galenica tema 5 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Introducció a la Farmàcia Galènica
Año del apunte 2016
Páginas 16
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5: FORMES FARMACÈUTIQUES Formes farmacèutiques per via oral: La via orla és la via més habitual , ja que permet l’autoadministració, el medicament s’administra per deglució i el principi actiu, generalment, s’absorbeix als intestins.
Trobem moltes formes farmacèutiques destinades a la via oral, que poden se tant sòlides com líquides.
- Sòlides: o Pólvores: les pólvores són partícules sòlides, lliures, seques i més o menys fines. Contenen un o més principis actius, amb o sense excipients i, si és necessari, colorants i aromatitzants.
S’administren generalment en o amb aigua o altres líquids apropiats.
En alguns casos, poden també ingerir-se directament.
Es presenten tant en forma de preparacions unidosi com multidosi, tot i que, actualment hi ha molt poques preparacions multidosi d’aquest tipus.
També podem torbar pólvores efervescents, conjunt de partícules solides amb excipients característics; àcid i bicarbonat, que en reaccionar amb l’aigua donen lloc a l’efecte efervescent.
Solen utilitzar-se com a formes intermitges d’altres formes farmacèutiques.
o Paperets: full de paper convenientment doblegat que conté una dosi unitària de pólvores. La seva elaboració és exclusivament oficinal.
o Sobres: envoltoris de paper impermeabilitzat (alumini recobert amb una pel·lícula de plàstic) que contenen una dosi d’un medicament, en pólvora, granulat, o en solucions o suspensions líquides.
o Granulats: agregats sòlids i secs de partícules de pólvores, suficientment resistents per permetre la seva manipulació.
Contenen un o més principis actius, als que s’hi ha afegit o no excipients i, si és necessari, colorants i aromatitzants. Molts cops s’utilitzen com a formes intermitges d’altres formes farmacèutiques.
Es presenten en forma de preparacions unidosi (sobre, paperets) o en multidosi.
S’administren generalment en o amb aigua o altres líquids apropiats.
En alguns casos, poden ingerir-se directament, ja siguin per solubilitzar o per dispersar.
Per tal de preparar els granulats es parteix d’una mescla de pólvores, i es pot prepara tant per via seca (poc habitual) com per via humida.
Tipus de granulats:  Granulats efervescents.
 Granulats recoberts.
 Granulats gastroresistents, que permeten passar per l’estómac sense alterar-se.
 Granulats d’alliberació modificada, que modifiquen la seva velocitat d’alliberació.
o Pellets: són grànuls de mida compresa entre 0,5 i 1,5 mm de diàmetre de forma esfèrica, poden estar o no recoberts.
Es solen dosificar en càpsules de gelatina duro o inclús es poden comprimir (tot i que és poc habitual), per tant no els trobem com a forma farmacèutica per prendre directament.
Presenta un avantatge enforma dels granulats, ja que flueixen olt fàcilment i això fa que sigui més fàcil d’omplir les capsules. Els podem recobrir, i també podem mesclar pellets de velocitats d’alliberació diferents.
o Liofilitzats orals. Liotabs o tabletes liofilitzades: són formes farmacèutiques bucodisponibles obtingudes per liofilització dins dels blisters.
Són formes farmacèutiques d’estructura porosa i de dissolució o dispersió immediata.
Cal tenir amb compte que les tauletes són molt poroses i es trenquen molt fàcilment. Suposen un avantatge ja que són mucodispersables i per tant, en posar-los a la boca es desfan de forma immediata. Amb això faciliten la seva deglució i absorció.
Per tal de constituir-los es porten a terme els següents passos: mescla dels components, dosificació dins de blisters, liofilització que pot ser per congelació o per sublimació i finalment, segellat els blisters.
Les tabletes presenten una morfologia característica degut a la seva forma de fabricació.
o Comprimits: preparacions sòlides, cada una de les quals conté una dos única (monodosi) d’un o més principis actius. A vegades poden estar rasurats i permetre més d’una dosi.
Els comprimits permeten poder dispensar volums de principi actiu molt petits.
S’obtenen a partir d’aglomerar per compressió ja sigui directa o amb una prèvia granulació, un volum constant de partícules. Es parteix d’uns pólvores o un granulat que es comprimeixen mitjançant una màquina de comprimir.
Els excipients que en principi són tots inerts, prenen gran importància ja que tenen acció diluent, aglutinant, disgregant, lliscant, lubricant, colorant, aromatitzant, etc.
Excipient Funció Permeten diluir el principi actiu.
Substàncies afegides en quantitat suficient, sense Diluents activitat farmacològica, utilitzades per assolir la mida desitjada dels comprimits. Es seleccionen en funció de les propietats de compressió, flux, solubilitat,...
Aquestes substàncies uneixen les partícules entre si Aglutinants quan la mera pressió no és suficient per mantenir-les agrupades en grànuls.
L’acció lubricant radica en la disminució de la fricció Lubricants i entre les partícules durant la compressió, millorant així lliscants la transmissió de la força de compressió en la massa de pólvora o granulat.
Disgregants Conservants Colorants Edulcorants Antioxidants COMPRIMITS No recoberts Recoberts Els disgregants s’utilitzen per accelerar la desintegració del comprimit en l’aigua i els sucs digestius, facilitant així la dissolució del principi actiu. Fan que es desfaci el comprimit, facilitant així la seva absorció, ja que hi ha comprimits que costen molt de dissoldre.
Per mantenir les característiques del medicament el major temps possible, evitant contaminacions microbianes i/o fúngiques, oxidacions, i altres alteracions.
Substàncies que confereixen color, per tal d’obtenir una presentació mes agradable.
Substàncies capaces de transmetre un gust similar al de la sacarosa, és a dir, dolç.
Substàncies que eviten fenòmens d’oxidació que podrien alterar les característiques del medicament o inclús degradar el fàrmac que vehiculitza.
Objectiu No modifiquen l’alliberació del principi actiu.
*Emmascarar sabor color o olor desagradable.
*Millorar la biodisponibilitat.
Efervescents Dissolució / dispersió – aigua.
Solubles Dissolució – aigua,...
Dispersables Dispersió – aigua,...
Bucodispersab Dispersió – boca,...
les Comprimits mastegables Comprimits Facilitar la deglució.
Resistir l’acció del suc Mitjançant Una o vàries capes de mescles de gomes, plastificants: *Capa polimèrica molt fina comprimits “amb coberta pel·licular”.
*Recobriment amb solucions d’alt contingut en sucres, anomenats, dragees.
*compressió: comprimits nucleats.
Substàncies àcides i carbonats o hidrogencarbonats.
Dissolució prèvia a l’administració.
Dispersió prèvia a l’administració.
Comprimits d’alliberació accelerada. En el moment en que es posa en contacte amb la saliva ja es desfà.
Fragmentació de la cavitat bucal.
*Granulats o partícules gastroresisten ts (alliberació retardada) Comprimits d’alliberació modificada gàstric. Alliberació en el fluid intestinal.
recobertes.
*Comprimits recoberts.
Modificar la velocitat, el lloc Formulació particular i/o o el moment d’alliberació.
mètode de fabricació especial.
COMPRIMITS D’ALLIBERACIÓ MODIFICADA FORMA FARMACEUTICA CARACTERISTIQUES *Retarden l’alliberació del principi actiu, no es prolonga l’efecte terapèutic.
Comprimits d’alliberació *Es modifica el lloc i el moment retardada o diferenciada d’alliberació.
*Inclouen els comprimits gastrointestinals.
*Exemple: comprimits de diclofenac *Alliberació més lenta del principi actiu, és manté la concentració eficaç durant més temps que amb les formes convencionals, és a dir, es prolonga l’efecte terapèutic.
Comprimits d’alliberació *Es modifica el lloc o la velocitat i el prolongada, ampliada o moment de l’alliberació.
controlada *Quan s’obtenen nivells plasmàtics constants, se’ls anomena comprimits d’alliberació sostinguda.
*Exemples: comprimits matricials, sistemes osmòtics, Adalat retard® *Alliberació seqüencial del principi actiu, s’alliberen dosis equivalents o no de Comprimits d’alliberació principi actiu en intervals de temps pulsàtil o repetida definits.
*Exemple: comprimits amb dos nuclis.
Tots els comprimits d’alliberació modificada s’aconsegueixen per una formulació particular i un mètode de fabricació especial.
o Càpsules: Les càpsules són preparacions sòlides, amb una coberta que pot ser dura o tova i tenir forma i capacitat variables. El contingut de les càpsules pot ser de consistència sòlida, líquida o pastosa. Està constituït per un o més principis actius, amb o sense excipients. La coberta, és atacada pels sucs digestius, alliberant el seu contingut.
En podem diferenciar els següents tipus:  Càpsules dures: les càpsules dures tenen cobertes, generalment de gelatina, formades per dues parts cilíndriques prefabricades, en les quals un dels extrems és semiesfèric i està tancat, mentre que l’altre està obert. Presenten la possibilitat d’omplir-les amb un o mes principis actius en diferents formes de presentació.
 Càpsules toves: les càpsules toves tenen cobertes més gruixudes que les de coberta dura. Les cobertes consten d’una sola peça i són de forma variable. Estan destinades a contenir medicaments generalment líquids o pastosos.
 Càpsules gastroresistents: es preparen omplint les càpsules amb granulats o partícules que tinguin una coberta gastroresistent o bé recobrint càpsules dures o toves amb una coberta gastroresistent (càpsules estèriques).
 Càpsules d’alliberació modificada: càpsules dures o toves on el contingut o la coberta contenen excipients especials o estan preparades per un procés especial destinats a modificar la velocitat, el lloc o el moment de l’alliberació del principi o principis actius. Les càpsules d’alliberació modificada inclouen: les càpsules d’alliberació prolongada i les càpsules d’alliberació retardada (càpsules gastrorestringents).
- Liquides: es dosifiquen per volum, normalment mitjançant un dispositiu apropiat: cullereta, xeringa, vaset, goter,... Poden ser tant unidosi (sobres, vials, bevibles,...) o multidosi.
o Solucions: preparacions líquides, límpides i transparents obtingudes per dissolució d’un o diversos principis actius en un solvent adequat.
Poden ser acolorides o no però sempre han de ser límpides i transparents. Es dosifiquen per volum.
o Xarops: preparacions aquoses límpides i transparents caracteritzades per un gust dolç i una consistència viscosa, que contenen u sucre (sacarosa o glucosa, sorbitol,..) en concentracions elevades. Poden contenir un o més principis actius.
o Suspensions: preparacions líquides constituïdes per un o més principis actius dispersats en forma de fines partícules en un medi de dispersió en el que el fàrmac és insoluble o presenta un grau de solubilitat mínim.
o Emulsions: sistemes dispersos constituïts per dos líquids immiscibles, un d’ells dispers en l’altre gràcies a l’acció d’un emulsionant.
o Pólvores i granulats per a solucions, suspensions, xarops i gotes orals: permeten la preparació extemporània de la forma farmacèutica corresponent.
o Gotes orals: solucions, emulsions o suspensions administrades en un petits volums, tals com gotes, mitjançant un dispositiu apropiat.
o Elixirs: solucions hidroalcohòliques, límpides, transparents i edulcorades.
Formes farmacèutiques per via bucal: les preparacions bucals són preparacions sòlides, semisòlides o liquides, que contenen un o més principis actius destinats a ser administrats a la cavitat bucal per obtenir una acció local o general.
Exemples: comprimits i càpsules bucals, comprimits per llepar, pastilles, comprimits bucoadhesius, xiclets, gotes, aerosols, pastes, gels,...
FORMA FARMACÈUTICA Comprimits bucals Comprimits per llepar Comprimits mocoadhesius CARACTERISTIQUES Compressió de mescles de pólvores o granulacions en comprimits amb una forma apropiada pel l´ús desitjat Destinades a ser llepades per obtenir un efecte local o general. Es preparen per compressió i amb freqüència tenen una forma romboïdal.
Generalment contenen polímers hidròfils, que al humitejar-se amb la saliva produeixen un hidrogel flexible que Pastilles dures de sucre Pastilles toves de goma Pastilles dures de goma Gotes Aerosols Preparacions bucals semisòlides s’adhereix a la mucosa bucal.
S’obtenen per moldejat en calent, a una temperatura propera a l’ebullició.
Contenen sucres, principis actius i altres excipients.
S’obtenen per moldejat en calent, a temperatures inferiors a 60ºC. Contenen sucres, gomes o mucílags (més del 50%), el principi actiu i altres excipients.
S’obtenen per moldejat en fred.
Contenen sucres (més del 50%), gomes o mucílags, el principi actiu i altres excipients.
Solucions, emulsions o suspensions.
S’administren per instil·lació o polvorització.
Pastes o gels hidròfils. Destinats a romandre sobre la mucosa bucal durant un període prolongat de temps.
Formes farmacèutiques via sublingual: preparacions sòlides o líquides presentades normalment en dosis úniques pe a ser aplicades sota la llengua o en la cavitat bucal per obtenir un efecte sistèmic.
- - Comprimits sublinguals: es preparen per compressió de mescles de pólvores o granulacions en comprimits amb una forma apropiada per a l’ús desitjat.
Glòbuls i grànuls homeopàtics: nucli de sacarosa o lactosa impregnat amb la dilució de la soca corresponent.
Aerosols sublinguals: solucions, emulsions o suspensions. S’administren per instil·lació o polvorització sola la llengua.
Liotabs: tabletes obtingudes per liofilització.
Formes farmacèutiques per via bucofaríngia: preparacions destinades a una acció local i d’aplicació a un lloc específic de la cavitat bucal i la part posterior de la gola.
Poden ser: - - Liquides: col·lutoris o solucions per glopejar, solucions per a gargarismes, solucions gingivals. Es subministren en solucions preparades per al seu ús, o en forma de solucions concentrades per a ser diluïdes.
o Col·lutoris o solucions per glopejar: solucions aquoses destinades a ser utilitzades en contacte amb la mucosa de la cavitat bucal, generalment desprès del la seva dilució amb aigua.
o Solucions per a gargarismes: solucions aquoses destinades a fer gàrgares.
o Solucions gingivals: destinades a ser aplicades a la geniva mitjançant un aplicador adequat.
Sòlides: pólvores, granulats, comprimits, sempre per a preparacions extemporànies. Es dissolen en aigua abans del seu és per obtenir les diferents solucions.
Formes farmacèutiques via tòpica cutània: tenen un aspecte homogeni. Estan constituïdes per una base, simple o composta, en la qual habitualment estan dissols o dispersos un o més principis actius. La composició d’aquesta base pot tenir influència sobre els efectes de la preparació. Les formes farmacèutiques d’aplicació sobre pell lesionada sempre són estèrils.
Excipients: conservants antimicrobians, antioxidants, estabilitzants, emulgents, espessants i agents potenciadors de la penetració.
- Pomades: consten duna base en una sola fase en la que es poden dispersar substàncies sòlides o liquides.
o Pomades hidròfobes: normalment només poden absorbir quantitats petites d’aigua. Si la base es vaselina o derivats d’hidrocarburs s’anomenen ungüents.
o Pomades absorbents d’aigua: poden absorbir grans quantitats d’aigua.
- o Pomades hidròfiles: els excipients són miscibles en aigua.
Pastes: preparacions semisòlides per a aplicació cutània que contenen elevades proporcions de sòlids finament dispersos en la base.
Cremes o emulsions: preparacions multifàsiques constituïdes per una fase lipòfila i una fase aquosa.
Components: fase aquosa, fase oliosa i emulgents.
Fase dispersant o externa (continua) Fase dispersa o interna (discontinua) o Cremes hidròfiles (O/A): la fase continua és la fase aquosa. També reben el nom d’emulsió O/A, emulsió d’oli en aigua o emulsió de fase externa aquosa.
o Cremes lipòfiles (A/O): la fase continua és la fase lipòfila. També reben el nom d’emulsió A/O, emulsió d’aigua en oli o emulsió en fase externa oliosa.
Aquest fet es deu a que les molècules que constitueixen els emulgents que s’utilitzen en la preparació de cremes són molècules tensioactives, és a dir, tenen una cua apolar (lipòfil) i un cap polar (hidròfil). En funció de quina sigui la proporció entre el cap i la cua constituiran una crema O/A o una crema A/O: o Quan la part apolar és més important torbem les micel·les inverses i per tant el cap polar es troba a l’interior i això farà que a l’interior de la gota hi tinguem aigua. Constitueix les emulsions de fase externa oliosa.
o Quan la part polar és més important trobem micel·les directes i per tant el cap polar es troba a l’exterior fent que a dins de la gota hi hagi l’oli. Constitueix les emulsions de fase externa aquosa.
- Gels: estan formats per líquids gelificats amb l’ajuda d’agents gelificants apropiats. Presenten una certa consistència, tot i que no es poden considerar sòlids. Els gels tenen estructura interna.
o Gels lipòfils (oleogels): les bases estan constituïdes habitualment per parafina líquida amb polietilè o per olis grassos gelificats amb sílice col·loïdal o per sabons d’alumini o zinc.
o Gels hidròfils (hidrogels): les bases estan constituïdes habitualment per aigua, glicerol o propilenglicol gelificats amb l’ajuda d’agents gelificants apropiats tals com midó, derivats del a cel·lulosa, carbòmers i silicats de magnesi i alumini.
- Escumes: es componen d’un gran volum de gas dispers en líquid, que generalment conté un o diferents principis actius, un tensioactiu per permetre la seva formació i altres excipients.
Es formen generalment en el moment de la seva administració a partir d’una preparació líquida continguda en un envàs a pressió. L’envàs porta un dispositiu consistent en una vàlvula i un polsador per administrar l’escuma.
- Xampús: preparacions líquides, o en ocasions, semisòlides, destinades a la seva aplicació en el cuir cabellut seguida d’esclariment amb aigua.
Normalment formen escuma per fregament amb aigua. són emulsions, suspensions o solucions. Contenen generalment agents tensioactius, que tenen afinitat pels greixos i per tant, ens permeten netejar el cabell.
Pólvores: es presenten tant en forma de pólvores unidosi com de pólvores multidosi. Les pólvores destinades específicament a la seva aplicació en ferides obertes importants, o en la pell greument malmesa, són estèrils.
Aerosols: solucions, emulsions o suspensions. Dispersions de partícules sòlides o líquides en un gas.
- - Formes farmacèutiques per via transdèrmica: pagats transdèrmics: formes farmacèutiques per obtenir un efecte sistèmic.
Són preparacions farmacèutiques flexibles, de mida variable, que contenen un o diversos principis actius.
Contenen el principi actiu i excipients, tals com estabilitzants, solubilitzants o substàncies destinades a modificar la velocitat d’alliberació o a millorar l’absorció transdèrmica. Es composen normalment d’una coberta externa que serveix de suport a una preparació que conté el principi actiu. normalment estan condicionats en sobres individuals i segellats.
Formes farmacèutiques per via parenteral: les preparacions parenterals són sempre preparacions estèrils destinades a la seva administració per injecció, perfusió o implantació.
Excipients: per assegurar la isotonia (pressió osmòtica similar o igual a la de la sang, ja que sinó els glòbuls vermells explotarien) amb la sang, ajustar el pH, augmentar la solubilitat, evitar la degradació dels principis actius, conservants (en preparacions multidosi),...
- Liquides: solucions, suspensions i emulsions.
Sòlides: pólvores per a solució extemporània i implants.
Classificació i condicionament: El condicionament dels preparats injectables es du a terme, en general, en ampul·les i vials. Els vials de major grandària, s’utilitzen en preparacions per a perfusió. Altes envasos que s’utilitzen per a preparacions injectables són: bosses de plàstic per a perfusió i xeringues precarregades, preparades per al seu ús directe.
Preparacions injectables: són solucions, suspensions i emulsions que sempre han de ser estèrils. S’administren amb envasos monodosi (no contenen conservants) o amb envasos multidosi ( contenen conservants, ja que s’ha de conservar un cop obert i cal evitar que es contamini).
Preparacions per a perfusió: són solucions estèrils o emulsions aquosos i estèrils on la fase continua és aigua. Dissenyats per l’administració de grans volums (sense conservants).
Preparacions concentrades per a injectables o per a perfusió: són solucions estèrils destinades a la seva injecció o perfusió després de la seva prèvia dilució.
Pólvores per a injectables o per a perfusió: són substàncies sòlides i estèrils, distribuïdes en els seus envasos definits. Donen lloc a solucions o suspensions.
Implants: preparacions sòlides i estèrils, de mida i forma apropiats per a la seva implantació parenteral, que alliberen els seus principis actius durant un període de temps prolongat.
Formes farmacèutiques per via pulmonar o inhalatòria: són formulacions sòlides o líquides, destinades a la seva administració als pulmons, com vapors o aerosols, per aconseguir un efecte local o general. Contenen un o més principis actius dissolts o disparats en un vehicle adequat.
Les preparacions destinades a ser administrades en forma de aerosols (dispersions de partícules sòlides o líquides en un gas) s’administren emprant un dels següents dispositius: - Nebulitzadors: transformen els nostre líquid en un aerosol a partir de pressió.
- Inhaladors en envàs a pressió amb vàlvula dosificadora, l’exemple més clar és el “mentolín”.
- Inhaladors de pólvora seca: dispositiu multidosi on hi ha un mecanisme intern que permet dosificacions unitàries, generalment d’un aerosol.
Formes farmacèutiques per via ocular (oftàlmiques): preparacions estèrils líquides, semisòlides, destinades a ser administrades en el globus ocular o en la conjuntiva, o bé en la seva inserció en el cas conjuntival.
Excipients: per ajustar la tonicitat, la viscositat per ajustar o estabilitzar el pH, per incrementar la solubilitat del principi actiu o per estabilitzar la preparació.
Les preparacions aquoses que es presenten en envasos multidosi contenen un conservant antimicrobià apropiat.
Cal tenir present que com més liquida és la forma farmacèutica menys temps està present aquesta en l’ull, és a dir, s’eliminen o res renta més ràpidament.
- Col·liri: solucions o suspensions estèrils, aquoses o olioses, d’un o més principis actius, destinats a la seva instal·lació en l’ull.
Banys oculars: solucions aquoses estèrils, destinades a rentar o banyar l’ull o impregnar els embenatges que s’apliquin a l’ull.
Pólvores per a col·liris i banys oculars: se subministren en forma estèril i seca per ser dissolts.
Inserts oftàlmics (pagats oculars): preparacions estèrils, sòlides o semisòlides de grandària i forma adequats, dissenyats per permetre la seva inserció en el sac conjuntival, amb objecte de produir un efecte ocular. Es composen generalment d’un dipòsit de principi actiu, absorbit en una matriu o unit a una membrana que controla la velocitat d’alliberació. El principi actiu, que és més o menys soluble en fluids fisiològics, s’allibera en un període determinat de temps.
Formes farmacèutiques per via nasal: preparacions líquides, semisòlides o sòlides destinades a l’administració en les foses nasals per exercir un efecte local o general.
Habitualment són isotòniques. Estan condicionades en envasos multidosi o unidosi. Les preparacions nasals aquoses multidosi contenen un conservant antimicrobià apropiat.
Excipients: per ajustar la tonicitat, la viscositat, per ajustar o estabilitzar el pH, per incrementar la solubilitat del principi actiu o per estabilitzar la preparació.
- - Gotes nasals i aerosols nasals líquids: solucions, emulsions o suspensions.
Gotes nasals habitualment en envasos multidosi proveïts d’un aplicador adequat. Els aerosols nasals líquids es subministren en envasos proveïts d’un dispositiu polvoritzador, o en envasos a pressió, proveïts d’un aplicador adequat, amb o sense vàlvula dosificadora.
Pólvora nasals: s’apliquen en la fosa nasal mitjançant un dispositiu adequat.
Preparacions nasals semisòlides: pomades, gels. Els envasos estan adaptats per permetre la dosificació en el lloc adequat.
Líquids per a rentat nasal: solucions aquoses isotòniques.
Formes farmacèutiques per via òtica: preparacions líquides, semisòlides o sòlides destinades a instil·lació, polvorització, aplicació al conducte auditiu o al rentat òtic. Les preparacions òtiques es subministren en envasos multidosi o unidosi. Els envasos multidosi contenen un conservant antimicrobià apropiat.
Excipients: per ajustar la tonicitat, la viscositat, per ajustar o estabilitzar el pH, per incrementar la solubilitat del principi actiu o per estabilitzar la preparació.
- - - Gotes i aerosols òtiques: solucions, emulsions o suspensions d’un o més principis actius en líquids adequats per a la seva aplicació en el conducte auditiu.
Preparacions òtiques semisòlides: generalment cremes. Es destines a l’aplicació externa en el conducte auditiu, si és necessari amb l’ajuda de cotó fluix impregnat amb la preparació. Es subministren en envasos proveïts d’un aplicador adequat.
Líquids per a rentat òtic: estan destinats al rentat del conducte auditiu estern. Generalment són solucions aquoses.
Formes farmacèutiques per via rectal: les preparacions rectals estan destinades a l’administració per via rectal, amb l’objectiu d’obtenir un efecte local o general, o bé poden estar destinades a l’ús en diagnòstic.
- - - - - Supositoris: preparacions sòlides unidosi. La seva forma, volum i consistència estan adaptats a l’administració per via rectal. Contenen un o diversos principis actius dispersos o dissolts en una base adequada, que pot ser soluble o dispersable en aigua o que pot fondre a la temperatura corporal.
Ènemes: preparacions de consistència líquida o semisòlides (solucions, suspensions o emulsions ) destinades a l’administració rectal. Poden contenir o no un o més principis actius o dispersos en un vehicle adequat.
Generalment en recipients unidosi d’entre 5 – 500 mL.
Microènemes: volum de recipient inferior a 10 mL.
Càpsules rectal: càpsules toves amb recobriment d’un lubricant.
Preparacions semisòlides rectals: gels, cremes i pomades. Freqüentment com preparacions unidosi en envasos proveïts d’un aplicador adequat.
Solucions suspensions i emulsions rectals: en envasos unidosi i principis actius solubilitzats o dispersats en aigua, glicerol, macrogols o altres dissolvents apropiats.
Pólvores i comprimits per a solucions i suspensions rectals: preparacions unidosi que es dissolen o dispersen en aigua en el moment de l’administració.
Escumes rectals: gas dispers en un líquid que conté el principi actiu.
Formes farmacèutiques per via vaginal: preparacions líquides, semisòlides o sòlides destinades a ser administrades per via vaginal, generalment amb el propòsit d’obtenir una acció local. Contenen un o més principis actius en una base adequada.
- Òvuls vaginals: preparacions sòlides unidosi. Són de forma variable però generalment ovoides, amb un volum i consistència adaptats a la - - administració per via vaginal. Els principis actius estan dispersats o dissolts en una base apropiada que pot ser soluble o dispersable en aigua o pot fondre’s a la temperatura del cos.
Càpsules vaginals: càpsules toves generalment són ovoides, llises i d’aspecte exterior uniforme.
Comprimits vaginals: comprimits no recoberts.
Solucions, suspensions i emulsions vaginals: poden contenir excipients, per ajustar la viscositat de la preparació, ajustar o estabilitzar el pH, incrementar la solubilitat del principi actiu o estabilitzar la preparació.
Comprimits per a solucions i suspensions vaginals: es dissolen o dispersen en aigua en el moment de la seva administració.
Preparacions semisòlides vaginals: gels, cremes i pomades. S’envasen en recipients unidosi. L’envàs està proveït d’un aplicador adequat.
Escumes vaginals: dispersió d’un gas en un líquid que conté el principi actiu.
...