Neurolingüística AC2 exercici 3 (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Lingüística - 4º curso
Asignatura Neurolingüística
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 1

Descripción

Professor: Faustino Diéguez Vide
Nota: 10/10

Vista previa del texto

NEUROLINGÜÍSTICA CRISTINA BENITO TABUENCA A continuació es presenta un text: Cómo se encuentra? Me encuentro mejor, sí, sí, sí. Pos en la, en los ses dedos, en la seta de la radiografía [venía de realizarse unas radiografías].
¿Cuál es su nombre? Marta GB [lo pronuncia correctamente].
¿Cuántos años tiene? 18 de junio de 1991, del 65 [tiene 73 años].
¿Dónde nació? En Veracruz.
¿Tiene hijos? Sí, uno.
¿Y nietos? Pues no sé. Yo creo que sí. Dos nietos.
¿Dónde estamos? En la provincia de no sé.
¿Cómo se llama este sitio? Veracruz, no sé.
¿Dónde se encuentra? En el pueblo.
¿Sabe en qué piso está? En el 1964.
¿En qué año estamos? En el 1938.
El año, en qué año estamos No sé.
Aquest text conté trets per ser diagnosticat com a afàsia de conducció i trets que no permeten oferir aquest diagnòstic. Indiqueu aquests trets (favorables a afàsia de conducció i desfavorables a afàsia de conducció) tot descrivint si considereu que és o no una afàsia de conducció. En cas favorable, justifiqueu de quin subtipus (no és necessari indicar res si no considereu que sigui afàsia de conducció).
Trets favorables a afàsia de conducció: Preservació de capacitats: - producció amb dèbit normal, encara que sense gaire expressió; capacitats comprensives (audició), però té una comprensió supralèxica pobra; capacitats sintàctiques: construcció correcta de les frases quant a la utilització de referents; capacitats lèxico-semàntiques: incorrecta, també problemes en la denominació de xifres; capacitats morfològiques: concordança correcta amb i en paraules de funció i contingut; capacitats articulatòries: en general, bona fluïdesa oral, però amb errors (es detallen a continuació).
Trets desfavorables a afàsia de conducció: - Producció verbal contaminada amb múltiples parafàsies; és a dir, forma incorrecta per la seva composició.
Anòmia i denominació: és incapaç de discriminar números; és a dir, diu dates aleatòries: en lloc de dir la seva edat (18 de junio de 1991), en comptes de dir el número de pis en el qual NEUROLINGÜÍSTICA - - CRISTINA BENITO TABUENCA es troba (en el 1964), o en lloc de dir l’any en el qual viu (en el 1938; no sé). És a dir, diu paraules que no són les adients en el seu context, però lingüísticament correctes.
Producció escassa i dubitativa amb automatismes: Sí, sí. No sé, no sé.
No sembla que estigui segur de saber quants néts té i sembla desorientat quant al lloc on es troba (al principi no sap on està i després diu que està en el poble (¿Dónde estamos? En la provincia de no sé. ¿Cómo se llama este sitio? Veracruz, no sé. ¿Dónde se encuentra? En el pueblo.).
Deficiència o error articulatori per omissió i simplificació sil·làbiques: ses (“seis”) i seta (“sexta”). Aquests dos són números. També fa el pos en comptes de “pues”, però no es pot dir com a exemple de deficiència articulatòria perquè es podria dir que el fa a causa de l’àmbit lingüístic que té (sociolecte). Però els dos símptomes es poden incloure també en jargós parafàsics, ja que presenta petits dèficits de fluïdesa, encara que pronuncia les dates completes (18 de junio de 1991).
Diagnòstic: Sembla que el control dels números, en forma verbal i no-verbal, està estructurat de forma diferent.
El pacient presenta afectació de la forma verbal, la qual cosa podria tenir més relació amb alteracions del llenguatge que amb el càlcul. Té una disassociació (doble) entre el coneixement verbal i quantitatiu de la memòria numèrica. També té una disintaxi, la qual és típica de les afàsies motores, ús de nombroses formes gramaticals però de forma incorrecta, la qual cosa fa que el llenguatge sigui incoherent. També trobem una acalcúlia o discalcúlia verbal, ja que té dificultat per dir quantitats matemàtiques, números, termes (símbols i relacions, sense operacions). Com hem dit abans, també té denominació incorrecta.
Conclusió: No es pot dir que és una afàsia de conducció, ja que, en aquest cas, és una afàsia sensorial transcortical sensitiva, de varietat anòmica, ja que té la parla fluida però amb deficiències per a la denominació. Per l’altra banda, si es pogués fer alguna prova de repetició, es podria valorar millor la comprensió auditiva (i sintàctica) i podria determinar-se si es tracta d’una afàsia motora transcortical clàssica en fase crònica, a causa que ambdues coincideixen en la simptomatologia que es veu reflectida també en les vacil·lacions i abandonaments relatius de la producció oral.
Bibliografia Diéguez-Vide, F. i Peña-Casanova, J. (2012). Cerebro y lenguaje: sintomatología neurolingüística. Madrid: Panamericana. Pàgines 94-98.
...