Tema 2 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 3º curso
Asignatura sistema fiscal
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 20/03/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2: imposició i equitat 1. Principis d’equitat Un sistema fiscal equitatiu és aquell en el que cada individu contribueix d’acord amb els beneficis que rep dels serveis públics.
Preu – impost ( = CMg) = UMg Residu fiscal = UMg – Cmg = 0 Quan parlem d’un bé públic la suma de BMg = CMg – és un equilibri de grup – condició de Samuelson.
En el mercat privat, per un preu fixat, observem el preu del mercat i decidim en el mercat privat la quantitat que l’individu consumeix.
 Principis del benefici Limitacions de l’aplicació del principi del benefici   Limitacions per finançar béns públics. Limita l’accés al bé o servei (problema d’eficiència) Limitacions per finançar despeses redistributives (problemes d’equitat) Avantatges del principi de benefici  Racionalitza la demanda de serveis públics Permet una gestió més transparent dels gestors públics El principi de beneficio racionalitza la demanda i soluciona el problema de que els bés públics siguin gratis. El principi de beneficio és una bona idea quan volem evitar l’abús de la utilització de béns públics.
Problema par finançar els béns públics amb el principio del beneficio.
 Béns públics de consum no excloïble i no rival (defensa, justícia, etc).
o Cada individu hauria de pagar un impost segons la seva valoració dels serveis públics. Però en el cas d’aquests béns les valoracions no són observables.
o Problema: revelació preferències  infravaloració demanda  subprovisión.
No és bona idea utilitzar aquest principio de beneficio perquè genera problemes de ineficiència.
 Béns públics de consumo excloïble i no rival (TV, carreteres, etc).
1 o L’aplicació del principi del benefici porta a establir una taxa d’utilització.
Però per exemple, establir peatges en carreteres no congestionades no és eficient.
Quan alguna cosa succeeix es pot compartir (no rival), no és bo limitar l’accés, ja que no hi ha congestions i el beneficio és molt millor si hi ha més gent.
Si el preu és superior al BMg d’un individu es produeix ineficiència, però si poses un preu que és igual o menor que el BMg mínim no seria ineficient.
El principi de benefici s’utilitza quan el bé té característiques de bé privat (excloïble i rival).
Exemple d’educació  Té objectiu redistributiu, es vol garantir un accés mínim i la millor manera de garantir-ho és que la provisió sigui pública y ha de ser gratuït i obligatori per a que tos vagin i ho facin. Té externalitats positives que milloren l’eficiència (educació pública, sanitat pública…).
Si és un bé impur no és bona idea aplicar al Principi de Benefici!  Béns privats amb provisió pública solució òptima.
Figures idònies: taxes i preus públics.
Però molts béns privats proveïts pel sector públic tenen caràcter redistributiu (educació, sanitat ...). Per tant, no és correcte finançar-sota aquest principi Només té sentit finançar amb el principi de benefici dels béns privats que el sector públic subministra raons d'eficiència (monopolis naturals, gas, electricitat, etc).
Per mesurar la progressivitat cal la renda de l'individu i l'impost que paga. Quan la proporció de renda augmenta el sistema és progressiu. Si quan augmenta la renda (Xi) el tipus (tmi = Tu / Xi) disminueix, el sistema és regressiu.
La progressivitat i el principi del benefici: L'individu ric està disposat a pagar un preu més (major BMG) 2 3  Principi de la capacitat de pagament Concepte: cadascú paga en funció de la seva capacitat. Això és independent del que rep del sector públic. És a dir, els individus no estan en equilibri perquè el CMG no ser igual que el Bmg. Contribuent net aporta més del que rep el CMG> Bmg. Quan CMG <Bmg beneficiaris nets.
Cada individu contribueix segons la seva capacitat de pagament Preu – impost ( = CMg) no és igual a la UMg   Equitat horitzontal  tracte fiscal igual a persones iguals Equitat vertical  tracte diferent a persones diferents Indicadors de la capacitat de pagament    Renta: fluxe de rendiments procedents del treball i del capital que té un individu Consum: aquest és el més eficient perquè no distorsiona les relacions d’estalviconsum. És a dir Riquesa: volum patrimonial dels individus Que es millor gravar la renta o el consum? 1) Renta base del impost sobre la renta. Millor que gravar el consum a l’ajustar-se a les circumstàncies personals 2) Consum base de la imposició sobre les ventes. Es defensa per qüestions d’eficiència al no gravar l’estalvi. No distorsiona entre treball i oci. No obstant, té caràcter regressiu, ja que la proporció de renta destinada al consum disminueix en la mesura que s’incrementa la renta 4 Que es millor gravar la renta o la riquesa? Hi ha equivalència entre aquestes dues variables, ja que la capacitat impositiva inherent a la possessió de la riquesa pot gravar-se mitjançant els rendiments (renta) que generen els actius.
Exemple: Actiu patrimonial = 1.000.000 € Rendiment anual = 100.000 € És igual gravar el actiu amb un impost sobre la renta del 10% 10% s/ 100.000 € = 10.000 € que amb un impost sobre la riquesa del 1% 1% s/ 100.000 € = 10.000 € El resultat és el mateix, ja que la riquesa no és més que el valor capitalitzat de les rentes del capital.
Utilitat de la imposició sobre la riquesa     S'utilitza com a complementària a la imposició sobre la renda.
Es pot aplicar sobre determinats actius que no generen renda (joies, obres d'art, etc).
La riquesa proporciona una capacitat de pagament addicional al rendiment monetari que genera (estatus social, seguretat, etc) No obstant això, la imposició sobre la riquesa ha perdut pes amb el temps.
Equitat vertical: persones amb rentes diferents han de contribuir amb quantitats impositives diferents. Va lligada de la mà a la progressivitat.
La equitat vertical s’interpreta com sacrifici igual per a tots els individus a) Sacrifici absolut igual: els individus al pagar impostos han de perdre la mateixa utilitat en termes absoluts. El sacrifici que hauria de fer cada individu degut al pagament de l’impost hauria de ser igual per a tots (1) UMg decreixent i convexa  U(x), U’(x) > 0, U’’ (x) < 0, U’’’(x) > 0 (2) UMg constant b) Sacrifici proporcional igual: la pèrdua percentual d’utilitat (en relació a la utilitat anterior a l’impost) ha de ser igual per a tots els individus. Sacrifici proporcional igual per a tots els individus (1) UMg decreixent i convexa  (2) UMg constant c) Sacrifici marginal igual: tots els individus després de l’impost han de tenir el mateix nivell de UMg de la renta.
(1) UMg decreixent i convexa 5 (2) UMc constant 2. Progressivitat impositiva Propietat que ens permet modificar la redistribució de la renta 3) Concepte i mesures de la progressivitat a) Progressió de tipus mig: ESQUEMA; T = impost; B = base imposable; T/B = tipus mig; triangle és la derivada < 0 = impost proporcional = 0 impost proporcional > 0 = impost regressiu b) Progressió de la quota: elasticitat de la càrrega tributaria respecte a la base impositiva: ESQUEMA si el tipus Mg > T Me  quan incremento la renta incrementa el % que pago d’impostos c) Progressió de la renta residual: elasticitat de la base disponible (renta després d’impostos) respecte a la base imponible. ESQUEMA Si l’impost és progressiu la proporció entre ells s’hagués disminuït 6 4) Factors que influeixen en la progressivitat La magnitud del mínim exent: quan tens una renta inferior a una quantitat donada no paguen impostos, només ho faran els que estiguin per sobre a) Un impost proporcional es converteix en un progressiu amb un mínim exent b) Impost lineal progressiu: impost amb un tipus margina constant amb un mínim exent.
Introducció de deduccions de la base i de la quota c) Deduccions de la base: depenen del tipus marginal d) Deduccions de la quota: depenen del tipus mig L’estructura de la tarifa o de l’escala del tipus impositiu 3. Equitat vertical i equitat horitzontal Equitat vertical: Persones amb rendes diferents han de contribuir amb quantitats impositives diferents    Com han de diferir aquests impostos? L'equitat vertical s'interpreta com individus Com s'interpreta el terme igual? sacrifici igual per a tots els 1. Sacrifici absolut igual: els individus en pagar impostos han de perdre la mateixa utilitat en termes absoluts.
2. Sacrifici proporcional igual: la pèrdua percentual d'utilitat (en relació a la utilitat anterior a l'impost) ha de ser igual per a tots els individus.
3. Sacrifici marginal igual: tots els individus després de l'impost han de tenir el mateix nivell de UMG de la renda.
7 ...