Tema 16 associació i causalitat (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 3º curso
Asignatura Epidmeiologia de lanutrició
Profesor M.A.
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 25/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 16: Associacions i causalitat epidemiològica La causalitat és l’associació entre categories, esdeveniments o característiques en les quals una alteració en la freqüència o qualitat d’una categoria és seguida per un canvi en l’altra.
Obtenir informació útil i pràctica per actuar ara i en futur.
Identificar factors d’actuació sobre els quals tendeixi a reduir malaltia o morts.
ESPECIFICITAT DE CAUSA Relacio respecte l'ingesta dietètica de sal, expulsió renal de sal, pressió arterial i disfuncions cardiovasculars Causa suficient: tot canvia en A indueix a canvis en B Causa necessària: tot canvi en B és precedit per canvis en A  Les condicions necessària i suficient impliquen una relació un a un entre factor i malaltia.
MODEL DETERMINISTA És el concepte clàssic i determinista d’unicitat.
Parla d’una associació única , constant i previsible entre dos factors A i B.
A és causa de B si un canvi de A indueix un canvi en B.
Especificitat de causa: A és causa de B Especificitat d’efecte: B és l’únic efecte de A  Si FC és causa necessària de malaltia el valor C seria 0.
 Si FC és causa suficient de malaltia el valor B seria 0.
 Si FC és causa necessària i suficient de la malaltia el valor C i B serien 0.
Aplicacio dels postulats causals deterministes a les ciències biomèdiques en el s. XIX  postulats de Henle Koch (microbiologia) 1) L’organisme ha de trobar-se en tots els casos de la malaltia en qüestió.
2) Han de ser aïllats en pacients amb la malaltia i créixer en un cultiu pur.
3) Quan el cultiu pur és inoculat en animals o humans susceptibles ha de reproduir-se la malaltia .
El terme susceptible obre la porta a l’acció causal d’altres factors.
MODEL DE MULTICAUSALITAT Rarament hi ha associacions purament deterministiques en biopatologia.
Biomedicina: origen multicausal de les malalties.
Diferents modalitats d’associacions causals: a) A + C  B Es necessiten A + C per produir la malaltia.
b) A B C A o C per separat son capaços de causar la malaltia c) A B C A pot ser causa tant de C com de B (multiplicitat d’efectes) MODEL DETERMINISTA MODIFICAT Incorpora aspectes del model de multicausalitat Causa suficient  conjunt de condicions mínimes que inevitablement produeixen la malaltia.
La causa suficient està constituïda per causes contribuents o components. Una malaltia pot estar provocada per varies causes suficients.
En les diferents causes suficients hi pot haver causes contribuents que son iguals i d’altres que son diferents.
Quan una causa contribuent forma part de totes les causes suficients de la malaltia rep el nom de necessària.
Per a la prevenció no cal conèixer totes les causes contribuents. Eliminant-ne una, eliminaríem tots els casos de malaltia deguts a la causa suficient de la qual forma part la causa contribuent eliminada.
CRITERIS D’INFERÈNCIA CAUSAL EN EPIDEMIOLOGIA L’establiment d’una relació causa-efecte és un judici de valor que es realitza a partir de les evidències disponibles. Alhora d’emetre aquest judici, diferents investigadors poden defensar opinions o visions diferents.
Hi ha uns criteris que ajuden en el moment de distingir entre una associació i una causa.
CONSISTÈNCIA DE L’ASSOCIACIÓ Diferents estudis que han abordat un objectiu similar mostren resultats concordats: - Si en la realització de l’estudi s’han usat diferents dissenys i s’han realitzat en poblacions diferents.
- Si els han dut a terme investigadors diferents i en períodes de temps diferents.
 Existeix poca probabilitat de biaixos en tots els estudis!! relació causa-efecte és un judici de valor que es realitza a partir de les evidències disponibles.
Alhora d’emetre aquest judici, diferents investigadors poden defensar opinions o visions diferents.
Hi ha uns criteris que ajuden en el moment de distingir entre una associació i una causa.
FORÇA DE L’ASSOCIACIÓ Com major sigui la força d’associacio (RR OR) menor probabilitat d’error i major el convenciment que l’associació és causal.
Quan RR o OR:  0,9 – 1,1  Cap efecte  1,2 – 1,6  Risc dèbil  1,7 – 2,5  Risc moderat  > 2,5  Risc fort TEMPORALITAT Seqüència temporal: de FC fins que apareix la malaltia (Estudis de cohorts i experimentals).
En el cas dels estudis de casos i controls s’estudia des de la malaltia fins al FC. Tenen major risc de biaixos En els estudis de prevalença no hi ha seqüència temporal (artrosi genoll – obesitat).
EFECTE DOSI-RESPOSTA - Si la freqüència de la malaltia s’incrementa amb la dosi o nivell d’exposició recolza la interpretació causal.
- Existeix la possibilitat d’obtenir la dosi Umbral o efecte de saturació.
ESPECIFICITAT Factor associat a una sola malaltia o malaltia associada a un sol factor suggereix causalitat.
No utilitzable per descartar la causalitat (multicausalitat i multiplicitat d’efectes) PLAUSIBILITAT BIOLOGIA Valoració de l’acord entre l’associació estudiada i el context actual del coneixement científic.
COHERÈNCIA DE L’EVIDÈNCIA L’associació no entra en conflicte seriós amb la història natural o amb altres fets associats a la malaltia.
CONFUSIÓ I MODIFICACIÓ DE L’EFECTE CONFUSIÓ L’associació entre dues variables es troba distorsionada per una tercera variable anomenada de confusió.
La força de l’associació obtinguda en les dades crues i l’ajustada difereixen de forma clínicament significativa. L’important és obtenir la força de l’associació del factor de risc amb la malaltia un cop controlada la variable de confusió.
La variable de la confusió té aquestes característiques: 1. Associada a la malaltia 2. Associada a l’exposició 3. No hi ha pas entremitj en la cadena de l’exposició a la malaltia Exemple 1 estudi d’associació entre consum d’alcohol i coronariopatia.
La OR sense estratificar, és de 2,26. Hi ha associació entre un i altre.
Exemple 1 estudi d’associació entre consum d’alcohol i coronariopatia en funció del tabaquisme.
Ara no hi ha relació, això és perquè hem eliminat l’efecte del tabac. CONFUSIO! Les dues OR de la taula estratificada són similar. A la primera taula hi havia l’efecte del tabac.
MODIFICACIÓ DE L’EFECTE Quan al estratificar per la 3ra variable, als dos estrats donen un resultat diferent del cru. Això es important ja que diu que a cada estrat hi ha una cert nivell d’associació.
En la ME no té tant interès calcular un únic estimador, si no exposar l’efecte diferent eN cada un dels estrats de la variable ME.
La ME per una tercera variable ha de ser descrita però no controlada.
Exemple 1 estudi d’associació entre tabac i infart agut de miocardi La OR sense estratificar, és de 2,26. Hi ha associació entre un i altre.
Exemple 2 estudi d’associació entre tabac i infart agut de miocardi en funció del percentatge de calories en la dieta procedent dels greixos.
Amb l’incorporcació de la 3ra variable, % calories procedents dels greixos, la variable fumador té major impacte a les persones amb >30%.
Tindré mes bons resultats si intervenim sobre aquella gent que no l’altre.
Si jo tinc 3 variables. Taula crua i estratificar. Mirar el resultat.
Els estrats son molt similars els 3, per lo que no hi ha res.
Els estrats estratificats son molt similars, hi ha confusió.
Els estrats estratificats hi ha molta diferencia entre si per lo que tenim una modificació de l’efecte.
...

Comprar Previsualizar