Final de la Segona Guerra Mundial (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Geografía - 1º curso
Asignatura Història del Món Actual
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 1

Vista previa del texto

Final de la Segona Guerra Mundial 5 països clarament guanyadors: França, EUA, URSS, Xina i Regne Unit.
1942: any de màxim domini i extensió nazi. El novembre d’aquest any, però, hi ha una contraofensiva aliada i la URSS comença a contraatacar.
7/1944: desembarcament a Nombardia. Els EUA i la URSS van avançant i “apretant” Alemanya fins deixar-la atrapada.
7/6/1945: final de la Segona Guerra Mundial, rendició d’Alemanya.
2/9/1945: rendició incondicional de Japó, després de les dues bombes atòmiques.
COMENÇA UN NOU MÓN Segons Stalin, en la Segona Guerra Mundial, Regne Unit posa el temps, Estats Units els diners i la URSS els homes.
Líders dels cinc països més importants en aquells moments: URSS: Stalin (home hàbil, cruel, intel·ligent, etc).
EUA: Roosevelt (mor el 4/1945 per malaltia i el substitueix Truman, el qual era vicepresident en aquell moment).
UK: Churchill. Tot i això, quan acaba la Segona Guerra Mundial hi ha eleccions al país i les guanya Attlee.
França: De Gaulle (líder resistència anti-nazi).
Xina: Jiang Jeshi.
La idea de la ONU sorgeix a partir de la Carta de l’Atlàntic (1941).
1944: Bretton Woods, es decideix com ha de ser el món econòmicament parlant (es crea el FMI). Sorgeix la idea de mercats oberts que continua existint actualment.
8/1944: A Dumbarton Oakz, 39 països signen el tractat que crea la ONU tal i com és ara.
Domini del món EUA i URSS dominen el món a la fi de la Segona Guerra Mundial. La primera es converteix en principal potència mundial, la segona, però, tot i guanyar va haver de reconstruir el país, i ho fan seguint dos camins: - Reparacions de guerra pagades pels derrotats.
- Indústria pesada (maquinària, acer, carbó, etc) Stalin, per sobre de tot, vol seguretat, sobretot davant d’Alemanya. Aquesta és la principal obsessió dels soviètics. Ho va fer formant un cinturó defensiu: fent-se amics dels països entre la URSS i Alemanya (Polònia, Txecoslovàquia, Romania, etc). Interiorment, Stalin va seguir amb la brutalitat i el règim únic.
Europa i Àsia a finals de Segona Guerra Mundial Europa està destruïda i amb moltes persones mortes i desplaçades. El 80% de ciutats d’Europa Central estan destruïdes. Sobretot Varsòvia. Molts nens orfes. Vista la situació, l’any 1945 hi ha plena consciència que això no es pot tornar a repetir. Hi ha esperança i il·lusió per reconstruirho tot i es vol fer a partir de la política.
Hi ha 3 forces grans en concret dins Europa Occidental: - Democratacristians (moderats).
- Comunistes (gran prestigi per la resistència).
- Socialistes (no comunistes).
Totes tres governen juntes i es concentren en la reconstrucció tot i les seves diferències.
Hi ha una excepció, i aquesta és UK. Tot i guanyar la guerra surten empobrits, a diferència de la URSS i els EUA, ja que ells tenen molts deutes. Hi ha dos grans partits a UK, conservadors i laboristes. Van haver-hi eleccions a l’acabar la 2a GM i sorprenentment van guanyar els laboristes d’Attlee (primer ministre en imposar l’estat del benestar). Aquesta crisi econòmica que pateixen provoca que no es pugui mantenir l’imperi (Índia fora).
A França hi ha un problema: molta gent va col·laborar amb els nazis i això provoca conflictes interns. Desapareixen partits tradicionals i n’apareixen els tres esmentats anteriorment. De Gaulle es retira. El 1946 hi ha eleccions a França i guanya la trilogia (70%). El 1951 hi ha una majoria molt menor, els partidaris de De Gaulle i els conservadors guanyen vots. Els dos partits grans, per tant, no estan al govern i això crea molt poca solidesa al govern francès i, consegüentment, més dificultat per a recuperar-se.
A Itàlia, un país derrotat per la guerra, també hi ha una voluntat de canvi, fan fora la monarquia i es converteixen en República. Hi governa la mateixa coalició de França fins 1947.
Europa Oriental Molt més devastada que Europa Occidental. A l’acabar la 2a GM tenen pau però no llibertat. Hi ha tres transformacions: - Demogràfica: regions més homogènies, ja que no queden ni alemanys ni jueus, només eslaus.
- Social: desapareixen o s’exilien terratinents i tota mena de dirigents.
- Econòmica: s’imposa un model d’industrialització forçada.
Políticament hi ha un control soviètic, es fan coalicions antifeixistes, on els comunistes agafen els ministeris més importants: el de defensa (control de l’exèrcit) i el d’interior (control de la policia i els resultats electorals).
Alemanya Desapareix l’estat alemany. No hi ha cap autoritat. Es divideix en 4 zones d’ocupació: UK, França, EUA i URSS. Àustria i Polònia es troben en el mateix estat. El govern a Alemanya era molt dur, amb l’objectiu d’eliminar qualsevol rastre nazi. Un cop fet això, però, ja no se sap què fer amb Alemanya.
Àsia Gran devastació i moltes víctimes mortals. Hi ha grans transformacions: - Japó perd l’imperi.
- Les colònies europees tornen als seus propietaris. Els pobles de les colònies no ho volen i hi haurà lluites d’alliberament, amb els seus consegüents problemes.
Japó és un clar derrotat. Ocupat temporalment pels EUA però amb els emperadors encara en actiu. S’implanta un duríssim règim ocupacional que consisteix en reeducar i treure l’esperit militar que sempre hi havia hagut a Japó. Es vol democratitzar el país.
Xina surt també devastada de la guerra de Japó. Però tenen un problema extra, i és que abans de la problemàtica amb Japó ells ja tenien una guerra civil, els dos bàndols de la qual es van unir per fer front a Japó fins que el derroten, que és quan torna a explotar la guerra civil, l’any 1946.
...