Ambients terrestres i profunditats marines (2008)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Biologia
Año del apunte 2008
Páginas 3
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

AMBIENTS TERRESTRES I PROFUNDITATS MARINES On creixen els microorganismes del sòl.
Al sòl, on trobem més microorganismes és a la capa superficial. A mida que baixem aquesta abundància va disminuint. El sòl es divideix en capes que van des de l’horitzó 0 on encara hi ha matèria sense descompondre fins a la roca mare. A partir de l’horitzó B trobem una reducció de la taxa metabòlica. Ex: bacteris reductors de sulfat, metanògens, homoacetògens, bacteris aerobis, anaerobis facultatius.
La rizosfera és la capa de terra que es troba adjacent a les arrels. Aquesta regió es caracteritza per una alta població microbiana. Els bacteris que creixen en la rizosfera es veuen afectats positivament per substàncies que alliberen les plantes com aminoàcids, vitamines i d'altres. Alhora el creixement de les plantes es veu afectat per substàncies alliberades per la població microbiana.
Flora Microbiana al Terra: En un terra fèrtil podem trobar arrels de plantes superiors, diversos animals i una gran quantitat de microorganismes.
Bacteris Aquestes superen la població de tots els altres grups de microorganismes.
Trobem tot tipus de bacteris des d'autotròfiques, heterotròfiques, aeròbiques i anaeròbiques.
Fongs Cents d'espècies es troben al terra, generalment a prop de la superfície on preval una condició aeròbica. Els fongs són els descomponedors de cel·lulosa, lignina i pectina. La importància del fong al terra és que millora l'estructura física mitjançant l'acumulació dels seus micelis en ell. A més els fongs formen uns agregats que ajuden a retenir aigua.
Algues Majorment trobem algues verdes i diatomees a la superfície o a prop d'aquesta ja que necessiten llum per dur a terme fotosíntesis. Aquestes juguen un paper important en terres erosionats o desèrtics, ja que com són fotosintètics inicien l'acumulació de matèria orgànica en aquesta àrea.
Protozous Són importants a la cadena alimentària, ja que el seu mode de nutrició és la ingestió de bacteris controlant així la població bacteriana.
Virus Aquest grup inclou fags, virus de plantes i virus d'animals.
1 Quins factors afecten l’activitat microbiana Característiques físiques del terra (grau d'aireació, humitat, temperatura i pH).
El factor que mes afecta a l’activitat microbiana és l’aigua. Aquesta depèn de la composició del sòl, de la pluja, del drenatge i de la coberta vegetal. Pertany al sòl de dos maneres: per adsorció sobre la superfície i com a aigua lliure formant làmines entre partícules del sòl.
A part de l’aigua també és important la concentració d’oxigen.
En terrenys drenats l’aire pot penetrar amb facilitat i la concentració d’oxigen pot ser alta, en canvi en terrenys molt humits i poc drenats el terreny es fa anòxic ja que tot l’oxigen està dissolt en l’aigua i es consumit ràpidament per els microorganismes.
Composició de la terra: la quantitat i tipus de nutrients. La quantitat de nutrients del sòl es un altre factor important, la major part de l’activitat de microorganismes es produeix a la superfície ja que la concentració de sulfats és mes alta. Depenen del sòl el nutrient limitant pot ser o el carboni, o el nitrogen, el fòsfor o qualsevol altre nutrient inorgànic i això decidirà l’activitat bacteriana.
Tipus de plantes al terra (el sistema d'arrels influeix en el número|nombre i tipus d'organismes presents).
Un altre factor és la competència amb altres bacteris d’un mateix ecosistema.
L’activitat microbiana en els sòls és molt important no només a la superfície.
Molt microorganismes s’encarreguen de la lixiviació i de la neteja de contaminants abans no arribin a les aigües freàtiques o aqüífers.
Microbiologia de les profunditats marines Les profunditats marines, amb alguna excepció com les fonts hidrotermals, estan regides per unes condicions semblants: escassetat de llum, altes pressions, baixes temperatures (entre 2 i 3ºC) i escassetat de nutrients.
Amb unes condicions tan específiques els microorganismes que hi viuen són psicròfils pel que fa al fred i pel que fa a les pressions poden ser: barotolerants, que toleren la pressió; barofílics que necessiten la pressió però que sobreviuen a pressions baixes i els barofílics extrems que no suporten baixes pressions. Per suportar aquestes pressions els bacteris tenen una proteïna que substitueix a la purina de la paret cel·lular i que només es sintetitza amb altes pressions.
Fonts hidrotermals submarines: Es tracta d’una excepció del fons marí perquè canvien les condicions que envolten als microorganismes. Apareixen surgències d’aigua calenta en 2 diversos punts del Pacífic i l’Atlàntic. Aquest fenomen esta associat a les zones de divergència de plaques tectòniques.
L’aigua del mar que es filtra per les escletxes d’aquestes zones es barreja amb minerals calents i torna a sortir cap a l’exterior amb gran pressió.
Existeixen dos tipus de Fonts Hidrotermals Submarines: - - Fonts Temperades: Les quals expulsen fluid hidrotermal a temperatures entre els 6 i els 23ºC metre que l’aigua al fons marí normalment es troba entre els 2ºC. Ex: bacillus polymyxa, els psicròfils facultatius o psicrotolerants (també anomenades psicrotrofes) presenten temperatura òptima entorn dels 20-30ºC i màximes als 35ºC.
Fonts Calentes: Les quals desprenen fluids hidrotermal a temperatures entre els 270 i 380ºC a aquest tipus de fonts també se’ls anomena “Black smockers” perquè la sortida de l’aigua provoca la formació d’un núvol fosc. Ex: Pyrolobus fumarii, habitant de les fonts termals submarines té seu estat òptim a 105ºC i pot arribar a aguantar 113ºC, i sembla que atura el seu metabolisme (per "fred") a 90ºC (!).
Els microorganismes poden ser, depenent de la temperatura: psicròfils facultatius (fonts templades), mesòfils o termòfils (fonys calentes).
Els microorganismes que es troben a les fonts hidrotermals submarines són: Trobem grans quantitats de quimiolitòtrofs oxidadors de sofre (ex: Thiobacillus, Thiomcrospira i Beggiatoa) fixen CO2 i oxiden H2S i S2O32Uns altres bacteris nitrificants oxidadors de hidrogen, de ferro de manganès i metilòtrofs (es nodreixen del metà i el CO que desprenen les fonts) 3 ...