TEMA 1. Els orígens de la Comunitat Econòmica Europea (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història del Món Actual
Profesor A.S.
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 25/03/2015
Descargas 26
Subido por

Descripción

BLOC 4

Vista previa del texto

TEMA 1. Els orígens de la Comunitat Econòmica Europea - La Carta de l’Atlàntic (1941) afirmava, també, la necessitat d’una col·laboració econòmica i social més estreta.
- Durant tota la guerra, experts, ministres i polítics s’obsessionaren per l’encadenament de successos i causes que havien portat a la 2aGM.
- La crisi del 1929 havia eliminat totes les solidaritats econòmiques, monetàries i comercials i havia impulsat als països a polítiques proteccionistes i autàrquiques: juntament amb altres causes, com el nacionalisme, s’havia creat una guerra econòmica abans d’afavorir un enfrontament militar generalitzat.
- Crisi i moral i de valors: dels valors que havien caracteritzat aquesta Europa democràtica i superior als altres continents en cultura i història.
- Es considerava necessari, doncs, establir un nou sistema de relacions econòmiques que evités tota possibilitat de crisi general.
- L’ordre econòmic afirmat entre 1944 i 1947 reflectí sobretot l’excepcional enriquiment dels EUA (el seu PIB s’havia duplicat entre 1940 i 1944), que, a la inversa de 1919, es decidiren a emprar el potencial industrial i l’arma monetària per fer triomfar la pax americana.
- Els motius al·legats per això, com el foment de la cooperació internacional, amagaven altres: EUA volia assegurar el seu domini a Europa, arribant a ser, així, el pilar de l’economia mundial i afavorint al màxim les seves exportacions.
- L’esquema bàsic d’aquest nou sistema econòmic internacional es va dibuixar a la Conferència de Bretton Woods (New Hampshire), al juliol de 1944, amb 45 països participants.
- Davant les concepcions britàniques (cèlebre economista J.M. Keynes) i americanes (H.D. White), s’imposà la teoria americana de com abordar el problema econòmic d’Europa, ja que disposaven, a més, de crèdits considerables sobre la resta de països.
- Les dues novetats del nou Sistema Monetari Internacional (SMI) foren la creació del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament, conegut com Banc Mundial, amb seus a Washington.
- El FMI seria un nou instrument de cooperació internacional, encarregat de procurar als paisos que tinguessin un dèficit en la seva balança de pagaments els recursos necessaris per fer front a les seves obligacions, a l’espera de que les mesures presses tinguessin els seus efectes.
- Creat per a garantir el respecte a les regles definides, s’alimentava de les quotes-parts aportades per cada uns dels Estats membres, expressades en dòlars i calculades en funció del poder econòmic i el volum dels intercanvis comercials de cada país, i estaven composades de ¼ en or i ¾ en moneda nacional.
- El Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD) completava el sistema posant a disposició dels països recursos a llarg termini destinats a finançar grans programes d’inversió.
- No obstant, aquestes mesures eren, al final de la 2aGM, inaplicables: enorme inflació, balances de pagaments totalment desequilibrades...). Aquest fracàs traduïa l’ampli desequilibri entre els EUA i l’Europa empobrida.
- No seria fins 1958 que els acords de 1944 serien aplicats.
- En les condicions de la postguerra, el dollar gap, és a dir, la penúria de dòlars, era un mal que patiren la quasi totalitat d’Estats.
- Per a posar-hi remei EUA ha d’adoptar una política excepcional basada en la concessió de crèdits d’urgència distribuïts per la mediació d’un organisme, la UNRRA (Programa de les Nacions Unides per a la Reconstrucció) i després organitzar, a partir de 1947-48, una transferència massiva de dòlars amb Pla Marshall.
Els efectes de la guerra - Al fer balanç dels efectes de la 2aGM s’ha posat especial atenció a senyalar el seu impacte sobre l’economia dels països bel·ligerants. No obstant, el conflicte no alterà només l’economia de les regions en guerra sinó també en major o menor grau la de tots els països del món.
- Però: recuperació de les nacions bel·ligerants industrialitzades fou extraordinàriament ràpida, per moltes raons:  Encara que gran part de la producció civil s’hagués interromput per la guerra, existia una enginyeria bàsica nova i la metal·lúrgia i la indústria química, creades per a la producció d’armament, es va poder reconvertir fàcilment pels usos civils de pau.
 A més, encara que danyada, existia en aquests països una infraestructura de carreteres, ponts i línies elèctriques.
 Però sobretot contaven amb una població amb mètodes i coneixements, amb treballadors i tècnics acostumats a la disciplina social i industrial, els quals podien ser ràpidament mobilitzats per instaurar de nou el funcionament de la producció.
    També existia una llarga tradició de salvament i creació de capital, uns governs raonablement competents i mercats efectius.
A tot això es suma l’ajuda en forma de màquines, crèdit, matèries primeres i aliments des dels països que no estaven destruïts, com EUA o Canadà: gran part gratuïtament o contra reemborsament a llarg termini.
La informació estadística disponible indica que la majoria de països danyats per guerra havia arribat al 1950 a nivells d’ingressos bastant superiors als de la preguera.
Les diferències realment grans respecte el desenvolupament econòmic eren les existents entre les diverses parts del món: el Tercer Món i la seva pobresa.
L’ajuda del Pla Marshall - El Pla Marshall va conduir immediatament després de la seva aprovació, el març de 1948, a la constitució dels òrgans que l’havien d’administrar i fer funcionar.
- D’aquesta manera, s’estableix la Economic Cooperations Administration (ECA), amb seu a Washington, i l’Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE), amb seu a París.
- L’OECE, fundada oficialment el 16 d’abril de 1948, reunia als països europeus participants al pla i estava concebuda com una organització permanent de coordinació econòmica dels països europeus, a més de coordinar l’ajuda nord-americana.
- El Pla Marshall, oficialment ‘’European Recovery Program (ERP), va començar a funcionar l’1 de juliol de 1948.
Primers passos de la integració europea - Abril de 1948: a iniciativa d’EUA, per fer efectiu el repartiment del Pla Marshall, es crea l’OECE, tot i que el seu objectiu no era establir la integració entre els membres, facilità en gran mesura els seus intercanvis comercials.
- Complits els seus objectius, l’OECE es transforma el 1960-61 en l’Organització de Coordinació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) unint als països europeus, EUA i Canadà. Més tard: Japó (1964), Finlàndia (1969) i Austràlia (1971). Lloc de concertació de les polítiques econòmiques dels països desenvolupats del món capitalista.
- El Pacte de Brussel·les, firmat el març de 1948 per França, GB i el Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg), establí una unió occidental no només per coordinar els seus esforços de recuperació econòmica i enllaçar els seus llaços culturals, sinó sobretot per dotar-se d’un consell militar permanent encarregat d’organitzar la seva defensa comú.
- L’accentuació de la Guerra Freda conduí a que aquests països firmessin una aliança amb els EUA i Canadà (1949 Pacte Atlàntic  OTAN).
- Paral·lelament a l’establiment d’aquesta ‘’Europa americana’’ es va anar avançant en el procés d’integració estrictament europea.
- En efecte, algunes organitzacions de resistència i un cert nombre de personalitats (ex: Churchill: ‘’Estats Units d’Europa’’) a l’acabar el conflicte rellançaren l’idea ‘’d’unitat europea’’, nascuda ja als anys 20.
- Certament, la Unió Europea neix entre d’altres per l’horror de la 2a GM, que deixa una profunda petjada en la mentalitat europea, els valors de la qual, propugnats com els més dignes, queden amb interrogant. Com hem estat capaços de fer això, nosaltres, en la cúspide de la cultura, el centre del món? - No obstant, en el context de la guerra freda, el moviment europeu es trobà limitat pel ‘’teló d’acer’’, i alguns veieren llavors en la realització de la unitat de l’Europa Occidental la millor muralla contra la extensió del comunisme.
- Maig 1948: delegats de diferents organitzacions socialistes, radicals o demòcrata-cristians en la seva majoria, celebraren un gran consell a La Haia, anomenat el ‘’Congrés d’Europa’’, on proposaren la convocatòria d’una càmera parlamentària que expressés la voluntat d’unió europea.
- Es promou el Moviment Europeu com l’organització que havia de coordinar les accions a favor de la unitat.
- La primera institució nascuda dels acords del Congrés de La Haia fou el Consell d’Europa, constituït a Londres el maig de 1949, compost per dos òrgans principals, el Comitè de ministres i una càmera consultiva.
- Aquest nou organisme, que agrupava inicialment deu països, no jugaria el paper polític que els partidaris de la unitat europea esperaven.
- Davant les reticències principalment britàniques, no superà mai l’estat d’una tribuna interparlamentària, que exercia les seves activitats en els camps jurídic i cultural sobretot. Serien els anys 50 la dècada decisiva per la integració i la unitat d’Europa.
...