Tema 3: ordenació del món animal (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 19/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3 1. L'ORDENACIÓ DEL MÓN ANIMAL 1.1 Introducció • Estudiar els éssers vius implica definir, ordenar i classificar.
• Aristòtil: Scala naturae: de menys a més complexitat estructural.
• Linné: Systema Naturae. Va ser l'ideòleg de la nomenclatura binomial i del sistema de classificació (sistema taxonòmic) encara vigent avui en dia. Considerava que les espècies eren entitats fixes.
1.2 Taxonomia La taxonomia és la ciència de la classificació i s'encarrega de l'ordenació dels organismes en un sistema de nivells jeràrquics niats anomenats categories taxonòmiques.
Originalment no té en compte l'evolució, és un sistema purament pràctic de classificació, ho fa en base a la semblança de caràcters.
1.3 Els taxons: caràcters taxonòmics Taxó: grup d'organismes emparentats ja que comparteixen una serie de caràcters, els caràcters taxonòmics. Atributs dels organismes que permeten establir relacions de semblança, i definir taxons (ex: color d'ulls) Observació: de moment no establim el criteri de semblança.
Ex: Cada color és una espècie. Però estan tots dins d’un quadrat gran que figura un gènere i aquests dos dins d’un encara més gran que podria ser la família.
1 1.4 Nomenclatura Zoològica Els noms dels taxons han de seguir unes normes, la nomenclatura biològica. Aquesta persegueix crear classificacions en les que qualsevol grup d'organismes tingui només un nom correcte i que cap grup comparteixi el mateix nom.
És un sistema de classificació binomial, el nom científic. Ha d'estar en llatí, cursiva o subrallat. Hi ha el nom genèric (en majúscula) i el nom específic (en minúscula). Si hi ha subespècie, tenim un trinòmen. També hi pot haver el nom dels autors que van descriure aquella espècie i l'any de la descripció.
1.5 Categories taxonòmiques primàries família, especie, ordre...
1.6 Categories taxonomiques secundaries • Domini (per sobre de Regne) • Tribu (entre família i gènere) • Secció i sèrie (entre gènere i espècie) • Varietat i forma (per sota d'espècie) • A les categories primària i secundària s'hi poden afegir els prefixes supra-, sub- i infra-.
2 2. TAXONOMIA I SISTEMÀTICA 2.1 Sistemàtica Estudia la diversitat d'organismes i la relació entre ells.
Estableix relacions de parentiu entre taxons → semblances 2.1.1 Sistemàtica VS Taxonomia La sistemàtica i la taxonomia reflecteixen activitats diferents d'un procés continu, fan la descripció d'espècies, estableixen relacions de parentiu,... Estan molt unides.
Hi ha 3 nivells: • Alfa: descripció de noves especies • Beta i Gamma: establir relacions de parentiu (per formar una classificació) → expressió objectiva de les relacions entre organismes.
2.1.2 Dendrogrames Diagrames en forma d'arbre que indiquen una jerarquia entre les espècies. Representen les relacions entre grups d'animals. Diferents tipus: • Arbres evolutius: estan representant relacions de parentesc evolutiu entre diferents grups d'organismes.
• Fenogrames: mostren relacions de parentesc atenent a la semblança fenotípica • Cladogrames: mostren relacions de parentiu però tenen restriccions que els diferencien dels arbres evolutius.
2.2 Principis de classificació Estableix relacions de parentiu entre taxons a partir de semblança.
Com definim semblança? Establim semblança a partir de dos criteris: • Fenètic: similitud estructural • Filogenètic: es basa en l'ascendència evolutiva.
3 2.3 Anatomia És la ciència que s'encarrega de descriure l'estructura dels animals. Enumera i anomena les parts que constitueixen els organismes.. És purament descriptiva, no és interpretativa, i utilitza mètodes com la morfometria (estudi de la forma), la organografia (estudi dels organs) i la microscopia (estudi cel·lular i tissular).
2.3.1 Anatomia comparada És la disciplina encarregada d'estudiar les semblances i diferencies estructurals dels organismes.
2.4 Morfologia Estudia la forma i la funció de les estructures i com interaccionen entre elles. Utilitza l'anatomia comparada i la morfometria. És interpretativa, cerca les relacions de parentiu i té un enfoc evolutiu(interpretatiu, descriure allò i veure el perquè de les semblances o diferències).
2.5 L'homologia És el concepte clau en l'anatomia comparada (filogènesi), relacions de parentesc, que s'estableixen en base a caràcters homòlegs, que comparteixen un origen comú. Es pot saber que dos òrgans son homòlegs: • Correspondència topològica: es troben en una part equivalent del organisme.
• Correspondència estructural: les parts de les que estan compostos els òrgans són iguals.
• Correspondència embriològica: veure si certes estructures apareixen al mateix moment en el desenvolupament embrionari.
L'homologia no té res a veure amb la funció. Una extremitat pot servir per nadar, volar, caminar... No és una condició necessària.
No depèn de la semblança i depèn del nivell d'anàlisis, hi ha òrgans que poden ser homòlegs o no ser-ho, ja que per exemple les ales del ratpenat i els mussols, es poden considerar homòlogues en quant a estructura però no com a un ancestre comú.
4 2.6 Homoplàsia Hi ha caràcters que s'assemblen però no tenen un avantpassat comú. No tenen un origen evolutiu comú. Poden aparèixer per convergència evolutiva, paral·lelisme o pèrdua secundària.
• Convergència evolutiva: és l'evolució de caràcters semblants. Es troben sotmesos a pressions selectives equivalents i per aquest motiu esdevenen semblants, i acaben tenint la mateixa funció, provenen de condicions ancestrals diferents (anàlegs) • Paral·lelisme: evolució de caràcters semblants. També hi ha pressions selectives equivalents. Parteixen de condicions inicials parcialment semblants a diferència de la convergència evolutiva.
• Pèrdua secundària: retrocés del caràcter a nivell evolutiu. Un llinatge torna a l'estat primitiu.
Hi ha tres escoles que intenten classificar els caràcters: 2.7 Sistemàtica evolutiva Mayr i Simpson (60's). Va ser el primer intent de taxonomia evolutiva. Pretenia classificar els organismes atenent a l'evolució. Es basa en homologies i combina principis fenètics i filogenètics.
Accepta els graus, grups d'organismes establerts per la presència de caràcters importants.
2.8 Taxonomia numèrica Sorgeix com a resultat dels problemes que representa la sistemàtica evolutiva. No nega la filogènia i es basa en el principi fenètic. Classifica els caràcters segons la seva similitud i mesura la variació de molts caràcters. Es basa en les distàncies fenètiques, i treballa amb uns gràfics anomenats fenogrames.
5 2.9 Sistemàtica filogenètica: Cladisme Classifica els caràcters com a reflex de la filogènia i es basa en els cladogrames, una representació en forma d'arbre dicotòmic, és a dir que tenim uns nodes i de cada node surten dues branques. Un node ens indica un antecessor comú, i les relacions de parentiu s'estableixen en base a homologies.
Es basa en els clades, un grup monofilètic, que és qualsevol grup que inclou un antecessor comú i totes les branques descendents.
Altres grups que no accepta el cladisme: • Grups parafilètics: inclou un ancestre comú però no inclou totes les branques descendents.
Ex: els rèptils, que deixen les aus fora. Si incloguéssim les aus, els rèptils si que serien un grup monofilètic.
• Grups polifiletics: l'antecessor comú no tenia un caràcter i ha aparegut independentment a les altres branques.
Ex: les aus i els mamífers comparteixen un caràcter, l’homeotèrmia. Molt probablement, l’antecessor comú no el compartia, no era homeotern.
6 2.9.1 Caràcters primitius i derivats Caràcters primitius o plesiomorfia: Els primitius son els que es troben en l'ancestre comú. No són informatius al nivell taxonòmic estudiat.
Caràcters derivats o apomorfia: Diferencia un taxó de la resta. Dins del nivell estudiat té un origen recent. Tipus de derivats: • Autapomorfia: és un caràcter derivat que es troba en un únic taxó.
• Sinapomorfia: caràcter derivats compartits per més d'un taxó. Són la base del cladisme, i les relacions s'estableixen en base a elles.
Aquests conceptes són relatius, és a dir, depenen del nivell taxonòmic estudiat. Una plesomorfia a un nivell por ser una sinapomorfia a un nivell més ampli, o una sinapomorfa a un nivell pot ser una plesioomrfia a un nivell més concret.
2.9.2 Anàlisi de polaritat Ens serveix per determinar si un caràcter és derivat o primitiu.
Hi ha 3 metodes bàsics: • Anàlisi d'un grup extern: grup que està filogeneticament proper la grup que volem estudiar • Estudi ontogènic: mitjançant estudis del desenvolupament embrionari podem derivar si un caràcter es derivat o primitiu • Anàlisi de fòssils: utilitzar seqüencies fòssils afins al caràcter que estudiem per saber si es derivat o primitiu.
2.9.3 Parsimònia Construir un cladograma amb un nombre de caràcters i construir una hipòtesi de filogènia. Podem obtenir diferents arbres, sobre diferents hipòtesis, i per triar-ne un utilitzem diferents criteris, un és el criteri de parsimònia. Aquest es basa en la màxima simplicitat, és a dir, com menys canvis evolutius es produeixin a la hipòtesis, més probable és que sigui certa.
2.9.4 Dels cladogrames a les classificacions El cladisme diu que el grau no importa i tracta els grups monofilètics.
La sistemàtica evolutiva diu que el grau si importa i aquesta accepta els grups parafilètics.
7 ...

Comprar Previsualizar