Tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

1. INTRODUCCIO ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA VIDA A LA TERRA EXPERIMENT DE STANLEY MILLER (1953) L'experiment de Miller i Urey representa l'inici de la abiogènesis experimental, i la primera comprovació que es poden formar espontàniament molècules orgàniques essencials per la vida a partir de substàncies inorgàniques molt simples i abundants en condicions ambientals adequades.
L'experiment va ser clau per recolzar la teoria del “brou primordial” en l'origen de la vida. Segons aquest experiment la síntesi de compostos orgànics, com els aminoàcids, va haver de ser fàcil a la Terra primitiva.
Altres investigadors –seguint aquest procediment i variant el tipus i les quantitats de les substàncies que reaccionen – han obtingut alguns components simples dels àcids nucleics i fins i tot ATP.
CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS L’ENDOSIMBIOSI Lynn Margulis va desenvolupar la teoria de l’endosimbiosi seriada (SET), la qual descriu l'origen de les cèl·lules eucariotes com a conseqüència de successives incorporacions simbiogenètiques de diferents cèl·lules procariotes.
L’ORIGEN DEL CLOROPLAST Simbiosi primària: eucariota fagotròfic engoleix procariota fotosintètic (cianobacteri) = el cloroplast passa a tenir dues membranes; la seva i la de l’eucariota que ha fet la invaginació.
Simbiosi secundària: un segon eucariota fagotròfic engoleix l’eucariota fagotròfic d’abans = el cloroplast passa a tenir tres membranes; les dues d’abans i la de l’eucariota que ha fet ara la invaginació. Hi ha dues maneres: una és que es mengi la cèl·lula i ho degradi tot menys el cloroplast; l’altra és que succioni només el cloroplast.
Simbiosi terciària: un tercer eucariota fagotròfic amb un RER molt desenvolupat menja o només el cloroplast o la cèl·lula d’abans i el RER envolta al cloroplast, el qual passa ara a tenir 4 membranes: les tres d’abans i la del RER que l’ha envoltat.
Elysia chlorotica és un llimac marí (un mol·lusc gasteròpode). S'alimenta xuclant els cloroplasts de l'alga verda Vaucheria litorea.
El fet que el cloroplast pugui continuar funcionant dins de l’animal podria explicar‐se perquè un gen (anomenat psbO) necessari per a la fotosíntesi es troba incorporat en el genoma del mol·lusc. Aquest gen es troba també en l'alga Vaucheria litorea.
SISTEMES I CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS Sistemàtica i Taxonomia (a vegades, termes considerats sinònims).
Taxonomia: Ciència que s’ocupa de la classificació dels éssers vius en grups o tàxons.
Analitza les característiques d’un organisme per tal d’assignar‐lo a un tàxon.
Sistemàtica: Estudi de la diversitat dels éssers vius, de les formes de viure i les seves relacions entre ells. Descriu, discrimina, classifica organismes i grups d’organismes en tàxons jerarquitzats, formant una classificació.
Procés de buscar els noms = Determinar, identificar, classificar.
L’espècie és la unitat fonamental de la taxonomia biològica, en relació a la qual s’estableixen les altres categories sistemàtiques.
NOMENCLATURA Nomenclatura d’espècie abans de Linné: Nom polinomial: Nepeta floribus interrupte spicatus pedunculatis (Nepeta amb flors en una espiga pedunculada interrompuda).
Nomenclatura d’espècie a partir de Linné: Nom binomial: Nepeta cataria ...