07 Alzheimer i altres demències (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 TEMA 7: DEMÈNCIES I MALALTIA D’ALZHEIMER DEMÈNCIA Pèrdua o deteriorament de les facultats mentals fins al punt que interfereix en la vida diària de la persona Classificació de les demències • Malaltia d’Alzheimer: 50-55% • Demència vascular: 15% • Forma mixta d’Alzhèimer/demència vascular: 15-20% • Demències amb cossos de Lewy: 5% • Altres: infeccions, metabòliques, traumàtiques, tumors… MALALTIA D’ALZHEIMER Malaltia neurodegenerativa incurable en la que canvis en cèl·lules nervioses del cervell resulten en la mort d’un gran nombre d’aquestes cèl·lules. Aquesta destrucció condueix a un greu deteriorament mental, la demència i finalment la mort Dos trets histopatològics característics: • Agregats proteics extracel·lulars: plaques d’amiloide • Destrucció del citosquelet neuronal que provoca l’aparició d’uns cabdells neurofibril·lars.
Són els microtúbuls modificats i entortolligats, que al final provoquen una pèrdua de l’estructura dendrítica i neuronal aconseguint unes cèl·lules funcionalment incapaces La primera zona afectada és l’hipocamp, que és una de les estructures fonamentals de la consolidació de la memòria: el primer símptoma de la malaltia és la pèrdua de la memòria recent Poc a poc la degeneració neuronal es va expandint cap a altres zones cerebrals, fins a provocar la pèrdua d’un 30-40% de massa cerebral També es perd la capacitat de comunicació per una afectació posterior de l’escorça parietal, que és la zona responsable del control del llenguatge Bioquímicament existeix una afectació dels sistemes colinèrgics i glutamaèrgics: la teràpia farmacològica intenta compensar la pèrdua d’Ach alhora que bloquejar l’efecte de l’àcid glutàmic TRACTAMENT DE LA MALALTIA D’ALZHEIMER Inhibidors de l’acetilcolinesterasa • Tacrina (hepatotòxic) • Donepezil (Aricept ®) • Rivastigmina (Exelon ®) • Galantamina (Remynil ®) Antagonistes no competitius dels receptors NMDA • Memantina • Psicotrops pel comportament Milloren la simptomatologia en fases lleus i moderades, però no guareixen ni frenen el procés neurodegeneratiu. A les fases avançades són de poca utilitat INHIBIDORS DE L’ACETILCOLINESTERASA Reconeixen el lloc esteàric de l’enzim La rivastigmina i el donepezil són inhibidors reversibles no competitius La galantamina té un mecanisme doble: és un inhibidor selectiu alhora que també és un modulador al·lostèric del receptor nicotínic (inhibeix degradació i millora l’activitat de l’Ach en el seu receptor) Indicacions: fases lleus o moderades de la malaltia d’Alzheimer 1 de 2 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 EF ADVERSOS Típics colinèrgics • Nàusees, diarrea, vòmits • Fatiga, vertigen, somnolència • Anorèxia i pèrdua de pes • Trastorns psiquiàtrics (rivastigmina no) • Atenció amb la galantamina: s’ha relacionat amb morts per afectació cardíaca. Tenen una acció vagal no negligible en individus amb problemes cardiovasculars o bradicàrdies INTERACCIONS • Anticolinèrgics • Efectes vagals sobre el cor: atenció amb β-blocadors i digoxina • Inhibidors del cit P450: paroxetina, ketoconazol, antibiòtics macròlids MEMANTINA Antagonista no competitiu de NMDA indicat en el tractament de la malaltia d’Alzheimer de grau moderat a greu.
EF ADVERSOS • Neuropsiquiàtrics: al·lucinacions, confusió, vertigen, cefalees • Generals: fatiga • Digestives: vòmits, nàusees, diarrea, restrenyiment, hipersalivació, sequetat de boca INTERACCIONS Principalment amb tots els fàrmacs tipus dopaminèrgic (té una estructura molt similar a l’amantadina) • L-dopa, agonistes DA i anticolinèrgics • Barbitúrics, neurolèptics: s’han d’escollir sempre neurolèptics atípics, si és possible els més selectius dels receptors de la 5HT • Amantadina: s’ha d’evitar l’ús concomitant de memantina i amantadina, per l’alt risc de psicosi TRACTAMENT DE LA MALALTIA D’ALZHEIMER En funció del grau d’avenç de la malaltia. És totalment simptomàtic (i poc eficaç) Quan l’estat és molt greu, val més abandonar la teràpia: els ef. adversos solen superar els beneficis que s’obtenen FÀRMACS NOUS Solanezumab: fase clínica II. Ac front el β-amiloide (regió central). Cert benefici en estats moderats, amb un enlentiment de la progressió. Aconsegueix una millora cognitiva però no en la funcionalitat diària Tideglusib: fase clínica II. Inhibidor de la GSK3 que aconseguiria una disminució de l’aparició de cabdells neurofibril·lars. Poc conclusiu Liti, antioxidants, antiinflamatoris… Han donat fracassos relatius, millores poc significatives 2 de 2 ...

Comprar Previsualizar