Dret Penitenciari (segona part) (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 3º curso
Asignatura Dret Penitenciari
Año del apunte 2013
Páginas 14
Fecha de subida 13/04/2015
Descargas 6

Vista previa del texto

Dret penitenciari TEMA 8: TREBALL PENITENCIARI RELACIÓ LABORAL ESPECIAL PENITENCIARIA Ve regulat al RD d’àmbit espanyol 782/2001. Estableix tot el que fa referència al treball penitenciari.
S’exclou de l’àmbit de la relació laboral penitenciaria les activitats següents: - - El treball que els interns en regim obert porten a terme a l’exterior.
Les diferents modalitats d’ocupació no productiva que es desenvolupen en els establiments penitenciaris, com ara: la formació professional, l’estudi i la formació acadèmica, les ocupacions que formen part del tractament, les prestacions personals en serveis auxiliars comuns de l’establiment.
Les feines artesanes, intel·lectuals i artístiques.
Totes les ocupacions que no tinguin una naturalesa productiva.
DRETS LABORALS Els interns que treballen en tallers productius tenen els següents drets: - Dret a que el treball productiu ofert per l’administració penitenciaria sigui remunerat.
Dret a que es valori el treball productiu efectuat, sobretot de cara al règim penitenciari i al tractament.
Dret a participar en la organització i planificació del treball productiu en la forma i les condicions establertes a la legislació penitenciaria.
Dret a la promoció i a la formació professional en el treball.
Dret a la no discriminació laboral per raons de nacionalitat, raça, idees religioses, polítiques, sexe, estat civil, llengua...
Dret a la integritat física i una adequada política d’higiene i seguretat en el treball.
Com a qualsevol treballador, te dret a percebre puntualment la remuneració establerta per la legislació.
Dret al respecte a la intimitat amb les limitacions exigides en la legislació ordinària.
Dret a la dignitat.
DEURES LABORALS.
Han de complir amb el deure al treball d’acord amb les seves actituds, i queden exclosos d’aquesta obligació, d’una banda els reclusos sotmesos a tractament mèdic ja sigui per accident, malaltia, etc fins que rebin l’alta, els que pateixen una incapacitat permanent per a tot tipus de treball, els més grans de 65 anys, les dones 1 Dret penitenciari embarassades en els termes establerts legal i reglamentàriament, els interns que no puguin treballar per causes de força major.
Pel que fa als presos preventius, poden treballar d’acord amb les seves aptituds i les seves inclinacions, ara bé, l’administració, en la mesura del possible, ha d’oferir feina als preventius.
Els deures bàsics dels internes que treballen són: - - Complir amb les obligacions concretes del lloc de treball d’acord amb les regles de bona fe, la diligencia i la disciplina, i també amb les obligacions que derivin del seu programa individualitzat de tractament.
Observar les mesures de seguretat i d’higiene en el treball.
Complir amb les ordres que rebi de funcionaris, mestres o monitors.
Contribuir a aconseguir el compliment de les finalitats del treball i si es possible també de la productivitat.
DURADA DE LA RELACIÓ LABORAL ESPECIAL I CAUSES DE SUSPENSIÓ I CESSAMENT.
La durada ha de ser igual a la durada de l’obra o servei que s’efectua, però hi ha supòsits de suspensió i cessament.
- - Suspensió del treball: mutu acord de les parts, incapacitat dels treballadors, maternitat, suspensió de sou i feina per compliment de sancions disciplinaries d’aïllament, força major temporal, per trasllat temporal de l’intern. La suspensió exonera a les parts de les seves obligacions recíproques.
Cessament: aquí la ruptura és definitiva. Les raons són: mutu acord, expiració del temps, per ineptitud coneguda del treballador, o sobrevinguda, mort, gran invalidesa, o invalidesa permanent total o absoluta, el treballador compleix 65 anys, per estar excarcerat, per força major que impossibilita la prestació del treball, l’intern ha estat contractat a l’exterior, per raons de tractament, per dimissió del treballador, perquè ha estat traslladat a una altra presó per mes de dos mesos i per raons de disciplina i seguretat.
RETRIBUCIÓ.
Es determina en virtut de tres factors: - Rendiment normal de l’activitat realitzada.
Categoria professional.
L’horari.
Es pren de referència el salari mínim professional.
2 Dret penitenciari CATEGORIES LABORALS - Operaris de base Operaris superiors CALENDARI LABORAL Consell de Direcció del Centre, on es preveu un descans setmanal de dia i mig ininterromput, preferentment des de la tarda de dissabte i tot el diumenge.
Una part del sou pot anar destinada a cobrir la responsabilitat civil.
TREBALLS OCUPACIONALS NO PRODUCTIUS Serveis auxiliars comuns. No entren dintre de la relació laboral. Tampoc hi entren els tallers ocupacionals que pugui haver-hi al centre, encara que hi treballin interns.
Aquesta feina no gaudeix de l’acció protectora de la seguretat social, però els interns són remunerats amb certs beneficis, amb certs incentius o recompenses (tenir més permisos, recompenses econòmiques, etc) TEMA 9. RELACIONS AMB L’EXTERIOR LES SORTIDES PROGRAMADES Art. 114 RP. Activitats organitzades pel centre que poden tenir una durada puntual d’hores o un dia, però màxim 4 dies. Per poder sortir els interns han de complir els requisits per sortir de permisos. Per tant, no sortiran els de primer grau, ¼ part de la condemna complerta i els que no tinguin bona conducta.
L’intern sempre ha d’anar acompanyat d’algú del tractament o de l’àrea de rehabilitació.
Les sortides programades tenen molt d’èxit, però en els darrers anys han baixat amb les retallades.
Aquestes sortides programades no computen en el límit de les sortides que poden fer amb un permís ordinari o extraordinari. Hi ha un límit màxim de permisos a l’any, però aquestes sortides van a part, no computen dins com a permisos.
Com a màxim es preveu 5 interns per cada sortida programada.
PERMISOS DE SORTIDA Art 154-162 RP. Els permisos de sortida també formen part del tractament i responen bàsicament a la finalitat reincertadora que ha de tenir la pena privativa de llibertat.
Element important del tractament com a preparació de la vida en llibertat i no tenen el caràcter de beneficis penitenciaris o recompenses pel bon comportament.
3 Dret penitenciari EFECTES DELS PERMISOS Els permisos tenen efectes importants: - Enfortir els vincles familiars.
El permís també ajuda a reduir els aspectes més negatius que pot tenir l’empresonament.
El bon us que es pugui fer del permís és un element a tenir en compte sobre l’evolució de l’intern. De vegades no es fa un bon us del permís, i per tant, té efectes clarament negatius com a indicador de l’evolució de l’intern. El mal us pot comportar conseqüències negatives pels altres interns.
TIPUS Ordinaris: es distribueixen en dos semestres. Tenen un límit màxim de 36 dies a l’any pels de segon grau i 48 dies al any pels de tercer grau, amb un màxim de 7 dies per cada permís.
Requisits: s’ha d’estar classificat en segon o tercer grau, per tant, els de primer grau no surten mai de permís. S’ha d’haver extingit una quarta part de la condemna. No observar una mala conducta.
Extraordinaris: es concedeixen per raó de mort o malaltia greu de pares, conjugues, fills, germans, etc. Per motius importants i comprovats amb les mesures de seguretat adequades. (bodes, exàmens...). no computen dintre dels permisos ordinaris, van apart. La durada d’aquests permisos extraordinaris ve determinada per la finalitat per la qual s’han concedit i en cap cas pot ultrapassar el límit fixat pels permisos ordinaris que és de 7 dies. Si es poden concedir als interns classificats en primer grau, però en aquest cas cal l’autorització expressa del JVP.
Es poden concedir permisos extraordinaris per a consultes mèdiques, en aquest cas cal l’informe del metge, i poden ser de fins a 12 hores quan es tracta de consultes ambulatòries o de fins a 2 dies si hi ha d’haver ingrés en centre hospitalari extrapenitenciari.
PROCEDIMENT PER A LA CONCESSIÓ DE PERMISOS El permís el demana l’intern. Un cop demanat, l’equip tècnic fa un informe i estableix les condicions i controls del permís. L’informe passa a la junta de tractament, que és la que acorda o denega la concessió del permís i eleva la seva decisió amb l’informe al centre directiu si l’intern està en tercer grau, o al JVP si l’intern està en segon grau.
Hi ha recurs al JVP, i contra la seva decisió sobre el permís encara hi ha un recurs d’apel·lació davant el T. Sentenciador.
4 Dret penitenciari Quan es tracti d’un permís extraordinari concedit a un intern preventiu cal autorització del jutge que ha dictat la presó preventiva.
Els permisos es poden suspendre i es poden revocar. Un permís concedit es pot suspendre temporalment de manera motivada si abans de gaudir-lo es produeixen fets que modifiquen les circumstancies que van propiciar la seva concessió. En cas de mal us del permís, queda revocada també la concessió del permís.
COMUNICACIONS Pels interns que no poden sortir de permís (primer grau, preventius, no han extingit la condemna...), permet que puguin mantenir el contacte, enfortir els vincles familiars, amistats etc. Poden ser escrites, orals, bis a bis...
Tots els interns estan autoritzats a comunicar-se periòdicament de manera oral i escrita en la seva pròpia llengua amb familiars, amics, i representants acreditats d’organismes i institucions de cooperació penitenciaria.
Llevat dels casos d’incomunicació que han de ser autoritzats per un jutge.
- Comunicacions escrites: no hi ha límit pel que fa al nombre de cartes o telegrames que els interns poden rebre i remetre, excepte si hi ha hagut intervenció o té les comunicacions intervingudes, que en aquests casos el Consell de Direcció haurà de determinar el nombre de cartes que pot escriure o rebre. Poden cridar a l’inerrn si la identitat del remitent és dubtosa.
Quan per raons de seguretat es considera oportuna la intervenció de la correspondència, es comunica al intern i es comunica també als detinguts i al jutge de qui depenguin.
Les comunicacions amb l’advocat defensor nomes es poden intervenir per ordre del jutge.
Les comunicacions escrites d’interns en diferents centres penitenciaris poden ser intervingudes per resolució motivada pel director del centre.
- Comunicacions orals: el Consell de Direcció en horari de cap de setmana.
L’intern té dret al menys a dues comunicacions per setmana d’una durada mínima de 20 minuts. Com a màxim pot haver-hi quatre persones sense comptar l’intern. Poden ser intervingudes per raons de seguretat o per raons d’interès en el tractament i de bon ordre, poden ser restringides o poden ser denegades també pel director i cal comunicar-ho al JVP o al jutge que correspongui. En els casos de comunicacions intervingudes en les que no s’hagi d’utilitzar el castellà o la llengua oficial d’una CCAA, cal que estigui present un traductor. D’altra banda, per raons fonamentades de que els comunicants 5 Dret penitenciari estan preparant activitats delictives o mantenir un comportament incorrecte, el mateix cap de serveis (funcionari) pot acordar també la suspensió.
- Comunicacions telefòniques: son les que tindran lloc quan els familiars resideixin en localitats allunyades i no puguin visitar al intern o quan s’hagi de comunicar algun assumpte urgent a la família, advocat o d’altres. La comunicació la demana l’intern al director, i aquest si considera que hi ha raons l’autoritza. Màxim hi haurà 5 trucades per setmana en presencia de funcionaris i amb una durada màxima de 5 minuts.
- Comunicacions especials: intimes, familiars i de convivència. La llei diu que s’han de celebrar en locals especialment adequats. Tenen una durada mínima d’una hora i màxima de 3 i hi ha com a molt una al mes. Totes elles són prèvia sol·licitud de l’intern. Les comunicacions familiars les demana l’intern també, amb una durada d’una a tres hores, es fan amb els fills o altres familiars. Les de convivència poden tenir una durada màxima de 6 hores, normalment per fills menors de 10 anys. Pot ser que els familiars puguin ser escorcollats.
TEMA 10: ELS BENEFICIS PENITENCIARIS Amb els beneficis penitenciaris s’aconsegueix incentivar a l’intern perquè pugui anar progressant, és una manera d’anar estimulant-lo, i també una forma de garantir una convivència ordenada.
LLIBERTAT CONDICIONAL ANTICIPADA És el quart grau de compliment de la condemna, i els requisits són: - Estar classificat en tercer grau.
Haver extingit ¾ parts de la condemna Haver observat bona conducta Presentar un pronòstic individualitzat i favorable de reinserció social.
En el cas de persones condemnades per delicte de terrorisme, el pronòstic favorable de reinserció social voldrà dir moltes coses: - Cal que hi hagi signes inequívocs d’haver abandonat l’activitat terrorista.
Haver col·laborat amb les autoritats.
Declaració expressa de rebuig de l’activitat criminal.
Petició de perdó expressa a les víctimes.
Informe tècnic.
Haver estat en tercer grau Haver observat bona conducta.
Haver extingit 2/4 parts de la condemna.
Haver desenvolupat de manera continuada activitats (...) 6 Dret penitenciari D’aquests tipus de benefici estan exclosos els condemnats pels delictes de terrorisme o pertanyents a una organització criminal.
PROCEDIMENT Qui el concedeix és el JVP, cal informe del Fiscal i també de l’Administració Penitenciaria i es pot sotmetre a les regles de conducta de l’art 83 CP, són aquelles que pot imposar el Jutge Sentenciador quan es tracti de la suspensió.
LLIBERTAT CONDICIONAL AVANÇADA Hi ha una llibertat condicional avançada establerta al 91.2 CP. Cal que estigui en tercer grau, que tingui bona conducta, que hagi desenvolupat continuadament activitats laborals, culturals, o ocupacionals (fins ara igual que en el primer cas) i haver participat de forma favorable en programes de reparació de les víctimes o en programes de tractament o de desintoxicació. Consisteix en avançar fins a 90 dies per cada any de condemna complert, però a partir del moment en què s’ha complert la meitat de la condemna. Tampoc poden gaudir d’aquest benefici els terroristes i organitzacions criminals.
Hi ha una tercera modalitat de llibertat condicional, que no és un benefici, i que és la que es dóna a majors de 70 anys o malalts terminals.
PROCEDIMENT Regulat a l’art 192.201 RP.
INDULT Correspon al JVP, després de l’informe de l’equip tècnic, sol·licitar la tramitació d’un indult.
Requisits: - - Haver tingut de manera continuada i extraordinària dos anys de bona conducta.
Haver desenvolupat una activitat laboral normal, o bé en el centre penitenciari o bé a l’exterior i que es pugui considerar útil per a la preparació de la seva vida en llibertat durant dos anys.
Participar en activitats de reeducació i reinserció durant dos anys.
RECOMPENSES 7 Dret penitenciari Art 263- 264 RP.
Són actes que posen de relleu la bona conducta, l’esperit de treball, el sentit de la responsabilitat en el comportament dels interns, així com la participació positiva en activitats associatives.
Tots aquests actes poden ser recompensats de la següent manera: - Amb comunicacions especials i extraordinàries addicionals.
Beques d’estudi, donació de llibres i altres instruments de participació en activitats.
Prioritat en la participació de sortides professionals.
Reducció de sancions.
Premis en metàl·lic.
Notes meritòries.
Cada concessió com la quantia és competència de la Comissió Disciplinaria del centre i queda anotada a l’expedient de l’intern.
TEMA 11. EL RÈGIM DISCIPLINARI SANCIONADOR.
El règim disciplinari està constituït per aquelles normes bàsiques, la transgressió de les quals apareix combinada amb sancions.
Les finalitats, segons la Legislació Penitenciaria, són: - Ha de perseguir exclusivament la seguretat i la convivència ordenada a la presó.
PRINCIPIS INFORMADORS DEL RÈGIM PENITENCIARI La potestat sancionadora de l’Administració Penitenciaria està sotmesa als mateixos principis inspiradors del DP.
Els interns només podran ser corregits disciplinàriament en els casos previstos a la llei. La llei recull les sancions, però no la conducta en si.
- - Principi de culpabilitat: art 234 RP. La culpabilitat caldrà tenir-la en conte a l’hora de determinar tant la sanció com la durada de la condemna.
Principi d’oportunitat o intervenció mínima: art 42.6 LOGP. Les sancions disciplinaries només s’hauran d’imposar i executar quan resultin imprescindibles.
Principi non bis in ídem: a diferencia del procés penal, el non bis in ídem en el procés sancionador no es te en compte. D’acord a l’art 232.4 RP sí que pot ser que un mateix fet sigui castigat penalment i alhora sigui objecte d’un procés disciplinari.
Tots els principis derivats de l’art. 24 CE: tutela judicial efectiva, dret de defensa, dret a la presumpció d’innocència, resolució motivada, ser informat de l’acusació.
FALTES I SANCIONS 8 Dret penitenciari Les faltes poden ser molt greus, greus i lleus.
Estan regulades al reglament, no a la llei que seria lo normal, i a més a més al reglament del 81.
Pel que fa a les faltes molt greus, que són aquelles de l’art 108 RP del 81: - Participar en motins, insubordinacions o desordres col·lectius, o haver-los instigat quan hagin tingut lloc.
Agredir, amenaçar o coaccionar qualsevol persona dins de la presó o funcionaris tant dins de la presó com a fora.
Agredir o coaccionar greument a altres interns.
Oferir resistència activa i greu al compliment de les ordres rebudes de l’autoritat o del funcionari que exerceix legítimament les seves funcions.
Intentar facilitar o consumar l’evasió.
Inutilitzar deliberadament les dependències els materials o els efectes de l’establiment o les pertinences d’altres persones provocant danys de molta quantia.
Sostreure materials o efectes de l’establiment o de les pertinences d’altres persones.
Divulgar noticies o dades falses amb la intenció de menyscabar la seguretat de l’establiment.
Atemptar contra la decència publica amb actes escandalosos i de greu transcendència.
Faltes greus, art 109: - - Calumniar, injuriar, insultar i faltar greument al funcionari i a les persones que senyala l’art. 108 b en les circumstancies i els llocs que s’expressen, tant dintre com fora dels centres penitenciaris.
Desobeir les ordres rebudes de les autoritats o dels funcionaris o resistir-se passivament a complir-les.
Instigar altres reclusos a organitzar motins, insubordinacions o altres (...) Insultar a altres reclusos o maltractar-los d’obra.
Inutilitzar deliberadament les dependències, materials, o efectes de l’establiment o les pertinences d’altres persones, causant danys de poca quantia o provocar danys greus per negligència.
Faltes lleus, art. 110 RP: - - Faltar lleument a la consideració deguda a les autoritats, funcionaris i a les persones de l’art. 108 b RP.
Desobeir les ordres rebudes dels funcionaris d’institucions penitenciaries que exerceixen legítimament les seves funcions sense produir una alteració de la vida en règim disciplinari.
Formular reclamacions sense utilitzar les vies establertes reglamentàriament.
Fer ús abusiu i perjudicial d’objectes no prohibits per les normes de règim intern.
Causar danys greus en les dependències, materials o efectes de l’establiment o pertinences d’altres persones per manca de diligència o cura.
9 Dret penitenciari - Qualsevol altra acció o omissió que impliqui un incompliment dels deures i les obligacions dels interns o que produeixi una alteració de la vida regimental i de la ordenada convivència i que no estigui prevista.
CRÍTIQUES S’equiparen, a nivell sancionador, conductes de desigual gravetat. S’equiparen formes imperfectes i perfectes de consumació.
No totes les conductes serveixen per garantir l’ordre penitenciari. Es produeix inseguretat jurídica perquè el legislador fa servir conceptes jurídics indeterminats.
CÀSTIG I DURADA La elecció del càstig i la graduació de la sanció (durada) cal tenir en compte art 234 RP: - La qualificació que es dona als fets.
El grau d’execució dels fets, participació i altres circumstancies.
Sancions disciplinaries: art. 42 LOGP. No pot haver pena sine lege.
- - Aïllament en cel·la. (la més greu). Per això també ve regulada al art. 42 LOGP. Aquesta sanció només es podrà imposar quan l’intern mostri violència evident i alteri de manera reiterada i greu la normal convivència en el centre.
Aïllament fins a 7 caps de setmana.
Privació de permisos de sortida.
Limitació de les comunicacions orals.
Privació de passejos i actes recreatius comuns.
Amonestació.
AÏLLAMENT El RP estableix per aïllament: - Només s’aplicarà quan siguin faltes greus que s’apliquin de dilluns a divendres.
La sanció d’aïllament s’ha de fer a la mateixa cel·la excepte si està compartint cel·la.
Hi ha persones que no poden complir la sanció d’aïllament com malalts, embarassades a partir de 6 mesos, etc.
Les cel·les d’aïllament han de ser de les mateixes condicions que les de compliment. Es necessari l’informe del metge. Podrà rebre visites i podrà sortir unes hores a fora però en solitari.
DETERMINACIÓ DE LA SANCIÓ I LA SEVA CONCRECIÓ DE LA DURADA.
Art. 233. Sèrie de normes: - En casos de faltes molt greus es podran imposar aïllament de 6-14 dies però sempre que l’intern hagi alterat greument i reiteradament la convivència i mostri violència i agressivitat.
10 Dret penitenciari - Faltes greus, aïllament en cel·la de dilluns a divendres i privació de permisos per menys de 2 mesos, limitació de comunicació oral i privació de passejos i actes recreatius.
Les faltes lleus només es poden sancionar amb passejos i actes recreatius fins a 3 dies i amonestació.
Pel que fa a la elecció de la sanció i a la durada, art. 234: - Naturalesa de la infracció.
Gravetat dels danys i perjudicis ocasionals.
Grau d’execució dels fets.
Culpabilitat.
Grau de participació de les persones que intervenen.
Altres circumstancies que hi puguin concórrer.
En cas de repetició de la infracció com concurs es poden incrementar aquests màxims.
PRESCRIPCIÓ Les sancions i infraccions prescriuen d’acord a l’art. 25 RP.
- Molt greus: 3 anys.
Greus: 2 anys.
Lleus: 6 mesos.
CANCELACIÓ DE LES SANCIONS Art. 260 RP.
Una vegada imposada la sanció s’anota al expedient disciplinari. Per que puguin desaparèixer cal: - Transcurs d’un termini, el qual és bastant llarg. El temps de cancel·lació és de 6 mesos per faltes molt greus, 3 mesos per greus i un mes per lleus.
No haver incorregut en cap falta greu o molt greu durant aquest temps de cancel·lació (l’anterior).
Reduir a la meitat aquests terminis com a recompensa.
Art 231 i seg.
Art. 240 RP. Procediment sancionador.
TEMA 12: RELACIONS PATERNOFILIALS.
Els delictes principals són: contra el patrimoni i la salut pública.
Homes delictes contra el patrimoni.
Dones contra la salut pública.
Per obtenir permisos ha de passar ¼ de la pena.
11 Dret penitenciari PROBLEMES Les dones estrangeres compleixen gairebé la meitat de la població penitenciaria. La majoria van de l’aeroport a la presó.
Les dones gitanes estan sobrerepresentades a la presó.
Moltes d’elles, 80% han patit violència de gènere o mals tractes físics o psíquics abans de la comissió del delicte.
ADDICCIÓ A LES DROGUES Moltes dones tenen problemes de toxicologia. Una part important consumia drogues abans d’ingressar a presó.
Consum diari important a la presó. La cocaïna i altres combinacions són les drogues més comuns a la presó.
ALGUNS PROBLEMES QUE SUSCITA L’EXECUCIÓ PENAL FEMENINA - - Les presons espanyoles estan pensades per i para homes.
73% de les dones a presó estan en període reproductiu.
La dona sol complir la condemna allunyada del seu entorn familiar, la qual cosa dificulta els contactes amb els fills, la família i l’entorn (55,9% de les dones compleixen condemna fora de la seva CCAA).
La dona viu l’empresonament amb la carrega aflictiva de no haver complert amb els rols tradicionalment assignats.
Hi ha menys tractaments específics per elles.
EL DIFÍCIL EXERCICI DE LA MATERNITAT DES DE LA PRESÓ 73% en període reproductiu.
75% a Catalunya són mares.
NACIONALITAT I ESTAT CIVIL DE LES DONES PRIVADES DE LLIBERTAT A CATALUNYA 433 internes espanyoles: 59,4% 296 internes estrangeres: 40,6% Solteres amb fills: 49% Casades: 25% Divorciades i separades: 21% LA NORMATIVA ESPANYOLA SOBRE ELS CONTACTES MATERNO-FILIALS Els fills menors de tres anys poden conviure amb la seva mare a presó. No es tracta d’un dret de la mare sinó, en tot cas, un dret del menor d’estar amb la seva mare.
12 Dret penitenciari El règim específic de visites per als fills menors de deu anys es du a terme sense restriccions de cap tipus en quant a la freqüència i intimitat, i la seva duració i horari s’ajustarà a l’organització regimental dels establiments. (art. 38.3 LOGP).
CONTACTES MATERNO-FILIALS EN TERCER GRAU Possibilitat d’establir un horari adequat a les necessitats familiars amb la finalitat de fomentar el contacte amb els fills en l’ambient familiar, podent pernoctar en el domicili i ingressar a l’Establiment Penitenciari durant les hores diürnes fixades (art. 179 RP).
Possibilitat d’estar en Unitats Dependents exteriors, en les que els fills menors puguin integrarse plenament en l’àmbit escolar. (art. 180 RP).
Possibilitat de control telemàtic de la dona privada de llibertat, que està en tercer grau i que te fills al seu càrrec.
NORMATIVA INTERNACIONAL SOBRE ELS CONTACTES MATERNO-FILIALS Resolució del Parlament Europeu de 13 de març de 2008, sobre la situació especial de les dones en els Centres Penitenciaris i les repercussions de l’empresonament del pares sobre la vida social i familiar.
Declaració sobre els Drets dels Nens de l’Assemblea General de les Nacions Unides de 2009.
EXPERIÈNCIA MATERNAL DE LES DONES ENTREVISTADES A PRESÓ Mostren una gran preocupació i angustia per la situació dels seus fills.
Manifesten, en general, un fort sentiment de culpa (especialment, les dones que han perdut la custòdia dels fills).
Tenen por a no ser reconegudes i acceptades pels seus fills quan acaben de complir la condemna.
ELS CONTACTES AMB ELS FILLS DE LES DONES ENTREVISTADES A PRESÓ es consideren insuficients.
Els familiars han de fer llargues cues per visitar a les dones.
Els locals no estan preparats per rebre visites de nens. Són vells, petits i depriments.
Les comunicacions amb “telefonillo” no permeten el contacte físic mare-fill.
Ambient massa “presonalitzat”.
Presencia de vigilants durant les visites.
CONCLUSIONS PEL QUE FA LA MATERNITAT A PRESÓ.
Els contactes materno-filials tenen lloc a presó, en pèssimes condicions i en un ambient “presonalitzat”.
13 Dret penitenciari Es precís buscar alternatives a la presó per les dones que cometen delicte i tenen al seu càrrec fills menors d’edat.
El dret del nen a viure amb la seva mare ha de prevaler per sobre del dret de la societat a castigar a la dona infractora.
14 ...