Tema 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Economia
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2 – Mercats: demanda i oferta PENDENT: [VARIACIÓ DEL PREU/ VARIACIÓ DE LA QUANTITAT DEMANDADA]  La demanda Definició: És la quantitat demandada d’un producte La llei de la demanda  es basa en la relació entre efecte substitució i l’efecte renda   Si augmenta el preu d’un producte = cau la demanda o Pot ser donat per l’efecte substitutiu  hi ha un altre producte similar o Es produeix un efecte renda  ens sentim més pobres Si baixa el preu = augmenta la demanda No sempre la relació entre l’augment i la disminució del preu o de la demanda és igual. Depèn de si són preus de 1a necessitat, de no tanta necessitat, de si hi ha substituïts o no, etc.
Corba de demanda i taula de demanda A l’eix Y hi va el preu.
A l’eix X hi va la quantitat.
Demanda de mercat i demanda individual Són dues corbes diferents.
La diferència és que una és individual i l’altre és sumant tots els agregats dels diferents individus.
Com més persones hi hagi en el mercat, la corba serà més cap a la dreta. Hi haurà un desplaçament de la corba cap a la dreta.
Factors que desplacen la corba de demanda (cap a la dreta o l’esquerra – tenint en compte que el preu del producte es manté igual)      Renda Preus dels béns relacionats amb ell Gustos, preferències i modes Expectatives Nombre de compradors [El pendent de la recta depèn del preu, tenint en comptes que els altres factors es mantenen estables i que per això no es desplaça].
Hi ha molts béns que en determinades circumstàncies, si tenim més renda els consumim menys  s’anomenen BÉNS INFERIORS En canvi, hi ha d’altres que són molt NECESSARIS i a més renda més consum.
La corba també es pot desplaçar si varien els preus que tenen relació amb el meu producte Béns substitutius: Mantega Margarina Béns complementaris Mantega Sucre Possibilitats: - Desplaça cap a l’esquerra la demanda  si puja el bé complementari o si baixa el preu del bé substitutiu - Desplaça cap a la dreta  si baixa el preu del bé complementari o si puja el preu del bé substitutiu  L’oferta Definició: - Té a veure amb la quantitat d’oferta que té un producte.
Llei de l’oferta: les dues variables es mouen en el mateix sentit, per això té un pendent positiu.
o Si augmenta el preu = augmenta la quantitat ofertada o Si cau el preu = cau la quantitat ofertada L’augment del preu es correspondrà en un augment de demanda en el cas que sigui un producte molt necessari o no.
Representació: La corba d’oferta versus la taula d’oferta La corba d’oferta  té un pendent positiu Oferta de mercat i oferta individual Són dues corbes diferents.
La diferència és que una és individual i l’altre és sumant tots els agregats dels diferents individus.
Moviments en la corba d’oferta     Preus dels inputs Tecnologia Expectatives Nombre de productors o oferents Si es desplaça a l’esquerra  hi haurà menys quantitat ofertada pel mateix preu.
Si es desplaça a la dreta  hi haurà més quantitat ofertada pel mateix preu.
 L’equilibri de mercat Punt d’equilibri: l’oferta i la demanda coincideixen Excés d’oferta: diferència entre la quantitat demandada i la quantitat d’oferta. Hi ha més oferta que demanda. Ex: l’atur Excés de demanda/escassetat: la quantitat demanda és superior a l’ofertada L’estat pot intervenir en el mercat a partir: - D’impostos Preus mínims o màxims: o bé protegeix els consumidors o les empreses.
o Si hi ha uns preus mínims  està afavorint els interessos de l’oferta. Ex: l’existència de salari mínim afavoreix els treballadors.
 Si el preu mínim està per sota del punt d’equilibri, no variarà res perquè el mateix punt d’equilibri ja ho cobreix.
 Si el preu mínim està per sobre del punt d’equilibri inicial, variarà perquè el mateix punt d’equilibri no ho cobreix.
 Els preus mínims, perquè tinguin un efecte en el mercat, han d’estar sempre per sobre del punt d’equilibri.
o Si hi ha un preu màxim  està afavorint els interessos de la demanda. Ex: lloguers  Si hi ha un preu màxim per sobre del punt d’equilibri no afectaria.
 El preu màxim sempre ha d’estar per sota del punt d’equilibri per estar incidint.
Estàtica comparativa: compares els punts d’equilibri  EXPLICAR!! La incidència d’un factor qualsevol: - A quina corba afecta? En quina direcció es mou la corba o corbes? Quin és el nou punt d’equilibri? Nou preu i nova quantitat d’equilibri Elasticitat  grau de sensibilitat davant de variacions en una altra variable Demanda elàstica: puja el preu i baixa l’ingrés. La demanda és molt sensible a les variacions en el preu.
Demanda inelàstica: incrementem el preu i puja l’ingrés. La demanda és poc sensible a les variacions en el preu.
Demanda perfectament inelàstica: la variació % de la quantitat demandada és 0, per tant, si ho divideixo entre la variació del preu, em donarà 0. Això ens indica que aquesta demanda és perfectament inelàstica. La variació del preu no afecta per res a la quantitat demandada.
Demanda unitària: la variació en el preu és la mateixa que en la quantitat demandada Demanda perfectament elàstica: l’elasticitat=∞  sense variar el preu la quantitat demandada canvia. Dóna infinit perquè [la variació de la quantitat demandada, dóna un número, però al dividir-la entre la variació del preu, doncs dóna 0 perquè la variació del preu és 0].
Nomenclatura:  Elasticitat en el preu de la demanda: 𝜀𝑝𝐷 o Si és major a 1, la demanda serà molt elàstica (demanda molt sensible a les variacions en el preu. La variació del numerador és major a la denominador).
o Si és més petit que 1, la demanda serà inelàstica. (La variació de la quantitat demandada és més petita que la variació en el preu. El numerador és més petit que el denominador).
o Si és igual a 1, hi hauria una elasticitat unitària, perquè les variacions en el preu i la demanda serien iguals.
Poden influenciar-la els següents elements: -   La disponibilitat de béns substituïts (si pugem el preu els nostres consumidors baixen la quantitat demandada, per tant, augmenta l’elasticitat).
Si és un bé de luxe (l’elasticitat serà major) o de 1a necessitat (serà més inelàstic, perquè malgrat que augmentis el preu, la quantitat demandada no caurà gaire).
L’horitzó temporal (l’elasticitat és més alta a llarg termini, i a curt termini la demanda és més inelàstica, perquè costa més de trobar béns substitutius). Però, tot dependrà també del producte.
La definició de l’abast del mercat.
Elasticitat en la renda de la demanda: 𝜀𝑟𝐷 o Serà positiva en el cas dels béns normals o Serà negativa en el cas dels béns inferiors Elasticitat en el preu de l’oferta: 𝜀𝑝𝑠 Càlcula de “l’elasticitat preu de la demanda”  com de sensible és la quantitat demandada davant de la variació en el preu [Variació percentual quantitat demandada / variació percentual del preu] La variació percentual és: ([valor final- valor inicial/valor final]x100) La variació del preu de la demanda sempre tindrà un signe negatiu, perquè els dos no poden anar en la mateixa direcció. Quan un puja, l’altra baixa, i quan un baixa l’altre puja.
Ex: P: 200€ P: 250€ Q: 12 Q: 8 Ex: P: 200€ P: 250€ Q: 12 Q: 10 - 33% 𝜀𝑝𝐷 : 25% = 1,33 > 1  16% 𝜀𝑝𝐷 : 25% = 0,6 < 1  Demanda elàstica. Si augmentes el preu la quantitat demandada baixa.
L’ingrés disminueix Demanda inelàstica. Si augmentes el preu la quantitat demandada baixa, però no ho fa gaire. L’ingrés augmenta.
Quan tinc un pendent molt gran l’elasticitat és molt baixa.
Ex: Persones que viatgen de Barcelona a Londres Taula de Bitllets d’avió Preu Quant. Demandada per motius de negocis 2100 2000 1900 1800 150 200 250 300 Quant. Demandada per motius de vacances 1000 800 600 400 200-250€ a) 𝜀𝑝𝐷 𝑝𝑒𝑟 𝑚𝑜𝑡𝑖𝑢𝑠 𝑑𝑒 𝑛𝑒𝑔𝑜𝑐𝑖𝑠: −5% = −0,2 = ‖−0,2‖ = 0,2 < 1 Demanda inelàstica 20%% −25% 𝜀𝑝𝐷 𝑝𝑒𝑟 𝑚𝑜𝑡𝑖𝑢𝑠 𝑑𝑒 𝑣𝑎𝑐𝑎𝑛𝑐𝑒𝑠: 25% = −1 = ‖−1‖  Demanda d’elasticitat unitària Ex: Ingressos Preu Ingressos: [1500/5]= 300 1500 – 1800 € 5€ - 9€ Ingressos: [1800/9]= 200 𝜀𝑝𝐷 ∶ −33% 80% = −0,4 = ‖−0,4‖ = 0,4 < 1  Demanda inelàstica Ex: Preu 8 10 12 14 16 Quantitat demandada quan la renta és 10.000 40 32 24 16 8 Quantitat demandada quan la renta és 12.000 50 45 30 20 12 𝜀𝑟𝐷 = [𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó 𝑝𝑒𝑟𝑐𝑒𝑛𝑡𝑢𝑎𝑙 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒𝑚𝑎𝑛𝑑𝑎𝑑𝑎 /𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó 𝑝𝑒𝑟𝑐𝑒𝑛𝑡𝑢𝑎𝑙 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑟𝑒𝑛𝑑𝑎] 8€-10€  R=10.000 𝜀𝑟𝐷 = 25% / 20% = 1,25 ...

Comprar Previsualizar