Tema 1: Introducció a la Psicologia de la Personalidad (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia de la Personalitat
Profesor M.S.
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 09/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT Personalitat 1. Antecendets histórica, definició científica i dominio actual de la Psicologia de la Personalitat
 Personalitat: organització més o menys estable i permanent del carácter, temperament, intel·lecte i físic d’una persona, que determina la seva adaptació en el medi.
- Conducta conativa (voluntat) - Conducta afectiva (emoció) - Conducta cognitiva (intel·ligència) - Configuració corporal i neuroendocrina Diferència entre personalitat i temperament: temperament més dirigit pel sistema nervios.
Antecedents històrics • Tradició filosòfica-literària: Teofrast, caracterologia, literatura= CARÀCTER (dimensió moral) • Tradició mèdic-clínica: tipologies constitucionals, estudis biològics= CONSTITUCIÓ I TEMPERAMENT (dimensió clínica) Tradició mèdic-clínica • Fins al s. V a.C.: vitalisme natural (acció de les forces sobrenaturals) • Període grec classic: s’abandona el pensament màgic i s’aporta una visió basada en la naturalesa de les coses com a explicación dels fenòmens observats.
• Constructes essencials: temperament i constitución física • Relació directa entre constitució física i temperament • Primeres classificacions: tipologies (estudi dels tipus que s’utilitzen per classificar la personalitat) • Limitacions: rigidesa (poc científic), minimitzen les DDII (generalitzen molt).
Les tipologies del temperament *Empédocles Filòsof presocràtic que defineix la personalitat com una combinación particular del elements bàsics de la natura (terra, aigua, aire i foc) en cada individu.
*Hipòcrates Distingeix 4 tipus de temperament, considerats com una alliberació de l’ànima per la interrelació dels diferents humors del cos i segons quin element domina dins el cos de cada individu.
Sanguinis, persones amb un humor molt variable.
*Galé Basat en Hipócrates, inclou classificacions com qualitat de l’òrgan, temperament i característiques de la classificació.
Kant • Actualització de la tipologia dels temperaments • Constructe del temperament: format pel component fisiològic (constitució física) i component psicològic (emotions) • Classificació de temperament, segons aquests constructes: - Emocional: fort//dèbil - Activitat: lent//ràpid Wundt • Inici de la psicologia científica • Classificació del temperament de base biológica (segons les propietats del SN): - Emocions: força o intentsitat de la R emocional (fort//dèbil) - Activitat: facilitat de canvi o exaltació (ràpid//lent) Segueix la base de la tipologia d’Hipòcrates Pàgina 1 Les biotipologies El biotip de Kretschmer (Escola Alemanya) • Tipologies basades en tipus constitucionals (tipologies somàtiques) • Relació entre constitució, temperament i malaltia mental.
• Mètode d’estudi: observació clínica • Limitacions: - Tipologies extremes o ideals (no considera tipologies mixtes) - No té en compte les DDII dins de cada biotip - No té en compte la influència ambiental - Error metodològic: no té en compte l'edad - Biaix androcèntric: no té en compte les dones El somatotip de Sheldon (Escola Americana) • Tipologia empírica: mètode del biograma • Tipologia somàtica: 3 components: Endomorf (greix), mesomorf (múscul), ectomorf (linealitat) • Tipologia temperamental: viscertònics (vísceres), somatotònics (músculs i ossos), cerebrotònics (SN) • Cada somatotip está predisposat a una determinada malaltia mental 2. Tradició filosòfica-literària Relaciona la personalitat amb aspectes morals i té en compte la influència dels factors socioculturals: la tradició que podem descriure a una persona amb matissos incluint aspectes més morals. És dóna una qualificació del que és la seva conducta.
Desenvolupament històric: • Teofrast (372 a.C.): Los carácteres. Per què si tots som educats de la mateixa manera tenim comportaments diferents? • Caracteriologia: estudiar els trets psicològics. Tracta la fiisonomia, basada en les semblances facials, on et poden classificar segons la teva semblança.
Ex: Aristòtil: certes característiques facials poden ser atribuidores d’un carácter, per tal de poder otorgar feines segons les teves característiques facials segons la manera en què ets: la forma del nas més puntiaguda seria amb característiques de lladre, d’avarícia; la cara semblant a un lleó es relaciona amb característiques agressives; cara semblant a un bou es relaciona a un caràcter més passiu. Només es comparent les característiques dels homes, no de les dones. PSEUDOCIÈNCIA “Té cara de no haver mai trencat un plat.” Exemples tradició literaria • La Celestina: Pàgina 2 • Hamlet: fill d’un rei que aparéix mort i li diu que ha sigut el seu germà qui li ha matat.
• Ana Karenina: • Madame Bovary: dona a la societat burgesa que no està satisfeta amb el seu matrimoni de conveniència i busca amants i lectura per sentir plaer.
S’utilitza la etopeia, per descriure els trets més psicològics, i la prosopografia, per descriure els trets físics.
En aquestes obres ressalta el protagonisme de les dones, la noblesa, aspectes morals, drama, la individualitat (parlen de com es un personatge i quina és la seva història, perquè aquesta persona és com és.//Deixen de banda les novel·les en col·lectiu.) L'estudi científic de la personalitat La personalitat pot canviar però és manté estable al llarg del temps ja que manté una coherència.
Necessitem una observaria més extensa per conèixer l’individu en més contexts.
• Teories explícites: es basen en inferències que fem a partir de l’observació de la personalitat., que parteixen d’un raonament científic, des de la teoria que ens plantegem fins les observacions replicables que verifiquen o no la teoria elaborada.
• Teories implícites: no utilitzables en el raonament científic.
• Definició de personalitat: prové de “persona”, de phersu (persa) referint-se al dimoni que et posseïa// phersum (etrusc) referint-se al cap// prósôpon (llatí) referint-se al canvi de característiques, que evoluciona a personalitas, referint-se a la part més íntima de la persona.
- Constructe científic - No existeix una definició única - S’accepta que: 1. Atribueix a l’individu un caràcter únic 2. Fa referència tant a les conductes observables com als mécanismes i processos psicològics no observables que sustenten la individualitat.
3. Fa referència a atributs que són relativamente constants i estables al llarg del temps i les situacions.
• Objectius de la pscologia de la personalitat A. Descriure i classificar (part de ddii) B. Explicar i predir la conducta Processos internos responsables de l’estructura de la personalitat • Processos cognitius • Processos biofísica • Processos conàtics Elements integradors de l’estructura de la personalitat • Constitució: estructura biofisiològica de l’individu, sustentada en el funcionamiento de tots les sistemes orgànics del mateix. Responsable de la salut i la malaria, física i mental. (Físic) • Temperament: disposicions emocionals de l’individu. Important component genètic. Força estables. Es manifesten des dels primers moments de la vida. Presents als animals superiors.
Nivell d’activitat, tendencies emocionals, expressivitat, disposicions comportamentals que estan presents des de l’inici de la vida.
• Caràcter: caractéristiques referides al conjunt de valors, actituds, creences, necessitats… de l’individu. S’aprenen al llarg del procés de socialització i evolucionen amb el cicle vital. El seu nucli és l’auto-concepte (com et veus), el model intern de la persona que cadascú manté de sí mateix. Es constata a partir de la interacció social, es relaciona amb la identitat personal, trets que aprenem en la relació amb el medi i amb els altres: actituds, valors, creences, ideologies… • Intel·ligència: component cognitiu de la conducta, organitzat i estructurat internament, relacionar amb el rendiment i amb un component genètic. Sotmès al desenvolupament i la maduració. Ho podem deduir de les dades socials, resolució de conflictes, habilitats emocionals aplicades: de l’adaptació a l’entorn.
Exercici: temperament o caràcter - Ansiós//temperament: té a veure a com vivim l’emoció, parla d’un valor - Emprenedor//caràcter: parla d’una actitud, una motivación.
- Excitable//temperament Pàgina 3 - Hipòcrita//caràcter Emotiu//temperament Actiu//temperament: parla a nivell d’activitat Perfeccionista//caràcter Desenvolupament de la psicologia de la personalitat al s.XX
 Període 1930-1960: Models internalistes: parlen de les ddii (trets) (PERSPECTIVA COGNITIVA) • Conducta= expressió de estructures i processos subjacente. Expressió dels trets interns.
• Consistència transituacional (va més enllà de la situació, té a veure a com ens comportem de manera biológica i com som realment) i estabilitat longitudinal.
• Predicció fiable de la conducta analizan les estructures i els processos subjacents.
Període 1960-1970: Models situacionalistes (PERSPECTIVA CONDUCTIVA) • Conducta determinada per les condiciones inherents de la situación • Especificitat situacional • Predicció fiable de la conducta analizan les paràmetres de la situació.
Període 1970-actualitat: Models interaccionistes (COGNITIU-SOCIAL) • Conducta determinada 3. Aproximacions metodològiques a l’estudi de la personalitat Aproximacions de l’estudi de la personalitat i objectius respectius CLÍNICA Compendre la conducta d’una persona EXPERIMENTAL Trobar lleis generals de la conducta, universals en el mètode científiconatural.
CORRELACIONAL Compendre les diferencies entre individus Totes tres es basen Mètode clínic Objectiu: “estudi sistemàtic, en profunditat, dels individus” (Pervin, 1980) Clínica neurològica de París des del s.XIX • Charcot: Histèria i hipnosis. No hi ha una explicación médica d’aquestes conductes, sino té a veure amb qüestions més psíquiques: d’aquí utilitza la hipnòsi, que porta a llocs on la consciència no té accès, per tal de resoldre diferents tipus de problemes.
De Charcot, deriven: • Janet: histèria i hipnosis • Prince: la personalitat múltiple • Freud: psicoanálisi De Prince, deriva: • Murray: test de Apercepció Temàtica (TAT). Tracta de fer científic què creuen les persones, quines creences segueixen, etc.
Molts d’aquests autors tracten experiències traumàtiques: quan una experiència és massa forta com per acceptar-la, i creen aquesta dissociació. Amb la hipnosi, es tracta d'arribar a aquestes experiències traumàtiques per tal d’assumir-les i poder-les extreure.
Autors representatius • Freud: Psicoanàlisi. Teoria de la personalitat a través del desenvolupament sexual. 
 Impulsos inconscients (pulsions). Objectiu: descobrir les pulsions.
Pàgina 4 • Rogers: Moviment del potencial humà. 
 Desenvolupament de l’organisme (self) cap al creixement i l’autorrealització. Objectiu: teràpia centrada en el client. Observació clínica. Considerava que el terapèuta havia de mostrar empatia, autenticitat (establir una relació autèntica amb el pacient), congroència (tenir coneixement sobre què li passa a cadascú interiorment) i acceptació incondicional (acceptació de la condució humana).
• Kelly: Teoria dels constructes personals. La manera en què els individus processen la informació i a sí mateixos. Les persones son científics que tractem de resoldre hipòtesis i, a través de les nostres experiències, construïm els nostres significats. Objectiu: millorar i revisar les pròpies prediccions respecte la conducta.
Avantatges i limitacions de l’aproximació clínica: Avantatges • Observa varietat de fenòmens en la seva complexitat • Estudia la realicé entre persona i situación • Aprofundeix en l’individu • Genera una gran quantitat d’hipòtesis sobre la conducta • Facilita recollida de dades menos artificios Inconvenients Mètode correlacional • Objectiu: definir l’estructura bàsica de la personalitat.
• Estudia les relaciona entre uns pocs elements del funcionament de la personalitat (trets).
• Galton: concepte coeficient de correlación De Galton, deriven: • Pearson: coeficient de Pearson • Spearman: inteligencia general o factor g. Creació d’anàlisi factorial.
Anàlisi factorial Resumir informació en matriu de dades.
Tècnica estadística que consisteix en resumir la informació continguda en una matriu de dades (formant grups) en un reduït número de factors F, sent el número de factors menor que el número de variables.
Pàgina 5 Autors representatius del mètode correlacional: Cattell Avaluació de 100 participants mitjançant una lista de 171 termes descriptius de la personalitat.
Realitza un anàlisi factorial de les respostes, i estableix 16 factors de la personalitat.
Qüestionari: 16PF Eysenck Respostes a ítems de qüestionaris.
Realitza un anàlisi factorial de les respostes, i estableix 3 factors bàsics de la personalitat: INTROVERSIÓ-EXTRAVERSIÓ, NEUROTICISME I PSICOTICISME) Qüestionari: EPQ Model dels cinc factors (MCF) Respostes a escales i qüestionaris.
S’utilitza l’anàlisi factorial de les respectes, i s’estableixen 5 factors bàsics de la personalitat: NEUROTICISME, EXTRAVERSIÓ, RESPONSABILITAT, AMABILITAT i APERTURA A L’EXPERIÈNCIA.
Qüestionari: NEO-PI Avantatges i limitacions de l’aproximació correlacional: Mètode experimental • Objectiu: establir relacions causals mitjançant la manipulació sistemàtica de les variables (variable independent i dependent).
• Dades obtingudes amb un gran número d’individus (escales i qüestionaris): lleis generals del funcionament psicològic de totes les persones.
• Control experimental directe de les variables d’estudi.
Els predecessors: Wundt, Ebbinghaus i Pavlov Pavlov Desenvolupament de les lleis generals del condicionament clàssic. Neurosis experimental.
Watson Pàgina 6 Estudi de la conducta manifesta (connexions E-R). Conductisme Hull Teoria de l’aprenentatge de l’E-R Skinner Condicionament operant (reforç) Teràpia de Modificació de la conducta Avantatges i limitacions de l’aproximació experimental: Aproximació correlacional vs aproximación experimental: exemples Visionar capítols de Bob Esponja afecta la capacitat d’atenció dels nens i nenes de quatre anys? • Estudi 1: relacionar el temps dedicat a visionar la sèrie amb la capacitat atencional que mostren els nens.
• Estudi 2: avaluar la capacitat d’atendió que mostra un grup de nens després de veure un capítol i comparar-la amb l’atenció mostrada després de veure un capítol de Calliou o fer una altre activitat.
Combinant diferents mètodes d’investigació • Patró de conducta: Tipu A: obsevació que alguns pacientes estaven nerviosos a la sala d’espera de la cínica i que deixaven una marca amb la cadira a la paret, pel nerviosisme. Això ho comenta als metges, i es veu que certes característiques (impulsitivat, etc.) estaven relacionades amb les malalties coronàries. (Secretària: realitza observació// fet de veure les característiques amb les malalties: correlació.) • Indefensió apresa: el fet d’haver estat sota uns efectes de nivell agressiu, permet que quan es presenten uns altres, no saben com reaccionar. 
 Locus extern: atribuir que les causes es troben fora (mai assumir la pròpia responsabilitat).
 Locus intern: predisposició que el control i la predisposició dels altres depèn de tu.
Característiques de la personalitat tipo A • Velocidad, impaciencia, irritabilidad, siempre tiene prisa.
• Estilo dominante y autoritario.
• Enérgicos (ej. Hablan en voz alta y con rapidez) • Pensamiento concretista, con dificultad para conocer y expresar sus emociones.
• Actitud hostil, dura, competitiva y ambiciosa (nunca tienen suficiente).
• Su vida gira en torno al trabajo, al logro y al éxito.
• En actividad permanente. Consideran el descanso o el ocio como pérdidas de tiempo.
Pàgina 7 • Preocupación por el rendimiento y los resultados finales, más que por el disfrute de la actividad mientras se realiza.
• Gran temor al fracaso.
• No delegan.
• Pocos intereses y relaciones personales al margen del trabajo.
• Propensos a la ira y la hostilidad 1.3. Sistematització de les teories i els models de personalitat Tres grans temes: • Consistència: la conducta es repeteix (es manté) al llarg de les diferents situacions.
• Estabilitat: al llarg del creixement, la conducta es manté.
• Trets + unitats d’anàlisi de la personalitat (UA) Apareix el debat si la conducta és totalment depenent del context i la situació: • Especificitat: depèn de la situació.
La sistematización d’Ender i Magnusson (1974) Segons el tema al qual va dirigit, cada model se centra en un aspecte.
Pàgina 8 ...

Tags:
Comprar Previsualizar