Sociologia apunts (2014)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura sociologia
Año del apunte 2014
Páginas 16
Fecha de subida 02/02/2015
Descargas 9

Vista previa del texto

SOCIOLOGIA Què és la sociologia? L’agrupació d’individus és un fet universal i atemporal.
L’ésser humà és per naturalesa un ésser social, que viu en una societat.
Etimologia (llatí)Socio/socius-logos (grec). Societat- paraula, comprensió, coneixement...
Amb pretensions científiques és moderna.
Definició: L’estudi dels fets socials o dels fenòmens i les relacions socials amb esperit crític i científic.
Émile Durkheim Un fet social “és quelcom que en una societat determinada esdevé general i conserva una existència pròpia independentment de les seves manifestacions individuals”.
“Émile Durkheim (1858-1917) a Les regles del mètode sociològic”.
Els individus, al marge de la societat, no són. No hi ha decisions purament individuals al marge de la societat.
Segons Durkheim (que analitza el tema del suïcidi), el suïcidi ve provocat per alguna causa de la societat tot i que ho decideix l’individu.
Tipus de suïcidi: 1. Altruista, torres bessones per exemple.
2. Anomia, vinculat a canvis socials. Ex: crisi econòmica.
3. Egoista, sense tenir en compte les conseqüències.
Tots els actes o decisions que fem són fruit de la societat.
Zygmunt Bauman (1925) “La sociologia mira d’analitzar com les accions d’uns individus o d’uns grups d’individus afecten a altres individus i a altres grups”.
Situació social (Max Weber 1864-1920) “Aquella en la qual persones orienten recíprocament llurs accions. L’entreteixit de significacions, expectatives i comportament que resulta d’aquesta orientació recíproca constitueix la matèria bàsica de l’anàlisi sociològica (èmfasi en l’aspecte de la interacció social).
Sociologia, en conclusió: L’estudi de la societat humana, dels fenòmens i les situacions socials...
Anthony Guiddens (1938): “La sociologia és l’estudi de la vida social humana, dels seus grups i societats”.
¡Característiques importants de la sociologia: És una ciència social.
1. És una disciplina teòrica. “La recerca sense teoria és cega, la teoria sense recerca és buida”, Kant.
2. És una disciplina empírica. Ordena i treballa amb dades.
Positivisme científic – sorgeix a partir d’August Comte (1798-1878), és el primer sociòleg i promou aquest moviment.
Té etapes: 1. Teològica 2. ?¿, recerca de dades empíriques.
3. La veritat només és veritat si no ho podem comprovar empíricament.
3. És una disciplina científica. Aplica el mètode científic.
“La metodologia és molt important, però en la ciència, com en l’amor, l’obsessió pel mètode ens pot portar a la impotència”, Peter Berger.
4. Es basa en la neutralitat valorativa. (hem de ser objectius, no hem d’influir).
“El científic social no pot renunciar a la cerca sincera de la veritat. No pas d’una veritat absoluta, dogmàticament erigida i afirmada per sempre, però sí d’una veritat capaç de ser revisada i posada en quarantena”, R. Quivy.
5. És una disciplina relativitzadora: Les característiques i la naturalesa dels fets socials s’emmarquen en un context i d’un moment determinats.. en un espai un temps concrets.
6. Rigorositat en l’ús de la terminologia.
7. La sociologia és una ciència desemmascaradora: Intenta comprendre i qüestiona les veritats. “Té per objectiu desemmascarar les estructures més amagades dels diversos móns que constitueixen l’univers social, així com els mecanismes que tendeixen a assegurar-ne la reproducció i la transformació”, Pierre Bourdieu.
L’exemple de les nines russes, una dins de l’altra.
PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA: Reflexionar críticament davant dels fets que s’investiguen + Fer valoracions generals i adoptar dades per justificar-les Ralf Dahrendorf (19292009) + Imaginació sociològica Carl Wright Mills (1916-1962) Ser imaginatius sociològicament vol dir que quan ens apropem a un fet social hem de ser capaços d’obrir el zoom d’allò. Davant d’un fet concret, ser capaços de situar-lo en un context molt més global.
Ex: Prendre un cafè en un bar. És un hàbit de consum, hi ha societats que no en prenen. Per tant ja sabem que estem en una que en prenen...
L’aparició de la Modernitat i les societats industrials Al llarg del segle 17-18, sorgeixen fets socials que marquen una fractura amb el món anterior i s’obren les portes a un nou tipus de món, el món industrial, Modern.
Revolucions polítiques i revolucions (transformacions) socials. Les trans. Socials són canvis molt profunds, llargs en el temps, no de les estructures polítiques, sinó de les societats, els hàbits de consum... Ralf Dahrendort diferencia entre provisions i titularitats per parlar o explicar leps revolucions. Les provisions són el nivell educatiu, recursos culturals, tecnològics.. I les titularitats són les possibilitats reals que tenen els individus de fer aquestes coses, els drets que disposa per desenvolupar els seus projectes.
Característiques de la Modernitat: 1. Aparició de l’Estat. A partir del segle 15-16-17, l’aparició de l’Estat Modern, que és la concentració del poder en un punt. Uneix els petit territoris feudals.
És un poder sobirà, té el poder màxim.
2. Max Weber diu que allò característic de l’Estat Modern és el monopoli de l’ús de la violència legítima.
3. La relació cultural, a través d’una única llengua oficial, un mateix conjunt de valors. Homogeneïtzació cultural.
4. La Revolució Industrial. Hi ha moments axials en la historia (a nivell tecnològic).
5. El creixement econòmic comporta un augment de les provisions i això fa que es dobli la població.
6. La idea del progrés, les coses van millorant, les noves generacions viuen millor, es disposen de noves oportunitats...
7. El procés de secularització, és la pèrdua progressiva d’influència de la moral religiosa en la conducta de les persones. També s’anomena desconfessionalització.
Els pares de la sociologia: Durkheim, K. Marx i Max Weber.
Intenten trobar una raó per explicar els nou model de la societat industrial. Què defineix clarament la societat industrial? Émile Durkheim (1858-1917): diu que hem passat a una societat industrial basada en la divisió social del treball i l’anomia. Ell té una tesis doctoral que es diu “la divisió del treball”. Un motiu que porta a aquesta societat és el creixement demogràfic, la gent passa de viure del camp a la ciutat, ens trobem amb aglomeracions, grans concentracions humanes. A partir de la divisió del treball apareix l’especialització en el treball. Abans en societats petites no era necessari. Ara el nivell d’especialització del nostre món contemporani és extraordinari.
S’inventa el terme de la consciència col·lectiva (societats industrials), les modernes tenen sobretot consciència individual.
Als any 80 el fenomen “neorural”, gent de ciutat, jove i preparada que torna cap al camp. Busquen recuperar uns vincles més forts amb els veïns, o amb la gent ja que a la ciutat aquests vincles més forts es perden.
Sorgeixen els grup d’interès i els de pressió. Grups que es basen en l’interès compartit entre els seus membres. (fenomen modern, propi de les societats industrials).
Pressionen social i políticament.
* Mancur Olson (va morir l’any 1998) va intentar entendre quina era la lògica del funcionament d’aquests grups. Diu Olson que ens mou l’interès individual. Diu que l’acció col·lectiva ve donada perquè una persona creu que una acció el beneficiarà particularment i es qui mou aquesta acció.
Durkheim parla de l’anomia (sense normes). L’utilitza per definir un moment de transició en que no hi ha normes massa clares, ni valors gaire definits, ni normes ètiques gaire clares.
* Ferdinand de Tönnies (1855-1936): de la Gemeinschaft a la Gesellschaft (de la comunitat a la societat).
Karl Marx (1818-1883). El capitalisme: Materialisme històric i lluita de classes.
Per ell el més característic de la societat industrial és el model econòmic, el capitalisme. Planteja una idea bàsica molt important; la base de les relacions socials és l’economia.
La seva teoria sociològica: 1. Un individu pel fet de viure en societat, entra dins d’unes relacions socials que no ha triat. Aquestes relacions, acaben sent naturals. No ens preguntem perquè aquestes, si són millorables, justes... Ens trobem en que funciona d’una determinada manera. L’alineació és no ser conscients de les conseqüències que tenen a vegades el tipus de relacions socials de la societat on ens trobem, on naixem. Les més importants son les econòmiques.
2. La infraestructura és tot allò material, lo econòmic, allò que genera riquesa. A partir d’aquesta en penja la supraestructura, la política, la cultura, la legislació, les lleis, l’art... Tot ve determinat per la infraestructura, l’economia.
3. El que provoca el canvi social per Karl Marx és la lluita de classes. Quan emergeixen les societats industrials apareixen noves classes socials, el propietari o burgès i el proletari. Aquests (i el capitalisme) van avançant i fan que apareguin més classes, els financers.
Max Weber (1864-1920): “desencantament de la societat” (Entzauberung der Welt): racionalització i la “gàbia de ferro” de la burocràcia.
1. És l’antagonista de Marx. Diu que és la supraestructura la que defineix la infraestructura. Lo important són els valors, les idees... I a partir d’aquí es desenvolupa una determinada societat.
2. Allò més caracteritza la societat industrial és l’acció racional. Els individus no actuem moguts per criteris religiosos sinó per l’únic criteri en el món modern important, que és la racionalitat. Una acció és racional quan actuem de la manera més eficaç i més eficient, tot i que això no vol dir que hi hagi més felicitat i més benestar (la societat racionalitzada és més freda).
3. Les societats racionals s’organitzen gràcies al model Burocràtic propi de les societats industrials modernes. Criteris que segueix aquest model per organitzar-se: 1- l’especialització (divisió social del treball molt estricta). 2- Reclutament del personal basat en el coneixement tècnic i científic (currículum). 3- La jerarquia i l’autoritat, hi ha un comandament de responsabilitat, cadascú té la seva. 4- Existència d’un protocol (normes molt clares que indiquen el repartiment de les tasques). 5- Impersonalitat en les relacions. 6- Es treballa amb eines que no són propietat del treballador, sinó de l’empresa.
CONCLUSIONS PRINCIPALS SOCIETAT INDUSTRIAL MODERNA • • • • • Una societat basada en la comprensió racional i científica de la realitat social.
Una societat “desencantada” (Weber). La religió ja no és útil, la societat es basa en allò que es por comprovar científicament.
L’estat-nació modern com a organització política bàsica i única dins d’un territori definit per fronteres clares i amb societats culturalment força homogènies.
Una societat basada en un model de desenvolupament econòmic de “capitalisme industrial”, molt dependent dels avenços tècnics aplicats a la indústria, l’acumulació de capital i un lliure mercat contingut, en bona mesura, per les fronteres estatals.
Una societat de classes socials (Marx) i basada en la divisió del treball i l’especialització (Durkheim).
Una societat en la que predomina un model d’organització racional (basat en els criteris d’eficàcia i eficiència) i burocràtic (Weber). “Gàbia de ferro” i “Banalització del mal”. La responsabilitat davant del mal, l’error queda dissipada, separada, sense importància.
La societat global, moderna, fa temps que ha entrat en crisis. En 30 anys s’ha modificat 7 vegades la llei educativa, el govern en general és bastant inepte..
Estem ara a la societat globalitzada.
LA SOCIETAT GLOBAL Entenem per globalització com els fets o les experiències individuals o col·lectives que ens porten a concloure, cada vegada més clarament, que vivim en un sol món.
És d’alguna manera posar de manifest noves formes d’interdependència entre grups, individus, col·lectius..
Globalisme, aspecte econòmic. En aquest món global, l’economia cada vegada està situada més per sobre d’altres instàncies, per ex. de la política.
Globalitat, és impossible viure al marge dels altres. Cap país pot viure al marge dels altres.
Globalització, conjunt de fets o experiències en tots els àmbits.
Factors polítics Les fronteres dels estats s’han anat difuminant cada vegada més.
Un sociòleg nord-americà, Daniel Bell, explica la crisi dels estats.
Diríem que les fronteres s’han tornat permeables, els estats ja no poden controlar el que succeeix a les fronteres.
La sobirania dels estats i els estats en si han entrat en crisi.
Factors econòmics Hem passat d’una economia industrial a una de capitalisme informacional, financer.
Basada en la transacció d’actius financers i no tant en la indústria.
Una de les conseqüències en aquest context de lliure mercat internacional (global) fa que moltes empreses multinacionals/transnacionals tinguin més capacitat econòmica que alguns estats (500 empreses internacionals que van facturar més de 10000 milions de dòlars, l’any 2002. El mateix any, només 75 països podien facturar aquesta quantitat).
Aparició de la pobresa. El treball infantil, moltes d’aquestes empreses multinacionals es desplacen a països on les lleis permeten pràctiques que aquí no són permeses.
També la deslocalització d’empreses.
Les cadenes globals de productes. Ex. Les barbies.
Factors culturals Les societats actuals són societats bastant heterogènies. Abans eren homogènies.
Ara- societats multiculturals. Conseq.- dificultat de governar.
Aquestes són cada vegada més individualitzades, però alhora hi ha uns referents que poden ser comuns entre la població. L’individu entra en contacte constantment amb el món global, hi ha interaccions a nivell global.
Paradoxa: som societats més cosmopolites (obertura dels valors) però és la societat que ha generat pèrdues d’identitat o de valors (fonamentalismes).
Al Japó s’ha donat la patologia vital dels Hikikomori. Joves que degut a pressions educatives, familiars, dificultats socials.. es tanquen a l’habitació a l’ordenador i no tenen cap interacció amb res. És una situació extrema.
Conseqüència de la societat global: • Crisi de l’estat-nació o Permeabilitat de les fronteres: TIC (començant per les tecnologies de la informació i la comunicació).
• Daniel Bell: “L’Estat és massa petit per uns problemes i massa gran per altres”.
• Hiperglobalitzadors vs. escèptics.
Causes/conseqüències de la globalització: • Tecno economia: de l’economia financera o electrònica • Cadenes globals de productes: una economia mundialitzada (mundialització de la cadena de muntatge). Deslocalització.
• Una nova pobresa mundial: un precariat global.
• La McDonalització de la societat (George Ritzer).
Factors culturals del model de societat global: • • • • • Societats culturalment heterogènies Paradoxa 1: pluralisme i alhora uniformització Paradoxa 2: multiculturalisme o cosmopolitisme vs. fonamentalismes.
Globalització dels valors: solidaritat vs. globalització de la indiferència.
Marshall McLuhan: “El nostre món és un món d’una inmediatesa completament nova. El temps s’ha abolit, l’espai ha desaparegut. Vivim en una aldea global”. (A. Comprendre els mitjans de comunicació, 1964).
Característiques del nou paradigma de la societat global: les tres “I” • Interrelació (més possibilitats de relació) • Interconnectivitat (al món no hi ha espai perquè estem permanentment connectats, ex. des de internet podem anar a tot arreu).
• Instantaneïtat (immediat) AUTORS CONTEMPORANIS, que ens ajuden a entendre com funciona el nostre món global: Ronald Robertson, Zygmunt Bauman, Manuel Castells.
RONALD ROBERTSON “Glocalització” Globalització + localització Allò que es mundial es fa local i al revés.
MANUEL CASTELLS “LA SOCIETAT XARXA” Sociòleg espanyol amb molt prestigi. Nascut l’any 1942.
Als anys 70, va a EEUU (prop de Silicon Valley) i a l’entrar en contacte amb el canvi tecnològic que s’apropava, s’adona que les TIC faran canviar totalment les relacions socials. Ha dedicat tota la seva vida a estudiar com l’última rev. Tecn, ha canviat els models de relació social (polítiques, econòmiques socials..).
D’aquesta nova societat en diu la Societat en Xarxa.
Tres models de xarxa: 1. Xarxa centralitzada (món antic, societats tradicionals). Amb un únic centre de poder polític, econòmic i moral.
2. Xarxa de distribució incompleta. Ja no hi ha un únic centre, s’ha fragmentat.
3. Xarxa distributiva: on tot està entrellaçat. Tots els àmbits socials estan connectats. Desavantatges: pèrdua d’intimitat, no poder escapar d’aquesta interacció.. Avantatges: Capacitat de poder connectar amb tanta gent..
• • • • • Societat en xarxa: una societat d’interdependència global.
Societat de xarxes sobreposades les unes amb les altres (Xarxa política, xarxa econòmica, xarxa personal). Les TIC (societat informacional) com a autopistes de connexió entre les diverses xarxes i dins de les xarxes.
Manuel Castells: la societat en xarxa ha afectat tots els àmbits però sobretot la relació entre ciutadans i política, entre societat i poder.
Els mitjans de comunicació com a quart poder.
De mitjans de comunicació de massa a mitjans d’autocomunicació de massa.
• Nous Moviments Socials (NMS) en xarxa.
ZYGMUNT BAUMAN “La societat líquida” • • • • Totes les societats: equilibri entre llibertat i seguretat.
Modernitat sòlida versus modernitat líquida: de més seguretat a canvi de menys llibertat a més llibertat a canvi de menys seguretat (noves “pors”).
Menys previsió i possibilitats de planificar la vida.
Llibertat d’elecció: valors líquids (l’home light).
Societat líquida: identitat indefinida, insegura, canviant...
ULRICH BECK “La societat global del risc” • • • • • • Procés d’individualització: desvinculació progressiva de les institucions tradicionals.
“El normal caos de l’amor” Societat mundial del risc: el risc actual és un risc manufacturat. No coneix geografia ni limitacions de temps, classes socials, etc.
L’ètica de la responsabilitat i el principi de sostenibilitat (Hans Jonas).
Societat del coneixement + societat mundial del risc = cultura del no (NIMBY).
Societat mundial del risc: difuminació de responsabilitats.
EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ La sociologia s’interessa per descriure processos i els entorns que fan que l’ésser humà construeixi la seva pròpia identitat: Com aprenem les normes socials? Qui ens les ensenya i proporciona? Com? * Ens fan o ens fem? Ens construïm a nosaltres mateixos com a persones? • En sociologia una perspectiva seria la sistèmica. Els individus vivim en unes estructures socials que determinen com som, el què fem i com ho fem.
• L’altra perspectiva és la subjectiva “El que jo sóc ve determinat pel que jo decideixo, no pel estímuls que rebo de la societat”. Decisions personals.
• I la perspectiva dual, segons la qual són les dues coses les que influeixen: l’entorn social i també la nostra llibertat o decisions personals i individuals. Jean Paul Sarte (1905-1980). “Som allò que nosaltres fem en base al que altres han fet de nosaltres”.
En el procés de decisió hi intervenen les dues coses. El procés de socialització per tant, és el dual.
L’ésser humà és un ésser social (zoon politikon): no hi ha socialització sense contacte amb els altres. – L’enfant sauvage (Truffaut, 1970) “Fora d’un entorn social no pot sobreviure, ni desenvolupar el seu potencial”.
El procés de socialització: Procés mitjançant el qual l’ésser humà interioritza les maneres de pensar, de sentir i d’actuar pròpies del medi sociocultural al qual pertany.
Socialitzar-se vol dir aprendre i aprehendre la cultura de la societat a la qual, per naixement pertanyem./ Procés a través del qual, la societat distribueix els seus recursos en funció de les seves necessitats.
La interiorització és el resultat del procés de socialització.
L’individu assimila els models del món social que l’envolta i els percep com a propis.
En sociologia, creences: aquelles certeses interioritzades, preconcebudes i que no posem en dubte. Ideologia entorn la qual organitzem la nostra coexistència. Ex: la ideologia de la competitivitat.
Aprehendre - té un caràcter més fort, es fixa més que el que aprenem.
Quan diem que el que incorporem són les maneres de comportament en una societat, són valors i normes. Quan parlem de valors ens referim a aprehendre i les normes tenen més a veure amb el que aprenem.
Valors: criteris de funcionament que orienten l’actitud dels individus i que preexisteixen al mateixos individus, tant abans com després dels individus. Tenen a veure amb el que aprehenem.
Normes: procediments que les societats o els individus utilitzem per regular la nostra actuació en diferents àmbits. Hi ha les explícites: llei de 8 hores treball. I les implícites: es dina a les 2.
Per tant, a través de la socialització incorporem VALORS I NORMES.
La interiorització d’elements socioculturals fa que sovint no ens adonem del control, els imperatius i les exigències que “imposa” el nostre medi social. Tradició i modernitat.
Adaptar-nos a l’entorn social no vol dir, però, sotmetre’ns acríticament tota la vida.
La socialització també ens procura pautes i maneres d’actuar, de pensar i de sentir que permeten construir coneixements crítics i possibilitat de canvi.
Tipus de socialització: 1. Socialització primària. Abarca la infantesa. És l’etapa més important, on s’incorporen les bases.
2. Socialització secundària. L’àmbit educatiu. Entrem en contacte amb els altres amb la societat. És l’etapa d’educació i món laboral.
3. Socialització terciària. És el procés de socialització a través dels mitjans de comunicació, que dura pràcticament tota la vida. Adoptem normes, pautes, valors de conducta..
4 apunts del llibre .. (Cap. 5)- L’home dins la societat: Institucions socials Els éssers humans estereotipem un seguit de conductes i institucionalitzem un món que al mateix moment ens conforma.
Òrgans reguladors més importants de la nostra societat en la mesura que pauten, modelen i canalitzen les accions humanes.
En sociologia una institució social, és un conjunt de normes i de pautes de conducta que estereotipem que objectivem... La societat és un mosaic de institucions socials.
Sense normes no podem viure, fins i tot si visquéssim aïllats necessitem construir-nos les nostres pròpies rutines.
Ex: normes de circulació.
Tenen també els seus òrgans de vigilància.
Mecanismes de control social: violència, ridiculització.. Cada institució social desenvolupa les seves pròpies formes de control social, mecanismes per tal que l’individu compleixi les pautes o normes.
Institució total Lloc de residència o treball on un gran nombre de persones es troben en la mateixa situació i comparteixen durant el tancament una rutina diària, administrada formalment per una burocràcia especialitzada.
Erving Goffman estudià especialment aquest tipus d’institucions tancades, referint-se sobretot a establiments residencials on s’organitza la vida quotidiana dels interns, com ara una presó, una caserna, un hospital o un centre psiquiàtric.
A vegades, es necessita un procés de resocialització. Començant per la base, relació afectiva per exemple amb la família. Ex: supervivents als camps de concentració van haver d’aprendre a mantenir converses normals amb la gent, menjar a taula amb coberts...
Rols Els rols són el guió d’acció, actitud i emoció que cal desenvolupar en cada situació. El rol és una resposta tipificada a una expectativa tipificada. Conjunt de pautes de comportament que s’espera d’un individu en el desenvolupament d’una situació social determinada.
Els rols són l’encarnació de les institucions mitjançant les accions individuals. Les institucions construeixen i defineixen els rols que cal jugar.
La persona és un repertori de rols.
Tipus de Rol Rols generals: que pot reproduir qualsevol actor.
Rols específics: pels quals cal un coneixement especialitzat.
El secret el rol és la creença que es tracta de “veritats” (formes d’actuació-emoció) invariables. Els rols es transmeten i s’adquireixen de forma inconscient, no són fruit de la deliberació (= socialització primària).
En algunes fases de la vida l’adquisició de rols és més conscient i/o voluntària (= socialització secundària).
Model dramatúrgic Ervin Goffman analitza la interacció social com si els qui participen en ella fossin actors damunt d’un escenari.
Goffman distingeix entre les regions anteriors i les regions posteriors de la vida social.
La vida social es basa en un joc constant de mostrar (i amagar) algunes facetes de la nostra persona.
Les TIC trenquen aquest esquema? “LA INSTITUCIÓ FAMILIAR EN TEMPS DE CANVI” Les principals institucions socials del nostre temps: família, educació i religió.
Institucions d’acollida.
Lluis Duch.
LA FAMÍLIA COM A INSTITUCIÓ • Estructura d’acollida • Funcions de la institució familiar – entorn de protecció social molt important.
Té un gran pes econòmic. És com una mena de coixí al qual podem recórrer en moments de crisi o problemes.
1. Jurídica: som ciutadans d’una societat i els nostres drets com a ciutadans els adquirim a partir de la família. El llibre de família ens proporciona trets com a individus o membres de la societat.
2. Unitat de consum: és la principal.
3. Reguladora de conductes bàsiques: a l’entorn familiar tenim referents de conducta ètica bàsics.
Dos grans posicions als canvis familiars: Positius vs. Negatius/ Optimistes vs.
Pessimistes.
La crisi de la institució familiar. El que estan en crisis són alguns models familiars, no la institució en si. En temps de crisi es posa de manifest la vigència i la vitalitat de la institució familiar.
Els països familiaristes produeixen l’endarreriment de l’emmancipació dels individus.
Evolució històrica • Família tradicional o extensa. En societats preindustrials, agrícoles. Model de família extensa en nombre i plural pel que fa a les generacions que conviuen. El rol de la dona és reproductiu, al llarg dels anys. El model de família es patriarcal, l’home de la casa concentra la figura d’autoritat. D’aquí ve la figura de l’hereu. Té tendència centrípeta (cap endins), l’objectiu dels fills no és emancipar-se sinó continuar formant part de la unitat familiar. És unitat de consum i alhora unitat de comerç. La moral sexual està molt influïda per la religió, la família té molt control d’aquesta.
• Família nuclear o de fusió. La industrialització dona pas a aquest model de família, ja que la gent marxa, es separen i es perd el control social de la família sobre els individus. Amb la industrialització neix el matrimoni per amor, les decisions objectives (diners) no són primordials, sinó que ho són les subjectives. La religió cada vegada és menys influint per establir els patrons morals d’una societat. Generalització de la legalització del divorci – independència individual (degut a l’Estat del Benestar). L’aparició de nous models familiars (reconeguts oficialment) fa molt difícil definir què és al família per tal que els englobi tots. El factor patriarcal s’ha diluït. La família és una institució plàstica que es pot modelar. Parlem de models com: • famílies monoparentals (un progenitor, un únic pare o mare i fills. Han augmentat molt, i el 90% són dones), • reconstruïdes (després de divorcis), • les anomenades LAT (Living Apart Together), • homosexuals, entre altres....
Definició (sociològica) vàlida per tots: La família és una convivència entre persones basada en..
1. Una unió afectivo-sexual 2. Una relació d’ afiliació o de parentiu amb intercanvi d’afectes i amb un projecte compartit que pot ser durador o temporal.
• Família post patriarcal, institució plàstica molt modelable no hi ha cap model estables, les monoparentals són una realitat femenina. Famílies reconstituïdes, famílies formades per persones divorciades d’altres famílies. LAT, leaving apart together., fenòmens molt actuals.
Definició sociològica de família: una família és una convivència entre persones, basada en una unió afectivo-sexual, ( la principal raó són els afectes no l’interès) i 2 amb una relació de filiació o de parentiu amb intercanvi d’afectes i amb un projecte compartit que pot esser durador o temporal.
Famílies ( Sociologia de la Família) • En la nostra anàlisi de les societats hem partit de la idea que el fonamental és el canvi de les societats industrials a les post-industrials o globals.
• Aquest canvi comporta transformacions importants en les grans institucions socials, començant per la família.
• Cada vegada és més difícil definir el que és família, el fet institucional família s’ha fragmentat tant que actualment tenim una certa dificultat per trobar quin és el referent real. Dos grans models • Família extensa: quan a més de la parella i els fills hi conviuen altres familiars ( Avis, germans, oncles) model propi de societats tradicionals. Fills: inversió de futur • A partir de la revolució industrial, la família extensa va anar deixant pas a la família nuclear, sobretot en passar de la vida rural a la vida urbana. Alguns canvis: • Diversitat de tipus o modes familiars: aparició NMF (nous models familiars) • L’índex de divorcis ha augmentat i això ha comportat l’increment de famílies monoparentals • Increments del nombre de “famílies reconstituïdes”, de segones noces amb fills d’unions anteriors.
• Cada vegada hi ha més gent que opta per “viure junts”, cohabitar, abans de casar-se en lloc de casar-se: LAT Perspectives teòriques • Funcionalisme (Talcott Parsons) La societat com un conjunt d’institucions socials que compleixen funcions específiques a fi de garantir la continuïtat i el consens Robert Merton: Tota institució té unes Funcions latents o implícites i unes Funcions manifestes.
• Teories crítiques: Els enfocaments marxistes o del conflicte. Diferencies salarials • La bretxa salarial: segons l’INE el salari brut mig anual a Espanya durant 2010 va ser de 22.790,20€ però en el cas dels homes, els seu salari va ser un 15,3% superior al de les dones a gairebé totes les activitats professionals Paritat • Només un 12% dels càrrecs directius estan ocupats per dones. A més de ser poques, estan pitjor pagades que els seus companys: la diferència salarial en l’àmbit directiu és del 12% (funcionalisme teòric) *Notícia “Cómo ganar en PISA” Criteris per entendre perquè aquestes deferències entre uns països i uns altres: 1. Formulació dels professors 2. % PIB 3. % desigualtat 4. Nombre d’alumnes per aula (sistema organitzatiu de l’aula, sistema educatiu) 5. Sistema legal Sociologia de l’educació • Les societats modernes estableixen un sistema educatiu per transmetre de generació en generació els seus valors, normes, coneixements, habilitats. En aquest sentit, l’educació constitueix una forma estructurada de socialització.
• L’ideal: cohesió social (valors compartits) i societats + justes (igualtat d’oportunitats?). Però la realitat no és aquesta igualtat d’oportunitats, el que fa el sistema educatiu normalment, és reproduir les desigualtats socials. Per tant el criteri procedència social és molt decisiu a l’hora de l’èxit o el fracàs escolar. No és veritat que la igualtat social o d’oportunitats depengui només del sistema educatiu. En una part potser sí, però no tot.
• El sistema educatiu constitueix l’anomenada educació formal, a través del currículum oficial.
Sistema educatiu: Sistema de provisió de coneixements que està organitzat jeràrquicament i cronològicament (per edats) amb l’objectiu de proveir a la societat persones especialitzades en un servei per al millor funcionament de la societat.
Els funcionalistes • Punt de vista positiu respecta a l’educació.
• • • • Paper molt important en la societat en preparar als estudiants per a les professions que encaixen més en les seves aptituds i capacitats.
Paper fonamental com agent de socialització: consens social, manteniment d’ordre social.
Els nens i els joves aprenen la cultura, els valors i les normes de la societat en que viuen.
Les escoles com agents de control social: ✧ Generant el comportament social esperat, l’obediència i la puntualitat que posteriorment hauran de desenrotllar en la seva vida adulta.
• Segons Durkheim, les funcions de l’educació: 1. Consens moral (mínims de valors comuns per a que hi hagi una estabilitat).
2. Especialització.
El paper de l’educació en la societat: FUNCIONALISME Émile Durkehim : Cohesió i especialització Talcott Parsons: Meritocràcia (assolir objectius a través del mèrit, de l’esforç). És el valor dels assoliments individuals que no pot transmetre la família. És un valor social.
Tota institució social té la funció implícita i explicita.
El currículum ocult és tan important com l’oficial.
Funcions latents: El currículum ocult • Allò que s’aprèn a l’escola sense que consti explícitament en el currículum oficial.
• Inclou regles, rutines i valors.
• L’escola és una organització jeràrquica com la societat.
• Els alumnes s’habituen a acceptar el control social a través de l’autoritat.
• L’escola ensenya supòsits que sostenen l’ordre social imperant: la competitivitat.
• Generalment, ni els professors ni els alumnes s’adonen d’aquesta part oculta del currículum, que s’assumeix inconscientment.
Teories crítiques: • El sistema educatiu no ofereix igualtat d’oportunitats per a tots.
• Ha estat especialment dissenyat per a afavorir la classe privilegiada i reforçar les desigualtats existents.
• L’escola(institució igualadora i apart esta al servei de les classes privilegiades /facilitar que les desigualtats s’augmentin/) actua com a agent de control social, com un mirall de la societat capitalista: -Una organització jeràrquica, amb una desigual distribució del poder.
-Amb una sèrie de regles per mantenir l’autoritat, en la qual els alumnes aprenen a acceptat un determinat statu quo(valors d’una societat, com estan les coses,..), la societat tal com és. Domesticar a la societat per a que no siguin crítics • P.BOURDIEU: diu que no hi ha igualtats. El sistema educatiu afavoreix als rics i desfavoreix als qui no tenen tants recursos. A l’escola es dona una reproducció de la situació social i cultural. Escola afavoreix les desigualtats socials en contes de superar-les. Diu que el sistema educatiu afavoreix a les desigualtats socials.
CONCEPTES: Analfabetisme funcional: sistema educatiu obligatori a contribuït a aniquilar l’analfabetisme (no saber escriure ni llegir) però ara l’analfabetisme esta eradicat ha desaparegut, però apareix aquest nou fenomen (que la gent passi de curs a curs sense interioritzar unes determinades matèries) Parentocràcia: Influencia dels pares a l’escola. Els pares influeixen molt en l’educació dels fills (AMPES) els que tenen diners, temps lliure, amb un determinat nivell cultural, amb consciencia cívica.
Els pares decidiran les activitats extraescolars, que aniran enfocades als seus fills amb un nivell cultural bo, unes necessitats diferents.
Ex:un imigrant no anira al AMPA --YA NO HAY CLASES SOCIALES, SOLO HAY NIVELES DE CONSUMO— *La distribució de la riquesa es lo important, es el que causa més conflicte, no el fet de ser més o menys rics es clau per a crear conflictes.
Estratificació social: classificació de les persones en grups en base a les condicions socioeconòmiques compartides... un conjunt relacional de les desigualtats amb les dimensions econòmica, social, política i ideològica .
El que determina les diferencies socials es la classe social (component econòmic) Classe social: grup social que basa les seves oportunitats i privilegis en el rol o la posició en el procés de producció i que es caracteritza per uns interessos comuns ESTATUS (adscrit, adquirit i dominant) ! va més enllà de la classe social no depèn l’estatus de la classe social.
Adscrit: ENS VE DONAT (si ets home o dona a la pràctica dona un estatus diferent) (neixes al raval o neixes a sant gerbasi) Adquirit: ADQUIRIT AMB ESFORÇ (estudiant per obtenir un títol universitari i així poder pujar el teu estatus) Dominant:el rol que destaca d’una persona (trabajas dos sitios y hay uno que es mas importante) Aportacions  de  la  Teoria  crítica   Ivan  Illich  (1926-­‐2002):  consum  passiu.  Creem  indivius  passius  i  acrítics  que  accepten  l  statu  quo,  els   valors  de  la  societat.   P.  Bourdieu  (1930-­‐200):  Reproducció  cultural.  Parla  de  com  el  sistema  educatiu  reprodueix  els  models   culturals.    (+pobres  tenen  més  dificultats  per  aprofitar  les  oportunitats  educatives,  per  tant  el  sistema   educatiu  no  està  complint  bé  la  seva  funció).       La  societat  industrial  demana  que  el  mercat  tingui  benefici.   L’estat  decideix  que  s’ensenya  i  com.   Les  +  impo.  Cientifiques  i  tecn   Despres  sociología…   Despres  música  arts…   KEN  ROBINSON  TED  TALKS     *  Treballar  conceptes  de  la  fotocòpia!  BUSCAR-­‐LOS.     Parentocracia  –  la  influencia  dels  pares  en  la  decisió  d’aspectes  fonamentals  per  als  fills  en  l’escola.   Ex.  AMPA  Pares  d’una  determinada  classe  social  o  cultural.         L’estructura  de  la  societat   “Ya  no  hay  clases  sociales,  solo  hay  niveles  de  consumo”.  El  Roto   El   que   compta   és   la   distribució   de   la   riquesa.   EEUU   és   molt   rica   però   està   molt   mal   repartida,   desigualtats.  Per  tant  l’important  no  és  quan  de  rica  és  una  societat.   A  Occident  des  de  l’emergència  de  les  societats  capitalistes  les  diferencies  socials  es  reflecteixen  en  la   divisió  jerarquitzada  en  classes  socials.       Classe   social:   Grup   social   que   basa   les   seves   oportunitats   i   privilegis   en   el   rol   o   la   posició   en   el   procés   de  producció  i  que  es  caracteritza  per  uns  interessos  comuns.  (Diccionari  de  Sociologia  del  Termcat,   Jorid  Busquet  i  Miquel  Calsina).     Estatus  (adscrit,  adquirit  i  dominant)   Estatus,   parlem   d’una   posició   de   distinció   o   reconeixement   que   no   necessàriament   va   en   paral·∙lel   amb  la  classe  social.  El  que  marca  l’estatus  d’uns  individus  és  la  funció  o  el  paper  que  desenvolupen   davant  la  societat.   Diferenciem  entre  tres  tipus:   •   Adscrit:  Posició  de  reconeixement  que  obtenim  sense  haver-­‐nos-­‐el  guanyat.  Ex.  si  ets  home  o   dona,  els  homes  cobren  més.     •   Adquirit:   Estatus   que   hem   assolit   pel   nostre   esforç.   Ex.   una   carrera   universitària   ens   dóna   més  estatus.   •   Dominant:  De  tots  els  rols  que  desenvolupa  una  persona,  aquest  és  el  que  destaca.  Ex.  pare   de   família,   professor   universitari,   membre   d’una   ONG.   El   que   predomina   és   ser   professor   d’universitat.   ...

Tags: