Rafael i Miquel Àngel (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Art del Renaixement i del Barroc
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 7
Subido por

Descripción

Apunts d'art amb imatges de les obres

Vista previa del texto

18.02 El Cinquecenteo a Roma: Rafael I Miquel Angel (I) Rafael: Estança d’Heliodor i L’incendi del Borgo. Miquel Àngel: La volta de la Capella Sixtina.
 Estança d’Heliodor 1511 Autor: Rafael · · · · · · · Escena que reforça la idea del poder diví que ve a resguardar l’església.
Contemporaneïtat del relat bíblic: espectadors, ens situen en el mateix plànol.
Figura d’Heliodor: s’assembla al grup de Laocoont (descoberta a Roma el 1506 i comprada per Juli II). Rafael comença a transgredir els límits (primeres senyals de manierisme).
Tergiversa l’ordre de l’espai segons la importància dels personatges: Heliodor en segon pla, el suma sacerdot al fons i a l’esquerra nens i dones als quals es destinaven els diners que Heliodor roba. Importància del buit de l’espai central: Rafael, com altres pintors del 1510-1520, dóna importància als efectes de la narració compositiva (per sobre de l’harmonia, la representació i ordenació de l’espai).
Altres elements són el moviment exagerat que desprenen la major part de les figures, els nois sobre les columnes que trenquen la simetria (aquest fet és degut a què Heliodor, en entrar al temple per robar, trenca l’ordre, passa per sobre dels principis del segle anterior).
Arquitectura imponent però se’ns mostra fragmentada.
Tot i així, encara manté una representació objectiva de l’espai: hi ha un únic punt de fuga (ple de perspectiva).
 L’incendi del Borgo (tercera estança) 1514-1517 Autor: Rafael · · · · · · · Intervenció del taller (gràcies a la intervenció dels mestres que interpretaven l’art de Rafael, en part).
En aquest moment Juli II ja s’ha mort i Lleó X continua confiant amb Rafael, però adapta la iconografia de la tercera estança a la seva pròpia ideologia: quatre episodis històrics que van succeir durant el mandat d’un Papa anomenat Lleó.
El Borgo és un barri de Roma, el més proper a la Basílica de Sant Pere (segle IX, durant el pontificat de Lleó IV). El Papa surt a la llotja, aixeca la mà i apaga l’incendi que s’havia declarat.
Balconada d’arquitectura serliana (Sebastiano Serlio, s. XV).
En primer pla hi ha Eneas i Anguises i dones que gesticulen.
El punt més manierista és la figura masculina despullada, de dimensions massa grans.
L’anatomia s’ha complicat, s’han exagerat els músculs.
En un segon terme hi ha un buit i unes figures desmesuradament petites: no es segueix els principis de la perspectiva (Paoletti i Rothki?: divertiment visual). Cada element pren importància per si mateix i no en conjunt.
La volta de la Capella Sixtina 1508-1512 Autor: Miquel Àngel · · · · · · · · · Inicialment Miquel Àngel li diu al Papa que no volia pintar-la perquè ell era escultor, però finalment ho accepta.
Història Capella Sixtina: Sixte IV (a finals del segle XV, vinculat amb Juli II perquè havia esta el seu oncle). Quan Miquel Àngel signa el contracte el 1508 es compromet a pintar 12 apòstols a les petxines i ornamentacions diverses. Poc més tard convenç al Papa que ell mateix faci el programa iconogràfic, amb l’ajut de teòlegs de la cort papal.
Arquitectures fictícies que compartimenten les diferents escenes que Miquel Àngel acabarà pintant. Totes les escenes relatives a l’Antic Testament il·lustren el llibre del gènesi (nou escenes papals).
Va començar a fer aquestes escenes del darrere cap al davant: del pecat a la creació del món. També és l’ordre que s’ha de seguir per poder entendre la representació del gènere.
Històries centrals: 1)Embriaguesa de Noè, (2)El diluvi universal, (3)El sacrifici de Noè (relatives a la maldat de l’home i el càstig diví), (4)El pecat original i expulsió d’Adam i Eva del Paradís, (5)Creació d’Eva, (6)Creació d’Adam (l’home), (7)Separació de la terra i les aigües, (8)Creació dels astres i les plantes, (9)Creació de la llum (creació). La compartimentació és diferent.
Diluvi universal: més de 60 figures. Després va simplificant les figures que hi apareixen i les composicions.
Creació d’Adam: Eva/Maria. Al costat hi ha un nen robust que podria ser Jesucrist, el nou Adam. L’home existeix físicament i material, però li falta l’ànima i Déu li dóna al tocar-se la punta dels dits.
Nusos dels compartiments (ignudi). Tors del Belvedere. No tenen un significat precís, sinó que vindrien a representar els àngels, tot i que aquests tenen una masculinitat (no són asexuals). La representació del nu marcava el nivell de l’artista a l’època, assoliment del cos nu: paral·lel als descobriments de l’escultura clàssica. Miquel Àngel va construint un nou estil heroic.
Dotze figures: profetes i sibil·les. Els profetes anticipen la vinguda de la figura de Crist.
Les sibil·les l’adivinació, elements pagans: ampliació a tota la humanitat.
...