La persona (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Deontologia
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 13

Vista previa del texto

LA PERSONA El mot persona té accepcions diferents en el llenguatge col·loquial i en el jurídic.
En el llenguatge col·loquial de la nostra societat, persona és sinònim “d’ésser humà”.
En el llenguatge jurídic, la persona és el subjecte titular d’una relació jurídica. Això és, qui té capacitat per assumir drets i obligacions.
El concepte jurídic de persona és més ampli que el social. Totes les persones humanes són persones jurídiques, però no totes les persones jurídiques són humanes.
Però no totes les persones tenen la mateixa capacitat o aptitud per a construir relacions jurídiques i actuar en el camp del Dret. Així doncs, distingim entre capacitat jurídica i capacitat d’obrar.
Capacitat jurídica.- la definim tècnicament con la qualitat, o aptitud general, que té la persona per a ser titular de relacions jurídiques, és conseqüència del naixement, i correspon a tota persona (física o bé jurídica).
Capacitat d’obrar.- l’aptitud d’una persona per a actuar jurídicament i per a realitzar vàlidament actes jurídics. És la qualitat que té la persona per a exercir els drets per ella mateixa i per actuar en la vida jurídica.
Tipus de capacitat d’obrar: - Plena capacitat d’obrar: majors de 18 anys.
- Capacitat d’obrar limitada: cas dels menors emancipats que no poden manllevar diners ni vendre immobles (poden ser emancipats els majors de 16 anys); - Capacitat d’obrar anul·lada: cas dels incapacitats a causa de malalties o deficiències físiques o psíquiques que impossibiliten a la persona governar-se per ella mateixa i també hi ha persones - Sense capacitat d’obrar com els menors d’edat.
Persona física La persona individual o física comença la seva existència en el moment del naixement (arts. 29 i 30 Cc) i s’extingeix o acaba per la mort (art. 32 Cc) En els parts dobles (i també múltiples), el primer nascut és el primogènit, segons l’art.
31 Cc.
En l’estudi de la persona física, cal considerar especialment la seva capacitat d’obrar, és a dir, l’aptitud per a realitzar actes jurídics. L’ésser humà té plena capacitat d’obrar quan és major d’edat. Per disposició de l’art. 12 CE i del art. 315 Cc, els espanyols són majors d’edat als 18 anys.
Els actes que afecten a l’estat civil de les persones es fan constar al Registre Civil, a càrrec d’un jutge, en el qual s’inscriuen els naixements, matrimonis, emancipacions, reconeixements, defuncions, naturalitzacions i veïnatge civil de les persones físiques.
Persona jurídica La persona jurídica és una creació del Dret que reconeix com a subjecte en les relacions jurídiques aquelles associacions o col·lectivitats humanes creades amb una finalitat específica, i els atorga capacitat o personalitat jurídica independent de la dels seus membres.
Diu l’art. 35 Cc. Que són persones jurídiques les corporacions, associacions i fundacions d’interès públic reconegudes per la llei, i les associacions d’interès particular (civil, mercantils o industrials) a les quals la llei atorga personalitat pròpia, independent de cadascun dels associats.
Corporacions.- donem nom a corporacions a les persones de dret públic, als ens de les administracions públiques (ajuntaments, diputacions, etc..) Associacions.- acullen la gamma més amplia de persones jurídiques; poden ser de dret públic i de dret privat, i entre aquestes les civils, polítiques, sindicals i mercantils o industrials (en aquest cas són conegudes com a societats: s.a.; s.l.; i altres) conjunt de persones (associats) per una mateixa finalitat.
Fundacions.- estan constituïdes per un patrimoni destinat a una finalitat concreta, i al qual les normes jurídiques atorguen personalitat. Poden ser públiques o privades.
Institució benèfica amb personalitat jurídica pròpia. Persona jurídica dedicada a la beneficència, ciència, ensenyament, o pietat que continua i compleix la voluntat de qui la funda.
...