Tema 2. Europa en el context mundial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia d'Europa
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. EUROPA EN EL CONTEXT MUNDIAL Europa en el món Posar la regió en context de tot Europa (superfície, població, etc.). Segon continent més petit en superfície.
Europa: 10.180.000km2 7% - Àfrica: 30.370.000 - Amèrica: 42.330.000 - Àsia: 43.820.000 - Oceania: 9.008.500 Població: - Àsia: 4.162.252.000 (60,44%) - Àfrica: 1.022.234.000 (14,84%) - Amèrica: 934.611.000 (13,57%) - Europa: 738.199.000 (10,72%). Alta densitat de població.
- Oceania: 29.127.000 (0,42%) Densitat de població: Europa és el 2n gran continent quant a la densitat, després d’Àsia.
Creixement de la població: la població actualment està decreixent, juntament amb tot el que seria l’hemisferi nord i Oceania, almenys són les taxes de creixement menys accelerades.
Tenim, per un costat, una proporció de població que havia arribat al punt àlgid al moment de la Revolució Industrial. Llavors, la proporció europea era de les més altes que ha tingut mai (17-18% de la població mundial als 1800-1900). A més, controlaven bona part de les colònies, de manera que a nivell polític controlaven la majoria de la població mundial. Actualment, estem per sota de l’11% i la tendència és que anirem perdent. [Fer aquesta reflexió amb les regions. Quin pes té respecte a Europa?] Tenim un altre element que també mostra aquest fet. Si mirem les ciutats a l’hora de la Revolució Idustrial, a les 10 primeres només n’hi ha 4 d’Europees (Beijing, Londres, 5. Constantinopla, 6.
1 Paris, 7. Nàpols). La Revolució Industrial fa que la ciutat es converteixi en el gran centre de producció econòmica per primera vegada. El 1900, de la llista, tres son americanes, una asiàtica, però la majoria serien europees: Londres, Paris, Berlin, St. Petersburg, Manchester, etc. A mesura que la Revolució Industrial s’expandeix, torna a canviar la llista i només tindríem Londres, Paris, Moscou i les ciutats del Ruhr alemanyes. Actualment, però, a la llista de les ciutats més grans del món, només trobem Moscow. A Londres i París hi ha la mateixa població des de fa molts anys. Barcelona tampoc no ha crescut enormement en els últims anys. El pes demogràfic a Europa, doncs, ha anat decaient.
Pes relatiu de l’Economia. Tenim relativament poca superfície, un pes relatiu de població que ha anat caient però, si mirem l’economia a escala mundial, Europa és el 34%: menys d’un 11% de la població mundial controla/té el aquest 34% de la riquesa mundial. És la regió, per tant, que controla la major part de riquesa, seguida d’Amèrica i Àsia, que últimament s’està recol·locant.
El vi per nosaltres és normal, part de la nostra cultura. En canvi, per als americans és un tabú perquè fins els 18 anys no poden beure. A altres llocs, és una mostra de refinament, de potència i riquesa.
Moda: productors italians, francesos, britànics... marquen les tendències. És interessant veure com ens anirem adaptant els propers 70-80 anys a mesura que els altres continents tinguin més impacte que ara. Bollywood n’és un exemple.
Així doncs, tenim: 1. Superfície 2. Població a. Creixement b. Densitat 3. Economia Europa ha perdut pes polític perquè també ha perdut pes demogràfic.
Neo-europes: diferents comunitats europees arreu del món que reprodueixen els patrons de la metròpoli.
2 3 Som un continent molt antic, amb molta història, però els estats americans també s’ho podrien considerar, ja que Europa ha estat molt canviant els últims 100-150 anys.
Suïssa i Dinamarca serien els únics estats estables des de principis del s.
XIX.
És interessant veure com Europa és un territori molt fragmentat que s’ha anat construint a través de guerres, enfrontaments, etc., que canviaven aquesta situació.
Antiguitat de les fronteres: 4 També es veuen les zones on s’han produït neteges ètniques: genocidis, expulsions, supressió de drets. Zona de la Rutènia: ha canviat tant de fronteres que ha canviat de posició política diverses vegades. La població ha canviat de drets de ciutadania en cinc estats diferents. Les identitats regionals a Europa, tinguin o no el sentiment de nacionalisme, són molt importants.
Configuració del territori europeu Mapa polític: un espai polític fragmentat - Europa romana 5 - Europa de Carlemany (aprox. 800): creen la Marca Hispànica, un concepte que arribarà a ser el bressol dels regnes hispànics. L’Imperi de Carlemany ocupa tot el territori enorme.
Quedarà fragmentat anys després.
- Europa de l’any 1000: evolució d’aquesta situació. De nou, hi ha la construcció d’una unitat política però no en forma d’estat modern (Sacro Imperi Romà). Hi ha tota una se`rie de regnes que apareixen a la part més occidental: Anglaterra, França, regnes hispànics. És el moment clau per identificar els catalans com a diferents dels altres territoris.
- Europa, any 1300: gran nivell de fragmentació política europea. Són diferents unitats territorials en diferents monarquies, regnes, principats, ducats, etc. Idea dels estats que mantenen aquesta idea d’unitat, però cadascun va pel seu costat. Casi-desaparició musulmana (regne de Granada).
- Europa 1500: Europa de Carles V. Es produeix un fenomen important: desaparició o caiguda de Bizanci a mans dels turcs i desaparició de l’Imperi Romà d’Orient. Aparició dels otomans.
Aquesta és la zona de control de l’Imperi Otomà, força gran. Hi haurà enfrontaments amb ells per evitar l’expansió d’aquest territori. És un dels grans moments de la història d’Europa i moment d’expansió Europea fora de les seves fronteres (colonial).
- Europa dels Habsburg: la monarquia espanyola unida als Habsburg fa que hi hagi una certa aliança durant bona part dels segle XVI-XVII.
De fet, aquesta hegemonia acabarà amb la pau del Tractat d’Utrecht.
- Pau de Westfalia (1648): moment en què el Rosselló passa a formar part del Regne de França. La fragmentació del territoris cristians fa que l’Imperi Otomà arribi fins gairebé les portes de Viena.
- Europa del tractat d’Utrecht (1713): és un altre dels grans tractats. El que passa al Born son les acaballes d’aquesta guerra. Acords entre les diferents potències: el nou rei serà Felip v.
Una de les coses que ha quedat d’aquella època és Gibraltar, a mans dels britànics, de la mateixa manera que s’havien quedat Menorca. Barcelona queda a la perifèria de l’estat espanyol: perd valor estratègic. Flandes també desapareix del domini espanyol. Per tant, es fa una reconfiguració del territori europeu i és un dels grans tractats fundadors.
- Expansió de l’Imperi Rus: diferents períodes d’expansió cap a l’est. Eventualment, els russos tindran l’interès de disposar d’un domini a Europa, com ara un govern paneslàvic o alguns satèl·lits, països eslaus, propers a l’Imperi Rus.
- Expansió de l’Imperi Otomà. Són imperis, però no tenen aquesta idea de control centralitzat de l’estat actual. Hi ha un rei que simbòlicament serà el cap, però cada regne manté les seves peculiaritats.
6 - Europa napoleònica - Europa del Congrés de Viena, 1815: l’altre gran congrés fundacional europeu. Aquesta és l’època dels grans imperis. Per un costat, tenim la confederació Germànica (continuació del Sacro-Imperi), l’Imperi Otomà, que controla tot els Balcans. Estats italians. Hi ha una zona que havia estat sota domini austro-hongarès. Estem parlant de fa només 200 anys. Aquest mapa ens explica algunes de les diferències que han aparegut després, com ara la història dels Balcans. Polònia és un altre dels estats que apareix i desapareix. Si anem a Viena o Budapest, són enormes capitals, però en estats realment petits: són més grans del que els pertocaria.
Berlin no era una ciutat important fins aquest moment, i és quan es construeix el Berlin imperial, com a capital del regne de Prússia, i es fan boulevards i Palaus, i esdevindrà, al final, capital d’Alemanya.
És interessant veure com s’han configurat peculiaritats en estats a causa d’aquesta evolució política esdevinguda amb els segles. El següent mapa que s’hauria de posar aquí és la unificació d’Alemanya i Itàlia, que canviarà tots els equilibris polítics europeus. Qui ho causarà seran els prussians, per una banda, i Savoia i Piemont, per una altra. La idea d’identitat nacional fa que alguns territoris s’unifiquin, però també pot causar el cas contrari.
7 ...

Comprar Previsualizar