TEMA 10. Les taifes i relacions frontereres amb Al-Àndalus (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 25
Subido por

Descripción

BLOC 2. CATALUNYA: TERRITORI FEUDAL (987-1149)
No us oblideu de puntuar els nostres apunts! Valorem la vostra opinió, gràcies.

Vista previa del texto

TEMA 10. Les taifes i relacions frontereres amb Al-Àndalus - Unificació política del país entorn del Casal de Barcelona, que era el poder més fort del territori, i mantenia la noció de l’autoritat pública, amb suport important de l’Església.
- Però també cal destacar que tenia poder material i econòmic, amb recaptació i rendes d’importants territoris públics (els habitants de Barcelona). Però sobretot la principal font d’ingressos era l’or de les pàries, els tributs procedents de les taifes sarraïnes (a canvi de protecció i pau).
- L’or d’aquestes pàries permeté a Ramon Berenguer I disposar no sols d’una fonamental font d’ingressos sinó de tenir controlada a una bel·ligerant noblesa (que era enviada al sud a saquejar) i mantenir l’estabilitat de la frontera. Amb l’arribada dels almoràvits aquest sistema es veuria alterat.
Els grans comtes de Barcelona (992-1131) - Després de la revolta de Mir Geribert, el compromís dels comtes de Barcelona amb els senyors feudals comportà una vessant socioeconòmica (que comportava la submissió de la pagesia al senyor feudal). A canvi el comte exigí que se’l reconegués com a senyor de tots els senyors, un primus inter pares. El comte esdevé el prínceps dins del nou ordre feudal, de tipus piramidal.
- Durant l’anomenada gran època comtal (segle XI-part XII), el comtat de Barcelona es consolida com a nucli hegemònic i els cristians s’enforteixen vers els musulmans.
- Inici segle XI, hi ha vuit cases comtals (mapa), però, encara que políticament independents, s’anà formant una realitat política catalana al voltant del de Barcelona, el més fort i consolidat.
- El predomini musulmà entrà en crisi a l’inici del XI. Al període de 1010-1046 predomina la relativa debilitat sarraïna (aparició dels regnes de taifes) i la clara superioritat militar comtal (afavorida per la feudalització de la societat).
- Durant aquests anys, la iniciativa passà als comtes: en aquest sentit cal destacar l’expedició a Còrdova (1010) de Ramon Borrell (992-1017) i Ermengol d’Urgell per intervenir en les qüestions internes dels musulmans, de la qual es van treure beneficis econòmics.
- Tot això no era més que la plasmació d’un nou ordre, de tipus feudal. Ara qui té més vassalls és el més poderós. El comte serà el vèrtex de la nova piràmide social feudal.
- El nou període, avançat el segle XI, es caracteritzà per la prosperitat econòmica i per la consolidació de l’hegemonia del comte de Barcelona.
- Amb Ramon Berenguer I (1035-1076) i els seus fills s’implantà definitivament el cobrament de pàries a Tortosa, Lleida i Saragossa: eren tributs que els regnes de taifes havien de pagar per mantenir la seva integritat i que demostren la superioritat dels comtats sobre els regnes musulmans.
- L’or provinent d’aquestes pàries reactivà l’economia catalana, ja que foren uns ingressos gairebé fixos amb els que el fisc comtal disposà per enfortir militarment i territorialment el comtat.
- D’aquesta manera, el comte Ramon Berenguer I va completar l’obra iniciada pel seu pare Berenguer Ramon (1017-1035) i aconseguí que tots els comtes (menys el de Rosselló i del Pallars Jussà) es lliguessin per pactes jurídics amb el comtat de Barcelona, tot reconeixent la seva superioritat política.
- Encara que les pàries beneficiava molt als comtats, impedien l’expansió territorial i feia impossible la ‘’colonització’’ de noves terres.
- Tot i així, el procés de conquesta i repoblació no s’aturà mai, i al segle XI els avenços territorials, encara que petits, traslladaren la frontera més al sud.
- A partir del 1090, amb l’establiment dels almoràvits a la Península, s’aturà momentàniament la submissió dels territoris musulmans. Al cap de poc temps, no obstant, s’iniciaria la conquesta dels territoris de l’anomenada Catalunya Nova.
- Al segle XII podem parlar de Catalunya com a realitat política cohesionada, sobretot al voltant del jurament de vassallatge i fidelitat de tots els comtes al de Barcelona (encara que eren independents políticament), en aquell moment Ramon Berenguer III (1097-1131). Ell va impulsar una gran expansió cap al sud.
- A més, en aquesta època l’Església catalana aconsegueix la independència respecte l’arquebisbe de Narbona, després que el papa va restablir la seu arquebisbal de Tarragona (1116) (malgrat l’oposició de Narbona i Toledo).
- Però restituint-la com a seu arquebisbal requeria, en un primer terme, ocupar-la militarment, conquistar-la, i la posterior expulsió dels seus habitants. Això es fa l’any 1118.
- Amb Ramon Berenguer III, dit el Gran, ja es consolida la sobirania del Casal de Barcelona sobre gairebé tota Catalunya. Això es reflecteix amb els coneguts termes de ‘’unificació interior’’ i ‘’projecció exterior’’.
No us oblideu de puntuar els nostres apunts! Valorem la vostra opinió, gràcies.
...