TEMA 1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Periodisme Especialitzat
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 30/01/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

PERIODISME ESPECIALITZAT 1.
2.
3.
4.
Què és el periodisme especialitzat? Fonaments epistemològics de la Informació Periodística Especialitzada (IPE) Rutines de producció de la Informació Periodística Especialitzada (IPE) Àrees d’especialització periodística Generalista: primer nivell de la informació (rodes de premsa, declaracions, contacte directe amb les fonts... Això cal saber-ho, però a les rodes de premsa no sempre ens diuen la veritat, sinó el que ells volen que la gent sàpiga), acostumat a un tema (ex. un periodista que porta tota la vida treballant en esports no és un periodista especialitzat en esports, sinó un periodista acostumat als temes i les fonts d’esports). INFORMA Especialitzat: Per què ha dit o fet quelcom? Com ho ha dit o fet? INTERPRETA TEMA 1: Què és el periodisme especialitzat? 1.1. Origen - - - - Neix a Europa als anys 60 Context històric dels anys 50: conjetura de la post-guerra, després de la IIGM.
La IIGM va ser una guerra incomprensible i s’entrava a un període polític molt llarg que era la Guerra Freda que encara confonia més a la població. En el context d’Espanya, degut a la Guerra Civil i al franquisme, va haver una aturada de 40 anys, sobretot dels anys 20 als 60.
Necessitat d’explicar la II Guerra Mundial i el nou mapa internacional. Els diaris anaven explicant el “què”, però no explicaven el “perquè” (no hi havia periodisme especialitzat). No hi havia la necessitat de les audiències de rebre alguna cosa més de la que es donava en el moment.
Domini de l’estil periodístic informatiu: tots els mitjans de masses (premsa, ràdio i TV) informen del mateix. El periodisme ideològic va arribar fins als anys 20-30, després, amb l’arribada de la ràdio es va passar a un llenguatge escèptic que destaca per la claredat, el llenguatge informatiu va durar masses anys, va servir per sortir del llenguatge ideològic, però encara segueix una mica i els lectors han evolucionat els seus coneixements i es mereixen un llenguatge una mica més ric i complex. Anys 60, a EEUU: reportatges amb un llenguatge molt literari, contextualitzen (el context és fonamental per entendre les coses) i detallen molt, es coneix com a nou periodisme Saturació mediàtica de la informació generalista: no s’aprofunditza.
Protagonisme dels mitjans audiovisuals (ràdio i TV): es deixa d’utilitzar la premsa ja que és el mitjà que s’ha de pagar crisi de la premsa com mai s’havia viscut.
1.2. Crisi de lectors de premsa - Anys 60: esgotament del model informatiu Tancament massiu de capçaleres (molts periodistes en l’atur) Els mitjans audiovisuals s’anticipen amb el directe Aparició de noves necessitats d’informació Espanya queda fora d’aquesta crisi (dictadura militar) 1.3. Fragmentació de l’audiència de masses - Naixement de les audiències sectorials en el context de les societats postindustrials (Niklas Luhmann: sociòleg molt important, té infinitat de llibres, en els anys 60-70 va començar a parlar de les societats post-industrials, coses raríssimes en aquella època, canvis que es produirien en un futur). L’audiència de masses es comença a fragmentar, ja que no tothom li atreuen els mateixos temes, no tothom té la mateixa formació... els mitjans de masses eren més “mediocres” ja que no poden redactar d’una forma molt concreta ja que la persona que no té estudis no ho entendrà. La gent perd la vergonya a dir que no llegeix tot el diari, sinó les seccions que li interessen. Boom editorial de revistes, ja que s’especialitzen en temes més concrets (revistes de tots els temes). Tot això era el que Niklas Luhmann preveia: o Immens increment del coneixement sobre l’activitat de l’home.
o Coneixement científic universalment estès (fins als anys 60 el coneixement i la ciència només estava a l’accés de qui tenia permís) o Grans avenços en l’àmbit tecnològic.
o Opinió pública amb capacitat de mobilització i de reacció (guerres, atemptats, etc.) (En els anys 60-70 la opinió pública feia el que volien els líders polítics, per exemple, es feia una manifestació si els líders polítics o sindicals la convocaven).
o Interacció de l’activitat econòmica (globalització i nova economia) (moltes petites i mitjanes empreses es van fusionant).
o Civilització del viatge i la cultura urbana (s’acabarà imposant al món aquella gent que hagi viatjat i conegui altres cultures, cultura urbana: la gent de ciutat viatja molt més) o Augment del nivell cultural de la població (gairebé tothom estudia, no hi ha gairebé analfabetisme) o Augment del temps d’oci (la jornada laboral es redueix i, per tant, hi ha més temps per l’oci. Abans les feines eren físiques, per tant, no hi havia ganes de fer res. Aquest temps d’oci el dediquem, en una majoria de hores, a consumir mitjans de comunicació).
1.4. Audiències sectorials Característiques: - comparteixen: o una mateixa ideologia (NO entès com ideologia política) o una mateixos valors o uns mateixos gustos o un mateix estil de vida 1.5. Repartiment de funcions Algú va dir que: “Estem competint pel mateix tros de pastís”. Tots els mitjans volien arribar de la mateixa forma a la audiència. Es va decidir que és millor unir-se i repartirse segons les capacitats i la terminologia de cada mitjà.
- Editors i periodistes acorden les noves regles del joc: o La ràdio anunciarà la informació (és el mitjà més ràpid, actualment hi ha Internet i la TV ha millorat la seva tecnologia per poder ser més ràpida) o La TV l’ensenyarà amb imatges o La premsa l’explicarà i la interpretarà (té més temps per tal de poder explicar i interpretar allò que ja han explicat la ràdio i mostrat la TV) assignatura pendent, encara no se sap informar des del periodisme especialitzat.
Es van preguntar com ha de fer la premsa per explicar i interpretar la informació. Un d’ells va dir que existien a EEUU uns periodistes (que treballen en grans mitjans) que redactaven reportatges (en revistes alternatives, perquè en els propis mitjans grans on treballen no els deixen) denunciant fets que puguin fer mal al ciutadà i que detallaven molt, aquests es feien anomenar periodistes d’investigació. Perquè no utilitzem el mateix sistema, però no per denunciar, sinó per explicar a fons les informacions que donen els mitjans audiovisuals. Com ho fem? Es van començar a contractar col·laboradors externs experts en temes concrets.
1.6. Boom editorial - Incorporació d’experts a les redaccions (fent cursos de periodisme o no) Progressiva substitució per periodistes especialitzats o Interlocutors crítics i ben preparats davant les fonts d’informació.
o Més diàleg entre periodistes i fonts d’informació.
o Capacitat per a traduir a llenguatge divulgatiu conceptes complexes (triomf de l’anàlisi i la interpretació).
o Aparició de nous temes en els mitjans de comunicació: medi ambient, salut, dietètica, informàtica, etc.
1.7. La informació de qualitat El periodisme especialitzat és sinònim d’informació de qualitat.
- - Atrau ciutadans amb capacitat de decisió sobre el seu entorn (no atrau a tothom, només a aquelles persones o en aquells moments en que es necessita aprofundir sobre un tema).
Aprofundeix en la informació i la valora (què ha passat, per què, background...).
Imprescindible per a les elits política i econòmica (ha arribat un punt que sembla que els diaris es facin per les elits, per les fonts, i no per l’audiència).
Exerceix influència en tots els àmbits 1.8. Dificultats d’implantació de la IPE A Espanya, tot i haver periodistes amb la formació adequada, no es demana aquest periodisme especialitzat i, per tant, es veuen obligats a escriure periodisme generalista.
- Sistema de treball dels grans mitjans: o Rutines professionals generalistes (els mitjans són empreses, públiques o privades, però el que volen és tenir ingressos. Molts dels propietaris no són periodistes, són empresaris. Tot i així, els mitjans són o haurien de ser un pilar bàsic per a la democràcia, però en la realitat no actuen com a - tal. Les rutines professionals generalistes són més barates. El periodisme especialitzat és molt més car: necessitem experts independents, requereix més temps, es fan preguntes que no són fàcils. A Espanya l’empresa no té cap consideració cap a l’usuari, es busca el més barat i el més ràpid).
o Sobredependència de les agències de notícies (és una base del periodisme generalista. Són mitjans de comunicació enormes que juguen amb un avantatge enorme: poca plantilla de redactors, però molts col·laboradors per tot el món. Això els permet marcar l’actualitat diària).
o Presència obligada de fonts oficials (és una base del periodisme generalista. Sempre que es parla en nom d’algú no s’és 100% un mateix, no s’és 100% objectiu, es mira pels propis interessos: diuen allò que s’ha de dir i de la manera que s’ha de dir per salvar la cara de l’empresa).
Formació deficient dels periodistes implicats: als anys 70 la formació dels periodistes era molt baixa i, en tot cas, no era especialitzada. Però avui en dia no es així.
...