Derecho común (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Derecho
Año del apunte 2014
Páginas 21
Fecha de subida 28/11/2014
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apuntes sobre derecho común publicitario, constitución española, libertad de expresión, derecho a la información, derecho a la producción literaria, artística... , derecho al honor, derechos de imagen, intimidad, derecho a la protección juvenil, artículos de la constitución española, derecho a la rectificación...

Vista previa del texto

Poders (definits a la C.E.) 1 legislatiu 2 executiu 3 judicial KELSEN (filòsof)va establir un sistema piramidal i jeràrquic constitució lleis orgàniques lleis ordinàries decrets llei i decrets legislatius reglaments costum principis generals del dret 1 2 3 Jurisprudència i Doctrina: complementen les fonts del dret (1,2,3) Llei LA LLEI: és la norma positiva que es caracteritza per ser d’ origen estatal o autonòmic i està escrita i aprovada amb una solemnitat que esta determinada per l'autoritat. Són elaborades pel Parlament a Catalunya, i Corts Generals a nivell estatal.
Les lleis entren en vigor 20 dies després d’haver sortit als periòdics oficials.
Deixen d’estar en vigor després de la derogació.
Lleis orgàniques Desenvolupen els drets fonamentals i les llibertats públiques.
Regulen les lleis d’autonomia i el règim electoral.
Es necessita majoria absoluta al congrés per aprovar-les.
Lleis ordinàries Són les que no tracten les lleis fonamentals.
No necessiten la majoria absoluta.
Decret llei Norma. La planteja el govern al parlament, i aquestes tenen 30 dies x dir si o no.
Decret legislatiu Norma. Reformen els decrets llei.
Reglaments Els fa el govern. Desenvolupen les lleis.
C.E. (1978) És la llei suprema.
Defineix els drets fonamentals de les persones, dissenya en règim polític i determina com s’han de crear les normes. També regula el tribunal constitucional resol conflictes d’interpretacions de normes de la constitució.
(l’equivalència a Catalunya és l’Estatut d’autonomia) Costum Regeix en defecte de lleis, sempre que no sigui contrària a la moral o l’ordre públic i que resulti PROVADA.
Creat per la societat.
No pot ser contrària a cap llei.
Té una naturalesa secundària.
Principis Generals del Dret Ajuden a interpretar tot l’ordenament jurídic Jurisprudència Són resolucions judicials que crea el Tribunal Suprem quan almenys hi ha hagut més de dues sentències sobre aquest aspecte.
DRET PÚBLIC Penal, hi intervé l’estat Administratiu el que mantinc amb l’administració Interessos generals DRET PRIVAT Civil, es dirigeix als particulars S’ocupa dels drets de les persones, patrimoni, etc Regula els interessos i relacions dels particulars Regula les relacions entre els particulars Regula les relacions entre: poder polític i particulars o entre els poders polítics Subordinació al poder públic Igualtat de cada particular davant la llei Les normes són imperatives(no són disponibles Les normes són de naturalesa dispositiva (es per les parts) les hem d’aplicar pot optar a elles) DRET COMÚ El que no es pot regular en dret públic, es fa amb el dret privat Constitución Española, Artículo 20: 1. Se reconocen y protegen los derechos: • A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
• A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.
• A la libertad de cátedra.
• A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La Ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.
2. El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa.
3. La Ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España.
4. Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las Leyes que lo desarrollan y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.
5. Solo podrá acordarse el secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de información en virtud de resolución judicial.
20.1 1. Llibertat d’expressió Es regulen les relacions entre l’emissor i el receptor Aquest bé jurídic protegeix els pensaments de les persones 2. Dret a la producció literària, artística, científica i tècnica Van relacionades amb la part intel·lectual 3. Dret a la llibertat de càtedra Es dedica a qualsevol tipus d’ensenyança. Es defensa q les persones q ensenyen puguin i tinguin llibertat per fer-ho.
4. Dret a la llibertat d’informació Dret a comunicar o rebre lliurement informació verídica a través de qualsevol mitjà d’informació.
El bé jurídic a protegir dret a donar i rebre informació verídica Si la informació q dónes no és verídica, no estàs protegit pel dret.
Una noticia, en la qual es fan unes declaracions q afecten al dret a l’honor sempre i quan es posin “en boca” de les persones responsables Reportatge neutral *Sempre hi ha que citar les fonts *Si dius una informació falsa, però cites la font de qui ho ha dit o tu ha dit, TU, estàs sota el Dret 4 Clàusula de consciència dret a no explicar o comunicar un fet quan sigui contrari als seus principis, q permet al professional d la informació, sol·licitar la resolució unilateral del contracte laboral.
Secret professional el dret, facultat o obligació q té el periodista a reservar-se la font quan disposa d’informació confidencial.
20.2 Censura prèvia cap poder públic o privat pot censurar una noticia 20.5 Segrest mesura cautelar 20.4 Aquests drets (honor, identitat, pròpia imatge...) tenen una llei pròpia per a ells a causa de la seva importància (18 CE. Llei 1/82) Dret a l’honor: dret que protegeix la pròpia reputació d’una persona enfront als missatges i les expressions de tercers i que vulguin menysprear a una altra persona i vulgui anar en contra de la seva bona reputació. Això és infringir el dret a l’honor.
Dret a la intimitat: poder resguardar l’àmbit més reservat, més personal d’una persona enfront la diputació de tercers. Ens protegeix de la curiositat aliena. Que ningú pugui suportar la difusió periodística de dades reals o inventades de la seva vida privada i aquestes dades han de ser trivials (que no tinguin un interès públic).
A més de la intimitat personal inclou el dret a la intimitat familiar, la intimitat corporal, la individualitat de domicili, el secret de les comunicacions (no es poden escoltar les comunicacions telefòniques, telemàtiques...), intimidació de la correspondència.
Dret a la pròpia imatge: és un dret que atribueix al seu titular la facultat de disposar del seu aspecte físic que permet la seva identificació, per tant, si vull utilitzar la teva imatge necessito la teva autorització o consentiment. Si no tenim aquest consentiment dins l’esfera pública o privada d’una persona haurem d’anar a un cas concret i determinar en quines circumstàncies s’ha fet aquella intromissió i si està justificat o no el fet d’haver utilitzat aquella imatge.
Dret a la protecció a la infància i a la joventut. Els menors són protegits de totes les proteccions que gaudeixen els majors d’edat i les que hem vist fins ara i a més en podem afegir unes altres degut a que passen per una edat en la qual són molt susceptibles de ser influenciats i no tenen la capacitat de decidir i poden ser més fàcilment manipulats, a causa d’això tenen drets en l’àmbit de la publicitat ja que en la franja horària infantil no es poden emetre anuncis o publicitat violenta o pornogràfica.
Dintre la pròpia imatge podem afegir els judicis paral·lels que tenen a veure amb la jurisdicció. Tots els que tenen un judici paral·lel, tenen el dret de que els mitjans de comunicació no poden intervenir. Quan per part del jutge es dicta el secret sumarial ningú pot opinar sobre aquell judici.
Normalment aquests drets (intimitat, honor, pròpia imatge) van junts. En moltes ocasions s’infringeixen els tres.
Quina és la barrera entre l’article 20 CE i el 20.4 CE? La regla general és la llibertat d’expressió. Sempre prevaldrà aquesta ja que són molt tolerants per regla general menys quan s’infringeixen les lleis o drets que estan determinats.
Aquests límits els ha definit el tribunal constitucional, la jurisprudència (On comença el meu dret i on acaba el teu). Hi ha una sèrie de pautes (del tribunal constitucional) que s’han de tenir en compte: • No s’admetran insults o declaracions clarament difamatòries.
• El tribunal constitucional també té en compte la persona afectada, així com el càrrec o la ocupació d’aquesta. Si són càrrecs públics o que estan exposades al públic per la seva professió hauran de suportar una major crítica i una major afectació de la intimitat. Una persona publica haurà de suportar una sèrie de coses que una persona privada no haurà de suportar, la seva barrera és més àmplia.
• També té en compte els usos socials en cada moment, el moment actual en el qual ens trobem. Compararà aquelles expressions o declaracions que s’han donat i comprovarà si són vàlides en l’època social en la que ens trobem.
• No es poden desvelar innecessàriament aspectes de la vida privada que no siguin necessaris ni rellevants per la informació.
• Quan no es donin cap d’aquestes circumstàncies, en cas de dubte (de quin dels dos drets guanya) prevaldrà el dret a la informació, sempre i quan es donin els dos requisits per emparar el dret a la informació (que la informació sigui verídica i que tracti d’aspectes, assumptes d’ interès general o rellevància pública).
Si la infringeixes, puc anar per les següents vies: • Via civil: El 90% dels casos que s’infringeixen aquests drets van per la via civil. La constitució ens diu que els podrem protegir mitjançant un procediment preferent i sumari, és a dir, preferent respecta altres processos que hi hagi en el jutjat, aquests tindran preferència. Sumari vol dir que és un judici ràpid en el qual hi ha pocs tràmits. Quan aniré per la via civil? Quan hi ha una intromissió il·legítima.
La queixa es fa mitjançant una demanda.
EX: Si jo vaig a una botiga i hi ha una càmera dintre jo puc anar a demandar ja que a l’article 7 apareix que no està permès i així demanar una indemnització per tots els danys que m’han fet. Jo amb la via civil vaig a la jurisdicció ordinària i també puc anar directament mitjançant el tribunal, recurs d’empara per que s’ha produït una intromissió il·legítima. Apart del dret a cobrar de la indemnització, també tens dret a la rectificació.
• Via Recurs d’Empara Tribunal constitucional: acció constitucional que tutela els drets constitucionals del ciutadà i que reconeix i falla un Tribunal Constitucional o Cort Suprema, complint una doble funció: de protecció al ciutadà i a la pròpia constitució al garantir la inviolabilitat dels seus preceptes.
• Via penal: Anirem a la via penal? Quan s’hagi comès algun delicte o alguna falta que apareixen en el codi penal. Tan sols hi ha dos delictes o faltes que es poden vulnerar i són les calumnies(acusar a algú de que ha comès un delicte i que no és veritat) i les injuries(parlar malament d’ algú, insultar-la...), la calumnia és més greu i depèn de la gravetat pot ser un delicte(paraules molt dures) o una falta(gilipollas).
La queixa es fa mitjançant una denúncia o carella.
Tan sols puc anar única i exclusivament per via penal.
Estem demanant: que se’l condemni al dret de pena, de indemnització i Dret de rectificació.
• Via contenció administrativa: Quan les parts no són dos particulars. Quan la part és una empresa i un particular.
• Via laboral: Quan una de les parts és l’empresari i l’altre el treballador dintre de l’àmbit de les relacions laborals.
De la protecció civil de l’honor, de la intimitat i de la pròpia imatge Article 7 Tenen la consideració d’intromissions il·legítimes en l’àmbit de protecció delimitat per l’article segon d’aquesta Llei: 1. L’emplaçament en qualsevol lloc d’aparells d’escolta, de filmació, de dispositius òptics o de qualsevol altre mitjà apte per gravar o reproduir la vida íntima de les persones.
2. La utilització d’aparells d’escolta, dispositius òptics, o de qualsevol altre mitjà per al coneixement de la vida íntima de les persones o de manifestacions o cartes privades no destinades a qui faci ús d’aquests mitjans, així com la seva gravació, registre o reproducció.
3. La divulgació de fets relatius a la vida privada d’una persona o família que afectin la seva reputació i bon nom, així com la revelació o publicació del contingut de cartes, memòries o altres escrits personals de caràcter íntim.
4. La revelació de dades privades d’una persona o família conegudes a través de l’activitat professional o oficial de qui les revela.
5. La captació, reproducció o publicació per fotografia, film, o qualsevol altre procediment, de la imatge d’una persona en llocs o moments de la seva vida privada o fora d’ells, llevat dels casos previstos a l’article vuitè, dos.
6. La utilització del nom, de la veu o de la imatge d’una persona per a fins publicitaris, comercials o de naturalesa anàloga.
7. La imputació de fets o la manifestació de judicis de valor a través d’accions o expressions que de qualsevol manera lesionin la dignitat d’una altra persona i en menyscabin la fama o atemptin contra la seva pròpia estimació.
8. La utilització del delicte pel condemnat en sentència penal ferma per aconseguir notorietat pública o obtenir profit econòmic, o la divulgació de dades falses sobre els fets delictius, quan això suposi el menyscabament de la dignitat de les víctimes.6 Article 8 1. No es reputen, amb caràcter general, intromissions il·legítimes les actuacions autoritzades o acordades per l’autoritat competent d’acord amb la llei, ni quan hi predomini un interès històric, científic o cultural rellevant.
2. En particular, el dret a la pròpia imatge no impedeix: a) La seva captació, reproducció o publicació per qualsevol mitjà, quan es tracti de persones que exerceixin un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública i la imatge es capti durant un acte públic o en llocs oberts al públic.
b) La utilització de la caricatura d’aquestes persones, d’acord amb l’ús social.
c) La informació gràfica sobre un succés o esdeveniment públic quan la imatge d’una persona determinada aparegui com a merament accessòria.
*Les excepcions previstes als paràgrafs a i b no són aplicables respecte de les autoritats o persones que exerceixen funcions que per la seva naturalesa necessiten l’anonimat de la persona que les exerceix.
Base de Datos de Legislación DRET DE RECTIFICACIÓ · Quan publiquen cosa que no és cert pots… 1) Via amistosa: carta al director (ell pot decidir si ho publica o no) 2) Via extrajudicial: es la que regula el dret de rectificació.
Llei2/84 de 26 març Reguladora de rectificació Es demana que es rectifiqui un escrit.
Via judicial: amb a judici.
1. Concepte És el dret q té tota persona física o jurídica q hagi estat al·ludida x un mitja de comunicació mitjançant una info. q li pugui causar un perjudici.
Per poder accedir a aquest dret, hi ha d’haver: 1. una al·lusió a un mitjà de comunicació 2. l’al·lusió ha de fer referència a uns fets 3. els fets ha d’haver causat un perjudici a l’al·ludit.
2. Legitimació activa (que pot exercir aquest dret) Les persones físiques o jurídiques que hagin estat al·ludides Si la persona està morta, o poden fer els seus hereus 3. Legitimació passiva (sobre qui cau el dret) El director del mitjà de comunicació públic o privat.
4. Requisits Ha de consistir en una info de fets q al·ludeixi a algú d forma individualitzada i q la identifiqui clarament.
La noticia ha de ser considerada inexacte i ha de causar un perjudici a algú.
5. Terminis (quin termini tens x presentar la rectificació) 7 dies a partir de la publicació de la noticia 6. Escrit de rectificació S’ha d’enviar la rectificació per un mitjà que quedi constància de que li has enviat dintre del període vàlid.
Contingut: s’ha de limitar a dir-li q els fets són inexactes i que vols q es rectifiquin.
7. El diari té 3 dies x publicar l’escrit de rectificació.
7. Director Ha de publicar l’escrit íntegrament amb la mateixa rellevància de l’escrit de qui li va entregar, i ha de ser sense cap comentari i de forma gratuïta.
Si es tracta d’un mitjà no diari, s’ha de fer en la següent publicació o emissió.
També ho poden fer amb un altre programa de les mateixes característiques.
Situacions 1. El director opta per rectificar 2. No rectifica l’escrit, ho fa tard, manipula, etc.
Hi intervé el jutjat amb l’acció de rectificació.
S’interposa per la via civil en el jutjat de primera instància del domicili del demandat.
DRET A LA PUBLICITAT 1. Concepte ·Té l’origen en el dret de l’ informació de l’Art. 20 ·Forma de comunicació realitzada x una persona física o jurídica en l’exercici d’una activitat comercial, industrial, artesanal o professional amb l finalitat d promoure un producte o servei.
Té un emissor q informa del prod/serv i un destinatari q rep l ‘informació.
Objecte missatge publicitari Llei 34/88 d’11 no novembre LLEI GENERAL DE PUBLICITAT La publicitat s’ha de regir per uns principis: 1. Veracitat ha de ser cert 2. Identitat ha de ser únic, no es pot copiar un altre anunci 3. Autenticitat s’ha d’identificar el text com un text publicitari 4. In dubio pro consumatore (en cas de dubte a favor del consumidor) Si no compleix aquests 4 principis, és la publicitat il·lícita.
·tipus: 1. Atempta contra els principis constitucionals atemptar contra una persona per ser d’una raça, color,..., és vulneri els drets dels menors d’edat... . Vulnerar els drets constitucionals del ciutadà de forma evident.
2. Enganyosa en alguna part de l’anunci no és verídica (elemtents, preus,..). Pub q confon al consumidor.
Les afirmacions q constin en els anuncis sempre han de ser veríriques.
L’Art 4: la pub és enganyosa quan el públic es crea una falsa interpretació, pot induir per error els seus destinataris, quan pugui afectar al seu comportament econòmic, quan perjudiqui a un competidor, quan es silenciïn dades fonamentals dels bens o serveis.
L’Art 5: Criteris per saber si la pub es enganyosa o no: Origen, subministrament, preu, perillositat del producte, etc.
La pub Enganyosa no es pot confondre m la pub Encoberta. L’Encoberta, publicitat que s’utilitza a les sèries, cine, cançons,... i fa publictat d’un prod/serv a canvi d’un preu.
3. Deslleial és la q forma part, coordina el món publicitari amb les normes reguladores de la competència n el marcat facilitant la lliure elecció al consumidor.
Regulada a l’Art 6. 2 propòsits: 1. Quan es faixi un descrèdit o menyspreu de la persona o empresa de la competència.
2. Quan s’utilitzin productes, servis, nomes, etc. de la competència de forma incorrecte. Ex: utilitzar en nom de Ron Bacardi de forma deslleial per part del Ron Añejo.
La pub Deslleial no es pot confondre em la pub Comparativa. Comparativa compara les marques.
Està permès quan: Art 6.3 el bens o serveis comparats satisfacin les mateixes necessitats, es comparin les característiques dels producte, forma part de la mateixa denominació d¡origen,...
Finalitat: Comparar els dos anuncis per demostrar que el teu es millor.
4. Subliminal tipus de pub en la qual amb mitjans tècnics molt sofisticats es posa publicitat per persuadir al públic.
No es concebuda pel públic de forma conscient.
Si es vol denunciar això, s’han de donar proves evidents.
5. Infringeix alguna normativa concreta Quan no compleix alguna normativa.
Ex: una normativa de sanitat. Quan apareix un anunci d’un producte que no es pot adquirir sense recepta.
Ex: no es pot fer pub del tabac, alcohol superior als 20graus,...
EXEMPLE ANUNCI PUBLICITAT ILICITA Un anunci de Barclays Banc va ser denunciat perquè la lletra petita no es podía llegir. pub. Subliminal CONTRACTACIÓ PUBLICTÀRIA A. Subjectes 1 anunciant: empresa q vol anunciar el producte 2 empresa de publicitat: persona física o jurídica q professionalment és dedica a fer publicitat 3 mitjà de comunicació: ensenya la publicitat Tres tipus de contractes: 1 creació publicitària. 1 i 2 2 difusió publicitària (internet 1,2,3) 3 patrocini B. Capacitat ·Física: edat ·Jurídica: capacitat legal C. Forma La llei GdlP no estableix cap forma concreta.
El codi civil ens diu que preval qualsevol forma. Però s’aconsella que sigui per escrit.
Clàusules D. Objecte En el contracte 1, en els articles 22 i 23. Ens diuen k és aquell k en canvi d’un prestació, una per. Física o jurídica (anunciant) encarrega a un altre (empresa publicitària) la idea d’una elaboració d’una campanya publicitària.
En el contracte 2, en els articles 19-21. Signem un contracte amb els mitjans de comunicació. S’estableix com, quan i de quina manera s’exposarà l’anunci.
En el contracte 3, en l’article 24. Un patrocinat, a canvi d’una ajuda econòmica per la seva activitat, es compromet a publicitar una empresa.
E. Contraprestació Contractes onerosos a canvi d’un preu.
Confidencialitat hi ha informació q no poden revelar, és informació privada entre les parts.
Dades personals Llei de protecció de dades.
Submissió expressa les parts acorden que sinó s’entenen, aniran als jutjats establerts al contracte. O sinó, també poden decidir, al contracte, anar a l’arbitratge.
Clàusules que no es poden posar o que no tenen valor: ·No es podran incloure clàusules d’exoneració,imputació o limitació de responsabilitat davant 3rs q puguin incórrer les parts com a conseqüència de la pub.
·Es tindrà com a no posada la clàusula x la qual directe o indirectament es garanteixi el rendiment econòmic o els resultats comercials de la pub.
Formes on emetem la publicitat Mitjans impresos La publicitat es posa a disposició del públic a traves d’un suport material per arribar als receptors com poden ser: diaris, revistes, discos, cartells... És a dir, la visió multiplica el missatge publicitari mitjançant el suport.
Els principals mitjans impresos: • Cartells amb fins propagandístics • Els fulletons, delimitat per seu nombre de pagines, min 4 i max 5.
• Les circulars, tenen un àmbit públic i es un ordre que emeten els òrgans superiors en els òrgans inferiors.
• Els publireportatges, articles o noticies que no tenen aspecte d’anunci sinó que tenen un contingut més de text. S’encerten en les revistes prèviament amb una tarifa.
Els espais físics on s’encerten la publicitat és diuen mòduls. Aquest contingut pot tenir qualsevol format, però s’ha d’identificar com a publicitat.
Televisió • Espot, el seu temps no pot ser superior a 20 segons i es projecte abans i després dels programes de la Tv.
• Publireportatges, espot de major duració.
• Patrocini, on una empresa finançarà un programa de televisió per què es promogui la seva marca, imatge o activitat.
• Tele promoció, permet que dintre d’un programa de televisió es promocioni una marca un producte determinat. És molt usual en sèries.
• Tele venta, són ofertes realitzades directament al públic per què comprin un be a canvi d’una remuneració.
• Bartering, un contracte pel qual l’anunciant i la productora del programa acorden que l’anunciant produeixi aquest programa i a canvi la productora li cedeix un espai publicitari abans, durant i desprès d’aquest.
• Prduct placement, inserció d’un programa o producte fora del temps de la publicitat i projectat normalment com a fons..
• Autopromoció, que són els anuncis que fa a pròpia cadena de tv per els seus programes.
• Teletext, ofereix en les seves pagines publicitat.
L’emissor multiplica el missatge publicitari a totes les televisions que estan obertes en aquell moment. La directiva que regula el tema publicitari limita el temps de la publicitat a la televisió i diu que no pot ser superior a un 15% de la transmissió diària ni superior a un 20% de cada hora. S’exclouen els programes de tele venta.
Ràdio El missatge publicitari es difon amb ones electromagnètiques. Quan una persona escolta la ràdio, escolta la comunicació publicitària.
• Cuña, pesa publicitària que inclou paraules, música o afectes especials i que dura aproximadament 15 segons. És la forma més típica i més comuna de vendre publicitat a la ràdio.
• Ràfega, és el resum de la cuña que recull els moments més importants i dura 10 segons aprox.
• Mansió, es menciona per part del locutor un missatge publicitari.
• Micro programa, consisteix en presentar a l’anunciant i realitzar algunes preguntes o que el locutor relati una historia sobre l’anunciant o el producte.
• Publireportatge, s’informa sobre l’activitat d’una empresa dintre d’un programa.
• Patrocini, sona el nom de l’anunciant en el programa.
• Autopromoció, l’empresa radiofònica parla dels seus propis programes.
Internet La publicitat es desenvolupa a través de les pròpies pàgines web de les empreses o bé encertant a la de tercers. És molt menys costos i cada vegada s’utilitza més per part dels anunciants.
• Spam, missatge que s’emet en els correus electrònics sense que aquest ho hagi demanat. Està prohibit en la UE.
• Pop Up, són les finestres flotants que apareixen de sobte quan obres una pàgina web.
• Banner, sistema més comú que s’integra en el disseny de les pàgines web.
• Advertorial, l’aparença d’un document informatiu donat en tractament de noticia. Inclou informació.
• Patrocini, implica la presencia fixa d’una marca en un espai obert. El patrocinador encerta la marca en un requadre.
• Botor, banner més petit.
• Cursor animat, Insistir als usuaris en la seva navegació. Fa de suport però també és una manera de publicitat.
• Intersitial, permet visualitzar anuncis publicitaris com si fos un espot. Es com un pop up però no el pots tancar fins que s’hagi acabar el missatge publicitari.
Què passa quan incomplim la publicitat? Article 8.3 de la Llei General de Publicitat, hi preveu unes limitacions en la autorització administrativa. El límit és que s’han de respectar els límits de la competència lleial. En cas que ens ho deneguin ho haurà de fomentar l’administració.
Casos que s’ha de demanar: • Materials o productes sanitaris sotmesos a reglamentacions tecnosanitaries.
L’autoritat controlarà l’etiqueta, la presentació... el contingut del missatge s’ha d’ajustar a la normativa específica.
• Els productes o activitats susceptibles de generar risc a les persones o al patrimoni. El tema de les carreteres i les joguines. Tota la venta a terminis de béns mobles i les entitats de crèdit.
• Controla el tema del joc, de l’atzar (bingo, casino)...
• Productes farmacèutics • El tabac i les begudes alcohòliques.
Tota aquesta sèrie de productes es necessita l’autorització de l’administració per fer la publicitat.
PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS Art 18.4 de la CEà 5/1992 LEI ORGÁNICA DEL TRATAMIENTO AUTOMATICADO DE CARÁCTER PRESONAL àdesprésà 15/99 LLEI ORGÁNICA DE PROTECCIÓ DE DADES Real Decretà1720/2007 de 21 d’octubre àDret fonamental independent. És un dret que té cada ciutadà a decidir si les seves dades poden ser públiques o no.
àEstableix la necessitat de regular-ho amb la informàtica OBJECTEàles dades de caràcter personal de qualsevol persona física. Aquest normativa considera que aquestes dades (alfanumèriques, gràfiques, fotogràfiques,...) formen part de les persones de forma inseparable.
ÀMBITà 1) Territorial: a totes les persones k es trobin al territori espanyol.
2) Personal: les persones k estiguin sotmeses a la normativa espanyola.
DEFINICIÓ de TRACTAMENT DE DADES PERSONALS: es defineix com a operacions i procediments tècnics de caràcter automatitzat, o no, que permeten la recollida, gravació, conservació elaboració, modificació, bloqueig, cancel·lació i sessions de dades que resultin de les comunicacions.
Les dades van a uns a Fitxers: 1) Públics 2) Privats 3 PRINCIPIS de la PROTECCIÓ DE DADES: 1) Informació: totes les dades de caràcter personal han de complir unes característiques à dades adequades, pertinents, no excessives, i tractades de forma lleial i lícita.
Nomes podran ser conservades una vagada deixin de ser útil quan: 1r) es decideixi que s’han de mantenir pel seus valors històrics, científics o estadístics.
2n) quan una normativa superior o cregui necessari.
2) Finalitat: regulada a l’Art 5. En el moment de la recollida de dades s’haurà d’informar de forma expressa i precisa de la següent circumstància. à l’existència d’un fitxer, la finalitat d’aquest, els destinataris de la informació, les conseqüències de les dades, la possibilitat d’exercitar el dret d’accés de ratificació, de cancel·lació, oposició de les dades. La identitat del responsable del tractament de les dades. En definitiva: Coneixement.
3) Consentiment: per escrit. Manifestació de voluntat lliure, inequívoca, específica i informada mitjançant el qual l’interessat concent el tractament de dades personals que li afecten.
No cal consentiment sols en els casos: 1- ho autoritzi una llei, 2- les dades del tractament figurin en fonts accessibles al públic i el responsable del fitxer tingui un interès legítim i no vulneri els drets i llibertats de l’interessat. 3- Si les dades les recull l’administració pública. 4- Quan les dades siguin per: defensor del poble, jutges, tribunals,... . 5- Quan el tractament de dades tingui per finalitat protegir a l’interessat. 6- Si es recullen les dades en ocasió de celebració d’un contracte.
En tot cas sempre es requerirà el consentiment quan fem referència a : ideologia, religió, creences, filiació sindical, dades relacionades amb la salut, l’origen racial i vida sexual.
Quan demanes un consentiment: Si en un termini de 30 dies, s’entén un consentiment com a tàcit. (sinó es contesta).
Habeas Dades: drets de les persones davant les dades.
1- Accés: facultat d poder conèixer d’un moda individualitzat quina informació és objecte de tractament de dades. A partir d’aquí, el responsable del fitxer té el termini de 30 dies per respondre, sí o no. Si diu que sí, té 10 dies més .
Si estima lo q li demanen, li dóna la informació definitiva .
Si es denega, només és possible de denegació de l’accés a les dades per dos supòsitsà 1r: quan s’ha demanat més d’un cop en 12 mesos.
2n: quan així ho previngui una llei o norma comunitària.
2- Rectificació: Dret de tota persona física de sol·licitar la correcció d’errors o inexactitud qu presenten les seves dades.
A partir d’aquí, el responsable del fitxer té el termini de 30 dies per respondre, sí o no. Si diu que sí, té 10 dies més .
Si estima lo q li demanen, li dóna la informació definitiva .
Si es denega, només és possible de denegació de l’accés a les dades per dos supòsitsà 1r: quan s’ha demanat més d’un cop en 12 mesos.
2n: quan així ho previngui una llei o norma comunitària.
3- Cancel·lació: l’exercici d’aquest dret donarà lloc a la suspensió de dades q resultin inadequades o excessives. àBloqueig: de cares a tercers, les dades desapareixen fins que es posen d’acord si les dades hi poden ser o no. La sol·licitud haurà d’incloure les dades que es volen cancel·lar. El responsable del fitxer ha de resoldre en un termini màxim de 10 dies. Sinó ho fa, l’interessat pot interposar la reclamació de l’Art.18 de la llei.
4- Oposició: Art. 6.4Estableix que es casos en k no sigui necessari el consentiment de l’afectat i sempre i quan una llei no estableixi el contrari, l’afectat es podrà oposar al seu tractament, sempre i quan existeixin motius fundats il·legítims.
AEPD Si demano l’exercici d’aquests drets, i la casa m’ho denega, ens dirigim a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades que haurà de resoldre si tinc dret a tot això.
Que s’ha de fer: - L’agència té 6 mesos per resoldre la situació. Aquesta, mitjançant un expedient ha de resoldre el conflicte.
- Les seves funcions són: · és l’òrgan que vetlla per la seguretat de les dades.
· coordina el registre (òrgan on hi ha totes les dades) de protecció de dades.
· porta a terme la inspecció dels expedients Nivells de seguretat que tenim a la llei 3 nivells: 1) Bàsic: nom, cognom, direccions (físiques i electròniques).
Mesures de seguretat: Document de seguretat on hi ha un mínim règim de autentificació dels propis usuaris.
2) Mig: dades relatives a infraccions administratives o penals, hisenda i serveis financers.
Mesures de seguretat: les del nivell bàsic + un responsable de seguretat, una auditoria bianual. Les mesures d’identificació dels usuaris han de ser més concretes que les del bàsic.
3) Alt: dades relatives a la ideologia, religió, creences, origen racial, salut i vida.
Mesures de seguretat: les del bàsic i mig + un registre d’accessos i unes copies de seguretat especials.
Infraccions i sancions Art. 43 3 tipus: 1) Lleus greus: no atendre la sol·licitud de l’interessat de rectificació i cancel·lació.
No proporcionar la informació k sol·liciti l’AEPD. No inscriure els fitxers en el registre general.
Multa: 600-60.000€. Si els fets van ocórrer fa més d’1 any, ja no es pot rectificar, és a dir, les accions prescriuen al cap d’1 any.
2) Greus: incloure la creació de fitxer públics sense la creació. creació de fitxer privats en fins diferents de l’objecte de l’empresa. recollida de dades personals sense el consentiment de l’afectat.
Multa: 60.000-300.000€. Les accions prescriuen en 2 anys.
3) Molt greus: recollir dades de forma enganyosa o fraudulenta. Comunicar o cedir les dades fora els cassos en que està permès. Fer un tractament il·legítim de les dades. Vulnerar el deure de secret.
Multa: 300.000-600.000€. Prescriuen als 3 anys.
PROPIETAT INTEL·LECTUAL Sempre partim de la Constitució Espanyola, de l’article20.1.b).
En la nostra constitució es reconeix aquest apartat específic com un dret.
En aquest apartat de la constitució espanyola de l’article 20.1.b) es reconeixen: 1 drets morals 2 drets materials o intel·lectuals · Dins dels drets morals podem observar els drets del propi autor, els de la creació intel·lectuals, i per tant aquests drets són inalienables. En canvi en els drets materials o drets patrimonials si que són alienables i si que es poden transmetre a un tercer.
· Aquesta normativa la tenim registrada al RDL(Real Decret Llei) 1/96 12 abril de la PI (Propietat intel·lectual). Aquí dins, podem trobar l’autor i els subjectes.
L’autor de l’obra es considera la persona natural (persona física, però també pot ser persona jurídica) que crea una obra literària artística o científica. L’autor, és el que figura amb el seu nom o pseudònim o qualsevol signe que l’identifiqui en l’obra. Si l’obra és anònima, l’autor serà qui tregui l’obre a la llum. Pot ser que ens trobem amb diversos autors. Llavors, haurem de distingir entre: una obra de col·laboració i una obra col·lectiva.
L’obra de col·laboració: diversos autors s’ajunten per crear una sola obra. Per tant, les seves aportacions (les que ha fet cada un dels autors a l’obra) les podrem separar, les podrem dividir, es poden distingir i els seus drets de la propietat intel·lectual també els rebran en proporció al que hagin aportat a l’obra de col·laboració.
L’obra col·lectiva: la fa una sola persona i s’edita i es difon el seu nom però està formada per aportacions d’altres actors. El dret el trobem a la persona jurídica.
Exemple: una enciclopèdia -Àmbit geogràfic de protecció d’aquesta llei. Article 164 de la PI (propietat intel·lectual) .
S’estableix una protecció a tots els artistes espanyols (segons aquesta llei) i de la Unió Europea i per els estrangers sempre hi quan hi hagin uns requisits molt concrets -L’objecte de protecció: Totes les creacions originals de caràcter literari, artístic o científic essent indiferent el mitjà o suport; tangible o intangible(una cançó) i que es trobi en un suport que ja coneguem o que estigui en un futur per descobrir (aquesta llei s’avança a tots els avanços tecnològics).
L’article 10 LPI estableix quins són aquests objectes de la propietat intel·lectualà Són els llibres, els fulletons, els impresos, els escrits, discursos, conferències, epistolaris, les composicions de música amb o sense lletra, les obres dramàtiques, les coreografies, les pantomimes (obra teatral sense lletra), en general les obres generals, les obres cinematogràfiques, les escultures, les pintures, els dibuixos, els gravats, les litografies, els còmics, els tebeos, els projectes, els plànols, les maquetes, les maquetes de les obres arquitectòniques, els gràfics, els mapes, tots els dibuixos o dissenys de cartografia de ciència, les obres fotogràfiques, els programes d’ordinador, el títol d’una obra.
A més a més, n’hi ha uns altres que venen derivats d’aquests i no estan a l’article 10: les traduccions, els resums, abstractes, les revisions i actualitzacions, les bases de dades i col·leccions.
Els objectes han de ser de creació humana.
S’exclouen de la protecció de la llei: totes les lleis, els projectes, les resolucions judicials, la jurisprudència, i per tant, les traduccions oficials d’aquests tampoc.
-Drets(quin són els drets que té l’autor) 1) Drets morals: són inalienables i irrenunciables. Articles 14 i 15.
Quins són els drets morals? -Dret a decidir la divulgació de la seva obra i en quina forma la vol divulgar.
-Dret a decidir sobre quin nom es divulgarà.
-Dret a decidir que es publiqui el seu nom o sota un pseudònim o un signe o el que vulgui.
-Dret al reconeixement com autor.
-Dret a decidir que es mantingui la integritat de l’obra, que ningú li modifiqui absolutament res.
-Dret a modificar-la.
-Té la facultat de publicar l’obra en col·lecció .
-Dret d’accés a un exemplar únic.
-Dret de retirar l’obra dels comerços.
2)Drets materials o patrimonials: són els drets d’explotació de l’obra.Aquests drets apareixen en l’article 17 de la Llei -Dret de reproducció. (Article 18). S’entén per reproducció la fixació directa o indirecta, provisional o permanent per qualsevol mitjà o forma de tota l’obra o part d’ella que permetin la seva comunicació o obtenció de copies.
-Dret de distribució. S’entén per la posada a disposició del públic en un suport tangible i mitjançant la venta, el lloguer o qualsevol forma que arribi al públic.
-Dret de comunicació pública.(Article 20.1) Entenem per comunicació pública tot aquell acte pel qual una pluralitat (varies persones) puguin tenir accés a l’obra sense prèvia distribució d’exemplars. Exemple: una obra de teatre, una pel·lícula de cinema, un programa de radio... No es considerarà comunicació publica quan l’acte es celebri dins de l’àmbit domèstic.
-Dret de transformació.(Article 21.1) Entenem per transformació traducció, adaptació o qualsevol canvi. Sempre que passi en mans d’un altre, que la modifiquis, l’obra es transforma. Hi cap (cabe) la reproducció sense autorització en uns casos particulars que són drets .
El primer, en un procediment judicial o administratiu.
El segon, per ús privat del copista (del que fa fotocòpies), i per l’ús privat dels imminents de copies de Braille.
-La durada del dret.
La durada dels drets morals són eterns, per sempre, no caduquen.
Els drets materials sí. S’extingeixen. La seva durada és en tota la vida de l’autor i 70 anys després de la seva mort (Article 26).
Què passa quan s’extingeixen els drets d’autor? El producte passa a domini públic, i per tant, podran ser utilitzats per qualsevol qui ho vulgui.
Aquests drets que s’extingeixen també podem cedir-los. Les cessions estan reglades a l’article 43 i estan molt limitades tan en temps com en l’àmbit territorial.
Exemple: un contracte d’edició. Un autor cedeix a un editor l’edició del seu llibre a canvi d’una remuneració.
Els drets d’autor tenen una protecció: Art. 270 1-Civil: (intervenen les parts) · Accions que pot disposar l’autor, qui té el dret de propietat intel·lectual i la persona que edita l’obra: 1àexplotació usurpatòria dels drets de la PI tant patrimonials com morals.
2àper lesió dels drets contractuals. (no complir el contracte) 3àaccions de reclamació de quantitat.
· Les accions es porten a terme contra les persones que incompleixen les llei.
· Per demandar-ho, anem al jutjat de 1ra instància de domicili del demandat.
2-Penal: (intervé l’estat) · 3 tipus de delictes: 1àreproducció, plagi, distribució i comunicació 270.1 · Perquè hi hagi un delicte: hi ha d’haver ànim de lucre, les obres han de ser mol semblants i sense autorització de l’autor.
2àimportació, exportació i emmagatzematge 270.2 · Per què hi hagi delicte s’ha importar, exportar o emmagatzemar. No tens permís de l’autor.
3àconductes en relació a la seguretat de contractes informàtics 270.3 · Per què hi hagi delicte hi ha d’haver pirateria electrònica.
Art. 271 · Si has aconseguit més de 400€ fent delicte, et pot caure: 1 bàsica: 12-24 mesos i € 2 agreujat: 24-30 mesos i € Qualsevol persona que veu un delicte, el pot denunciar.
Aquesta denuncia de posem al jutjat d’instrucció del lloc on han passat els fets.
Pot succeir: 1 Procediment agreujat 2 Arxiu ...