INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Part 1 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 3º curso
Asignatura Intervenció en Alteracions del Llenguatge Associades a altres Patologies
Año del apunte 2017
Páginas 33
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apunts generals amb aportacions de la profe

Vista previa del texto

INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Bloc 1. Atenció precoç: marc teòric 1.1 Orígens de l’atenció precoç – el llibre blanc - 1995 es constitueix el GAT (Grupo de Atención Temprana del Estado Español) - El GAT té la iniciativa d’elaborar el Llibre Blanc, per tal de garantir l’accés als serveis en igualtat de condicions, unificar criteris sobre conceptes i metodologies, i impulsar uns principis legislatius comuns a tot l’estat espanyol.
CDIAP: Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Qui treballa al CDIAP: - Psicòlegs - Neuropediatres - Treballadors socials - Fisioterapeutes - Logopedes - Psicomotrocitistes Objectiu de l’atenció precoç Atendre la població infantil des de la concepció fins als 6 anys pel que fa a: - Prevenció - Detecció - Diagnòstic - Intervenció terapèutica Abastant les etapes: - Prenatal - Perinatal - Postnatal - Petita infància Aquests objectius van destinats a tota la població infantil que així ho requereixi, amb independència de quina sigui la causa del seu trastorn i amb caràcter universal i gratuït, per als infants i llurs famílies, que tinguin la residència habitual a Catalunya.
1 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES 1.2. Evolució del model català - Anys 60- Guerra contra la pobresa (EEUU) - Anys 70 i 80- prioritat en la discapacitat i educació especial - Anys 70- es consolida el concepte ESTIMULACIÓ PRECOÇ. Es crea la Coordinadora d’Equips d’Atenció Precoç (CEAP) - Juliol 1985- surt l’ordre del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya que crea el Programa Sectorial d’Estimulació Precoç.
Amb aquest programa l’activitat d’estimulació precoç adquireix una dimensió pública que fins aleshores no havia tingut en forma d’una subvenció per cada infant atès.
- Estimulació precoç  Atenció precoç Atenció precoç: és una intervenció global, integral i interdisciplinària de l’infant que pateix algun trastorn en el seu desenvolupament i la seva família.  CENTRES DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL I ATENCIÓ PRECOÇ (CDIAP) L’any 1990 es crea l’Associació Catalana d’Atenció Precoç (ACAP. www.acap.cat), que aglutina els professionals que treballen en el sector de l’Atenció Precoç, amb independència de l’àmbit on desenvolupen la seva tasca, a nivell públic o privat.
L’ACAP proporciona activitats formatives, edita la revista desenvolupa en format digital (www.desenvolupa.net). L’UCCAP (Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) fa les tasques de mediació entre els Centres i l’Administració Pública (www.uccap.com).
L’any 1995, l’atenció precoç que s’havia regulat desdel Departament de Sanitat i Seguretat Social, passa al Departament de Benestar Social. Això va significar la confirmació política de l’atenció precoç com a un servei social. Aquesta condició permet ampliar la població cap a sectors amb problemàtiques psicològiques i socials que difícilment serien ateses des de perspectives sanitàries o educatives.
L’octubre del 1998 s’estableix una Xarxa Bàsica de Serveis Socials de responsabilitat pública a tot el territori català, mitjançant la fórmula de concertació dels serveis d’atenció precoç. D’aquesta manera es garanteix aquest servei públic a tot Catalunya.
L’Atenció precoç a Catalunya s’entén avui dia, com una xarxa pública concertada, coordinada amb la resta de xarxes i dispositius, tant públics com privats, que tenen cura de la infància.
2 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Actualment - 1000 professionals a tot Catalunya - 41% Psicòlegs - 16% Logopedes - 15% Fisioterapeutes - 10% Administració i gestió - 8% Altres - 6% Treballadors Socials - 4% Neuropediatres Nou decret (2003) Inclou com a novetat: - El concepte de criança, entesa com el suport i acompanyament a la família en la cura que cal tenir per al desenvolupament integral de l’infant.
- La prevenció de situacions de risc per antecedents personals o familiars.
- Ampliació de l’edat d’atenció des del moment de la concepció i fins que compleixin els sis anys (abans era de 0-4 anys).
1.3 Àmbit d’actuació – funcions Infant - Prevenció: identificar les situacions de risc de desenvolupament de l’infant.
- Detecció: identificar de forma precoç els retards i/o trastorns en les diferents àrees de desenvolupament.
- Avaluació del procés evolutiu - Intervenció: en el desenvolupament.
- Actuar en la millora de la interacció infant – família - Millora la integració familiar Família - Oferir un espai d’intercanvi comunicatiu. La intervenció conjunta amb la família és molt més productiva.
- Contenir angoixes i preocupacions dels pares en relació a les dificultats de desenvolupament del nen.
- Parlar de tots aquells aspectes que preocupen en relació al seu fill.
- Intentar entendre quines són les dificultats de desenvolupament del nen i que suposen per ell.
- Crear rols positius i desenvolupar expectatives reals i positives quants els desenvolupament general del nen. Tenen moltes pors i preguntes com: si es curarà, si podrà ser un nen normal, etc.
- Contenir i donar suport a la família davant el procés de diagnòstic.
3 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES - Capacitar els pares per descobrir les seves pròpies possibilitats.
- Acompanyar els pares en la criança de l’infant.
- Incidir en l’equilibri de la relació emocional pares /infant.
- Afavorir la implicació per part de la família en el procés terapèutic.
Potenciar actuacions dels pares pel que fa a: - Afavorir un ambient familiar estable, consistent i predictible.
- Augmentar situacions d’escolta i atenció compartida amb el nen.
- Interpretar les conductes del nen donant-li significat. Posant-li llenguatge.
- Poder entendre i contenir la frustració del nen.
- Potenciar l’autonomia personal del nen.
- Respectar la capacitat d’iniciativa del nen.
- Fer més segur i actiu el paper dels pares en relació amb el nen.
Trobar estratègies conjuntament per ajudar al nen en les dificultats de desenvolupament que presenta: - Problemes de conducta.
- Dificultats de relació amb els iguals.
- Conductes obsessives.
- Dificultat en veure el perill.
- Dificultat per poder anar a llocs públics.
- Baixa tolerància a la frustració.
- Facilitar l’acoblament afectiu pares-fill.
- Evitar conductes sobreprotectores donant possibilitats d’actuació al nen Escola - Establir una bona interacció i ajust comunicatiu - Promoure interaccions socials exitoses amb els seus iguals - Ajudar a establir hàbits i límits necessaris pel bon desenvolupament del nen - Valorar qualsevol intent comunicatiu - Comunicar significats de forma mixta amb llenguatge i ajut de gest i accions - Crear rols positius i desenvolupar expectatives positives - Coordinació amb l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic), decidiran si han de rebre USEE (unitats de suport en educació especial) o escoles d’educació especial (que en aquest cas no estarà atès pel CDIAP, ja que ja té cobertes les necessitats, ni tampoc pel CREDA).
- Facilitar l’adaptació a la nova escola i l’entorn escolar - Adaptar-se a la nova educadora i nous companys de classe - Afavorir la relació amb els altres nens i d’altres adults.
4 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES - Seguir els hàbits i rutines de la classe (mantenir-se assegut a la seva cadira; saber escoltar quan li parlen; respectar el torn dels altres...) - Poder anar adquirint els hàbits d’autonomia personal dins de l’aula.
- Participar activament en la dinàmica de la classe.
- Contenir i controlar el nen davant conductes inadequades o de perill.
- Diferenciar els seus estris personals dels que són d’ altres nens (got, penjador...).
Suports necessaris - Persona de suport dins l’aula per ajudar-lo a: o Iniciar l’activitat o Tornar a explicar l’activitat a nivell individual de forma més pautada.
o Buscar recursos i adaptacions per tal de facilitar i potenciar la comunicació del nen en relació amb els altres i poder-se sentir entès.
o Facilitar la relació amb els altres nens en el joc, en el pati o dins de l’aula.
o Control i contenció durant les sortides que faci la classe fora de l’escola o Contenir-lo en els moments d’angoixa Planificació del curs següent A valorar conjuntament amb l’EAP: - Escola especial o USEE - CREDA - Retenir un curs més en educació bàsica (a P-2) - Proposar continuïtat de tractament fora del servei.
Societat - Aconseguir una responsabilitat social cap a l’atenció precoç a través de la conscienciació de l’existència d’infants diferents, que presenten trastorns del desenvolupament de diversos tipus i graus d’afectació.
- Vetllar per la igualtat de drets.
- Incrementar les oportunitats d’aquests infants.
Tots els professionals de l’equip han de participar també, entre d’altres, a: - Coordinar-se amb els altres professionals i recursos de la zona: CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil), EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència), DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència).
- Participació en la confecció i planificació dels objectius del centre 5 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES - Col·laborar en projectes de prevenció (unitats neonatals, CAPs, SS, Llars d’Infants, CEIPs, Xerrades famílies, etc.) i detecció precoç (en l’àmbit mèdic, escolar o dins els equips de SS) - Participar en les sessions clíniques, supervisions i coordinacions dins l’equip.
- Realitzar una formació continuada a fi d’anar adquirint nous coneixements, habilitats i recursos terapèutics.
- A la pagina web del Comitè d’Expertes i Experts en Formació en l’Àmbit de l’Acció Social trobareu els perfils professionals del Servei d’Atenció Precoç, elaborats en els diversos seminaris de treball constituïts durant l’any 2011 i aprovats l’11 de novembre de 2011.
o Podeu consultar-los a http://www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/comiteexperts Perfil professional del logopeda 1.4. Model concret d’un CDIAP 6 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Procés assistencial inicial, avaluació i diagnòstic 2.1. Inici del procés assistencial Procés d’entrada Procés d’atenció 2.2. Exploració neuropediàtrica La neuropediatria és una de les especialitats mèdiques de base més adients per formar part dels equips d’atenció precoç.
En l’examen o la visita amb el neuropediatre, es valora neurològicament el nen i s’estableix el diagnòstic funcional, sindròmic i etiològic. També es valora la necessitat o no de fer més proves diagnòstiques com ara potencials evocats auditius i/o visuals; audiometries, electroencefalogrames, TAC- RM cerebral, estudis cromosòmics, etc., per tal de realitzar un diagnòstic etiològic.
2.3. Diagnòstic biopsicosocial Nivells de diagnòstic: - Funcional - Sindròmic - Etiològic 7 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Casos El Jan és un nen que va ser derivat al CDIAP per la seva mestra, a l’edat de 3 anys i 8 mesos, perquè li costava molt l’adquisició tant dels hàbits com dels aprenentatges. A la mestra li semblava que el nen tenia dificultats de comprensió i també en la parla i llenguatge i que s’ expressava d’una forma desordenada i repetitiva inapropiada per a la seva edat.
Quant al seu comportament, el nen es mostrava molt mogut i inquiet amb una gran dificultat per mantenir l’atenció de forma adequada.
Moltes vegades es mostrava molt impulsiu i també molt tossut.
Una vegada realitzada l’observació i la corresponent revisió neuropediàtrica es va fer el següent diagnòstic: - Diagnòstic funcional: dèficit cognitiu, hiperactivitat i retard de parla i llenguatge.
- Diagnòstic sindròmic: síndrome del cromosoma X Fràgil. Atenent al fenotip facial del nen: orelles grans, cara llarga i estreta, mandíbula inferior prominent, i certa hiperlaxitud articular, el neuropediatre va considerar convenient que es realitzés la prova per detectar aquesta anomalia, mitjançant l’anàlisi de l’ADN.
Finalment, va resultar positiva.
- La síndrome del cromosoma X Fràgil és un trastorn genètic hereditari considerat com la primera causa de retard mental, i la segona cromosopatia després de la síndrome de Down.
- Diagnòstic etiològic: l’alteració cromosòmica de la síndrome X Fràgil és definida com una fragilitat en el braç llarg del cromosoma X.
1. Nen de 3 anys (escolaritzat a P3) amb el pare retingut en un centre penitenciari.
Mare de 33 anys amb 3 fills (el primer adolescent d’una relació anterior), sense suport familiar (família extensa viu a l’estranger). Quan el nen tenia 4 mesos el pare va ingressar a presó per tràfic de drogues.
Van a veure el pare cada setmana a la presó amb els nens i ara s’està començant a explicar als nens què hi fa allà el seu pare.
Van sortint conductes agressives, ja que li costa gestionar les emocions i té problemes de parla.
- Factors de risc biològics: aparentment no presenta - Factors familiars: o Dificultats per realitzar les funcions parentals (el pare) o Família sense suport de la família extensa o l’entorn social.
8 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES 2. Nen de 4 anys i mig (escolaritzat a P4), fill únic amb pares separats. El pare (36 anys) està d’ocupa d’un habitatge amb unes condicions de vivenda molt precàries. La mare (37 anys) té un problema de salut greu que ha requerit de 3 intervencions quirúrgiques fins ara i en aquests moments està a l’espera de fer una 4a definitiva per llarga malaltia (incapacitat parcial o total).
Els pares entre ells tenen molta mala relació i sovint es discuteixen amb crits i violència davant el seu fill.
El nen va néixer prematur a les 30 setmanes de gestació i va patir un episodi d’anòxia després de néixer que no va produir cap seqüela a nivell neurològic. El nen va anar a l’escola bressol des dels 4 mesos i de mitja hi estava 8h. Quan va començar P3, en acabar la jornada escolar anava a una “guarderia” on s’hi quedava fins les 21h de la nit, ja que la mare treballava de 9 a 20:30h i no el podia anar a buscar abans. Dinava també a l’escola.
2.4. ODAT (Organització Diagnòstica per l’Atenció Temprana) 0-6 anys Federació Estatal d’Associacions de Professionals d’Atenció Precoç (GAT) Objectius - Elaborar un instrument útil per classificar els factors de risc i els trastorns del desenvolupament - Establir un llenguatge comú entre els diferents professionals que intervenen en l’AP.
- Reunir en la mateixa classificació tots els aspectes que intervenen en l’AP (biològic, psicològic i social).
- Desenvolupar estudis epidemiològics (estudis de prevalença dels trastorns i de les situacions de risc) - Dissenyar investigacions - Organitzar les observacions clíniques - Facilitar la presa de mesures preventives.
Descripció de les escales utilitzades - CIE-10 (OMS) - DSM-IV. Manual diagnóstico y estadísitco de los trastornos mentales.
- RM. Retraso Mental. Definición, Clasificación y Sistemas de Apoyo - Classificació Diagnòstica 0-3 de la salut mental i els trastorns en el desenvolupament de la infància.
9 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES - CTMEA. Classificació Francesa dels Trastorns - Mentals del Nen i l’Adolescent - Altres classificacions o documents específics.
Estructura multiaxal - Nivell 1 – factors de risc (detecció) o o o - Eix I – factors biològics de risc  Prenatal  Perinatal  Postnatal  Altres factors biològics Eix II – factors familiars de risc  Característiques dels pares  Característiques de la família  Estrès durant l’embaràs  Estrès durant el període neonatal  Període post-natal Eix III – factors ambientals de risc  Exposició a entorns ambientals amb factors d’estrès  Exposició a entorns socials amb factors d’estrès  Exposició a factors d’exclusió social de la família Nivell 2 – trastorns/disfuncions (diagnòstic) o Eix IV – trastorns del desenvolupament  Trastorns en el desenvolupament motor  Trastorns visuals  Trastorns auditius  Trastorns psicomotrius  Trastorns del desenvolupament cognitiu  Trastorns en el desenvolupament del llenguatge  Dislàlia  Retard simple de la parla  Disglòsia  Disartria  Disfèmia  Retard simple del llenguatge  Disfàsia (TEDL)  Afàsia infantil adquirida  Trastorns de l’expressió somàtica 10 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES o o -  Trastorns emocionals  Trastorns de la regulació i comportamentals  Trastorns de la relació i la comunicació  Altres (retard evolutiu) Eix V – família  Trastorns d’interacció  Tipus de relació família-nen Eix VI – entorn  Absència de cuidadors sensibles  Maltractaments i abusos  Negligència  Institucionalització prolongada  Permanència excessiva en LI o escola  “Hacinamiento”  “Chabolismo”  Violència i inseguretat ambiental  Pobresa extrema  Estigmatització  Confluència de factors d’exclusió Nivell 3 (propera edició) – recursos (tractament) o Referits al nen o Referits a la seva família o Referits a l’entorn (aquest últim nivell es desenvoluparà en una fase posterior d’elaboració de l’ODAT. També la propera edició inclourà una aplicació informatitzada de l’ODAT) 2.5. Entrevista de devolució a la família - Devolució oral dels resultats del procés d’avaluació en equip interdisciplinari, diagnòstic i pronòstic.
- És molt important l’assistència conjunta de pare i mare.
- Oferir possibilitat de fer noves entrevistes a curt termini per acompanyar en el procés de dol davant el diagnòstic o impressió diagnòstica inicial.
- Informar del pla terapèutic, indicant els seus objectius i metodologia.
- Explicar i subratllar el paper actiu que han de tenir els pares al llarg del tractament i la forma de prendre part activa en aquest procés (participar en les sessions, coordinacions successives, etc.).
11 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES La resposta dels pares davant la problemàtica del nen El naixement d’un fill desitjat, normalment, augmenta l’autoestima dels pares, però quan el nen que neix presenta problemes greus aquesta il·lusió inicial es converteix en desil·lusió. Quan un nounat té un defecte real, una malaltia congènita o és prematur, la discòrdia entre el nen real i l’imaginari provoca moltes dificultats als pares.
Cal ajudar els pares a detectar els seus sentiments i necessitats i a anar assumint i acceptant aquesta nova realitat.
Els pares poden reaccionar de forma diferent, segons cada cas: - Negant el problema, no acceptant la teràpia recomanada, negant-se a fer al nen les proves mèdiques indicades, etc.
- Acusant-se a sí mateixos de ser la causa del problema i desenvolupar sentiments de culpa, depressió i conflicte de parella.
- Poden, també, refusar el fill/a.
Cal ajudar-los a assumir el dol per la pèrdua del fill desitjat a fi que puguin anar acceptant el fill real.
Entenem per dol, el procés que es pot desencadenar davant la pèrdua de persones, d’essers vius, d’objectes inanimats, de situacions, d’estatus, o bé de la pròpia imatge o de les pròpies capacitats.
12 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Bloc 3. Pla terapèutic i finalització del procés assistencial 3.1. Objectius de treball amb el nen/a Un cop realitzada la valoració de l’infant es confeccionarà un programa d’atenció global individualitzat. L’existència d’un programa terapèutic facilita una intervenció adaptada a les necessitats del nen/a, així com la revisió i adequació dels objectius.
- Programa individualitzat adaptat a cada nen Qualsevol intervenció o programa de tractament ha de partir d’una comprensió, tan completa com sigui possible, de les circumstàncies del nen i de la seva família, per tant ha de tenir en compte totes les àrees rellevants del funcionament del nen.
El programa s’ha d’elaborar partint del nivell evolutiu de cada nen i de les seves característiques personals, amb l’objectiu d’aconseguir uns objectius globals com: - Facilitar l’adquisició dels aspectes evolutius que el nen no ha adquirit en el moment cronològic corresponent o que no s’han realitzat de forma correcta.
- Ajudar el nen a adquirir habilitats bàsiques per als aprenentatges posteriors, la imitació, l’atenció, l’ús funcional del llenguatge, etc.
- La seqüència del desenvolupament és igual per a tots, però el ritme varia d’una - persona a l’altra. En el mateix nen pot donar-se una variació o absència de - paral·lelisme entre les seves àrees del desenvolupament (DISHARMONIA EVOLUTIVA) Afavorir l’autonomia personal, adequada a l’edat, i les habilitats socials que li permetin relacionar-se amb el seu entorn. El model d’intervenció ha de tenir en compte els aspectes globals del nen i una visió integradora del nen en el seu medi social i familiar, 13 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES a partir d’un model biopsicosocial, en el qual s’atendran tots els aspectes del desenvolupament del nen, i també del seu entorn familiar i comunitari.
La intervenció terapèutica en atenció precoç posa èmfasi en el fet que el nen i la seva família han de ser estudiats en el seu context, o sigui, en el seu entorn sociocultural.
La característica principal d’aquesta perspectiva, que la diferencia d’altres enfocaments, és que atorga una especial atenció al desenvolupament emocional i social del nen.
La relació entre el nen i el terapeuta, és el vehicle per mitja del qual es produeix el canvi.
És indispensable establir una relació afectuosa i càlida amb el nen, sense oblidar mai, però, que el nostre objectiu se centra sempre en millorar la relació nen – pares, per tant el logopeda ha d’utilitzar la seva relació afectuosa amb el nen per influir en la seva conducta i aconseguir canviar i millorar la seva interacció amb la seva família i amb les altres persones significatives del seu entorn.
En els retards del llenguatge i la parla s’intervé amb procediments interactius i naturalistes, com a model per millorar les competències lingüístiques i comunicatives dels infants. El terapeuta porta a terme el seu treball en un context artificial reproduint, a través del joc, les condicions dels entorns quotidians, i estructurant les sessions de manera que es respectin les característiques bàsiques d’una situació interactiva real.
- E. Ribes (1985). Més que presentar estimulació, s’ha d’ESTRUCTURAR INTERACCIÓ.
- També el terapeuta assessora els pares a fi de millorar la seva interacció amb l’infant En la intervenció amb procediments interactius i naturalistes, el logopeda utilitza en contacte directe amb el nen, els procediments naturals que els pares fan servir en contextos quotidians.
Aquests tipus d’intervencions tenen com a objectiu principal la millora de la capacitat comunicativa dels nens amb necessitats educatives especials.
14 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Dades evolutives Guia del desenvolupament de l’infant de 0-3a Hi ha nens que tenen un inici tardà (comencen als dos anys) però es desenvolupen amb normalitat (late-talkers).
Un nen que té trastorn, no fa els errors d’un nen més petit, és a dir, que no es presenten a un nen de desenvolupament típic. Errors atípics que es mantenen durant el temps i l’evolució és diferent a la dels que tenen retard del llenguatge. Als 6 anys és quan es diagnostica tot i que es pot detectar abans.
Construcció del perfil del llenguatge a partir de l’avaluació Interacció entre components lingüístics i habilitats cognitives - La mateixa dificultat cognitiva pot causar diferents perfils de dificultats de llenguatge - L’execució dels nens en les tasques està altament influenciada per factors cognitius como l’atenció i la memòria 15 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES El Tel per exemple comencen a parlar cap els 3 anys que fan omissions i errors que després tindran problemes de lectoescriptura.
El temps és molt important, ja que evolucionen i estan en canvi constant durant el temps. Quan hi ha disharmonia evolutiva és quan evoluciona diferent nivell (motriu, llenguatge, etc.).
En aquest quadre faltaria també la part emocional, com està vivint les dificultats que té i com li afecten.
Principis generals d’intervenció - És dinàmica més que estàtica: s’avalua al pacient constantment d’ acord amb el progrés dels objectius i es realitzen les modificacions necessàries.
- Els programes d’intervenció es dissenyen amb consideracions especials pel què fa a habilitats cognitives verbals i no verbals. El coneixement del nivell de funcionament cognitiu és crític en la presa de decisions sobre l’elecció del tractament i la jerarquia d’objectius.
- L’objectiu de la intervenció és ensenyar estratègies per facilitar els processos de comunicació més que ensenyar comportaments aïllats.
- Les habilitats de parla i llenguatge s’adquireixen i utilitzen amb propòsits comunicatius i per tant han d’ensenyar-se en contextos comunicatius. La teràpia ha de produir-se en contextos el més naturals possibles proporcionant interaccions comunicatives.
16 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES - La intervenció ha d’orientar-se individualment, basant-se en la naturalesa dels dèficits específics dels nens i els estils individuals d’aprenentatge.
- La intervenció ha de dissenyar-se assegurant que les experiències dels nens siguin consistents amb els objectius futurs de la intervenció.
- La intervenció és més efectiva quan els objectius es dirigeixen a promoure un coneixement pas a pas més enllà del nivell existent.
- La intervenció ha de finalitzar quan els objectius s’aconsegueixen o quan no hi ha un progrés demostrable.
- Les pràctiques d’intervenció han de ser basades científicament, ser sensibles als contextos culturals i al background lingüístic.
Identificant els aspectes crítics on cal intervenir en funció de cada període lingüístic Els ingredients essencials d’una bona teràpia: A) Programació: - Seleccionar i seqüenciar els comportaments comunicatius que cal modificar o generar.
- Els nous comportaments s’introdueixen en situacions estructurades a través de múltiples facilitadors i màxim suport.
- Seguint la jerarquia d’objectius, els facilitadors disminueixen i els nens tendeixen a generalitzar els comportaments a altres situacions i contextos nous.
- La programació finalitza quan els nens utilitzen de forma espontània el comportament objectiu.
- Selecció d’objectius o Escollir els objetius a llarg termini:  A partir del diagnòstic i les respostes en les proves.
 La no resposta o resposta errònia en una prova no és necessàriament una condició per introduir un objectiu.
 o Indica un àrea dèbil per treballar.
Establir clarament la mesura de línia base:  Calcular la ratio dels comportaments comunicatius en una mostra, millor en porcentatges.
-  Anàlisi de tasques  Estratègia normativa: seguint les fites crítiques (edat)  Basada en el pacient (prioritats) Generalització i pròrrogues 17 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES o Transferència a contextos quotidians o No s’ha de veure com alguna cosa que passa al final del tractament o És part integral del procés de planificació i aporta informació de la severitat i el pronòstic del desordre.
Factors que alteren la generalització: o La varietat d’estímuls: objectes, dibuixos, preguntes que es limiten només a uns ítems específics.
o Ambient físic: ambients terapèutics, distància amb els contextos més reals. Tendència a associar comportaments amb ambients.
o Audiència: adults, germans, adults no familiars. Necessitat de pràctica extensiva.
- Finalització de la teràpia o Estabilització d’acord a les fites crítiques del llenguatge .
o Adquisició d’habilitats funcionals de comunicació que permetin al nen operar en els ambients quotidians sense restriccions evidents.
o Falta de progressos evidents després d’ un període de temps fent teràpia.
- Formulació d’objectius comportamentals o Una vegada s’ identifiquen els objetius a llarg termini, es dissenyen els objectius a curt termini.
o Aquests objectius han de ser clarament delimitats i apropiats per una intervenció efectiva.
o Un objectiu comportamental és una declaració que descriu un objectiu comportamental específic que és observable i mesurable.
o Té tres components: 1. L’acció: sóc capaç de contar quantes vegades apareix aquest comportament? 18 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES 2. La condició: es la part de l’objectiu que identifica la situació en la qual s’observa l’acció: La condició és molt  Quan es produeix el comportament?  En presència de qui?  Quins materials claus s’utilitzaran per elicitar el comportament? important perquè el  mateix comportament comunicatiu pot no elicitar-se en un context diferent.
Exemples: o Donat el model clínic o En resposta a una pregunta o En presència de tres estranys o En un ambient quotidià: casa o Utilitzant imatges o Durant el joc lliure o En presència d’altres nens a la teràpia.
3. El criteri: especifica quan s’ha aconseguit l’objectiu  S’ expressa de vàries formes: porcentatge de correctes, donat un període de temps, mínim número de respostes correctes, màxim número d’errors permesos. Exemples: o 90% de precisió o 8 correctes de 10 intents o Menys de 4 errors sobre tres sessions consecutives  o 80% de precisió en dues sessions consecutives o Un període de més de dos minuts Un objectiu ben formulat es dirigeix tant al nen com al logopeda Exemples d’objectius Exemple A: Acció: repetir paraules de dos síl·labes • Condició: donat el model per part del terapeuta • Criteri: en un torn no superior als 10 segons.
• Objectiu comportamental: el nen repeteix paraules de dos síl·labes , donat el model per part del terapeuta, en un torn no superior als 10 segons.
Exemple B Acció: utilitzar una velocitat de parla reduïda • Condició: en el joc de titelles • Criteri: amb un 85% de precisió o durant més de dues sessions consecutives 19 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES • Objectiu comportamental: el nen utilitza una velocitat reduïda de la parla (quatre síl·labes per segon) amb un 85% de precisió o durant més de dues sessions consecutives mentre juga amb la terapeuta al joc de titelles.
Exemple C Acció: produir la /s/ en posició inicial en paraules d’alta freqüència - Condició: donat el model del logopeda, anomenant figures d’animals - Criteri: amb un 90% de precisió.
- Objectiu comportamental: donat el model per part del logopeda, el nen produeix la /s/ en posició inicial de paraula amb un 90% de precisió mentre anomena dibuixos d’animals.
B) Modificació del comportament: Ús sistemàtic de procediments d’estímulsresposta-conseqüències.
- Estímuls - Resposta - Conseqüència - Reforç (varis tipus) o Positiu: esdeveniment o condició de premi que es presenta juntament al comportament desitjat.
 Primari: útils en nens amb baix funcionament (menjar).
Desavantatges (sacietat, món real).
 Secundaris:  Socials: somriure, contacte visual, frase. No interrompen la dinàmica de la sessió, són contingents i poden produirse en el dia a dia.
 Fitxes: símbols/objectes que no tenen valor per sí mateixos sinó pel què representen. Permeten tenir un puntatge i són relativament resistents a un efecte de sacietat.
 Retroalimentació de com ho està fent: informació sobre la qualitat de la seva producció, dades en porcentatges, gràfics, retroalimentació externa, dispositius de retroalimentació.
o Càstig: reforç negatiu condició o esdeveniment no agradable que desapareix quan es dóna el comportament desitjat.
o Moment del reforç:  Continu: cada vegada que apareix el comportament desitjat  Intermitent: quan apareix el comportament en el % desitjat 20 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES C) Estratègies d’ensenyament: Ús de tècniques bàsiques de facilitació de l’aprenentatge.
- Modelació directa: el logopeda demostra el comportament oferint el model que el nen ha d’ imitar.
- Modelació indirecta: el logopeda demostra el comportament específic freqüentment per exposar al nen exemples “ben formats” dels comportaments desitjats.
- Formació por aproximacions successives: el comportament objectiu es divideix en petits components i s’ensenya en seqüència de dificultat.
- Facilitacions: el logopeda aporta claus addicionals verbals i /o no verbals que faciliten la producció de respostes correctes.
- Fading/”desvanecimientos”: estímuls o manipulacions que es retiren progressivament quan s’assoleixen components dels objetius.
- Expansió: el logopeda reformula la producció del nen en una versió més madura o complerta.
- Pràctica negativa: es demana al nen que produeixi el patró d’error per contrastar l’ error amb la forma correcta.
D) Disseny de les sessions: organització i implementació de les sessions de teràpia incloent la dinàmica interpersonal.
- periodicitat de les sessions (2s, 1s, 2m, x) - • sessions individuals (amb/sense pares dins la sala) /grupals - • sessions de 45 minuts + 15 minuts per anotacions - • revisions periòdiques del pla terapèutic amb l’equip – revaluacions. (mínim 1 cop a l’any) E) Recol·lecció de les dades: medició sistemàtica del rendiment dels pacients i de l’eficàcia del tractament.
Aspectes crítics d’intervenció en cada període lingüístic Període pre-lingüístic: del naixement als 2 anys - Equilibri comunicatiu - Bases socials, afectives i cognitives del llenguatge - Identificació de factors de risc i prevenció - Ènfasi en la família i l’entorn - Objectiu de la intervenció: desenvolupament d’ habilitats bàsiques a través de les quals es pugui aprendre el llenguatge 21 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Tècniques - Exposició repetida - estimulació - localització - - o Conciència de l’ambient localitzant la font sonora o Inici de la comprensió de la relació causa-efecte Atenció conjunta: o Camp d’atenció intersubjetiva o Prerequisit per la comunicació o Joc atractiu o sonor en front del nen, centrar la seva atenció i comentar o Guanyar i interceptar la mirada Mirada mútua o Mirada en interaccions socials o Construir torres, blocs, principi per la presa de torns o Respostes contingents als intents de mirada del nen o Establir, mantenir/prolongar la mirada mútua o Acompanyar de somriures, contacte físic, vocalitzacions noves, divertides.
- Atenció conjunta i rutines o Rutines que involucrin sons i gestos o Inici, meitat i final amb diferents vocalitzacions i canvis de ritme o Esdeveniments altament predictibles o Utilitzar la seqüència del desenvolupament normal.
- 22 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Comunicació intencional - Gest protoimperatiu: senyalar per demanar  9m - Gest protodeclaratiu: parlar-ne d’allò, comentar o demanar informació (Mira!)  10-12m - INTERSUBJECTIVITAT PRIMÀRIA (Trevarthen, 1982): sociabilitat latent dels nadons que els porta a buscar contacte social per compartir afecte i atenció.
- 9-10 MESOS: INTERSUBJECTIVITAT SECUNDÀRIA (Trevarthen): integració de la interacció social dirigida a persones amb l’acció dirigida a objectes.
TRIANGULACIÓ de la relació nen-objecte-adult.
Vocalitzacions - El primer any es caracteritza per un creixement motor i maduració neuromuscular - Els bebès estenen les seves vocalitzacions - Objectius dirigits a estendre el repertori de vocalitzacions - Incrementar l’intercanvi comunicatiu a través de la imitació de les vocalitzacions - Treballar també les onomatopeies Etapes del desenvolupament vocal 23 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Objectius de la intervenció: - Augmentar el número i els diferents tipus d’intencions que el nen pot comprendre i expressar.
- Incrementar la varietat de formes (gestos , vocalitzacions i/ o paraules) a través de las quals expressa les seves intencions.
- Habilitats de comprensió - Joc Per veure quines intencions comunicatives té el nen i de quina manera ho fa.
24 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES 25 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Joc (ítems i activitats) - Explorar objectes comuns com blocs, culleres, olles, paelles. Manipulació i inspecció visual.
- Usar jocs apropiats a l'edat: encaixos, pilotes, etc.
- Pretendre jocs simbòlics: cuinar, dormir, escombrar, etc.
- Manipular rutines familiars: col·locar líquid en una tassa, regar les plantes, etc.
- Utilitzar plastilina per generar objectes: truites, entrepans, animals, etc.
- Utilitzar objectes familiars per simular rutines: prendre un bany, anar a la tenda, celebrar una festa d'aniversari, etc.
Vocabulari inicial: - Iniciar amb rutines de “té i dóna”, anomenant la paraula desitjada amb una rellevància prosòdica.
- Jocs d'amagar i trobar - Primeres paraules: expressió de funcions i intencions més que la classificació gramatical.
- Selecció de les paraules: o Les paraules han d'usar-se en diferents contextos de les activitats diàries dels nens.
- o Paraules que siguin importants per al nen: menjar o jocs favorits.
o Paraules que representin esdeveniments dinàmics, no estàtics.
Nivells d’intencions semàntiques o Existència/anomenar: introduir objectes d’interès i revelar-los un a un cada vegada.
o No existència: exposar un objecte i fer-lo desaparèixer.
o Recurrència: iniciar una activitat desitjable per al nen i aturar-se.
Esperar a que el nen reaccioni per demanar més.
o Acció: elicitar verbs en rutines o Possessió: col·locar coses en dos grups, un el del logopeda i un altre el del nen, associat amb el gest.
o Locatius: usar joguines com cases o pàrquings. Marcar canvis d'ubicació. A nivell de comprensió s’entén millor per oposició.
o Rebuig: oferir coses que no vulgui el nen o Negació: anomenar de forma incorrecta objectes o accions que el nen conegui Creixement del llenguatge expressiu 26 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Intervenció en el període lingüístic - 2-5 anys - Adquisició de la major part del sistema lingüístic - Es caracteritza pel creixement ràpid del vocabulari 2. Després dels 18 mesos, el nen aprèn 8 a 9 paraules per dia, 3000 paraules a l'any - La sintaxi s'adquireix a partir de les combinacions de dos elements - Habilitat per produir i comprendre formes simples i complexes.
Etapes del desenvolupament del MLU Relacions semàntiques de dues paraules Exemples d’activitats 1. Escollir 20 objectes comuns que siguin familiars per als nens.
- Desenvolupar una llista de 10 ordres de dos passos que continguin les construccions Verb + Objecte - Col·locar tres objectes a la taula davant del nen i sol·licitar les accions - Agafa la tassa i dóna'm la sabata - Dóna'm la tassa i empeny el cotxe - Obre el llibre i agafa la tassa 2. Construir un script (casa, hospital, granja, aeroport, escola) 1. Combinar la modelació de formes noves en continguts coneguts 2. Expandir la producció del nen 3. Repetir les produccions correctes 4. Reformular les produccions errònies 5. Ensenyar les relacions agent + accions + objectes 27 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES 3.2. Objectius de treballs amb les famílies Cal que els pares coneguin el contingut del programa i se sentin part participant i activa en els objectius a aconseguir, els quals s’aniran comentant en les reunions periòdiques i també cada cop que es revisi el programa d’atenció. S’ha de demanar sempre l’assistència tant de la mare com del pare.
És important intentar ajudar els pares a fer que ells mateixos trobin estratègies i solucions de cara a l’educació dels seus fills, ja que així s’enforteix la seva confiança en la seva capacitat per criar aquest fill que presenta alteracions, disharmonies o dèficits en el seu desenvolupament.
Per tot això és important donar pes al treball amb la família i no deixar-nos endur pel nostre estil i preferències personals, adoptant una actitud crítica vers els seus valors familiars.
Aspectes a reflexionar conjuntament amb els pares 6. Els nens necessiten unes normes i uns hàbits regulars.
7. El temps no dedicat als nens no pot ser substituït per coses materials.
8. Els nens tenen molta informació i molt poques indicacions de com utilitzar-la.
9. La TV dóna als nens falsos missatges. A més la TV “no és interactiva”.
10. Una sobreprotecció excessiva, al llarg del temps, fa l’efecte contrari: el nen queda desprotegit davant la vida real.
11. Els primers anys de vida són vitals per aconseguir uns hàbits en l’alimentació sans i correctes.
12. Cridant o picant e l s nens sols s’aconsegueix augmentar el problema.
13. No és bo per als nens tenir unes excessives activitats extra-escolars.
14. Els nens necessiten ser escoltats pels pares, per això cal temps.
15. Els nens, avui dia, tenen moltes joguines, però moltes vegades els falten els pares per poder compartir els jocs amb ells.
3.3 Baixa del CDIAP Com acomiadar-se del nen i dels pares: És molt important anar explicant al nen, quan faltin aprox. quatre o cinc sessions, que deixarà de venir al CDIAP. Per fer-ho més comprensible per a ells es pot utilitzar quelcom gràfic que els vagi indicant quan serà l’últim dia, per exemple posant gomets al calendari o mitjançant algun dibuix.
Cal acomiadar-nos dels pares amb una entrevista on parlarem de la nostra visió del nen i els orientarem en funció de les seves necessitats.
28 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Comunicació final del procés terapèutic: l’informe 16. L’ informe és el document on es resumeix tota la informació del procés d’ avaluació i intervenció.
17. Generalment segueix un format estàndard.
18. El llenguatge ha de ser clar i simple, però professional.
19. No és necessari emprar termes tècnics que només coneix el professional o repetir tota la informació confidencial obtinguda en l’entrevista.
20. El propòsit és transmetre de la forma més sintètica possible la informació de manera que sigui entenedora pels pares i per altres professionals.
21. S’ escriu en tercera persona.
22. És necessari diferenciar entre la informació que és producte de l’ observació i la que refereixen els pares (ex. “tal com refereixen els pares….”) 23. És millor utilitzar oracions curtes, que oracions llargues.
Segons Tallent (1988) Les característiques que ha de presentar un informe son les següents: a) Ha de ser un document científic.
• La part de l’informe on s’explica el procés d’avaluació ha de constar dels següents apartats: o Examinador o Objectiu pel què es realitzarà l’avaluació.
o Dades d’identificació del subjecte avaluat.
o Tècniques utilitzades en la recollida d’informació o Procediment seguit.
o Resultats.
o Conclusions b) Ha de servir com a vehicle de comunicació • És el mitjà més important de comunicació dels resultats d’avaluació, dels objectius d’intervenció i del curs evolutiu durant aquest procés.
• Comprensibilitat • Adequació del llenguatge utilitzat, extensió i contingut.
c) Ha de ser útil.
• Acceptabilitat (Meehl, 1954). “Informe Barnum” • Utilitat • Recomanacions 29 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Organització de l’informe Maloney i War (1976).
1. Dades personals 2. Qüestions de referència i objectius (Motiu de consulta) 3. Dades biogràfiques (anamnesi) 4. Procediments d’avaluació utilitzats  Llista de tests i tècniques  Dades procedents d’aquests tests 5. Conducta i observacions 6. Resum dels resultats, integració, diagnòstic i pronòstic.
7. Objectius del pla terapèutic.
8. Evolució durant el procés terapèutic. Valoració d’intervencions .
9. Orientació, línies d’actuació o recomanacions de continuar el tractament en un altre dispositiu.
Estil Hammond i Allen, 1953 – Estil expositiu clar, concís i comprensible.
– Text científic i seriós.
– S’ha d’ evitar expressions negatives.
– En cap cas es justifica la redacció de conclusions diagnòstiques sense aval ni proves.
Programes i pàgines web interessants Programes: - Milieu Teaching Program - Enhanced Milieu Teaching - Enfocament d’estimulació focalitzada Pàgines web - abansprimeresparaules.upf.edu - hanen.org - teachmetotalk.com - touchpoints.org (Brazelton Touchpoints Center) - thecommunicationtrust.org.uk/whatworks (Es poden trobar estratègies d’intervenció comprovades empíricament, per dificultats de comunicació, parla i llenguatge per diferents edats).
30 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES It takes two to talk - the hanen program for parents Consisteix en un programa on es treballa en grups de pares, on graven els seus fills en diferents situacions (joc, menjar, explicar un conte,...) i el logopeda extreu el model comunicatiu dels pares en vers els fills i extreu el que la família necessita per millorar la comunicació amb els seus fills. És un sistema d’interacció amb el logopeda on s’aprèn conjuntament i s’intenta que els pares no se sentin avaluats sinó en col·laboració amb el logopeda.
Sessió 1 La comunicació comença amb la interacció. El primer objectiu és establir una intenció comunicativa per part del nen i crear el vincle.
Seguir la iniciativa del nen, que ell sigui qui porti la iniciativa de la comunicació.
Video  quines són les vostres impressions sobre les interaccions entre aquests nens i els seus pares/mares.
- Estan contents, comparteixen interès per un estímul. Aprofitant les rutines del dia a dia el nen aprèn les prèvies del llenguatge i després el llenguatge en si Els nens necessiten - Una interacció divertida - Una raó per comunicar-se: intencionalitat, motiu - Una forma de comunicació: com s’ha de fer Quatre estadis de comunicació (no especifica l’edat) - Descobridors: des del naixement fins 8-9m en desenvolupament típic.
- Comunicadors: 8-9m fins 12m DT - Primeres paraules: 12 – 18m DT - Combinació de paraules: 18m – 24m DT Etapes de la comunicació del nen Es basa en: 1. Què entén el nen (ETC) Vídeos Descobridor - Zarina: o Es comunica amb la mirada i el somriure, mira a la seva mare. Tot i que a vegades deixa de mirar, la mare li reclama l’atenció i torna a mirar-la.
o Fa vocalitzacions o Encara no hi ha intencionalitat de comunicació i no entén les paraules de les paraules.
31 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES - Maverick o No es comunica de forma intencional, tot i que vulgui agafar l’objecte de la mare. Tot i això està a l’etapa final dels descobridors i li falta molt poc per passar a la següent.
Comunicador Com s’expressa - Es comunica amb gest protoimperatiu (senyala el got) perquè la mare li dona el got buit.
- Imita el gest de caminar quan ho fa la mare - Imita el so de la mare quan fa veure que veu la vaca - Imita la paraula “walk” després de que ho faci la mare.
Què entén - Entén les paraules que la mare li diu, dins el context comunicatiu familiar.
- No pot comprendre accions passades i futurs llunyans Primeres paraules - Es comunica amb algunes paraules de forma espontània, no només amb la imitació. Quan ja tingui un repertori de 50 paraules, podrà començar a fer combinació.
- Perquè les pugui començar a combinar caldrà que siguin de diferents categories funcionals.
- Pot ser que comprengui coses de rutina diària i potser ja pot començar a comprendre coses descontextualitzades (passades o futur més llunyà).
Combinadors - Comprensió descontextualitzada. Les situacions més complexes són les temporals i les situacions espacials són més senzilles per la seva relació física.
Cara a cara Posicionar-se davant de la cara del nen per facilitar la interacció i buscar la mirada.
Deixar que el nen prengui la iniciativa OWL: mussol  Observe, Wait, Listen Deixar espai perquè l’infant interaccioni.
Com podem ajudar als nens a prendre iniciativa (estratègies): - Donant a triar entre dues opcions i esperar - Posar-li dificultas: caixes tancades, gots sense omplir, etc. d’aquesta manera el nen requereix de la seva ajuda.
- Relacionar les interaccions que fan els nens amb un significat.
32 INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES Estils de comunicació Basat en quant sovint el nen: - Inicia o comença la interacció - Respon als altres Passiu: alguns perfils podrien ser amb RM i alguns TEA. No interactua ni inicia la comunicació.
Sociable: inicia i respon Agenda personal: rarment inicia/respon Inhibit Rarament incia, però si que respon.
Rols dels pares 1. Animador: pares molt implicats (fan molt el pallasso) 2. Examinador: fa moltes preguntes 3. Espectador: no s’implica en el joc, observa i comenta.
4. Director: decideix com s’ha de fer les coses i el que fa 5. Executiu: actuen amb presses 6. Assistent: li dona tot fet 7. Company sensible: s’emociona per les seves interaccions En la majoria de rols menys l’últim, no permeten espai als nens.
Participar en el joc - Estar posicionat cara a cara - Implicar-se amb el joc, passar-s’ho bé amb el nen.
- Utilitza expansions, reformulacions i expressions fàcils d’entendre amb una entonació molt melòdica.
- Imitar accions, sons i paraules (model corregit) del nen després de l’espera.
Mai corregir explícitament ja que el pot cohibir.
- Interpretar o Pas 1: OWL missatge del nen  o Pas 2: decidir que està intentant dir  o Ex: el nen ensenya la sabata al pare Ex: vol que el pare li posi la sabata Pas 3: dir el que ell diria si pogués  Ex: sabata/ajuda (no fer preguntes tancades si/no) i esperar al nen si ens imita.
- Comentar: Donar al nen una paraula o una frase curta que expliqui el que està fent o dient en aquell moment... després esperar.
33 ...