Tema 3.2 emoció (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos Psicològics: Motivació i Emoció
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 13/05/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEORIES INTEGRADORES DE LA EMOCIÓ 1. TEORIA DE LEDOUX Posicions integrades LAZARUS, en les seves formulacions teòriques, considera que la cognició, tot i que condició necessària per la emoció, no sempre precedeix a la mateixa (els pensaments porten a les emocions i al revés.
Per Lazaraus sempre és imprescindible que hi hagi un element cognitiu.
Seguint amb aquests formulacions que intenten integrar aquesta qüestió, es té en compte l’aportació de IZARD que diu que les emocions sorgeixen del processament subcortical i poden o no incloure activitat cortical.
A partir d’aquí podem explicar la teoria de Ledoux que proposa l’existència de dos vies o camins neurològics de processament emocional.
TEORIA DE LEDOUX Neuròleg interessat en els mecanismes fisiològics de les emocions.
Un dels centres més importants per la resposta emocional és l’amígdala: centre neuràlgic que coordina diverses connexions i que forma part del sistema límbic. Es tracta d’una estructura antiga des del punt de vista evolutiu (paleocortex).
Cada sistema sensorial té un patró de projeccions diferents (procedents del tàlem) fins als nuclis de l’amígdala, i les interconnexions dins de l’amígdala permeten la integració de la informació que prové de sistemes sensorials diferents.
Al mateix temps, l’amígdala té una sèrie de connexions amb altes estructures límbiques com els nuclis del hipotàlem i el tronc de l’encèfal.
1.1 Teoria de LEDOUX : model de la doble via Proposa que la informació dels estímuls externs arriba al nucli amigdalí, responsable de les respostes emocionals, per dos vies: - Per via directa des del tàlem (camí secundari o drecera més rapida: genera respostes emocionals que no comprenem).
- Per vies que van des del tàlem fins al nucli amigdalí a través de l’escorça (camí principal, via indirecta).
Es diu camí principal perquè és el que més vegades ens provocarà resposta emocional.
Camí principal i secundari al nucli amigdalí - - El camí directe (major importància el biològic) o És més curta i ràpida.
o Sol pot proporcionar al nucli amgidalí una interpretació burda de l’estimul o Permet començar a resposndre als estímuls potencialment perillosos abans de que sapiguem totalment que és l’estímul.
El camí indirecte és el principal: o La majoria de situacions emocionals permeten un processament cortical del estímul (el que implica la importància de la valoració, tal com senyalava Lazarous).
2. TEORIA DEL MARCADOR SOMÀTIC (DAMASIO, 1994) DAMASIO té dues obres que han estat exitoses: - El error de Descartes I el cervell creà l’home.
Cas de Phineas Gage: li va travessar una barra pel pòmul fins al cervell. No es van alterar ni la percepció ni les capacitats mentals però va disminuir la capacitat emocional.
La teoria de Damasio és molt complexa però el concepte d’emoció que tenia era emoció com a canvis corporals, externs i interns, coordinats pel SNC, sota el control de sistemes cerebrals específics, davant estímuls externs (prèviament avaluats), o pensaments induïts per aquests.
Damasio li diu emoció al canvi corporal i l’experiència de l’emoció li diu sentiment.
La teoria del marcador somàtic fa una diferència entre emocions primàries i secundàries.
Les emocions primàries són les que tenim innates i preorganitzades per experimentar.
Les emocions secundàries és el mateix que una emoció primària però en aquestes s’hi afegeix activitat cortical.
El més important és la representació interna del estímul, de manera que quan jo penso amb l’estímul puc tenir l’experiència emocional sense ser-hi present l’estímul. El sentiment com a percepció conscient dels canvis corporals produïts per una situació emocional (estímul inductor).
La teoria del marcador somàtic s’aplica al tema de la presa de decisions.
Durant molts anys, la posició de la psicologia ha esta que quan fem un raonament estem utilitzant una raó elevada. Segons això, tenim una situació, una sèrie de possibles emocions per decidir, per cada que decidim pensem quines conseqüències tindrà.
DAMASIO diu si realment funcionem així.
Dificultats: - Enorme quantitat d’informació.
Atenció i memòria funcional amb capacitat limitada.
Alta probabilitat d’errors.
Temps excessivament llarg.
La hipòtesis alternativa és la del marcador somàtic.
El marcador somàtic és un sentiment, corresponent a una emoció secundària, originat per la representació anticipada (imatge) d’una conseqüència de l’acció.
Els marcadors somàtics (MS) poden ser agradables o desagradables. I permeten simplificar emocionalment les decisions: - Cada vegada que tenim una sensació negativa, marcador somàtic negatiu (MS-) activat, descartem l’opció.
Si en canvi,tenim un MS+ activat , concentració en més favorables.
Damasio diu que els marcadors somàtics participen en la decisió.
Funcions dels marcadors somàtics: - Generen percepció de sensacions corporals.
Activen el sentiment associat al pensar en un esdeveniment futur.
Ajuden en la presa de decisions.
L’emoció influencia la raó en sentit positiu.
3. TEORIA DE WEINER 3.1 Plantejament general Enfocament atribucional: les emocions depenen de dos avaluacions: - Abans d’interactuar amb l’estímul.
- Després del resultat que es produeix en l’ambient (les persones avaluen perquè s’ha donat un determinat resultat).
Les persones busquen explicacions per les coses tant favorables com desfavorables que els hi passen.
L’atribució que explica per què es va produir un resultat particular és el mecanisme cognitiu que també genera l’emoció.
Les persones que no fan atribucions contínuament sinó mes aviat després de resultats sorprenents (necessitat d’alleugerar l’efecte sorpresa).
La conseqüència immediata d’un resultat és una resposta emocional en funció del resultat (avaluació primària del resultat +/-).
Després de l’avaluació primària del resultat apareixen cognicions de major complexitat referides a la causa del resultat (Avaluació secundària del resultat).
3.2 Valoració primària de la conseqüència i emoció depenent del resultat.
Les emocions poden ser: - Dependents del resultat / conseqüència (primàries) Dependents de l’atribució del resultat (secundàries) 3.3 Dimensions de causalitat i emoció WEINER el que fa és analitzar les dimensions de causalitat i emoció - FOCUS : intern – extern (generat per un mateix o per una altra persona).
CONTROLABILITAT: controlable – incontrolable ESTABILITAT: estable – inestable RESULTAT POSITIU (ÈXIT) Atribució interna Orgull Atribució externa Agraïment Atribució estable Esperança RESULTAT NEGATIU (FRACÀS) Atribució interna / incontrolable Vergonya Atribució externa / controlable Ràbia Atribució externa / incontrolable Compassió Atribució interna / controlable Culpa Atribució estable Indefensió 4. TEORIA DEL PROCÉS OPONENT (SOLOMON) DINÀMICA DE LA RELACIÓ AFECTIVA: Una experiència emocional hedònicament oposada substitueix a l’emoció origina immediatament després de la retirada de l’estímul que ha provocat aquesta emoció.
És l’experiència emocional posada, i no la original, la que desapareix lentament.
Exemples: excursió, paracaigudisme, consum de drogues, està amb la parella, etc.
En la resposta de organisme davant un estímul existeixen dos processos afectius : procés – a i procés – b : - El procés a és la resposta primària de reacció davant determinat estímul.
El procés b és la resposta biològica contrària o compensatòria d’adaptació al estímul.
L’estat emocional de cada moment és fruit de la combinació dels dos processos. la teoria de la motivació del procés oponent consisteix en una explicació homeostàtica, que descriu un procés útil per mantenir una estabilitat emocional.
Aquest procés és adaptatiu quan permet al cervell la màxima variabilitat emocional futura.
...