Anatomia de la medul·la (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 23

Vista previa del texto

Anatomia de la medul·la espinal.
1. Generalitats.
Es troba situada dins del forat vertebral de la columna vertebral i és una continuació de l’encèfal. Aquesta no ocupa tota la columna, arriba fins a nivell de L1 – L2.
Té una triple protecció, òssia per la columna vertebral, membranosa per les meninges (no només es troben a nivell de l’encèfal) i protecció líquida per el líquid cefaloraquidi.
Tenim 31 nervis raquidis, raquidians o espinals: 8 cervicals, 12 toràcics, 5 lumbars, 5 sacres i 1 coccigi. A nivell cervical el nom del nervi raquidi és el numero de la vertebra situada per sota, però a partir de nivell toràcic el nom rebrà el numero de la vertebra situada per sobre.
Per aquest motiu hi hauran 8 nervis cervicals i únicament 7 vertebres toràciques, el nervi situat entre C7 i T1 l’anomenarem 8è nervi cervical.
Els diferents nervis tenen la seva representació medul·lar, és a dir, fins L1 – L2 tenim tots els inicis dels segments dels nervis raquidis. De manera que no s’origina el nervi a nivell de la mateixa vertebra, sinó que ho farà de forma més superior. De forma general, les cervicals surten una vertebra inferior, a nivell toràcic dues vertebres inferiors i a la zona lumbar de 3 a més vertebres de separació.
[les apòfisis espinoses toràciques són molt llargues de manera que es troben a nivell de la vertebra següent] El conus medularis és la part final de la medul·la espinal, situat a nivell de L1 – L2. A partir d’aquest, la medul·la es converteix en la cua de cavall, on tenim els segments medul·lars que corresponen als nervis lumbars i sacres.
2. Morfologia externa.
Cara anterior: cissura mitjana ventral. Sortida, emergència de les arrels ventrals.
Cara posterior: solc mitja dorsal, solc posterolateral. Sortida, emergència de les arrels dorsals.
3. Morfologia interna.
Temin substancia grisa situada a la part del mig, en forma de H o de papallona.
Diferenciem unes banyes anteriors o ventrals i unes posteriors o dorsals. A nivell toràcic trobem les banyes laterals situades entre les anterior i les posteriors.
Per una altre banda tenim substancia blanca situada perifèricament. Aquesta es torba constituïda per fibres i es on localitzarem els tractes ascendents i descendents. Aquesta es pot dividir en tres parts:    Cordó anterior: situat entre la cissura mitjana ventral i l’arrel anterior del nervi raquídia.
Cordó lateral: substancia blanca situada entre l’arrel ventral i la dorsal dels nervis espinals.
Cordo posterior: situada entre el solc mitja dorsal i l’arrel dorsal del nervi espinal.
4. Proves mèdiques.
La punció lumbar és la extracció de líquid cefaloraquidi. Ha de ser sempre per sota de L2 per tal de que no trobem medul·la. A nivell de L4-L5. Es col·loca l’agulla per l’espai subaracnoidal, per sota de l’aracnoide on trobem el líquid cefaloraquidi. S’utilitza per diagnosticar a partir de les propietats d’aquest líquid i per tal d’injectar epidural o contrasts per tal de fer una mielografia (s’observarà la medul·la).
Un dermatoma és una àrea innervada per la mateixa arrel medul·lar de tipus sensitiu.
Serveixen per detectar nervis afectats.
Un miòtom és el grup de músculs innervats per una mateixa arrel medul·lar. A partir dels moviments es poden saber els nervis afectats.
5. Tractes ascendents.
Aquests aporten informació sensorial al còrtex de forma conscient o al cerebel de forma inconscient. Porten informació provinent dels receptors, que aniran a parar a l’arrel posterior del nervi espinal per el gangli de l’arrel dorsal, passant per la medul·la (substancia blanca), el tronc encefàlic, el talem i finalment a una zona concreta del còrtex.
Tipus:     Tàctil: o Epicrítica o sensibilitat discriminativa: notem que ens toquen en dos punts diferents, quan aquests punts es torbin a un mil·límetre de distancia o menys no diferenciarem els dos punts.
o Protopatica o no discriminativa: la primera que es recupera en quan hi ha una lesió medul·lar. Es detecta si hi ha contacte o no Tèrmica Dolorosa, nociceptiva o àlgica Propioceptiva: ens informa de la situació i l’activitat dels nostres músculs i articulacions.
Els tractes més importants són: Sistema posterior: puja per el tracte, cordó o columna dorsal - lemnisc medial, portant sensibilitat profunda, formada per la sensibilitat propioceptiva i la discriminativa o epicrítica.
Es decusa a nivell del tronc encefàlic, del bulb. Canvia a aquest nivell de nom a lemnisc medial.
Arriba a nivell del talem a un nucli sensitiu i es dirigirà a l’escorça cerebral passant per el braç posterior de la capsula interna i arriba a l’escorça cerebral on hi ha l’homuncle de Pernfil on hi ha una representació somatotòpica.
Sistema anterolateral: pujant per el tracte, cordó o columna espino-talàmic, portant sensibilitat termoalgèsia. Aquest es decusa a nivell medul·lar en el mateix segment que arriba la informació, a prop del forat ependimari i de forma contra lateral viatja primer per la part anterolateral de la medul·la, travessa el bulb, es situa a nivell del tegmen, i arriba al talem a un nucli sensitiu i des de aquí es dirigeix a l’escorça cerebral fent la representació somoatotòpica i travessant el braç posterior de la capsula interna.
Si tenim una afecció en la zona inferior a la decussació, aquesta serà homolateral. Mentre si es troba superior, tindrem una afecció contra lateral.
6. Tractes descendents.
Són els que transporten ordres motores des del còrtex o d’altres estructures del sistema nerviós central, nuclis de la regulació motora, com per exemple el nucli vermell del mesencèfal. Control del moviment i del to muscular.
Com afeccions podem trobar:   Paràlisi: manca de moviment.
Parèsia, paràlisi lleugera o incompleta: Absència parcial de la força muscular.
Aquestes segones poden ser: o Hemiplegies o hemiparèsies: quan l’afecció és de mig cos o Paraplegia: quan hi ha afecció de dues extremitats inferiors o Tetraplegia: quan la afectació és de les quatre extremitats i el tronc Aquests tractes van des de el còrtex, travessa la capsula interna per el braç posterior (igual que els tractes ascendents), fins el tronc encefàlic i posteriorment a la medul·la espinal. En aquest punt sortirà per l’arrel anterior del nervi espinal fins els teixits diana.
La decussació motora te lloc una mica mes avall que la decussació sensitiva, a nivell de les piràmides bulbars.
Els tractes més importants: Tracte piramidal o cortico-espinal: va del còrtex fins la medul·la espinal. Tracte motor per excel·lència, porta els moviments voluntaris i especialitzats. Aquestes s’originen a nivell del còrtex motor primari, i unes petites fibres en el còrtex motor secundari o suplementaria i en el còrtex sensitiu. Travessa la capsula interna per el braç posterior, fins el tronc encefàlic (peus dels peduncles cerebrals en el mesencèfal, porció bacil·lar de la protuberància i per les piràmides bulbar) i posteriorment a la medul·la espinal (la major part de fibres va per el cordo lateral i una petita part en el cordó anterior, de les banyes anteriors de la medul·la espina a l’arrel anterior del nervi espinal). En aquest punt sortirà per l’arrel anterior del nervi espinal fins els teixits diana.
La decussació motora te lloc una mica mes avall que la decussació sensitiva, a nivell de les piràmides bulbars. Si la lesió és superior al bulb, és superior a la decussació, de manera que l’afectació serà contra lateral. Si és inferior al bulb, serà homolateral.
...