A_Parells_cranials_2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Neurobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

- Nervi oftàlmic: Les seves branques són: - Nervi frontal. Un cop passada la fenedura esfenoïdal, circula pel sostre de la fossa orbitària i surt aprofitant el forat supra-orbitari (en cas de que aquest existeixi; si no, surt igualment). Innerva la pell del front, la pell de la parpella superior, la pell del dors del nas i la pell de la conjuntiva ocular.
- Nervi lacrimal.   Acompanya   en   el   seu   trajecte   (no   l’innerva) al múscul recte extern per arribar a la glàndula lacrimal, la qual innerva i travessa per dirigir-se cap a la comissura palpebral (també la innerva). En el trajecte cap a la glàndula lacrimal,   el   nervi   s’anastomosa   amb   el   nervi   zigomàtic,   de   manera   que la glàndula lacrimal rep innervació motora tant del nervi zigomàtic com del nervi lacrimal.
- Nervi nasal (o naso-ciliar). Acompanya en el seu trajecte al múscul recte intern   (s’ha   de   dirigir   cap   al   nas).   Al   final   del   trajecte   dóna   dues   branques   terminals: - Nervi etmoïdal anterior. Entra cap a la làmina cribosa (aprofitant el primer  forat  d’aquesta)  i  innerva  la  mucosa  nasal.
- Nervi infra-troclear. És externa i innerva la pell del dors del nas.
S’anomena   naso-ciliar   perquè   a   banda   d’aquestes   branques   terminals també dóna branques col·laterals: - Nervis ciliars llargs.  Innerven  l’escleròtica,  la  còrnia  i  el  gangli  ciliar.
Nota.  El  forat  etmoïdal  anterior  es  troba  entra  la  làmina  papiràcia  de  l’etmoide  i  el  frontal.  Quan  els  dos   ossos  s’articulen,  formen dos forats: etmoïdal anterior i etmoïdal posterior.
- Nervi maxil·lar: Aquest nervi aprofita el forat rodó major per entrar a la fossa pterigo-maxil·lar (té forma de piràmide quadrangular, amb el nervi maxil·lar superior a la part de davant i les apòfisi pterigoides per darrere). Dóna tres branques: - Nervi infra-orbitari. Aprofita la fenedura esfeno-maxil·lar per entrar a la fossa orbitària, la qual travessa pel seu terra (pel solc infra-orbitari) i surt pel forat infra-orbitari. Un cop ha sortit innerva la pell de la parpella inferior, la pell de la cara lateral del nas i la pell del llavi superior. També dóna branques col·laterals: - Nervis alveolars o dentaris superiors. Van a les genives de la zona maxil·lar.
- Nervi zigomàtic. Aprofita també la fenedura esfeno-maxil·lar per entrar a la fossa  orbitària.  En  l’os  zigomàtic  existeix  el  conducte  temporo-malar, el qual es bifurca  en  el  gruix  de  l’os.  El  nervi  aprofita  i  dóna  una  branca  que  innerva  la  pell   de la cara (regió del pòmul) i una altra branca que dóna sensibilitat a la fossa temporal, aprofitant la bifurcació del conducte temporo-malar.
Recordar   que   el   nervi   zigomàtic   s’anastomosa   amb   el   nervi   lacrimal   per   innervar la glàndula lacrimal.
- Nervi pterigo-palatí. Des de la fossa pterigo-palatina es col·loca per davant de l’apòfisi   pterigoide   i   forma   en   el   trajecte   el   gangli   pterigo-palatí, el qual es divideix en dos nervis: - Nervi palatí major. Innerva la volta palatina i les genives.
- Nervi palatí menor. La branca es perd per darrere  de  l’occipital,  es  fica   pels   petits   forats   de   l’apòfisi   piramidal   del   palatí,   i   innerva   el   vel   del   paladar i la úvula del paladar.
El gangli pterigo-palatí parasimpàtic comparteix branques del V, VII i IX PP.CC.
- Nervi mandibular: El nervi aprofita el forat oval (espai ubicat entre la pterigoides i el maxil·lar, i la branca ascendent de la mandíbula) i arriba així a la fossa zigomàtica. Dóna llavors tres branques: - Nervi lingual. Va fins a la llengua i dóna sensibilitat a la mucosa del dors d’aquesta. Es caracteritza per anastomosar-se amb el nervi de la corda del timpà (branca del VII PP.CC.).
- Nervi dentari inferior. Marcat amb punts suspensius en la imatge. El nervi aprofita el canal mandibular, es fica pel conducte dentari i desemboca en el forat mentonià. Innerva la pell de la barbeta i del llavi inferior. En el seu recorregut pel conducte dentari dóna branques dentàries o alveolars inferiors.
- Nervi auriculo-temporal. Es dirigeix cap a la part posterior (regió temporal i de  l’orella),  i forma  una  espècie  “d’ullal”,  per  on  circula  l‘artèria  meníngia  mitja   (la  qual  prové  del  forat  rodó  menor).  Després  de  fer  l’ullal,  continua  dirigint-se cap  a  posterior  per  innervar  la  pell  de  l’orella  i  també  de  la  regió  temporal.   A banda, del nervi mandibular surten les branques musculars, que van a innervar els músculs mastegadors: - Músculs pterigoidals - Múscul temporal - Múscul masseter - Ventre anterior del digàstric - Múscul milohioïdal VII PP.CC. o FACIAL - Origen real: el nervi facial té tant nuclis motors com nuclis sensitius: - Nuclis motors. Aquests nuclis poden ser: - Generals.  S’inclouen  dos  nuclis: - Nucli lacrimo-muco-nasal: innerva les glàndules lacrimals i la mucosa nasal.
- Nucli salivatori superior: innerva les glàndules salivals menors (sublingual i submandibular). El nucli té forma de càpsula, el terç superior de la qual correspon al VII PP.CC.
- Especials: - Nucli mímic: innervarà la musculatura de la mímica.
- Nuclis sensitius. Aquests nuclis poden ser: - Generals.
- Nucli solitari del bulb, que forma una columna sensitiva que té tres parts (inclou el VII, en el terç superior, el IX i el X Dóna sensibilitat  a  l’oïda  mitja  (martell,  enclusa  i  estrep)  i  a  la  caixa  del   timpà.
- Especials. Dóna la sensibilitat especialitzada (gust).
- Nucli gustatiu o gustatori, el qual forma una columna sensitiva que té tres parts (inclou el VII, en el terç superior, el IX i el X).
Dóna la innervació de la mucosa del dors de la llengua.
Els nuclis motors es troben ubicats a nivell de la protuberància, mentre que els sensitius es troben en el bulb.
- Origen aparent: els axons de les neurones ubicades en els nuclis esmentats surten per l’angle   ponto-bulbo-cerebel·lós, acompanyats del VIII PP.CC. o estato-acústic o vestíbul-coclear. Quan surten per aquest origen aparent, les fibres motores es troben en la part central del nervi, mentre que les sensitives es troben en la perifèria.
- Trajecte perifèric: En el penyal del temporal hi ha el CAI, que es troba a una distància mínima respecte   l’angle   ponto-bulbo-cerebel·∙lós.   D’aquesta   manera, el nervi aprofita el CAI i es fa intra-petrós, trajecte en el qual forma el gangli geniculat. Segueix recorrent la cara intra-petrosa (dins el penyal del temporal) i surt pel forat estilo-mastoïdal per trobar-se amb la glàndula paròtide, la qual travessa (la paròtide queda dividida en dues lòbuls per aquest nervi). Forma després els plexes parotidis, els quals innervaran la musculatura de la mímica. Nota. El nervi auriculo-temporal també travessa la glàndula paròtide, però no la innerva.
- Branques: Durant el trajecte el nervi facial dóna les següents branques: - Branques intra-petroses (neixen dins el penyal del temporal): - Nervi  del  múscul  de  l’estrep:  innerva  el  múscul  de  l’estrep.
- Nervi petrós superficial major. Aquest nervi es dirigeix a la cara anterosuperior del penyal del temporal, i travessa els anomenats hiats accessoris o hiats de Fal·lopi (ubicats en la part posterior de la fossa de Gasser), arribant així al vèrtex del penyal on hi ha el forat del conducte carotidi, el qual comunica amb   un   altre   orifici   situats   entre   el   vèrtex   i   el   cos   de   l’esfenoide:   els   forats   lacerats (anterior i posterior). Així doncs, un cop en el vèrtex aprofita el forat lacerat anterior i travessa a continuació la base de les apòfisi pterigoides (conducte   vidià,   ubicat   en   aquesta   base   de   les   pterigoides).   Arriba   d’aquesta   manera a la fossa pterigo-maxil·∙lar,   on   s’ajunta   amb   el   gangli   pterigo-palatí.
D’aquí  es  dirigeix  a  innervar  (motorament)  a  la  glàndula  lacrimal, a les glàndules de la mucosa nasal i també a les glàndules palatines.
- Nervi de la corda del timpà. Es dirigeix a la mucosa del dors de la llengua anastomosant-se amb el nervi lingual del trigemin (branca del mandibular). Des d’aquí  dóna  dues  branques: - Una que va a la mucosa del dors de la llengua.
- Una que va a les glàndules salivals menors (sublingual i submandibular).
Nota. El nervi surt pel forat de la corda del timpà, ubicat en el vèrtex de la cissura de Glasser, ubicada en la cavitat glenoïdal  (on  s’articula  el  còndil  de  la  mandíbula).
- Branques extra-petroses. Es produeixen a partir de la sortida del VII PP.CC. pel forat estilo-mastoïdal.  S’inclouen  tres  nervis  en  aquest  grup: - Nervi retro-auricular (o auricular-posterior). Innerva el múscul occipital i el múscul auricular posterior (o retro-auricular), ubicat darrere del pavelló auditiu.
- Nervi del ventre posterior del digàstric. Innerva el múscul del ventre posterior del digàstric, i alhora el múscul estilo-hioïdal.
- Branques musculars. Travessen la glàndula paròtide, on formen el plexe parotidi, a partir del qual formen dues branques: - Cervico-facial.
- Temporo-facial.
Totes dues generen petites branques que, en conjunt, innerven la musculatura de la mímica.
IX PP.CC. o GLOSSOFARÍNGI Forma   part   de   l’anomenat   grup   del   vague:   existeix   la   columna   motora   de   l’ambigu,   formada pels parells IX, X i XI, els quals deriven del III, IV i V arcs branquials, respectivament. Aquests tres parell comparteixen moltes coses: sortida pel forat lacerat posterior i innerven musculatura faríngia i laríngia (seguint un trajecte força comú).
- Origen real: existeixen de nou nucli motors i sensitius, tots ells originats en el bulb.
- Nuclis motors: - Especials.
- Nucli ambigu (nucli exclusivament motor), format pels PP.CC.
IX, X i XI. El IX ocupa el terç superior i innerva la musculatura constrictora de la faringe.
...

Comprar Previsualizar