Sistema nerviós (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomofiologia
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 03/01/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA NERVIÓS INTRODUCCIÓ L'energia potencial és una energia que tenim emmagatzemada al nostre organisme i pot alliberar-se en qualsevol moment. Tenim dos tipus d'energia, elèctrica i química.
Igual que les fibres musculars, les neurones són elèctricament excitables. Es comuniquen entre elles mitjançant dos tipus de senyals elèctriques: ● els potencials graduats que s’utilitzen per comunicacions a distancia ● els potencials d’acció que permeten la comunicació entre llocs a prop i lluny.
POTENCIAL DE MEMBRANA Diferencial elèctric Hi han cèl·lules que tenen la capacitat de generar els potencials elèctrics, són cèl·lules que funcionen com a cèl·lules excitables(els músculs i les neurones).
Un potencial de membrana és un diferencial de càrregues entre l'exterior i l'interior de la cèl·lula. I aquest és un potencial de membrana en repòs i el tenen cèl·lules excitables. Aquest potencial es medeix en microvolts (mV).
Ions intracel·lulars i extracel·lulars La membrana plasmàtica presenta un potencial de membrana, és a dir, la superfície externa de la membrana esta carregada positivament, en canvi la superfície interna de la membrana esta carregada negativament.
En les cèl·lules excitables aquest voltatge s'anomena potencial de membrana de repòs.
Tipus de canals iònics Els canals iònics són aquelles que s'encarreguen de regular el pas dels ions per no perdre l'equilibri ja que sinó les cèl·lules perdrien la seva excitabilitat. Els ions segueixen el seu gradient electroquímic, i per tant els ions es mouen des de zones més concentrades cap a zones menys concentrades. A mes els cations son carreges elèctriques positives i es mouen cap a carreges elèctriques negatives i els anions al revés(component elèctric del gradient).
Podem trobar diferents tipus de canals iònics: o Canals iònics de portes obertes: són poc i que serveixen per a que hi hagi un flux (no està regulat).
o Canals iònics que depenen d'un lligand: els lligands són certes molècules (hormones o neurotransmissors) que han d'arribar a la cèl·lula i quan s'enganxen a un receptor s'obren canals iònics i la cèl·lula canvia el seu potencial (està regulat).
o Canals iònics que depenen d'un potencial d'acció: estímul mecànic o cert voltatge.
Així doncs els canals iònic s actuen com a comportes que regulen la concentració d'ions de l'exterior i interior de la cèl·lula i a més a més poden canviar l'estat de la cèl·lula d'una manera controlada.
Manteniment del potencial Hi ha un altre fet que ajuda a mantenir els potencials, aquest és la bomba de sodi-potassi. Aquesta depèn de les molècules de ATP, i el que fan es mantenir la polaritat, és a dir, el potencial que hi ha en les membranes.
Per tant la bomba el que fa és mantenir el gradient dels electròlits a dins i a fora de la cèl·lula i la part elèctrica. Manté la polaritat i les concentracions.
POTENCIAL D'ACCIÓ Tenim una cèl·lula (un nervi o un múscul) que està en equilibri. L'equilibri està controlat per el pas dels ions i en el cas de qualsevol desequilibri tenim la bomba de sodi-potassi. Aquest equilibri pot variar per els 3 estímuls: o Estímul dependent d'estímul químic: una hormona o un neurotransmissor que s'enganxa a un receptor i fa que la cèl·lula canvi el seu potencial.
o Estímul dependent d'estímul mecànic: per exemple quan toquem la pell es deformen els receptors que fan que s'obrin els canals iònics (mecanoreceptors, estiraments, pressió...) o Estímul regulat per un voltatge: una corrent elèctrica fa que un canal iònic tancat s'obri.
Qualsevol d'aquests estímuls pot fer que la cèl·lula, que està en repòs, generi una corrent elèctrica. Poden passar tres coses: ❖ DESPOLARITZACIÓ: fa que la cèl·lula es torni menys negativa, és a dir, que hi hagi menys potencial el que s'anomena estímul excitant.
❖ REPOLARITZACIÓ: torna a recuperar la càrrega a la normalitat.
❖ HIPERPOLARITZCIÓ: estímuls que fan que la cèl·lula es torni més negativa, és a dir, estímuls inhibidors. Augmenta el potencial elèctric.
Un potencial d'acció o impuls nerviós consisteix en una seqüència de processos que succeeixen amb rapides i es produeix dos fases: ● Fase despolarització: el potencial de membrana negatiu es torna menys negatiu es torna menys negatiu arriba al cero i es torna positiu.
● Fase repolarització: el potencial de membrana retorna al seu estat de repòs de -70.
L'estímul farà s'activin receptors dependents del estímul i que s'obrin els canals de sodi dependents d'estímul. Poden passar dos coses: − L'estímul no arriba al llindar, per tant la cèl·lula no generarà un potencial d'acció.
− L'estímul arriba al llindar, així que s'obren els canals de sodi dependents del voltatge.
Fase despolaritzant: Quan un potencial graduat despolaritzat o altre tipus d’estímul produeix la despolarització de la membrana fins arribar al punt de Umbral els Canals de Na regulats per voltatge s’obren ràpidament. Els gradient tant elèctric com químic actuen a favor de l' ingrés de Na i això provoca la fase des del potencial d’acció. El fluix de entrada de Na modifica el potencial de membrana des de un valor -55 fins 30.
El punt àlgid, la part interna de membrana es més positiva que la part externa. Cada canal de Na te una comporta d’activació i altre de desactivació. En el estat de repòs dels Canals de Na regulats per voltatge la comporta de inactivació es oberta. Al arribar a la Umbral els canals son actius estat actiu. En l’estat inactiu les comportes de inactivació estan tancades.
Fase repolarització: El nivell d’Umbral provoca l’obertura dels Canals de K s’obren més lents quan el Na es tanca aquest es obren però lentament.
Quan els Canals Na es taquen l' ingrés de Na disminueix i els Canals de K s’estan obrint i acceleren.
Quan els Canals de K estiguin oberts arriba a un moment que hi ha massa carrega elèctrica negativa fase de hiperpolarització tardia i mentre es tanquen la bomba sodi potassi fa que torni la membrana als valors de repòs.
El període refractori es quan una cèl·lula nerviosa no pot produir un potencial d’acció.
El període refractori absolut ni un estímul molt intens pot iniciar un segon potencial d’acció.
El període de refractori relatiu es l' interval de temps durant el qual un segon potencial d’acció pot ser iniciat per nomes per un estímul mes potent de lo normal. Hi ha diferents estímuls...mecànics, elèctrics i que els receptors capten aquest estímul i fan obrir la comporta dels canals.
POTENCIAL D'ACCIÓ A LA NEURONA El potencial d'acció Quan es genera un potencial d'acció d'un nervi, aquest el que fa és viatjar, és a dir, s'anirà desplaçant al llarg del axó, un fet important per la transmissió. El potencial d'acció anirà viatjant per les neurones i quan arribi al final farà la contracció muscular.
Un estímul que arribi al llindar i s'obren els canals de sodi, per tant la cèl·lula es torna més positiva. Els ions afectaran als canals que hi ha al costat i faran que altres canals s'obrin per a que puguin entrar més carregues positives.
Els axons sempre tenen una direcció. La senyal viatja des del cos del axó fins el terminal axonic i la part anterior del axó es repolaritza.
La beina de mielina La mielina és un aïllant que fa que les carregues negatives no es puguin escapar. En la zona on hi ha mielina no hi ha canals iònics.
L'impuls nerviós es propaga amb major rapidesa en els axons en els axons mielínics que en els amielínics, per tant la mielina és molt important en la transmissió elèctrica. Per tant amb la falta de mielina disminueix la velocitat de conducció, les persones faran moviments més lents i podran tenir tics o tremolors per despolaritzacions de cop o inclús dolors.
Conducció saltatòria És un tipus de propagació dels impulsos nerviosos que té lloc als axons mielínics i es produeix per la distribució desigual dels canals dependents de voltatge.
La mielina anirà vinculada als axons ràpids, i els classificarem: ➢ Axons A: aquells que tenen mielina.
▪ A Alfa: de diàmetre gran, i són els que porten la informació molt ràpidament de on estem en l'espai, sobre la nostre consciencia corporal.
▪ A Beta: de diàmetre mig, continuen sent ràpids i s'encarreguen de la mecanorecepció (tacte de la pell).
▪ A Delta: de diàmetre més petit, i porten el dolor localitzat i a més a més la temperatura.
➢ Axó C: contenen fibres amielínics , per tant molt lentes. Són les fibres del dolor lent, és a dir, el dolor crònic.
Un potencial d'acció viatja per l'axó i finalment arriba a la seva apart fina. La polaritat comença en la zona receptora on hi ha dendrites fins l'axó i finalment arriba al terminal axonic.
Una neurona pot tenir moltes dendrites i cada neurona pot tenir centenars de connexions. Per tant el sistema nerviós és molt complex i que té dos tipus de connexions: − Sinapsi: connexió de 2 neurones, el terminal axonic d'una neurona connecta amb l'altre neurona.
− Placa motora: connexió d'una neurona amb un múscul.
SINAPSIS Tipus de sinapsis La sinapsis les poden classificar en: ● Axodendrítiques: connexió d'un axó amb una dendrita.
● Axosomàtiques: connexió entre un axó amb el cos de l'altre neurona.
● Axoaxòniqes: connexió entre axons. S'utilitza en neurones inhibidores. Una neurona pot rebre centenars senyals. Per tant per bloquejar-la lo més senzill és bloquejar la senyal a nivell del seu axó.
Neurona presinàptica i postsinàptica La neurona que envia la senyal rep el nom de neurona presinàptica, és a dir, que es refereix a una cèl·lula nerviosa que transporta l'impuls nerviós cap a la sinapsi. La neurona que rep el missatge s'anomena neurona postsinàptica, que transmet un impuls lluny de la sinapsis o una cèl·lula efectora que respon a l'impuls a la sinapsi.
Sinapsi elèctrica Les trobem a nivell del SNC. Quan es despolaritza la cèl·lula i arriba el potencial d'acció s'obren els canals iònics i passen els ions de una a l'altre cèl·lula.
Els impulsos es transmeten directament entre les membranes plasmàtiques de cèl·lules a través de les unions comunicants o en "hendidura". Avantatges: o Comunicació molt ràpida, ja que els potencials d'acció es transmeten directament a través de les unions.
o Sincronització de la sinapsis elèctrica, les unions permeten que un nombre important de neurones o fibres que produeixen potencials d'acció a l'uníson.
Sinapsi química S'utilitzen neurotransmissors, emmagatzemats en el terminal axonic, ja que la cèl·lula presinàptica i la postsinàptica estan separades per l'espai sinàptic. Hi ha líquid intersticial i els impulsos nerviosos no poden ser conduits a través de la fendidura sinàptica, de tal manera que ed produeix una forma de comunicació alternativa indirecta.
En resposta a un impuls nerviós la neurona presinàptica allibera un neurotransmissor que es distribueix a través del líquid de la fendidura sinàptica i s'uneix als receptors específics de la membrana plasmàtica de la neurona postsinàptica.
La neurona postsinàptica agafa la senyal química i com a resultat produeix un potencial postsinàptic potencial graduat. Converteix una senyal elèctrica (impuls nerviós) en una senyal química neurotransmissors liberador.
La neurona postsinàptica agafa la senyal química i fa una senyal elèctrica potencial postsinàptic.
Depenent del tipus de neurotransmissor i de receptor tindrem un tipus de sinapsis o un altre Neurotransmissors S'emmagatzemen en les vesícules al terminal axonic, però es sintetitzen en el cos de l'axó. Una lesió al nervi tallarà aquesta conducció de neurotransmissors.
● Activador: generen una resposta activadora, que provocarà un estímul despolaritzador en la postsinàptica.
● Inhibidors: generen una resposta inhibidora, que serveixen per bloquejar la senyal i provoca un estímul hiperpolaritzador en la postsinàptica.
Receptors Els neurotransmissors alliberats des d'una neurona presinàptica s'uniran a receptors.
Cada tipus de receptor de neurotransmissor té un o més llocs d'unió, on s'uneix el neurotransmissor específic.
● Receptor ionotròpic o nicotínic: són canals iònics, quan arriba un lligand, com neurotransmissor o una hormona, genera una despolarització.
● Receptor musarinic o metabotropic: té un sistema intern de segons missatgers.
Directament no és un canal iònic, sinó que està connectat amb altres proteïnes, que fan els processos interns.
● SUMACIÓ: Una neurona típica del SNC agafarà informació de sinapsis. La integració de aquestes aferencies rep el nom de sumació.
Quan la sumació es el resultat de l’acumulació de neurotransmissors liderats per molts botons presinaptics s’anomena sumació especial.
Quan provenen de l’acumulació de neurotransmissors liderats per un únic boto presinàptic dos o mes vegades en ràpid successió sumació temporal.
Neurotransmissors de molècules petites: ● Acetilcolina: Allibera moltes neurones en el SNP i algunes neurones en el SNC. La ACh se comporta com un neurotransmissor excitador en diferents sinapsis, com la placa neuromuscular, on actua directament l’apertura de Canals iònics regulats pel lligand.
També pot ser un neurotransmissor inhibidor en altres sinapsis, on el seu efecte sobre els canals ionis ...