AGU_Reproductor_masculí_1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Aparells Digestiu i Genitourinari
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

19. APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ Introducció L’aparell  reproductor  masculí  inclou: - Testicles - Epidídim - Conducte deferent - Escrot - Vesícules seminals - Pròstata - Glàndules bulbouretrals - Penis Testicles Són dos (dret i esquerre), i es consideren estructures glandulars germinals. Presenten forma  ovoïdal  de  5cm  de  llarg  aproximadament,  amb  un  color  blanc  blavós  i  d’aspecte   llis (rellevància química). Estan envoltats per una membrana serosa que rep el nom de túnica vaginal o testicular.
Pols: - Superior (anterior) - Inferior (posterior) Cares: - Lateral - Medial Límits: - Anterior: lliure. Posseeix la hidàtide sèssil (estructura atròfica derivada del conducte de Müller).
- Posterior Epidídim L’epidídim   està   recolzat   sobre   el   límit   posterior   del   testicle,   i   la   seva   funció   és   la   d’emmagatzemar  els  espermatozoides.
Porcions: Cap: supero-medial, format pels conductets eferents. Està ancorat al pol superior.
- Cos: és la porció mitja.
Queda separada del testicle pels solcs medial i lateral.
- Cua: és la porció inferior, i queda ancorada al pol inferior.
Testicles i epidídim Constitució anatòmica: El  testicle  i  l’epidídim  estan  formats  per: - Túnica albugínia (embolcall fibrós) - Teixit propi - Túbuls seminífers Túnica albugínia: És una capa de teixit connectiu dens que envolta el parènquima testicular (similar a la càpsula del ronyó). En la part postero-superior del testicle forma el mediastí testicular (cos de Highmoro), que és un envà vertical incomplet que tanca nombrosos vasos i una xarxa de conductes eferents (xarxa testicular de Haller o rete-testis). Per altra banda, també envia envans de teixit (envans testiculars) des del mediastí fins a la superfície testicular, els quals delimiten als lobels testiculars. Aquests estan recorreguts pels túbuls seminífers.
Teixit propi: Està format per cèl·lules espermatogèniques, cèl·lules de suport i cèl·lules intersticials (realitzen una secreció interna per a la maduració dels espermatozous).
Túbuls seminífers: - Els túbuls seminífers contornejats tenen un trajecte tortuós, estan inclosos en la part perifèrica dels lobels testiculars i es continuen amb els túbuls seminífers rectes.
- Els túbuls seminífers rectes es dirigeixen cap al mediastí testicular i desemboquen en la xarxa testicular.
- Des de la xarxa testicular parteixen 10-20 conductets eferents del testicle. Aquests es dirigeixen   cap   al   cap   de   l’epidídim, desemboquen en el conducte   de   l’epidídim, i el recorren des del cap cap a la cua, on es continuen amb el conducte deferent.
Túnica vaginal o testicular: És la membrana serosa que envolta els testicles, per fora de la túnica albugínia. Està formada per una capa parietal (periorqui), externa, que a nivell del límit posterior de l’epidídim   i   del   mediastí   testicular   es   reflexa   per   continuar-se amb la capa visceral (epiorqui). Entre totes dues, hi ha una cavitat que permet el moviment del testicle.
La   capa   visceral   es   recolza   sobre   la   túnica   albugínia   i   l’epidídim,   però   sense   cobrir   el   mediastí testicular.
La túnica presenta una reflexió superior que forma el lligament  superior  de  l’epidídim i una inferior que correspon al lligament   inferior   de   l’epidídim. Entre el testicle i l’epidídim  es  forma  una  fenedura  en  la  túnica  vaginal  anomenada  si  de  l’epidídim.
Irrigació arterial: La irrigació arterial ve donada a través de: - Artèria testicular (espermàtica): neix   de   la   porció   abdominal   de   l’aorta,   entre   les   artèries renals i la mesentèrica inferior, i acompanya al testicle durant el seu descens.
Està ubicada en el retroperitoneu, descendeix en direcció obliqua i creua per davant de l’urèter   per   ingressar   en   el   conducte   inguinal   i   accedir   al   límit   posterior   del   testicle.   Emet branques colaterals uretèriques i epididimàries. Per altra banda, les seves branques  terminals  medial  i  lateral  s’ubiquen  en  les  cares  corresponents  del  testicle.
- Artèria del conducte deferent (deferencial): s’origina   de   la   porció   permeable   de   l’artèria   umbilical   (branca   de   l’artèria ilíaca interna). Descendeix en la pelvis per darrere   del   fons   vesical,   i   a   partir   d’allà   acompanya   al   conducte   deferent.   Emet   una   branca recurrent que acompanya al conducte deferent fins al testicle, on s’anastomosa  amb  l’artèria  de  l’epidídim  i  és  l’encarregada  d’irrigar  l’epidídim  i  el  pol   inferior del testicle.
- Artèria cremastèrica (funicular): és  branca  de  l’artèria  epigàstrica  inferior.  Irriga  els   embolcalls del cordó espermàtic i les bosses escrotals, arribant fins a la cua de l’epidídim  i  al testicle al qual irriga, formant una xarxa anastomòtica amb les artèries del conducte deferent i testicular.
Anastomosi de 3 vies de Jahrish: artèria cremastèrica + artèria deferencial + artèria testicular.
Drenatge venós: Les venes testiculars (espermàtiques) formen per sobre del testicle, a nivell del cordó espermàtic, un plexe venós (plexe pampiniforme). Està format per dos grups de venes: - Grup anterior:  emergeix  a  nivell  del  cap  de  l’epidídim.  En  el  cordó  espermàtic   acompanya   a   l’artèria   testicular i la sang acaba: a la dreta en la vena cava inferior  i  a  l’esquerra  en  la  vena  renal  esquerra.
- Grup posterior: emergeix a l’alçada de   la   cua   de   l’epidídim.   En   el   cordó   espermàtic acompanya al conducte deferent i la sang acaba en la vena epigàstrica inferior,  a  nivell  de  l’anell  profund  del  conducte  inguinal.
La dilatació de les venes testiculars en el plexe pampiniforme constitueix el varicocele.
Drenatge limfàtic: Els   vasos   limfàtics   acompanyen   a   l’artèria   testicular   i   acaben   en   els   ganglis lumboaòrtics drets i esquerres, a vegades amb una estació en els ganglis ilíacs externs.
Innervació: La innervació prové dels plexes lumbars i aòrtics, testicular, hipogàstric inferior i deferencial.
Escrot L’escrot   és   el   sac   que   conté   els   testicles.   Cada conjunt de testicle, epidídim i part inferior dels cordons espermàtics està contingut en les bosses escrotals, que són cavitats  individuals  de  l’escrot  amb  embolcalls  independents.
La   divisió   de   l’escrot,   a   nivell   de   la   línia   mitja,   està   marcada   superficialment pel rafe escrotal.
El testicle originalment es forma dins de la cavitat abdominal, i cap al setè mes del desenvolupament es comencen a desenvolupar els espermatogonis, que necessiten una temperatura inferior a 2-3ºC per sobreviure, motiu pel qual migren.   D’aquesta   manera, en el moment del naixement ja estan en les bosses escrotals.
Es  pot  dir  per  tant  que  l’escrot  resulta  de  l’evaginació  de  la  paret  abdominal  amb  totes   les seves capes.
Capes: P.EXAMEN.  Sis  capes  de  l’escrot.
Pell: És més rugosa i hiperpigmentada, amb plecs transversals i presenta fol·licles pilosos. El rafe   escrotal  divideix   l’escrot   en   una   meitat   dreta   i  una   esquerra.   La   meitat   esquerra   sol   estar   més   baixa,   deguda   a   la   major   longitud   del   cordó   espermàtic   i   l’alçada   del testicle esquerre.
Dartos: Posseeix   fibres   musculars   llises,   adherents   a   la   pell,   i   és   l’equivalent   del   TCSC   abdominal. En la porció mitja emet l’envà   escrotal, formant dues cavitats dins de l’escrot.  La  contracció  de  les  fibres  llises,  juntament  amb  el  cremàster,  forma  l’aparell   contràctil  de  l’escrot.
Fàscia espermàtica externa: S’interposa   entre   el   dartos   i   el   múscul   cremàster,   i   a   nivell   de   l’anell   superficial   del   conducte  inguinal  es  confon  amb  l’aponeurosi  del  múscul  oblic  extern  de  l’abdomen.
Fàscia cremastèrica i múscul cremàster: Aquest pla està format pel múscul cremàster, que és un múscul estriat, compost pel fascicle lateral que s’origina  en l’oblic  intern  (o menor) de  l’abdomen  per  la  seva  fàscia   medial,   inconstant,   fixat   a   l’espina   del   pubis. Les fibres musculars estan intercalades amb el teixit fibrós que correspon a la fàscia cremastèrica. El múscul està innervat pel nervi ili-inguinal (plexe lumbar) i fa ascendir el testicle.
Fàscia espermàtica interna: Aquesta fàscia prolonga cap avall  la  fàscia  transversalis  de  l’abdomen  i  rodeja  al  cordó   espermàtica   i   a   la   túnica   vaginal.   S’adhereix   a   la   part   posterior   del   testicle   i   de   l’epidídim.
Túnica vaginal (peritoneu): És una serosa, vestigi del conducte peritoneu-vaginal. La seva capa parietal està separada de la fàscia espermàtica interna   per   un   pla   cel·∙lular.   D’altra   banda, la seva capa visceral s’adhereix   a  l’albugínia  del  testicle.  Entre  les  dues   fulles hi ha la cavitat vaginal.
Irrigació arterial: - Superficial: a través de les artèries pudendes externes, femoral i perineals superficials.
- Profunda:  branques  de  l’artèria  cremastèrica  (branca  de  l’epigàstrica  inferior).
Drenatge venós: Les venes segueixen el recorregut de les artèries en sentit invers i drenen: cap a la vena safena magna (les venes externes); i a les venes del perineu i el penis: a través de les venes pelvianes i la vena pudenda interna.
Drenatge limfàtic: Els vasos limfàtics drenen cap als ganglis inguinals.
Innervació: La innervació sensitiva prové del plexe lumbar: - Nervi pudend - Nervi ili-inguinal - Nervi genito-femoral Vies espermàtiques Les vies espermàtiques comprenen, a cada costat: - Conducte deferent, continuació de  la  cua  de  l’epidídim.
- Vesícula seminal.
- Conducte ejaculador, el qual desemboca en la uretra (via terminal comú que rep el semen procedent dels dos conductes ejaculadors).
Conducte deferent P. EXAMEN. El  conducte  deferent  creua  per  davant  de  l’urèter.
El conducte deferent és  la  continuació  de  l’epidídim  cap  a  la  seva  unió  amb  el  conducte   excretor de la vesícula seminal. Presenta tres porcions: subcutània, inguinal i pelviana.
NOTA. Longitud de 40cm (+/-8cm).
Porció subcutània: S’estén  des  de  l’epidídim  fins  a  l’anell  inguinal superficial (intern), presenta un trajecte sinuós i forma part del cordó espermàtic.
Porció inguinal: Coincideix amb la regió inguinal i el seu trajecte recorre el conducte inguinal.   S’estén   des   de   l’orifici   inguinal superficial (intern) fins a l’orifici   inguinal   profund   (lateral).   Així doncs, aquesta porció posseeix les relacions del conducte inguinal.
Porció pelviana: S’estén   des   de   l’orifici   inguinal   profund (lateral) fins a la pròstata, i passa   per   sobre   i   en   posició   lateral   a   l’artèria   epigàstrica inferior. També creua, per sobre  i  medialment,  als  vasos  ilíacs  externs;  i  l’urèter  per  davant  i  per  sobre.  En  la  seva   terminació   presenta   una   dilatació   que   s’anomena   ampolla del conducte deferent, la qual  en  el  seu  extrem  distal  s’uneix  al  conducte excretor de la vesícula seminal formant el conducte ejaculador, que ingressa en la pròstata.
Constitució anatòmica: El conducte deferent es compon, a nivell de capes: - Adventícia - Muscular, amb tres subcapes que es poden contraure (peristaltisme).
- Mucosa,   revestida   d’epiteli   amb   plecs   longitudinals   que   serveixen   de   reservoris.
Irrigació arterial: La irrigació arterial del conducte deferent és escassa i ve donada a través de: - Artèria del conducte deferent (vesiculo-deferencial), branca de la porció permeable   de   l’artèria   umbilical   o   de   l’artèria   vesical   inferior   (genito-vesical), totes  dues  branques  de  l’artèria  ilíaca  interna.   L’artèria  s’anastomosa  amb  branques  de  l’artèria  testicular  i  cremastèrica.
(anastomosi de 3 vies) Drenatge venós: El drenatge venós acaba en les venes testiculars o en les venes vesicals (porció terminal).
Drenatge limfàtic: La limfa es dirigeix cap als ganglis ilíacs externs i interns.
Innervació: La innervació és molt abundant per assegurar el peristaltisme, i ve donada per rams del plexe hipogàstric inferior, que donen origen al plexe deferencial.
Cordó espermàtic El  cordó  espermàtic  s’inicia  en  l’anell  inguinal  profund  i  acaba  en  l’escrot.
Elements del cordó espermàtic: - Conducte deferent - Artèria i vena testicular - Artèria i vena deferencial - Artèria i vena cremastèrica - Plexe pampiniforme - Nervis ili-inguinals - Ram genital del nervi genito-femoral - Vasos limfàtics - Vestigis del conducte peritoneuvaginal obliterat Elements conducte inguinal masculí: El conducte inguinal es compon de: - Cordó espermàtic - Nervis abdomino-genitals major i menor - Nervi genito-crural P.EXAMEN.
El conducte inguinal femení conté els mateixos elements que el masculí però enlloc de cordó espermàtic conté el lligament rodo.
Secció del cordó espermàtic.
Grup anterior: Aquest grup inclou: - Venes testiculars anteriors, formant el plexe pampiniforme.
- Artèria testicular juntament a un tracte conjuntiu poc visible (conducte peritoneu-vaginal o lligament de Cloquet).
- Filets nerviosos i vasos limfàtics.
Grup posterior: Aquest grup inclou: - Venes testiculars posteriors, davant de les quals hi ha el conducte deferent.
- Artèria deferencial i cremastèrica.
Cobertes: Tots els elements estan envoltats per cobertes concèntriques: - Fàscia espermàtica externa.
- Fàscia cremastèrica, juntament amb el múscul cremàster.
- Fàscia espermàtica interna.
...

Comprar Previsualizar