie de variables que condicionen i estableixen sistemes de desigualtats:
 - Individuals: característiques personals davant de la societat. L'individu pot assumir rols diferents segons el context en el que es trobi, a més, també els pot imitar d'un altre individu al que aspira a ser com ell. Això pot portar a conflictes de rol i a qüestionar-se la llibertat. Les desigualtats es poden donar:
 • Nom: porta a qüestions de gènere, origen...
 • Estatus: determinada posició de l'individu dins la societat, fet que el limita en els seus hàbits i costums (s'estableix el que som, la manera de comportar-nos i relacionar-nos...); l'individu passa a dependre de l'entorn social on es desenvolupa i es donen desigualtats per imitació, comparació…
 • Gènere: diferenciació construïda social i culturalment dels éssers, relacionat amb el sexe d'aquests. La desigualtat de gènere es produeix pel sistema patriarcal que està establert, que genera una distribució desigual de poders i beneficis. S'assoleixen una sèrie de rols i funcions segons el sexe i així es creen estereotips, valoracions i jerarquies de gènere; a més, es duu a terme un control social perquè es compleixin aquests rols.
 • Altres: edat, ètnia, entorn socio-econòmic... 
 - Socials:
 • Economia - infraestructures
 • Societat: establiment d'una jerarquia. Hi ha uns valors que ens encaminen cap als sistemes de desigualtat i d'estratificació (veure la societat com una piràmide, com estrats, amb diferències entre uns i d'altres). La societat actua en els entorns socialitzadors contra les desigualtats.
 *Esclavisme: relació esclau - amo.
 *Classe/estatus social: s'adquireix al néixer, segons les possibilitats econòmiques i el prestigi social i les relacions familiars amb la societat (organització de les institucions, feina...). Es van diluint en funció del nivell d'estrats.
 • Ideologia: idees polítiques, religioses i culturals. Creació de grups socials referents a cada ideologia i estil estètic. Es produeixen contrastos culturals i es construeixen models personals ideològic que vinculen a la societat. Això comporta l'evolució de la societat..
...

Comprar Previsualizar