ANATOMIA DELS GRANS VASOS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura anatomia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Sílvia  Roura  Pérez   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   ANATOMIA  DELS  GRANS  VASOS   Recollim   la   sang   de   tot   el   cos   (sang   venosa   desoxigenada   i   pocs   nutrients)   a   través   de   les   venes   cava   (superior   i   inferior).   Arribem   a   l’aurícula   dreta   passem   a   través   de   la   vàlvula   auriculoventricular  i  arribem  al  ventricle  dret  i  sortim  per  l’artèria  pulmonar,  arribem  a  tot  el  teixit   pulmonar   on   es   fa   intercanvi   CO2-­‐O2.   A   través   de   les   venes   pulmonars   la   sang   torna   al   cor   ja   oxigenat.  Hem  descrit  la  circulació  menor  o  pulmonar  des  de  la  sang  surt  del  ventricle  dret  fins  que   arriba  a  la  aurícula  esquerra.     Des   de   l’atri   esquerra   va   al   ventricle   dret   i   del   ventricle   dret   surt   la   sang   a   través   de   l’arteria   aorta   des  don  es  repartirà  fins  a  tots  els  teixits  del  nostre  cor.     Als  teixits  es  farà  l’intercanvi  d’O2  per  CO2  i  aquesta  és  la  circulació  major  o  sistèmica,  és  la  que   utilitzen  tots  els  sistemes  per  nodrir  i  utilitzar  les  seves  cèl·∙lules.       Definició  genèrica  d’una  artèria:  vas  que  porta  sang  del  cor  als  teixits  (a  vegades  és  oxigenada  i  a   vegades  desoxigenada)   Definició   genèrica   de   vena:   vas   que   porta   sang   cap   el   cor   (a   vegades   és   oxigenada   i   a   vegades   desoxigenada)     La  circulació  major  nodreix  tots  els  circuits.  Hi  ha  branques  per  nodrir  el  propi  cor,  els  pulmons,  els   ronyons,  etc.  En  l’aparell  digestiu  tenim  un  problema.  A  nivell  de  l’intestí  hi  ha  intercanvi  de  gasos,   però  l’aparell  digestiu  serveix  per  recollir  nutrients.  La  sang  que  provingui  del  sistema  digestiu,  la   recollirem   a   la   vena   porta   (vena   apart)   i   portarà   tota   la   sang   al   fetge.   Que   serà   el   gran   òrgan   de   la   filtració   i   magatzem.   Quan   la   sang   la   tinguem   filtrada   a   través   de   venes   hepàtiques   la   incorporarem  a  la  vena  cava  inferior  i  a  la  circulació  major.           Sílvia  Roura  Pérez   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   El  nostre  sistema  circulatori  el  balanç  no  és  net.  Quan  filtrem  la  sang  no  tot  es  recupera  a  través  de   les  cava,  sempre  hi  ha  una  mica  de  líquid  que  es  queda  en  el  teixit  el  qual  serà  recollit  per  vasos   limfàtics.  Aquest  al  llarg  del  seu  recorregut  anirà  incorporant  ganglis  limfàtics  que  faran  funcions   de   filtre   i   si   es   necessari   de   defensa.   Són   vasos   del   sistema   circulatori   però   no   porten   sang,   porten   limfa.  Un  cop  filtrada  s’incorporarà  al  sistema  de  les  caves.         ARTÈRIA  AORTA   ARTERIA  PRINCIPAL  DE  LA  CIRCULACIÓ  MAJOR   Artèria  que  va  des  del  ventricle  esquerra  a  nivell  de  la  vàlvula  aòrtica  fins  la  bifurcació  ilíaca  (aprox   L4)     Parts:   -­‐Aorta  ascendent   -­‐Arc  aòrtic  à  crossa   -­‐Aorta  descendent  à  toràcica  (fins  que  travessa  el  diafragma)   -­‐Aorta  descendent  à  abdominal  (des  del  diafragma)   El  diàmetre  va  disminuint  des  de  la  sortida  del  cor.       AORTA  ASCENDENT   Des  de  la  sortida  a  la  vàlvula  aòrtica  pren  una  direcció  superior  i  és  intrapericàrdica  (la  única  part   de   la   aorta).   Està   a   la   dreta   de   la   pulmonar   i   una   mica   posterior.   LA   pulmonar   surt   tendeix   cap   enrere  i  es  creua  amb  l’aorta.  La  aorta  es  disposa  a  l’esquerra  de  la  vena  cava  superior.  Segment   de  major  calibre.     Aorta  ascendent  es  recolza  sobre  de  l’artèria  pulmonar  dreta.     -­‐Branques   colaterals:   artèries   coronàries,   en   el   si   valvular   dret   emet   la   coronaria   dreta   i   en   el   si   coronari  esquerre  emet  la  coronaria  esquerre.     Sílvia  Roura  Pérez   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   ARC  AORTIC   Segment  una  mica  més  llarg.  Descriu  una  corba  de  concavitat  inferior  desplaçant-­‐se  posteriorment   i  cap  a  l’esquerra.  Canvi  entre  aorta  ascendent  el  localitzaríem  a  darrera  de  la  primera  articulació   esternocostal  esquerra.  Arriba  a  col·∙locar-­‐se  al  costat  esquerra  de  la  4ta  vèrtebra  toràcica.     Quan   està   fent   el   gir,   es   recolza   per   sobre   de   la   bifurcació   de   l’artèria   pulmonar,   desplaçada   cap   a   l’artèria  pulmonar  esquerra,  a  continuació  passarà  per  damunt  del  bronqui  esquerre.     Hi   ha   un   lligament   que   uneix   l’arc   aòrtic   amb   la   pulmonar,   que   es   el   lligament   arteriós.   Residu   del   conducte  arteriós  que  comunica  l’aorta  amb  la  pulmonar.  És  el  mateix  que  el  formamen  oval,  més   tard  es  tenca.  Quan  encara  no  respirem  ha  de  passar  poca  sang  al  pulmonar.  Quan  portem  sang   des  del  sistema  matern  des  de  la  aurícula  dreta  a  l’esquerra  i  ja  ho  portem  a  la  circulació  major,  ja   que  no  cal  passar  per  el  teixit  pulmonar.  Si  aquesta  comunicació  segueix,  el  cor  esquerre  té  mes   pressió  que  el  dret  i  la  sang  es  quedarà  sempre  en  el  territori  pulmonar,  no  anirà  a  la  resta  del  cos.     Nervi   vague     per   l’esquerre   de   la   aorta   i   despendrà   un   nervi   que   passarà   per   sota   l’arc   aòrtic   nervi   recurrent  esquerre  que  també  es  pot  dir  nervi  laringic  inferior.  Aquest  ha  de  pujar  per  anar  a  la   laringe  i  puja  entre  el  solc  traquioesofàgic.     El   nervi   recurrent   dret   es   relaciona   amb   la   caròtida   comú   dreta,   i   passarà   a   la   cara   dreta   del   tronc   braquiocefàlic   i   el   recurrent   el   dóna   passant   per   sota   de   la   subclàvia   dreta   i   després   es   col·∙loca   en   el  solc  traquioesofàgic.     -­‐Branques  colaterals:  troncs  supra  aòrtics  dóna:  artèria  braquiocefàlica  que  donarà  subclàvia  dreta   i  caròtida  comú  dreta,  després  la  caròtida  comú  esquerra  i  després  la  subclavia  esquerra.  El  tronc   braquiocefàlic  a  la  cara  anterior  de  la  tràquea.  Des  de  la  cara  anterior  de  la  tràquea,  caròtida  comú   i  la  subclàvia.           RADIOGRAFIA:   esquerre:   aurícula   dreta,   cap   amunt   vena   cava   superior,   dreta,   arc   aòrtic,   a   baix,   orelleta  de  l’auricula  esquerra  (vena  i  arteria  pulmonar),  i  a  baix  ventricle  esquerra.     Sílvia  Roura  Pérez   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   AORTA   DESCENDENT:   porció   aorta   des   de   4ta   vertebra   toràcica   fins   hiat   aòrtic   del   diafragma   (t12-­‐ L1)  constituït  entre  dos  pilars  del  diafragma  que  formen  el  lligament  arquejat  mig.     Es  desplaça  inferiorment  i  inicialment  està  a  l’esquerra  de  la  columna  però  a  mesura  que  baixa  es   col·∙loca  més  anterior  i  cap  al  centre.  A  causa  d’això  l’esòfag  també  es  desplaçarà  anteriorment  i   cap  a  la  dreta.  Hiat  esofàgic  està  més  anterior  i  superior  (format  entre  fibres  del  pilar  dret)  que  el   aòrtic.     Passarà  per  darrera  de  l’arrel  pulmonar  esquerra  (bronqui,  artèria  pulmonar  i  venes  pulmonars).   Seguirà   acompanyant   el   nervi   vague.   Els   vagues   s’aproximen   a   l’esòfag   constituint   un   plexe   esofàgic.  Quan  hagi  passat  per  l’arrel  pulmonar  l’aorta  toràcica  quedarà  per  la  vora  posterior  de  la   cara  medial  del  pulmó  esquerre.  Relacionada  amb  elements  de  la  part  més  posterior  del  mediastí  i   de  la  cadena  simpàtica  toràcica  esquerra  i  el  sistema  de  les  venes  àziga  i  hemiàziga  accessòria.     -­‐Branques  de  l’aorta  descendent  toràcica:     PARIETALS:  destinades  a  les  parets  del  tòrax.  Intercostals  posteriors  (les  dues  primeres  no  à  de  la   3   a   la   11   à   desprenen   branques   que   passaran   pels   forats   de   conjunció   i   irrigaran   la   medul·∙la   espinal  i  la  meninge),  subcostal,  frèniques  superiors.   VISCERALS:  artèries  bronquials  (fines  que  seguiran  el  recorregut  dels  bronquisà  tres,  una  dreta  i   dues  esquerra,  la  dreta  ve  d’una  intercostal  posterior  i  les  esquerres  de  la  cara  anterior  de  l’aorta)   esofàgiques  mitges,  mediastiniques,  pericardiques.       Aorta  abdominal:  va  des  del  hiat  diafragmàtic  fins  la  bifurcació  en  arteries  ilíaques  comunes  dreta  i   esquerra  a  nivell  de  L4.     A   part   d’aquestes   també   dóna   una   anomenada   arteria   sacra   mitja,   arteria   fineta   que   segueix   al   centre.   Es   situa   anterior   i   una   mica     a   l’esquerra   de   la   columna   vertebral   i   esquerra   de   la   vena   cava   inferior.     Sílvia  Roura  Pérez   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Passarà   per   darrera   del   pàncrees   i   del   duodè   i   en   la   seva   part   inferior   quedarà   recolzada   per   darrera  del  mesenteric  que  és  peritoneu  que  es  dirigeix  a  l’intestí  prim  i  porta  dins  les  branques  de   l’aorta  destinades  a  l’intestí  prim.     Tota  la  aorta  és  retorperitoneal.  Queda  tapada  a  la  cara  anterior  per  peritoneu.     -­‐Branques:     PARIETALS  :  frèniques  inferiors,  lumbars  (igual  que  intercostals  posteriors  però  com  que  no  tenim   costelles,  es  diuen  lumbars,  n’hi  ha  5  parells  però  de  la  aorta  surten  de  la  1  a  la  4,  la  5na  lumbar   surt  de  la  sacra  mitja).     VISCERALS   PARELLS   (sortiran   banda   i   banda   de   la   aorta   à   anterolaterals):   suprarenals,   renals,   gonadals  (ovàriques  en  les  dones  i  testiculars  en  els  homesà  recorregut  molt  llarg).  En  el  retorn   venós,  només  les  venes  dretes  aniran  a  la  cava,  les  esquerres  aniran  via  renal.     VISCERALS   IMPARELLS   (una   que   surt   a   la   cara   anterior   de   la   aorta):   són   artèries   de   gran   calibre:   tronc   celíac   (estómac,   part   superior   del   duodè   i   del   pàncrees   i   fetge   à   gàstrica,   esplènica,   hepàtica...),  artèria  mesentèrica  superior  (tota  la  part  central  de  l’abdomen  (intestí  prim),  la  part   dreta   del   colon   i   el   colon   transvers),   i   artèria   mesentèrica   inferior   (colon   des   de   l’angle   esplènic   fins  el  segment  superior  del  recte).  Grans  artèries  destinades  a  grans  òrgans  digestius.       Vena  renal  esquerra  creua  per  sobre  de  l’aorta  i  mesentèrica  anterior.       Branques  terminals  de  la  aorta  són  les  ilíaques  comunes  que  seguiran  el  recorregut  de  la  pelvis  a   través   del   límit   de   l’ala   ilíaca.   Les   arteries   ilíaques   creuen   per   sobre   de   les   venes   ilíaques.   Cada   ilíaca  donarà  una  externa  i  una  interna.       GRANS  SISTEMES  VENOSOS   Cavitat  cardíaca  que  rep  les  venes  cava  és  l’aurícula  dreta.  Part  superior  cava  superior  que  recull   sang  de  cap  coll  i  extremitat  superior  i  la  inferior  recollirà  sang  infradiafragmatica.  En  el  tòrax  no  hi   ha  cava  à  hi  ha  àzigues:  complementa  les  cava  en  el  tòrax.     Cava  superior:  unió  de  dues  venes  braquicefàlies.  Aquesta  unió  es  produeix  a  darrera  del  primer   cartílag  intercostal  dret.  No  són  simètrics,  tots  dos  es  formen  per  la  unió  de  la  jugular  interna  i  la   Sílvia  Roura  Pérez   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   subclàvia  del  costat  corresponent,  i  el  seu  punt  de  formació  també  es  constant  darrera  de  l’extrem   esternal   de   la   clavícula.   El   tronc   braquiocefàlic   dret   és   més   curt   i   més   vertical   i   es   dirigeix   descendent   cap   a   la   cava   superior,   l’esquerra   és   mes   llarg   i   esta   mes   horitzontalitzat,   ha   de   viatjar   obliquament  per  dirigir-­‐se  en  el  punt  de  formació  de  la  cava  superior.  El  tronc  braquiocefàlic  dret   segueix  paral·∙lel  i  anterior  al  tronc  arterial  braquiocefàlic,  mentre  que  l’esquerra  es  desplaça  per   davant  i  creua  subclàvia,  caròtida  i  tronc  arterial  braquiocefàlic.     3  plans:  primer  venós,  segon  arterial,  tercer  visceral.     Darrera   extrem   medial   de   la   clavícula,   darrera   del   primer   cartílag   costal   dret,   es   forma   la   cava   superior   i   fa   un   trajecte   descendent   i   vertical   a   la   dreta   de   l’aorta   ascendent   fins   entrar   a   l’atri   dret,   per   davant   anterior   de   l’artèria   pulmonar   dreta.   Deixarà   una   empremta   en   la   cara   medial   (mediastinica)  del  pulmó  dret.     En   la   unió   de   la   jugulosubclàvia   desemboquen   els   troncs   limfàtics.   El   principal   és   el   conducte   toràcic   i   desemboca   en   la   unió   jugulosubclàvia   esquerra.   En   la   unió   dreta   desemboca   el   tronc   limfàtic  dret  (no  tan  important)   Cava  a  la  meitat  del  seu  trajecte,  a  la  zona  posterior  rep  la  connexió  de  la  vena  àziga.       Cava  inferior:  unió  ilíaques  comunes,  una  mica  més  caudal  que  la  bifurcació  aòrtica.  (L5).  Vena  que   pujarà   ascendent   recolzada   a   la   cara   anterior   de   la   columna   vertebral   una   mica   desplaçada   a   la   dreta  i  a  la  dreta  de  la  aorta  abdominal.  Va  pujant,  es  disposa  recolzada  en  la  columna  vertebral,   però  quan  es  posa  en  contacte  amb  el  diafragma,  aquesta  porció  de  la  cava  inferior  està  tapada   pel  fetge.  Per  la  cara  anterior  es  relaciona  amb  el  mateix  que  la  aorta.   Mentre  fa  el  recorregut  fa  de  baix  a  dalt:   -­‐Venes  lumbars  (L5  no  i  L1  va  cap  a  renals).   -­‐Venes  renals   -­‐Vena  gonadal  dreta,  gonadal  esquerra  va  a  la  renal  esquerra   -­‐Vena  suprarenal  mitja  dreta  la  suprarenal  mitja  esquerra  va  a  la  renal  esquerra   -­‐Venes  hepàtiques   Sílvia  Roura  Pérez   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   -­‐Vena  frènica  inferior  dreta  si,  la  vena  frènica  inferior  esquerra  va  a  la  suprarenal  esquerra  i  de  la   suprarenal  a  la  renal.       SISTEMA  ÀZIG:  quan  entrem  a  cavitat  toràcica  amb  la  cava  inferior  i  superior  ens  quedem  sense   caves.   El   sistema   àzig   és   el   sistema   encarregat   de   drenar   toràcicament.   La   vena   àziga   està   en   el   costat   dret,   que   rep   les   venes   intercostals   posteriors   dretes.   Rep   també   artèries   esofàgiques,   bronquials,  mediastiniques  del  costat  dret.  La  particularitat  és  que  just  a  nivell  infradiafragmatic  te   connexions  amb  la  cara  posterior  de  la  cava  inferior.  També  té  connexions  de  les  venes  lumbars.   Es   forma   el   sistema   àzig   puja   pel   costat   dret   de   la   columna   i   gira   per   sobre   del   bronqui   dret   formant  la  crossa  de  la  àziga  i  desemboca  a  la  cara  posterior  de  la  cava  superior.  Va  de  cava  a  cava,   això  vol  dir  que  pot  ser  un  sistema  de  drenatge  colateral.       SISTEMA   DE   LES   HEMIÀZIGUES:   fan   el   mateix   que   la   àziga   però   a   l’esquerra.   Es   formaran   per   la   lumbar   i   la   subcostal   esquerra   i   a   la   part   superior   a   vegades   es   parla   de   la   hemiàziga   accessòria   perquè   a   vegades   no   estan   connectades   (és   molt   variable),   en   algun   moment   creuaran   la   línia   mitja  i  connectaran  amb  la  àziga.       Sílvia  Roura  Pérez   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       VASOS  LIMFÀTICS   Unió   de   jugular   i   subclàvia   desemboquen   els   dos   vasos   limfàtics   grans,   tota   la   limfa   infradiafragmatica  del  cor  i  del  quart  superior  esquerra  desemboca  en  el  conducte  toràcic  un  tronc   que   es   forma   a   nivell   lumbar,   en   canvi   la   limfa   del   quart   dret   superior   del   cos   acaba   al   tronc   limfàtic  dret.     ...

Comprar Previsualizar