ECOLOGIA DELS VIRUS ALS OCEANS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Biología - 4º curso
Asignatura Virologia
Profesor R.G.
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 23/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

1 ECOLOGIA DELS VIRUS ALS OCEANS Trobem més de 1030 virus a l’oceà. És el reservori més gran d’informació genètica.
Una gran proporció són bacteriòfags. La majoria de doble cadena de DNA: podoviridae que tenen cua curta no contràctil, myoviridae amb cua contràctil...
Importància: controlen l’abundància de comunitats bacterianes i la seva composició; són responsables de la diversitat transversal del mar.
Són les partícules planctòniques més abundants. La seva abundància depèn de la zona:   Costa: 106-108virus/mL Mar obert: 105-107virus/mL En tot l’oceà hi ha 1030 virus.
Els bacteris marins solen ser d’uns 0.1-1μm i els virus de 0.02-0.1μm (excepció: mimivirus μm).
Abundància i observació dels virus: Els virus ocupen un 95% de l’abundància del mar però en biomassa només ocupen un 5%.
Es poden observar per microscòpia d’epifluorescència, per citometria de flux, microscopia electrònica... És més precís contar per epifluorescència que per FCM si hi ha molta mostra.
Replicació dels fags: Al mar es dóna tant el cicle lític com el lisogènic.
Xarxa tròfica: Els virus infecten bacteris i al fer lisis augmenta la matèria orgànica dissolta (DOM) que es pot reutilitzar per bacteris heteròtrofs o per ensamblar nous virus.
The kill winner hyphotesis: Un fag és específic d’una espècies de bacteri determinada. La infecció viral depèn de la taxa de contacte entre el fag i l’hoste. Els membres dominants de la comunitat bacteriana són més susceptibles a la infecció viral.
2 La infecció viral és específica de l’hoste i segons la probabilitat de trobar-se tindrem:   Lisis; amb probabilitat alta, sistemes eutròfics.
Lisogènesis; amb probabilitat baixa, sistemes oligotròfics.
Piggyback-the winner-model: Com més microbis hi ha en l’ecosistema menys virus trobem.
Quan un virus queda dins d’un bacteri com a pròfag el bacteri es va dividint i no lisa. Per tant s’observa que:   A més superfície, hi ha més eutròfia i per tant més lisogènia.
A més profunditat, hi ha més oligotròfia i per tant més lisis.
Els índexs de mortalitat a causa de virus i protists són similars en la zona fòtica i inesperadament més alts que a protists en l'oceà profund on menys hostes potencials són.
Els virus triomfen més en els sistemes oligotròfics perquè no són tan espècie-específics i poden infectar moltes espècies diferents perquè hi ha molt poca abundància.
...

Comprar Previsualizar