Schiler (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Historia de la estetica en epoca moderna i contemporanea
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Schiller Va ser una persona compromesa amb el ideal de crear una Alemanya moderna i burgesa igual que Herder, però que no realment no se'n va sortir. Va començar en l'àmbit del teatre amb l'obra Els Bandits una obra molt sturm und drang que li va donar molt èxit. I justament concebia el teatre com una eina per transmetre una consciència mes lliberal i moderna al poble alemany. Això es veu en el text 194. Mira cap a un tipus de societat que no existeix encara i que ell vol arribar a crear.
Planteja un aprenentatge individual.
Finalment es presenta ell mateix com una víctima expiatòria. En altres obres que van tenir molta ressonància com Don Carlos es planteja aquesta mateixa dialèctica. Fa una defensa de la llibertat encarnat en un marques, ens planteja el tema de la lluita del fill (transgressió de la llei) contra el pare. Hi ha una defensa de la llei enfront de l'absolutisme, de l'antic regim però també hi ha un sacrifici en favor de l'odre social. Aquest conflicte el trobarem en Goethe i tots els romàntics. La única possibilitat d'unir les dues coses, l’àmbit de l'art serà on es pot conciliar llibertat i llei. Això es reflexa en l'obra Els Artistes.
En el text 193 identifica la dignitat humana com si fossin els artistes. L'art es manifesta el tot de la humanitat. En una carta a Goethe, Schiller pot captar l'odre latent del món. És un odre d'unes lleis naturals, que es manifesta sense destruir la necessitat humana d'actuar de forma espontània i lliure. En l'art hi ha espontaneïtat i llibertat i un acord amb unes regles i un ordre que fa que l'obra, sigui comprensible.
Després d'aquest primer període en que es poeta i dramaturg. Obté una càtedra universitària a Alemanya (Jena). De seguida, apareix la Crítica del judici de Kant que la llegeix molt atentament.
Estarà bastant influenciat per Kant i estarà molt interessat en el mon del teatre. Per això els seus primers escrits parlin de lo tràgic, sublim, bell i patètic. En el 91 ell fa un text que es titula sobre la Raó del plaer que ens plantegen els objectes tràgics.
Text 191, a la primera línea d'aquest text ens parla d'aquest gaudi que ens pot produir l'art o una tragèdia. Tot i que el que s’està mostrant sigui dolorós i terrible, explica que davant la representació del dolor hi ha un sentiment d'impotència, de fricció... Però també hi ha un sentiment de comprensió, experiència moral... A més a més ens identifiquem amb el personatge, vivim la passió d'aquest, experimenta indirectament això sense costos (és a dir, viu el pecat però sense que li passi res físicament). Es purifica a través de la comprensió (Catarsis com deia Aristòtil).
S'exercita en un tipus d’experiències difícils, a afrontar la fatalitat i els propis límits i d'aquesta manera fa un aprenentatge moral, de la vida. L'obra ens prepara per situacions que poden esdevenir, ens prepara per una situació possible que passarà. Si veiem molt clar que una obra ens vol transmetre algo moral, l'art perd la seva finalitat.
L'artista mostra el vessant bo, sense que l'espectador cregui que l'està conduint a una finalitat perquè perdria l'atractiu del plaer, amb llibertat i espontaneïtat. Però fent un joc que no es capritxos, es un joc seriós, perquè ens anem educant i configurant.
La tragèdia ens planteja el conflicte entre raó i emocions; i després la reacció moral. En aquesta reacció moral reconeixem la nostre condició suprasensible, això es l’elevació de lo sublim.
Assumim el nostre destí i afirmem la llibertat d'essers racionals que poden decidir que fan i assumir el càstig. Hi ha sempre un moment de passió i un altre, de reacció en el que actuem èticament davant de la nostre desmesura i transgressió de la llei. Quan aquesta reacció es dona de forma espontània, Schiller parla d'una anima bella o caràcter bell. En el 92, escriu unes cartes sobre la bellesa un tractat inacabat titulat Kallias o la bellesa, diu un caràcter es bell quan per a ell, el deure ha esdevingut naturalesa. Schiller es planteja la possibilitat que existeixen unes persones, per exemple el geni, que actua d'acord amb la llei de forma espontània. Aquí parlem d’una anima bella, aquella en que la dignitat no ha alterat la llibertat. Es manifesta a través d'una certa gràcia, disposició de fer les coses ben fetes sense esforç.
Per Schiller la bellesa, es bàsicament això, aquest estat de gràcia de lligar els pols més oposats com la raó i emocions, però que en una persona bella es concilien. Això ho diu en una obra de maduresa text 189. Es poden manifestar els dos pols conciliats i tenim lo bell. Fins i tot en les animes beles aquest equilibri es pot veure en perill perquè l'home és animal i pot cedir a la sensibilitat. Hi ha l'enfrontament entre la part emocional i raó. Llavors apareix el sublim.
El caràcter no es manifesta en una acció individual sinó que es manifesta en el conjunt de la vida d'aquesta persona. S'ha de formar aquest caràcter perquè hi hagi aquest equilibri. En lo sublim hi ha una tensió, derrota i després una victòria. Escriu dos textos sobre lo sublim, el primer molt kantià (195), fa un altre més persona al 1801 establint aquest joc entre lo sublim i bell (197).
Ens podem elevar per sobre de la natura assumint aquest destí. L'ideal en Schiller es que els dos plats de la balança estiguin al mateix nivell. Schiller es convertirà en el gran introductor del idealisme alemany. On lo important són les idees.
La idea bàsica de Schiller de la unió de lo racional i lo sentimental, ho veiem en el text 203. S’entén aquesta unió com allò veritablement real. Per Hegel, Schiller serà la referència, el gran mestre.
L'obra de plenitud, és Cartes sobre l'educació estètica de l'home on ens planteja el seu ideal d’educar al poble o al esser humà des d'un punt de vista estètic. El model sempre es Grècia, en els llaços que trobem en la natura entre homes, herois i deus. Allò que estava unit, ara esta dividit.
Hem de tornar a recuperar aquella innocència perduda a traves de la nostre vessant racional (text 187).
Insisteix en la educació estètica perquè s'adona quan escriu les cartes que la revolució política es impossible. Text 190, parla del geni, els hi agrada les obres d'art que dirà que son la infància perduda i preferiran Grècia com a referent perquè serà la humanitat perduda. Aquesta nostàlgia cap a l'art grec estarà en tot el Romanticisme. El joc es la unió de els dues tendències, ens acull i la fem pròpia. Lo important es la activitat en ella mateixa.
...

Comprar Previsualizar