Sistema Nerviós (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura estructura i funció del cos humà II
Profesor M.B.
Año del apunte 2016
Páginas 14
Fecha de subida 17/02/2016
Descargas 16

Vista previa del texto

Professora: Matilde Barneto Sistema Nerviós Classificació del sistema nerviós (anatòmica): 1. Sistema Nerviós Central  Encèfal  Medul·la espinal 2. Sistema Nerviós Perifèric  Nervis: 12 parells cranials i 31 parells raquidis  Ganglis ENCÈFAL Cervell, cerebel i tronc de l’encèfal (mesencèfal, protuberància i bulb raquidi).
Meninges Membrana de teixit connectiu que envolta tot el sistema nerviós central (encèfal i medul·la).
Estan formades per tres capes: a. La capa més externa és la dura mare b. Aracnoides c. La capa més interna és diu pia mare Entre l’aracnoide i la pia mare hi ha un espai anomenat subaracnoïdes (hi circula el líquid cefaloraquidi).
Entre la duramare i l'aracnoïdes hi ha un altre espai anomenat subdural.
Dos tipus de meninge: i.
ii.
Meninge cranial-> Meninge raquídia-> Medul·la Diferencies: A nivell cranial la dura mare té dues capes (externa-> forma part de la periosti cranial i interna) A nivell raquidi existeix un espai epidural.
Per davant del tub raquidi trobem el cos de la vertebra. Diferencies de meninges: A nivell cranial la duramare té tres extensions:  Falç del cervell (separa els dos hemisferis cerebrals)  Falç del cerebel (separa els dos hemisferis cerebrals)  Tenda del cerebel (separa el cervell del cerebel) Cervell La substància blanca: ·Circumvolucions del mateix hemisferi ·Circumvolucions d'un hemisferi cerebral a l'altre hemisferi ·Entre el cervell i les porcions inferiors del SNC i a l'inrevés UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 1 Professora: Matilde Barneto Dos hemisferis cerebrals: Dret i esquerre. Es connecten mitjançant el cos callós.
Capa externa de substància gris: Còrtex cerebral Regió interna de substància blanca: on estan els axons.
LATERALITZACIÓ HEMISFERICA Ganglis basals Masses de substància gris localitzades en la profunditat dels hemisferis cerebrals.
Tres ganglis:  Nucli putamen (més a prop al còrtex)  Globus pàl·lid  Nucli caudat NUCLI LENTICULAT= Putamen + Pàl·lid FUNCIONS: *Regular inici i final dels moviments *Regulació del to muscular de determinats moviments del cos *Contracció subconscient del ms.esquelètic (balanceig automàtic dels braços al caminar).
*Ajuden a iniciar i finalitzar alguns processos cognitius (atenció, memòria i planificació).
*Intervenen en el control de les emocions Organització funcional del còrtex En el còrtex trobem tres àrees: 1. Sensitives-> Reben informació sensitiva i estan vinculades amb la percepció, coneixement conscient d'una sensació.
2. Motores-> Inicien els moviments 3. D'associació-> Estan relacionades amb funcions més complexes com la memòria, el raonament, les emocions...
Àrees sensitives Localitzades a la meitat posterior d’ambdós hemisferis cerebrals.
Àrees sensitives primàries: Presenten les connexions més directes amb els receptors sensitius perifèrics.
Àrees sensitives secundaries i d’associació integren experiències sensitives per generar patrons de reconeixement i de conducta significatius.
Les més importants són.
1. Àrea somatosensitiva primària (1,2,3). Està localitzada per darrere del solc central o de rolando (Lòbul parietal, posterior el solc central). Rep impulsos nerviosos al tacte, propiocepció (posició de músculs i articulacions), dolor, UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 2 Professora: Matilde Barneto 2. Àrea visual primària (17). Rep informació visual i està vinculada amb la percepció visual.
3. Àrea auditiva primària (41,42). Rep informació auditiva i està vinculada amb la percepció dels sons.
4. Àrea gustativa primària (43).
5. Àrea olfactiva primària (28). Superfície medial del lòbul temporal.
Àrees motores Àrea motora primària (4) Lòbul frontal, anterior al sol central. Controla la contracció voluntària d’un múscul o grups de músculs específics. Representació del nostre cos, hi haurà més presencia la musculatura de les mans.
Àrea del llenguatge de broca (44,45) Localitzada en el lòbul frontal Actua en l’articulació de les paraules.
En la majoria de les persones es localitza en Afàsia d’expressió Saben el que volen dir, però no ho diuen de forma correcte. Afàsia no fluent.
Àrees d’associació 1. Àrea d’associació somatosensitiva. És posterior i rep informació de l’àrea somatosensitiva primària, del tàlam i d’altres parts de l’encèfal.
Permet determinar la forma i textura d’un objecte sense veure’l, establir la orientació d’un objecte respecte a un altre quan es toquen i tenir consciencia de la relació de les diferents parts del cos.
Una altra funció és integrar experiències sensorials prèvies, el que permet comparar sensacions actuals amb sensacions passades.
2. Àrea premotora. Es localitza immediatament per davant de l’àrea motora primària.
Les seves neurones es comuniquen amb l’àrea motora primària, les àrees d’associació sensitiva del lòbul parietal, els ganglis basals i els tàlem.
Es relaciona amb l’activitat motora apresa complexa i seqüencial. Genera impulsos nerviosos que provoquen la contracció dels músculs específics en un ordre determinat, com per exemple escriure.
3. Àrea de wernicke (39,40,41). Regió extensa en el lòbul temporal i parietal esquerre.
Interpreta el significat de les paraules.
Afàsia fluent. No entenen la paraula escrita.
Barrera hematoencefàlica Té una funció de protecció, ja que fa de barrera entre la sang i el sistema nerviós.
Dos estructures: Unió estreta entre les cèl endotelials dels capil·lars sanguinis. Intenten evitar el pas de substàncies nocives / Membrana basal que rodeja el capil·lars. La poden trencar traumatismes...
Les substàncies que poden travessar més fàcilment són les liposolubles.
UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 3 Professora: Matilde Barneto Líquid cefaloraquidi Líquid clar i incolor que circula per sistema ventricular i l'espai subaracnoïdeo de l'encèfal i la medul·la espinal.
Ventricles laterals: són dos, un a cada un dels hemisferis cerebrals. Està compost per una asta frontal, el cos del ventricle, l'atri, l'asta occipital i l'asta temporal. Conté un orifici interventricular (Monro). Envien el líquid cefaloraquidi al tercer ventricle.
Tercer ventricle: situat a la línia mitja superior de l’hipotàlem i entre la meitat dreta i esquerre del tàlam, en el diencèfal. En el seu sostre és in forma més líquid cefaloraquidi.
Quart ventricle. entre el tronc encefàlic i el cerebel, en el mesencèfal. Aqüeducte de Silvio Conté tres orificis, un al mig i dos laterals. Dels laterals es drena el líquid a l'espai superacnoideo de l'encèfal. Del mig es drena el líquid a l'espai superacnoideo de la medul·la espinal i al conducte central de la medul·la. Aquest conducte es dilata formant una estructura anomenada cinquè ventricle.
L'espai subaracnoïdeo es troba entre la pia mare i l’aracnoïdes.
Funcions del líquid: 1. Protecció mecànica: Medi que esmorteix els impactes i protegeix el teixit nerviós de l'encèfal i la medul·la espinal dels moviments que provocaria el seu fragmentament amb les parets òssies del crani i les cavitats vertebrals. Sosté a l'encèfal de tal manera que aquest "flota".
2. Protecció química. Permet un ambient químic òptim per la funció neuronal.
3. Circulació. Permet l'intercanvi de nutrients i productes de desfeta entre la sang i el teixit nerviós.
Circulació del líquid: Es forma en els plexes coroïdals (xarxes de capil·lars en les parets dels ventricles)->Ventricles laterals->Orificis interventriculars->tercer ventricle->aqüeducte de Silvio>4rt ventricle->orificis mig i lateral->espai subarcanoïdal de la medul·la i conducte central-> es reabsorbeix per les vellositats subaracnoïdals Cerebel Es localitza a nivell infero-posterior de la cavitat cranial. Es situa per darrere del bulb raquidi i la protuberància.
Constitueix la part infero-posterior de l'encèfal. La tenda del cerebel separa el cervell del cerebel.
Vermis: Zona central Hemisferis cerebel·losos:  Lòbul anterior  Lòbul posterior  Lòbul floculonodul·lar Còrtex cerebel·lós consisteix en plecs prims i paral·lels de substància gris coneguts com làmines del cerebel.
UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 4 Professora: Matilde Barneto La substància blanca interna s'anomena arbre de la vida.
Peduncles cerebel·losos: Substància blanca que condueixen impulsos entre el cerebel i altres parts de l'encèfal.
*Superiors->Uneixen el cerebel amb el mesencèfal.
*Medis_> Uneixen els cerebel amb la protuberància *Inferiors-> Uneixen el cerebel amb el bulb raquidi.
FUNCIONS:  Coordinar moviments voluntaris fins i complexes (si es veu afectat el cerebel es produeix atàxia)  Regular la postura i l'equilibri  És probable que participi en processos cognitius i en el processament del llenguatge.
Tronc de l’encèfal Està format per bulb raquidi, protuberància i mesencèfal.
Bulb raquidi Part inferior del tronc encefàlic Es continua amb la porció superior de la medul·la espinal.
S’estén de del nivell del foramen magno fins el marge inferior de la protuberància, una distància de 3cm.
Per sobre La protuberància El bulb raquidi connecta Per sota La medul·la espinal La unió del bulb raquidi i la medul·la espinal té lloc en l'origen de les arrels SUBSTÀNCIA BLANCA: conté tots els tractes sensorials (ascendents) i motors (descendents) que van de la medul·la espinal a l’encèfal. Tractes corticoespinals.
PIRÀMIDES: engruiximents de substància blanca en la superfície anterior del bulb.
DECUSACIÓ DE LES PIRÀMIDES: just per sobre de la unió entre el bulb i la medul·la espinal el 90% dels axons de la piràmide dreta creuen el costat esquerre i el 90% dels axons de la piràmide esquerre creuen la de la dreta. Això explica perquè cada hemisferi cerebral controla el costat oposat del cos.
SUBSTÀNCIA GRIS   Nucli cardiovascular: o Regula el ritme i la intensitat de batec cardíac o Regula el diàmetre dels vasos sanguinis Àrea de ritmicitat bulbar del centre respiratori: o Controla el ritme de la respiració UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 5 Professora: Matilde Barneto          Altres nuclis que controlen el reflex del vòmit, la tos, la deglució, el singlot i l’esternut.
Nuclis olivars inferiors: o Porten informació propioceptiva (monitoritza la posició dels músculs i articulacions) al cerebel.
Nucli gràcil i cuneïforme: o Nucli relacionats amb el tacte, la propiocepció conscient i la vibració Nuclis associats a 5 parells cranials: Vestibulococleart Glosofaringi Vago Accessori Hipoglòs Protuberància Es situa per sobre del bulb raquidi, per sota del mesencèfal i per davant del cerebel.
Mesura 2.5cm.
Rep impulsos del costat dret i esquerre del cerebel i els que van de la medul·la al mesencèl.
Conté els nuclis dels nervis cranials del V al VIII     V o trigemin VI o motor ocular extern VII o facial VIII o vestibulococlear El centre neumotàxic i aoneústic juntament amb el bulb intervenen en el control de la respiració.
Mesencèfal S’estén des de la protuberància al diencèfal. Mesura 2.5cm.
Aqüeducte de Silvio Part posterior (tectum) hi ha els colículs superiors i inferiors:   Superiors: coordina els moviments oculars en resposta a estímuls visuals.
Inferiors: coordina moviments del cap i el tronc en resposta a estímuls auditius.
Conté nuclis del III i IV parell cranial.
Rep aferències motores del còrtex cerebral al pont i impulsos sensitius de la medul·la espinal al tàlam.
Medul·la espinal S'estén des del bulb raquidi fins la part superior de L2.
Longitud de 42-45cm.
Dos engruiximents: UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 6 Professora: Matilde Barneto  Cervical: s’estén des de la C4 fins la T1, correspon a l'origen i terminació dels nervis de les EESS.
 Lumbar: s’estén de de T9 fins T11, correspon a l'origen i terminació CONUS MEDUL·LAR: per sota de l'engruiximent lumbar fins el disc Inter vertebral L1-L2, la medul·la adopta una forma cònica.
FILUM TERMINAL: a partir del conus medul·lar, una extensió de pia mare que s’estén en sentit caudal i fixa la medul·la espinal al coxis.
CUA DE CAVALL: angulació inferior que han d’adoptar els nervis espinals a partir del nivell lumbar per anar a buscar el foramen Inter vertebral.
Per la dissociació en la longitud de la medul·la columna A nivell cervical: les apòfisis espinoses cervicals marquen els segment medul·lar corresponen.
A nivell toràcic alt: hi ha dos nivells de diferència (D4-D6) A nivell toràcic baix: fins a tres nivells de diferència (D1-L3) Estructura de la medul·la espinal 31 parells de nervis espinals (8 cervicals, 12 toràcics 5 lumbars, 5 sacres, 1 coxigi) Nervi espinal:  Arrel posterior: conté axons sensitius. Cada arrel posterior presenta un engruiximent, el gangli de l'arrel posterior.
 Arrel anterior: conté els axons de les neurones motores.
Els nervis espinals surten del conducte vertebral a través dels forats de conjunció o foraments Inter vertebrals.
Està formada per:       Substància blanca Substància gris Fissura mitja anterior (per la part de davant) Solc mig posterior (per la part de darrere) Comissura gris Conducte central o de l’epèndima (per on circula el líquid cefaloraquidi) ASTA ANTERIOR: nuclis somàtics que generen impulsos nerviosos per la contracció dels músculs esquelètics (funció motora).
ASTA POSTERIOR: conté nuclis sensitius somàtics i autònoms (funció sensitiva).
ASTA LATERAL: nuclis motors autònoms que regulen l'activitat del múscul llis, el múscul cardíac i les glàndules (toràcic baix, lumbar i sacre).
UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 7 Professora: Matilde Barneto Fisiologia de la medul·la espinal Funcions:    Propagació d’impulsos nerviosos: substància blanca. La informació sensitiva es dirigeix a través dels tractes fins el cervell i els impulsos motors van per ells des del cervell fins els músculs esquelètics i altres efectors tissulars.
Integració de la informació: substància gris Centre integrador d’alguns reflexes.
VIES SENSITIVES Tractes espino talàmics anterior i lateral: Condueixen impulsos nerviosos vinculats a la sensibilitat dolorosa, de temperatura, picor, pressió profunda i sentit del tracte gruixut i escassament localitzat.
Cordons posteriors dret i esquerre: 1. Propiocepció, consciència de la posició i del moviment dels músculs, tendons i articulacions.
2. Tacte discriminatori, capacitat de distingir amb exactitud quina part del cos està essent estimulada.
3. Discriminació entre dos punts 4. Sensibilitat vibratòria VIES MOTORES Vies directes: Tractes corticoespinals lateral, corticoespinals anterior o corticobular.
Condueixen impulsos nerviosos que s’originen en el còrtex cerebral i que són responsables del moviment voluntari dels músculs esquelètics.
Vies indirectes: Tractes rubroespinal, tectoespinal i vestibuloespinal.
   Governen els moviments automàtics i col·laboren en la coordinació dels moviments del cos en conjunció amb estímuls visuals.
Manteniment del to muscular esquelètic i de la contracció dels músculs posturals.
Paper en equilibri mitjançant la regulació del to muscular en resposta als moviments del cap.
Reflex Receptors: Neurona sensitiva, receptor sensitiu, centre integrador (rep la informació i decideix com ha de respondre), neurona motora i l’efector.
Seqüencia d’accions rapides automàtiques no planificades que es donen en resposta a un estímul determinat.
Reflexes innats: retirar la mà d’una superfície calenta abans de percebre la seva temperatura.
Reflexes adquirits: s’adquireixen diversos reflexes quan s’aprèn a conduir un vehicle (fre).
UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 8 Professora: Matilde Barneto Reflexes espinals: centre integrador està en la medul·la. Ex: reflex rotulià Reflexes cranials: centre integrador està en el tronc encefàlic. Ex: reflex de rastreig quan llegim aquesta frase.
Reflexes somàtics: implica la contracció de la musculatura esquelètica.
Reflexes autònomes: efectors són el múscul llis, múscul cardíac i les glàndules, no són percebuts de forma conscient.
Arcs reflexes ARC REFLEXE MONOSINÀPTIC. El reflex es pot generar a partir de l’activació d’una sola neurona sensitiva que fa la sinapsis en el SNC amb una única motoneurona.
ARC REFLEXE PLOSINÀPTIC. Més d’una sinapsi.
INERVACIÓ RECÍPROCA. Els components d’un circuit neuronal determinen simultàniament la contracció d’un grup muscular i la relaxació dels seus antagonistes.
Nervis espinals o raquidis Els nervis espinals o raquidis i els nervis que són branques d'aquest formen part del Sistema Nerviós Perifèric.
Connecten el Sistema Nerviós Central amb els receptors sensitius, els músculs i les glàndules de tot l'organisme.
31 parells de nervis, es designen d'acord amb la regió i el nivell de la columna vertebral d'on surten.
El primer parell cervical: entre l’atles i l'os occipital.
La resta pels forats Inter vertebrals o de conjunció.
NERVIS INTERCOSTALS:     Branca anterior dels nervis T2-T12 no formen plexe i es coneixen com a nervis intercostals.
T2: innerva els músculs intercostals dels segons espai intercostal, la pell de l’axil·la i la regió postero-medial de la paret toràcica.
T3-T6: innerva als músculs intercostals, pell de la regió antera lateral de la paret toràcica.
T7-T12: innerva als músculs intercostals, músculs abdominals i pell de l’abdomen.
Branca posterior: innerva als músculs profunds i a la pell de la superfície dorsal del tronc.
Branca anterior: innerva els músculs i a les estructures de les extremitats inferior i superiors, així com a la pell de la superfície ventral del tronc.
Branca meningea: ingressa denou en el conducte vertebral a través del foramen Inter vertebral i innerva les vertebres, lligaments vertebrals, vasos sanguinis.
Els axons de les branques anteriors dels nervis espinals amb excepció dels nervis espinals toràcics T2-T12, formen els plexes.
UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 9 Professora: Matilde Barneto PLEXE CERVICAL: està format per les branques anteriors de C1-C5. Es situa al costat de les primeres quatre vèrtebres cervicals. Innerva la pell i els músculs del cap, coll i part superior de les espatlles, tòrax i diafragma (nervi frènic->important en la respiració).
PLEXE BRAQUIAL: Format per les branques anterior de C5-C8 i T1. Es situa al costat de les últimes quatre vèrtebres cervicals i la primera vèrtebra toràcica. Innerva les espatlles i les extremitats superiors. Hi ha cinc nervis principals que s'originen del plexe braquial: axil·lar, musculocutani, radial, mediano i cubital.
PLEXE LUMBAR: Format per les branques anteriors de L1-L4. Es situa al costat de les primeres vèrtebres lumbars. Innerva la paret antero-lateral de l'abdomen, els genitals externs i les extremitats inferiors.
PLEXE SACRE: format per les branques anteriors de L4-L5 i S1-S4. Es situa a la cara anterior del sacre. Innerva els glutis, periné i extremitats inferior. Nervi ciàtic.
PLEXE COXIGI: Format per les branques anteriors de S4-S5 i nervi coxigi. Innerva una àrea reduïda de la regió coxigea.
Dermatomes DERMATOMA. Zona de la pell que dóna informació sensitiva al SNC a través d’un parell de nervis espinals i del nervi trigemin.
Parells cranials Formen part del Sistema Nerviós Perifèric.
Són 12 parells que provenen del nas, ulls, aïde interna, tronc encefàlic i medul3la espinal i s'anomenen cranials perquè travessen foraments dels ossos del crani.
Classificació: 1. Sensitius: olfactori (I), òptic (II) i vestibulococlear (VIII).
2. Motors: Motor ocular comú (III), patètic (IV), motor ocular extern (VI), espinal o accessori (XI) i hipoglòs (XII).
3. Mixtes: Trigemin (V), facial (VII), Glosofaringi (IX), vago (X).
NERVI OLFACTORI (I): olfacte NERVI ÒPTIC (II): visió NERVI OCULOMOTOR (III):    Funció sensitiva: propioceptiva dels músculs dels ulls.
Funció motora somàtica: moviment de la parpella superior i del globus ocular.
Funció motora autonòmica: acomodació del cristal·lí per la visió propera i constricció de la pupil·la.
NERVI TROCLEAR (IV): UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 10 Professora: Matilde Barneto   Funció sensitiva: propioceptiva del múscul oblic superior.
Funció motora somàtica: moviment del globus ocular.
NERVI TRIGÈMIN (V):   Funció sensitiva: condueix impulsos de sensacions tàctils, doloroses i tèmiques i de la propiocepció.
Funció motora somàtica: masticació NERVI ABDUCENS (VI):   Funció sensitiva: propioceptiva del múscul recte lateral.
Funció motora somàtica: moviment del globus ocular.
NERVI FACIAL (VII):    Funció sensitiva: gust 2/3 anteriors de la llengua i propioceptiva dels músculs de la cara i cuir cabellut.
Funció motora somàtica: expressions facials.
Funció motora autonòmica (parasimpàtica): secreció de llàgrimes i saliva.
NERVI VESTIBULOCOCLEAR (VIII): Equilibri i audició NERVI GLOSOFARINGI (IX):    Funció sensitiva: gust i sensacions somàtiques (tacte, dolor i temperatura) del 1/3 posterior de la llengua; propioceptiva dels músculs de la deglució; control de la pressió arterial, monitorització de l’O2 i el CO2 de la sang per la regulació del ritme i la intensitat de la respiració.
Funció motora somàtica: eleva la faringe durant la deglució i la parla.
Funció motora autonòmica (parasimpàtica): estimula la secreció de saliva.
NERVI VAGO (X):    Funció sensitiva: gust i sensacions somàtiques de la epiglotis i la faringe; control de la pressió arterial; monitorització de l’O2 i el CO2 de la sang per la regulació de la respiració; sensacions procedents de vísceres toràciques i abdominals.
Funció motora somàtica: deglució, tos i parla Funció motora autonòmica (parasimpàtica): contracció i relaxació del múscul llis del tracte gastrointestinal, disminueix la FC; secreció de sucs digestius.
NERVI ACCESORI (XI):   Funció sensitiva: propioceptiva dels músculs de la faringe, laringe i paladar tou.
Funció motora somàtica: moviments de la deglució, moviments de carai coll.
NERVI HIPOGLÓS (XII):   Funció sensitiva: propioceptiva dels músculs de la llengua Funció motora: moviments de la llengua durant la deglució i la parla.
UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 11 Professora: Matilde Barneto Sistema Nerviós autònom Regula l’activitat del múscul llis, el múscul cardíac i moltes glàndules de l’organisme.
Sistema nerviós simpàtic Fugida Sistema nerviós parasimpàtic Descans, digestió Efector: múscul llis, cardíac i glàndules Generalitat del SNA Rep la informació de neurones sensitives autonòmiques que estan en relació amb receptors sensitius localitzats en òrgans viscerals i vasos sanguinis.
També rep aferencies de neurones que perceben sensacions somàtiques i de neurones que perceben sensacions somàtiques i de neurones sensitives especialitzades. (Viatja cap al centre integrador) Centres integradors (encèfal i medul·la espinal). (Viatja cap a les neurones motores) Aquestes senyals sensitives no solen ser percebudes d’una manera conscient (excepte la sensació dolorosa de vísceres danyades o l’angina de pit).
Les neurones motores autonòmiques regulen l’activitat visceral estimulant i inhibint l’activitat dels seus teixits.
Múscul llis, cardíac i glàndules Efectors Motoneurones NEURONA PREGANGLIONAR.
Soma que es localitza en el SNC. El seu axó surt del SNC com a part d’un nervi cranial o d’un nervi espinal (arrel anterior, conjuntament amb neurones somàtiques del mateix segment medul·lar). Axó mielínic. Fa sinapsis amb la neurona postganglionar en el gangli autònom.
 Divisió simpàtica o toracolumbar: Somes en les astes laterals de la substància gris dels dotze segments toràcics i en els dos o tres primers segments lumbars de la medul·la espinal.
 Divisió parasimpàtica o craniosacra: Somes en els nuclis de quatre nervis cranials en el tronc de l’encèfal (III,VII,IX,X) i en les astes laterals de la substància gris del segon al quart segment sacre de la medul·la espinal.
GANGLI AUTÒNOM.
Ganglis simpàtics On s’efectua la sinapsis entre les neurones simpàtiques preganglionars i les neurones simpàtiques postganglionars.
Del tronc simpàtic: o ganglis paravertebrals. Localitzats de forma vertical o ambdós costats de la columna vertebral. Els axons postganglionar d’aquests ganglis innerven òrgans localitzats per sobre del diafragma. S’estén des de la porció inferior del coll, tòrax i abdomen fins el coxis, rep axons preganglionars només dels segments toràcics i lumbar de la medul·la espinal.
Ganglis prevertebrals: en posició anterior a la columna vertebral, propers a les grans arteries abdominals. Els axons postganglionars innerven òrgans situats per sota del diafragma.
UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 12 Professora: Matilde Barneto Ganglis parasimpàtics On s’efectua la sinapsis entre les neurones parasimpàtiques preganglionars i les neurones parasimpàtiques postganglionars.
Aquests ganglis es situen a prop o en la mateixa paret d0un òrgan visceral. Ganglis terminals o intramurals.
Degut a que els axons preganglionars parasimpàtics s’estenen des del SNC a un gangli terminal, en un òrgan innervat, són més llargs que la majoria dels axons de les neurones simpàtiques preganglionars.
NEURONA POSTGANGLIONAR.
Soma que es localitza fora del SNC, es localitza en el gangli autònom. Axó mielínic. Arriba fins l’efector visceral.
Divisió simpàtica Una sola fibra simpàtica preganglionars té molts col·laterals axònics i pot establir sinapsis amb 20 o més neurones postganglionars. Això explica perquè moltes respostes simpàtiques afecten de manera simultània a quasi tot el cos. Els axons postganglionars acaben en varis efectors viscerals.
Divisió parasimpàtica Els axons de les neurones preganglionars parasimpàtiques arriben als ganglis terminals a prop o dins dels efectors viscerals. En el gangli la neurona presinàptica fa sinapsis només amb 4 o 5 neurones postsinàptiques, les quals innerven un sol efector visceral, permetent que les respostes parasimpàtiques es centrin en un sol efector.
Efectes fisiològics del SNA La major part dels òrgans del cos reben innervació d’ambdues divisions del SNA, que actuen oposant-se mútuament. L’equilibri entre tots dos s’anomena to autònom.
Unes poques estructures reben només innervació simpàtica: glàndules sudorípares, múscul erector del pèl, ronyons, melsa, la majoria de vasos sanguinis i la medul·la suprarenal.
Respostes simpàtiques (respostes de lluita o fugida) Dilatació pupil·lar, increment de la FC i la TA, dilatació de les vies aèries, constricció de vasos sanguinis que irriguen ronyons i tub digestiu i dilatació de vasos sanguinis que irriguen òrgans participants en l’exercici i la lluita.
Respostes parasimpàtiques (respostes de descans i digestió (SLODD)) Sistema Nerviós somàtic Neurones sensitives porten la informació dels sentits especials (vista, audició, gust, olfacte, equilibri) i de receptors dels sentits somàtics (dolor, temperatura, tacte i sensacions propioceptives).
Aquestes sensacions són percebudes de manera conscient.
UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 13 Professora: Matilde Barneto Les motoneurones somàtiques innerven el múscul esquelètic (teixit efector) i produeixen contraccions voluntàries. L’efecte de la neurona motora és sempre excitatori.
Modalitats sensorials Cada tipus de sensació és una MODALITAT SENSORIAL.
Cada neurona sensitiva porta informació per una sola modalitat sensorial SELECTIVITAT.
Modalitats sensorials:   Sentits generals o Sentis somàtics:  Tàctils: tacte, pressió i vibració, prurit i formigueig  Tèrmiques: calor i fred  Doloroses  Propioceptives: percepció de la posició estàtica i la percepció dels moviments.
o Sentits viscerals Sentits especials: olfacte, gust, vista, oïda, equilibri.
Receptors sensitius Segons l’estímul detectat:       Mecano receptors: detecten pressió mecànica: subministren sensacions del tacte, pressió, vibració, propiocepció, audició i equilibri; també detecten l’estirament dels vasos sanguinis i òrgans interns.
Termoreceptors: detecten canvis en la temperatura.
Nociceptor: responen a estímuls dolorosos.
Fotoreceptor: detecten la llum que incideix sobre la retina.
Quimioreceptor: detecten substàncies químiques a la boca (gust), foses nasals (olfacte) i líquids corporals.
Osmoreceptor: detecten la pressió osmòtica dels líquids corporals.
ADAPTACIÓ dels receptors sensitius (els potencials disminueixen d’amplitud durant un estímul sostingut) Receptors d’adaptació ràpida. S’adapten molt ràpidament, estan especialitzats per indicar canvis en els estímuls. Ex: receptors de pressió, tacte i olfacte.
Receptors d’adaptació lenta. S’adapten lentament i continuen generant impulsos nerviosos mentre persisteix un estímul. Ex: dolor, posició del cos i composició química de la sang.
UVI.UCC Estructura i funció del cos humà II. Sistema Nerviós 14 ...