RESUM+APUNTS PARCIAL 1 (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia de la Psicología
Año del apunte 2016
Páginas 15
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA – 1ª AVALUACIÓ TEMA 1- La historia de la Psicologia en el context de la filosofia, la metodologia i la historia de la ciència.
*1879 inici Psicologia científica *SPOILER ÚLTIM TEMA: LA CIÈNCIA COGNITIVA Paradigma que tenim ara per fer ciència de la ment humana. Cada dia la Ps. És + interdisciplinar: neurociència, filosofia, lingüística, educació, antropologia, intel·ligència artificial, etc.
Cognició marcada innatament.
1.1- INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA I LA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA.
LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA Nicolas Copernicus: Teoria heliocèntrica, Galileo Galilei: desafiar física Aristòtil, Francis Bacon: mestre inducció, Johannes Kepler: millora teoria òrbites planetàries.
Van posar a l’home en un lloc diferent al que es trobava anteriorment. Arriben a un coneixement que no es basa en doxa (opinió) sinó en dades, en obtenció d’informació.
Isaac Newton: deixa les supersticions i la metafísica al 100%. Filosofia natural  física.
Totes les disciplines científiques han sigut filosofia fins que no han trobat un mètode per explicar-se.
CIÈNCIA El seu objectiu és produir un coneixement vertader i fiable sobre determinat aspecte de la realitat per tal de poder descriure, predir, controlar i explicar.
Per a que una activitat sigui considerada ciència: - L’objecte d’estudi ha de formar part del món observable directa o indirectament. Ha de poder ser sotmès a la contrastació de dades i a la seva obtenció.
Es necessita un mètode d’estudi sistemàtic (observacional, correlacional o experimental) MÈTODE CIENTÍFIC Mètode inductiu: (Conjunt limitat d’observacions). De coneixement específic a general (abstracció), teories a partir d’observacions. Ex: Llei dels cossos en caiguda de Galileu.
Mètode deductiu: A partir d’info que ja saps extreus info nova (D’allò general a allò particular, INFERIR). Parteix d’una teoria prèvia proposant hipòtesis innovadores que siguin contrastables.
Requereix dels següents elements: Hipòtesi: Enunciat declaratiu que té conseqüències empíriques contrastables. El científic creu que és vertadera però ha de poder ser falsa.
Supòsits auxiliars: assumpcions (coses que assumeixes que són veritat) que cal afegir a la hipòtesi per derivar-ne una predicció contrastable. Es suposen i no es posen a prova durant la contrastació de la hipòtesi.
Predicció: Afirmació empírica contrastable experimentalment mitjançant una observació particular. (Hipòtesi concreta i específica de l’experiment).
Condicions inicials: situació que genera l’experimentador expressament per poder contrastar la hipòtesi.
Dades: Fets observats que poden constituir una evidència positiva (confirmació o verificació) o negativa 8refutació o falsació).
MÈTODE CIENTÍFIC Teoria  Formulació d’hipòtesis  Contrastació empírica Tota activitat que segueix aquest esquema és científica? No, ex: signes horòscop POSITIVISME *August Comte, Carl Hempel Sistema filosòfic basat en el coneixement empíric dels fenòmens naturals. Fe absoluta en dades empíriques que es poden percebre directament, de l’experiència sensorial, interpretada gràcies al raonament i la lògica.
Inicialment no acceptava referir-se a elements no directament observables (debat atomistes vs antiatomistes).
Objectius de la ciència: descriure, predir i controlar, NO explicar.
Proposta nomològica-deductiva: Les explicacions són arguments lògics en les que el científic dedueix, prediu, un esdeveniment a partir d’unes premisses composades únicament per lleis i dades.
______ -Obtenció dades empíriques fiables que permetin contrastar.
-Instruments de mesura que quantifiquin realitat (rellotge, termòmetre, test...) que sempre tindrà error de mesura.
-En molts casos les teories postulen aspectes no directament observables. Ex: gravetat. Cal obtenció de dades que ens permetin inferir la seva existència.
* Becher va observar que quan es cremava un objecte inflamable, el pes de les cendres era inferior al pes inicial de l’objecte. Va proposar que a més dels 4 elements bàsics (foc, aigua, terra i aire) hi havia un cinquè element anomenat FLOGIST, que estava contingut en les substàncies inflamables i que s’alliberava durant la combustió. Més d’un segle després Lavosier va dur a terme un experiment emprant una campana de vidre segellada i va observar que no es perdia pes durant la combustió. El flogist és un CONCEPTE BUIT (sense significat real. Ex: unicorn) LA NAVALLA D’OCKHAM =Principi de parsimònia o simplicitat Entia non sunt multiplicanda preaeter necessitatem Entre hipòtesis que competeixin, haurem de seleccionar aquella amb menys assumpcions ( que postuli un menor nombre d’entitats).
1.2 HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA La història de qualsevol disciplina científica, inclosa la psicologia, es considera una metaciència (disciplina de segon ordre) que té com a objecte d’estudi la pròpia ciència.
L’historiador es serveix de fonts històriques per construït un relat que permeti fer un anàlisi i una reconstrucció dels esdeveniments històrics.
*Article seminari 1 KARL POPPER Intenta explicar com avancem en la ciència. Diu que la ciència avança de forma contínua i les teories científiques són veritats provisionals que es van substituint per d’altres més acurades.
Els enunciats científics mai poden ser verificats però si falsats (falsacionisme vs verificacionisme). Les teories científiques han de proposar hipòtesis arriscades de les que es derivin prediccions falsables. S’ha de buscar el cas que anul·li la llei. L’objectiu del científic és intentar falsar les teories vigents. Aquest és el criteri de demarcació i és el que diferencia els sistemes metafísics de la ciència.
THOMAS KUHN Antítesi Popper. Defensa que la ciència no progressa contínuament, sinó a batzegades. Adopta una visió historicista per estudiar els canvis científics.
La ciència és una activitat humana, i , per tant, sovint no es regeix per criteris racionals. Les persones tenim certes característiques que ens fan no racionals i estem sotmesos a un ambient, a una ètica, a una cultura, etc.
Si mirem la història els canvis no han estat progressius, existeixen períodes de relativa estabilitat on predomina un paradigma, que posteriorment entra en un període de crisi fins que es substituït per un altre paradigma.
*Paradigma: Conjunt de pràctiques. Què està permès i que no en una comunitat científica en un temps determinat, Un marc comú per tots.
Els motius pels què predomina un paradigma pot tenir a veure amb el context, la ideologia, etc.
Llavors, no sempre té perquè anar a millor, sinó que són canvis que es produeixen per qüestions humanes.
ESTADI PREPARADIGMÀTIC: es desenvolupa la ciència normal (mateixos temes, explotar al màxim un paradigma, profundament...)i s’acumulen evidències dintre del mateix paradigma.
ACCEPTACIÓ D’UN PARADIGMA  CIÈNCIA NORMAL CIÈNCIA REVOLICIONÀRIA: Apareixen anomalies que posen en dubta el paradigma imperant fins que es produeix una crisi que afavoreix un període revolucionari. Si aquesta revolució té èxit, s’estableix un NOU PARADIGMA en el que es torna a un període de ciència normal.
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Els filòsofs s’han preguntat qüestions relacionades amb la ment i la conducta des de l’aparició de la filosofia a l’antiga Grècia. La Psicologia es va establir com a disciplina independent l’any1879 quan Wundt va fundar el primer laboratori de psicologia experimental.
La psicologia científica sorgeix prenent el seu objecte d’estudi de la filosofia i part de la metodologia de la fisiologia.
Història de la psicologia internalista VS “ Externalista: En la interna els propis psicòlegs escriuen la història de la disciplina des de dintre. No té en compte el context social extern a l’àmbit científic, quedava aïllada de la resta del món. En canvi, en la externa, els historiados interpreten la història tenint en compte les condicions socials, econòmiques polítiques si culturals que van afavorir els canvis en la disciplina.
Personalisme VS Esperit de l’època (Zeitgeist): El personalisme es centra en les grans figures que van fer les aportacions considerades rellevants a la psicologia. En canvi, el segon estudia els grans corrents de la psicologia científica basant-se en que es produeixen perquè hi ha les condicions, materials i intel·lectuals , per a que es produeixin.
Enfocament presentista VS Enfocament contextualista: En el primer s’interpreta el passat a partir del present intentant vincular les idees actuals amb les anteriors. Es jutgen les idees del passat en el context actual sovint menyspreant les contribucions d’importants pensadors i científics. En canvi, en el segon s’adopta una postura neutra de la història de forma que s’intenta comprendre la vàlua de cada proposta en el moment que va aparèixer.
TEMA 2- Aproximació a les arrels de la psicologia: el naixement de la psicologia com a ciència en el segle XIX 2.1- LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA PSICOLOGIA POPULAR Psicologia popular o del sentit comú (folk psychology): tots intentem comprendre , interpretar i explicar la conducta de les altres persones i en fem hipòtesis i teories implícites a partir de la nostra experiència prèvia. Eina fonamental per a la interacció social , però no ofereix necessàriament certes. És un saber no sistemàtic, sovint imprecís i no generalitzable.
La psicologia fa ciència de qüestions que no són directament observables com els pensaments, els records, les emocions, les intencions, etc. (Igual que la física amb els àtoms, per exemple). Per això necessitem mètodes i tècniques que ens permetin estudiar aquests aspectes de la ment humana a través de fets que si siguin observables com la conducta, els canvis fisiològics, etc.
Determinisme: Assumpció de que donat el coneixement de totes les condicions inicials d’un sistema i de les regles que el regeixen, ha de ser possible predir amb exactitud el canvis que s’hi produiran. Supòsit auxiliar que té tota ciència, que tot efecte té una causa, que tot està determinat.
Encara que no sapiguem tots els factors que determinen la conducta hem d’assumir que aquests determinants existeixen si pretenem que la psicologia sigui una ciència. El determinisme és un axioma (que no es pot posar en dubte) i té a veure amb la teoria del caos, per exemple en sistemes massa complexos, com la meteorologia, mai podrem arribar a predir el 100%, som incapaços de conèixer totes les causes.
NIVELLS EXPLICATIUS, REDUCCIONISME Psico Bio  Química  Física Una ciència ha de ser traduïble a la ciència immediatament inferior en la jerarquia.
Condicionants de la psicologia Terminologia confusa de la psicologia popular (flogists?).
Problema de la mesura, com mesurar de forma fiable qüestions subjectives.
Qüestions ètiques relacionades amb l’experimentació, la recollida de dades, implicacions dels descobriments.
2.2 ANTECEDENTS FILOSÒFICS s.V aC  1899 Neix d’una doble vessant: filosofia i fisiologia.
RACIONALISME VS EMPIRISME R Emfatitza el poder de la raó en la nostra Psique. Coneixement abstracte. Plató E De l’experiència, del món mesurable, observable directament. Experiència perceptiva Debat que ha durat segles. Paral·lelisme amb escoles psicològiques posteriors.
Plató Món empíric, món de les aparences, és una manifestació d’una forma pura (idea abstracta del món comprensible) que interactua amb la matèria. Dos tipus de realitat: el món físic i el món de les idees (on hi ha formes perfectes i d’on prové l’ànima).
*Epistemologia: com ésser humà accedeix al coneixement.
*Ontologia: estudi de tot allò que existeix.
- Dualisme ontològic: les persones som la suma d’una ànima immortal del món de les idees i d’un cos material que n’és una còpia imperfecta - Conèixer és recordar: al percebre una forma imperfecta (objecte) recordem la forma perfecta (idea). Quan perceben el món tangible ens recorda la idea abstracta i pura amb què havíem estat en contacte en el món de les idees.
Innatista: ja naixem amb tots els conceptes i idees, l’experiència només desencadena el record.
L’únic coneixement vàlid prové de l’estudi del món de les idees, ens he d’aïllar del món empíric ja que la informació dels sentits ens distreu. Això va lligar bastant amb el pensament cristià.
*Mite de la caverna Aristòtil -Dualisme epistemològic o conceptual: la ment i el cervell són dos aspectes d’una mateixa realitat.
-Dependència asimètrica: pot haver-hi cervell sense ment , però no ment sense cervell.
El coneixement i la natura són inseparables, no es pot conèixer sense atendre al món natural. Per conèixer també cal aplicar operacions lògiques si mentals com l’abstracció que permeti organitzar la informació dels sentits per arribar a conèixer la realitat. Entremig racionalista i empirista.
*Abstracció: generar conceptes abstractes a partir de realitats concretes.
-Hilemorfisme: tota substància està constituïda per dos principis essencials (la matèria i la forma). Només els separem mentalment. És una resposta a la teoria de plató.
Amb les teories de plató seria impossible fer psicologia.
Tot ésser viu té una ànima que li atorga la vida, i el potencial (el propòsit) de l’ànima depend del tipus: -Ànima vegetativa: creixement, nutrició i reproducció.
-Ànima sensorial: perceben i responen al seu entorn, experimenten plaer i dolor, posseeixen memòria.
-Ànima racional: permet el pensament racional RACIONALISME Descartes -Solipsisme: Dubte metòdic i busca d’axiomes. Dubtar de tot, de la pròpia existència.
(Axioma=veritat necessària, base per deduccions posteriors). Veritat absoluta? -Res cogitans: Cogito ergo sum. Cosa pensant. Existeix un subjecte que manté el dubte.
-Res infinita: idees innates: perfecció, unitat, infinit, formes de la geometria i Déu. Un ésser finit i imperfecte com pot tenir idea de perfecció? Ho expliquen amb que Déu existeix i el seu atribut principal es la infinitud.
-Res extensa: Déu garanteix que el món sensible existeix i els sentits no ens enganyen. Déu no seria tant dolent, es massa perfecte, ell ens garanteix aquesta connexió causal (Causalitat).
-Dualisme ontològic: interaccionisme. Cos i ment es comuniquen mitjançant la Glàndula Pineal.
*Triple ontologia: Existeixen tres substancies (allò que existeix i que no necessita res més per existir): Deu (Res infinita), Jo (Res cogitans), Món (Res extensa).
*Dualisme cartesià: En l’ésser humà només coincideixen dues d’aquestes tres coses.
Cos: màquina. Ment= consciencia. Som conscients en tot moment del que passa a la ment. Per això el mètode de la psicologia ha de ser la introspecció. Necessitem la raó per determinar la validesa de la informació sensorial, encara que els sentits no ens enganyin.
EMPIRISME D. Hume -Tabula rasa: naixem sense res al cap. Tot el que sabem prové del món extern.
Tot allò que hi ha a la ment són impressions i idees (Unitats Bàsiques).
*Impressions: sensacions, emocions i passions immediates de l’experiència. Percepció d’alguna cosa que només està present quan està l’objecte.
*Idees: Còpies difuses de les impressions resultat de la imaginació i de la memòria. No poden ser innates.
Associacionisme L’empirisme va influir de forma decisiva en l’associacionisme en el que es van basar els primers psicòlegs. Es tracta d’una corrent filosòfica que es fonamenta en explicar com anem combinant idees per formar-ne d’altres encara més complexes.
És una proposta de mecanicisme atomista de la ment. Pensament format per unitats simples indivisibles que s’associen formant idees + complexes.
S’associen seguint tres principis: -Contigüitat espai-temps: associem idees que succeeixen a prop en l’espai o en el temps. Com més cops veus dues coses en el mateix espai i temps, més associada està la idea.
-Semblança: quan no hi ha la contigüitat generem vincles entre coses que s’assemblen.
-Causa-efecte: no sabem realment les causa sinó que ho suposem pel costum. Ex: quan observem núvols negres i plou.
I. Kant Racionalisme: L’experiència no és necessària per al coneixement.
Empirisme: l’experiència és suficient per al coneixement Kant: l’experiència és necessària però no suficient per al coneixement.
Disposem d’unes categories innates (a priori) que determinen l’estructura del coneixement obtingut de l’experiència sensible.
*Metàfora de l’ampolla de Chomsky: El coneixement és un líquid. Li donem forma ab el recipient (Categories innates) i en formem l’estructura.
Representacionalisme: La ment processa la informació per formar representacions de la realitat de forma activa.
2.3 LA CONTRIBUCIÓDE LA FISIOLOGIA I LA PSICOFÍSICA Contribucions de la fisiologia (Principis s. XIX) -Llei de la conducció: Vies neuronals específiques que transmeten impuls nerviós dels sentits fins al cervell i del cervell fins als nervis. Vies sensorials (aferents) i motrius (eferents). Es comença a veure que el cervell té una certa estructura.
-Müller: especificitat de les vies aferents de cada modalitat sensorial (fibres nervioses específiques per la visió, el tacte, etc.) -Bois-Reymond: Transmissió nerviosa de naturalesa elèctrica i no mecànica.
-Von Helmohltz: va determinat velocitat transmissió impuls nerviós.
Cronometria mental Donders (s. XX) Va utilitzar el temps de reacció per mesurar els processos psicològics. Aparell per saber quan es tarda a respondre un estímul. Quantificar complexitat processos cognitius/mentals.
3 tipus de resposta/ reacció: -Simple ( o d’emissió): 1 tipus d’estímul 1 tipus de resposta.*** Detectar un estímul i dir que l’has detectat.
-Mixt (simple+discrim): x estímuls i 1 tipus de resposta. Discriminar entre dos tipus de resposta.
Simple- mixt= discrim. (go / not go), un resposta.
-Compost (mixt+ sel·lecció): cada estímul té un tipus de reposta. Percebre paraula, decidir i enviar resposta. Es suma el temps de selecció de la resposta. Temps compost + temps mixt= temps selecció. Dues respostes.
Frenologia F.J. Gall Establia correlacions entre les facultats mentals i la forma del crani. Contradiu el dualisme ontològic al relacionar ment i cervell.
Localització funcional especialitzada a l’encèfal (localització facultats mentals). Per ells el cervell és un conjunt de òrgans ocupats amb una funció particular. LOCALITZACIÓ FUNCIONAL ESPECIFICADA.
L’activitat física es produeix en àrees de l’escorça cerebral i no al cervell “profund” com defensaven altres teories.
En els seus inicis va ésser criticada per no anar d’acords amb les tendències ideològiques del moment (dualisme), actualment no s’accepta pel seu mètode pseudocientífics. No és pròpiament una disciplina científica.
*filogènesi hi ha un cervell primitiu i el nostre ha anar creixent. En zones més externes (escorça) es on hi ha l’activitat mental.
Van exhaumar el cadàver de Descartes i van veure la seva hipòtesi no coincidia i van dir que era un farsant.
Estudi sistema nerviós Flourens: el cervell actua globalment, l’activitat mental no està parcel·lada en zones diferents sinó que es reparteix de forma uniforme i equitativa a tot el cervell.
Globalisme vS Localitzacionisme: plasticitat neuronal.  “pots fer múscul d’una àrea del cervell”. La plasticitat neuronal es dóna quan es produeix una lesió. Si l’extensió i la lesió no són greus es possible que altres estructures properes adquireixin funcions de la part lesionada.
Llavors no podem dir que sigui un conjunt d’òrgans independents.
*holístic=global. Si treus una part deixa de funcionar.
Paul Brocca Mètode clínic: estudiava casos d’alteracions funcionals com a conseqüència de lesions corticals.
Quan el subjecte moria se li feia l’autòpsia, examinaven el cervell i s’establia una relació a posteriori.
Va descobrir que a una part frontal de l’escorça cerebral era on es portava a terme la producció del llenguatge. A Aquesta àrea se la va anomenar àrea de Brocca. Les lesions a aquesta àrea produeixen una afàsia (alteració del llenguatge produïda per una lesió cerebral) motora en la que s’observen alteracions morfosintàctiques (agramatisme, aprosòdia (entonació), alexia (no llegir), agrafia, etc.).
Poden pensar amb claredat però no poden transmetre-ho.
Carl Wernicke Va descobrir una altra zona implicada en la comprensió del llenguatge. Les lesions a aquesta àrea produeixen una afàsia sensorial en la que s’observen dificultats de comprensió i una parla fluïda incoherent (logorrea (parla fluida incoherent), neologismes, parafàsies...).
Alteració comprensió  Conseqüència sobre l’expressió.
Aquests no son conscients de que no transmeten el que volen. Hi ha fibres nervioses que connecten àrea de Brocca i de Wernicke, però s’ha vist moltes altres zones implicades. El més important va ser la metodologia utilitzada.
Phineas Gage Barra de ferro al lòbul frontal esquerra.
No totes les àrees del cervell són igual d’imprescindibles.
Funcions còrtex frontal, funcions executives (convencions socials, planificar, risc, presa de decisions, etc.).
*Lobotomia: seccionar lòbul frontal.
Ramón y Cajal Estudiava sistema nerviós.
Idea de la sinapsis (connexió entre neurones) Potencial d’acció impulsos elèctrics. No arriba fins l’altre neurona. De dendrites fins l’axó. De l’axó a l’altre neurona hi ha espai. No contacte directe. Forma que tenen neurotransmissors que s’alliberen en espai presinàptic i arriben a neurona postsinàptica. Transmissió elèctrica i química.
Psicofísica Pretén establir les relacions quantitatives entre la intensitat dels estímuls i la sensació que produeix en les persones.
Weber: interessat pels òrgans sensorials va aplicar el mètode experimental a la percepció tàctil.
Proposa la noció de LLINDAR DIFERENCIAL o DAP (Diferencia apenas perceptible).
Diferencia mínima necessària per percebre un canvi en l’estímul. Dependrà de la intensitat inicial. No relació lineal entre estímul i percepció. Parteix de la diferencia entre l’estímul que tu ja tens i el que apliquem.
Primera llei quantitativa (matemàtica) de Psicologia: Llei de Weber K(constant)=DAP/S(intensitat estímul).
El canvi percebut en la intensitat d’un estímul és sempre proporcional a la intensitat inicial. (1/40 en pes) Pretén establir les relacions quantitatives entre la magnitud dels estímuls i la de la percepció.
Llei de Weber-Fechner: la relació entre les variacions de la intensitat objectiva d’un estímul i la intensitat percebuda (subjectiva) és logarítmica. Llei que aporta relació entre lo físic i lo mental.
És una funció logarítmica ( sube muy rápido y luego se frena) S(intensitat percebuda)=K (constant) *InR (intensitat estímul) Fechner també va establir la existència del llindar absolut  Quantitat mínima necessària per a que hi hagi percepció.
Permet descriure numèricament la relació entre una variable física i una variable mental a partir de dades empíriques. La relació no lineal entre estímul i sensació posa de manifest el paper actiu de la ment quan percebem la realitat. Constituiria una evidència negativa per a l’assumpció de l’associacionisme de que la nostra ment és passiva durant el procés de percepció del món extern.
(???) 2.4- WILHEM WUNDT: DE LA PSICOLOGIA FILOSÒFICA A LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA.
Wilhem Wundt Format com a metge. Va destacar en fisiologia.
Va fundar el primer laboratori de psicologia experimental, un institut, una revista i un programa de doctorat en psicologia.
És una època on es desenvolupa model universitari que tenim avui (centre d’excel·lència, investigació, llibertat de càtedra, diners públics per fer recerca) *No és estructuralista perquè diu que la ment és un agent actiu i creador.
El seu pensament es desenvolupa en dues etapes: Heidelberg i Leipzig HEIDENBERG Wunt va ser deixeble de Muller i de Bois-Reymond i ajudant de Von Helmholtz al laboratori de fisiologia experimental. Va interessar-se també per la cronometria mental de Donders.
El seu objectiu inicial era fonamentar científicament la teoria del coneixement de Kant (síntesi creativa de les dades sensorials produïdes per un dispositiu fisiològic – sensorial (categories)).
Inicialment, l’activitat mental obeeix en darrera instància a lleis lògiques que modelen la percepció i la configuració de la consciència.
- INFERENCIA INCONSCIENT: de les impressions sensorials a la percepció conscient.
SIL·LOGISME  Donat una regla general i un fet, inferim una informació nova a)Premissa major: generalització inductiva a partir de l’experiència prèvia. (norma9 b)Premissa menor: percepció immediata. Dades que arriben directament dels sentits.
(fet) c) Conclusió: informació nova. Assimilació de la premissa menor i major.
Els darrers anys a Heindenberg va abandonant aquesta concepció lògica de la ment i la importància dels processos conscients.
Al 1873 publica “Fonaments de Psicologia Fisiològica” on proposa que l’experiència vital és una ontologia però pot ser abordada metodològicament des de dos punts de vista complementaris a) Fisiologia: punt de vista extern i “mediat” (fins i tot quan estem morts) b) Psicologia: punt de vista intern i immediat.
La psicologia fisiològica es situa en la frontera entre les dues.
Tot procés mental és conscient (il·luminats pel focus atencional). Som conscients de tot, però la nostra voluntat modula la nostra percepció. Lo únic inconscients són processos pròpiament fisiològics com la digestió.
*Causalitat teleològica de la conducta humana: tendim a un Objectiu. En lloc d’explicar la conducta humana pels antecedents ho fa per les intencions, la voluntat (VOLUNTARISTA).
ESTRUCTURA DINÀMICA MENTAL La psicologia ha d’ocupar-se de les vivències mentals dels subjectes.
1-Elements psíquics a) Sensacions: derivades de l’estimulació dels sentits b) Sentiments: reaccions emocionals immediates.
Teoria tridimensional del sentiment Dimensió Agradable-Desagradable Dimensió excitació- calma (a nivell cognitiu) Dimensió tensió –relaxació (a nivell fisiològic) *tota emoció està en un punt en aquest continu.
El sentiment és la unitat emocional més simple, l’emoció és més complexa.
Voluntàriament triem ajuntar els conceptes, Principis i lleis NO associacionistes.
2-Formacions psíquiques Justificació de com passem d’idees simples a complexes. Nivell entremig.
Síntesi dels elements bàsics en: a) Idees o representacions: composades a partir de sensacions i dividides en intensives, espacials i temporals b) Afectes= emocions: compostos de sentiments i dividits en impulsos, emocions i processos volitius (de la voluntat). L’emoció no implica la reacció, els processos volitius que s’hi deriven són els que manen sobre la conducta.
3-Connexions psíquiques *apercepció: procés actiu en el que es selecciona la informació, és un acte innovador, de creació.
3 principis i 3 lleis.
La connexió i combinació d’idees i afectes obeeixen a tres principis de causalitat psíquica de la que es deriven tres lleis generals del desenvolupament psíquic.
PRINCIPIS DE LA CAUSALITAT FÍSICA a) Síntesi creadora: resultat de la combinació és qualitativament superior a la suma dels atributs dels seus components. Afegim informació subjectiva a les dades dels sentits que ens aporta des de la realitat. Apercepció.
• Recordar lletres. Els resultats habituals eren recordar entre 4 i 6 lletres la primera vegada i entre 12 i 16 la segona. Aquest resultat desafia el simplisme dels postulats del associacionisme mostrant que la ment és quelcom ben complex. La ment és capaç de sintetitzar activament els elements bàsics de la consciència gràcies a la apercepció, no com els estructuralistes b) Principi de les relacions psíquiques: el significat d’un contingut mental depèn de les seves relacions amb la resta.
c) Principi dels contrastos: l’oposició dels continguts els reforça mútuament.
LLEIS GENERALS DEL DESENVOLUPAMENT PSÍQUIC a) Creixement mental: integració progressiva des de les formes simples a les elaborades.
b) Heterogeneïtat de les metes: es generen noves metes a partir dels que ja han estat perseguits o assolits: c) Desenvolupament cap al antagonistes: els fenòmens mentals i històrics oscil·len entre alternatives contraries en diferents períodes.
LEIPZIG Wunt aconsegueix la càtedra de filosofia inductiva, funda el laboratori de psicologia experimetnal, funda la revista “estudis de filosofia”, funda l’institut de psicologia experimental.
Gràcies a aquest aparell institucional, Wunt va tindre com a estudiants a personages que posteriorment seran fonamentals en la història de la Psicologia (Cattell, Titchener) En aquesta època Wundt considera dos tipus de psicologia: 1. La psicologia experimental: estudia els processos bàsics lligats a la fisiologia, principalment la sensació, la percepció, i la resposta motora utilitzant el mètode experimental.
2. La psicologia dels pobles (Völkerpsychologie): els processos psicològis superiors (memòria, ensament, llenguatge, etc.) no es poden estudiar experimentalment (=racionalisme alemany). S’ha d’estudiar a través de les ciències socials (història, etnologia, antropologia, etc.).
Durant aquests ants Wundt va acostant-se més a la filosofia i deixa de banda els aspectes més fisiològics. Segueix mantenint una orientació experimentalista, però situa cada vegada més interès en el processament conscient i abandonant la noció d’inferència inconscient.
Amb aquest canvi en l’objecte d’estudi arriba també a un canvi metodològic utilitzant cada vegada més l’auto-observació sistemàtica gràcies a instruments de cal·libració cada vegada més exactes. Aquest mètode només és útil per investigar els aspectes suposadament més simples de la consciència , com la sensació.
Els informes introspectius del laboratori de Leipzig es limiten a judicis molt bàsics i immediats sobre temps de reacció, pes, intensitat, durada, etc. dels estímuls o mesures del sistema nerviós perifèric.
L’objectiu experimental és evitar processos de reflexivitat sobre els propis processos de consciència.
Els participants havien de ser formats i entrenats en les tasques específiques , sovint els mateixos membres de l’institut. Considerava que un participant no pot atendre alhora a preguntes concretes i al procés mental sobre el que es pregunta ( a diferència de l’escola de Wurzburg). En cap cas es recorria a relats introspectius extensos i oberts.
VÖLKERPSYCHOLOGIE A “la psicologia dels pobles” Wundt defensa que l’activitat humana està regida per una condició genèrica universal compartida per tota l’espècie, però que s’instancia en diferents èpoques i pobles de formes diferents.
Els processos psicològics superiors poden ser objecte d’estudi científic, però no es pot aplicar el mètode experimental.
El medi ambient geoclimàtic i cultural de cada grup humà explica les variacions de l’estructura mental bàsica de l’ésser humà.
La síntesi creadora, el grau més alt d’apercepció, fa que l’activitat humana sigui creativa, desbordant i imprevisible (diferent a determinisme).
Les creacions culturals com el llenguatge, el mite o l’art són objecte d’interès genuí pe psicòleg.
...