Tema 7 - Ajust, reformes estructurals i sistema bancari (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

jcarbonell94 TEMA 7 – AJUST, REFORMES ESTRUCTURALS I RESCAT BANCARI El creixement econòmic del període 2010-2012 cau un 0,6%. L’austeritat ens va situar en caigudes de fins al 2% del PIB, encara que en promig sigui un 0,6%.
La inversió en aquests anys (2010-2012) ha caigut molt, un 6% de promig; a causa de que no hi ha crèdit perquè és molt car i és molt difícil accedir-hi; és a dir, no hi ha oferta de crèdit, la banca no en dona perquè vol sanejar-se perquè hi ha morositat i si dóna crèdit augmentaria. A més, no hi ha expectatives positives (problema de demanda), els empresaris no volen invertir.
Per tant, és un problema d’oferta i de demanda.
El consum d’aquest període és de -1,3%. La caiguda del creixement del consum ha sigut dues vegades més gran que la caiguda del creixement del PIB (el consum disminueix un 1,3% i el PIB un 0,6%). Per tant, la contracció de la demanda interna privada (famílies i empreses) és molt severa, ha aturat la seva activitat.
El consum públic ha disminuït fins el -1,3%; cosa que reflecteix l’austeritat. L’Estat s’ha retirat de l’economia, cosa que és una novetat, perquè normalment el consum públic compensava el consum privat, ara no, s’afegeix a la caiguda. C+I+G Les exportacions creixen un 7,1% ja que els països de la UE han tingut una recuperació més ràpida i per tant ens estan comprant. Aquí podem veure els efectes de la devaluació interna Les importacions pràcticament s’han mantingut parades; com a efecte de la devaluació interna i de l’austeritat, deixem de comprar a fora. L’economia espanyola quan creix importa molt, però quan cau ha de deixar de importar molt.
Per tant, hi ha hagut una correcció molt intensa del sector exterior (X-M), fins que s’ha aconseguit un ajust complert de del sector exterior.
PILARS EN ELS QUE ES RECOLZA L’ACTUAL GESTIÓ DE LA CRISI (Política econòmica)   Política monetària: No ha funcionat Política fiscal: A causa de la crisi del deute sobirà, en aquest període passarà a ser una política d’austeritat (Reducció de despesa i increment d’impostos).
AUSTERITAT a Espanya significa: 1. Retallades severes de despesa pública en tots els àmbits possibles: - Pressupost de funcionament de les Administracions Públiques - Sistema educatiu: Augment de les taxes i disminució del pressupost - Sistema sanitari: Copagaments, disminució del pressupost - Salaris dels empleats públics (a la baixa i menys empleats públics) - Subsidis d’atur (enduriment) - Pensions - R+D (s’ha retallat) - Ajustos en Ajuntaments, diputacions, comunitats autònomes...
1 jcarbonell94 Les pensions, el sistema educatiu i el sanitari són pilars de l’Estat del benestar, que disminueix.
2. Augment d’impostos a partir del 2010.
 Directes: - Increment del IRPF  Indirectes - Increment de l’IVA (al 2010 del 16% al 18% i al 2012 fins al 21% i s’augmenten els IVA de béns amb taxes reduïdes que es reclassifiquen com a classe estàndard.
DEVALUACIÓ INTERNA: Com que no hi ha política monetària i la política fiscal (austeritat) ens enfonsa la demanda interna i s’ha hagut de deixar les polítiques de demanda per entrar en les polítiques d’oferta, amb elles intentem reactivar la demanda exterior neta (X-M). És una devaluació interna perquè al tenir l’euro no podem fer una devaluació externa (que es va fer del 1991 al 1994). La devaluació interna consisteix en una reducció de salaris que comporta una caiguda d’importacions perquè no comprem ni dins el país ni fora del país. A més, si reduïm salaris guanyem competitivitat, cosa que provoca un augment d’exportacions i una disminució de les importacions (com en la devaluació externa).
També consisteix en fer reformes del mercat de treball. Aquestes reformes disminueixen els salaris dels treballadors assalariats A més, també es fan reformes estructurals (del sistema financer, del sistema de pensions...):   Del sistema financer Del sistema de pensions: Pactada el 2011 amb aplicació progressiva des de 2013 fins el 2027. El 2013 es fa una reforma d’aquesta reforma, perquè si cau la ocupació significa que cau la afiliació a la seguretat social i per tant cauen els ingressos de la seguretat social que són els que financen els ingressos de les pensions. A més, augmenta el nombre de pensionistes (a causa de l’envelliment de la població). És a dir augmenten els pensionistes i redueixen els ingressos de la Seguretat Social; tenim un desequilibri dels comptes de la Seguretat Social.
A més cal reduir el deute públic, cosa incompatible amb la situació de la seguretat social. Per eliminar aquesta contradicció s’acorda que la solució es un ‘’factor de sostenibilitat del sistema públic de pensionistes’’, amb objectiu de mantenir la proporcionalitat entre contribucions i prestacions d’acord amb l’evolució de l’esperança de vida (i altres factors demogràfics); amb inici al 2019.
Tot això es fa per convèncer a la TROIKA i que es redueixi la prima de risc; cosa que permet refinançar el deute en millors condicions.
2 jcarbonell94 REFORMES ESTRUCTURALS REESTRUCTURACIÓ BANCÀRIA (RESCAT BANCARI) 1. 7/09: FROB (injecta capital)  Banc d’Espanya  Ajudar a reestructurar el sistema financer espanyol.
2. 2010-2012: Lleis i normes: Reestructuració del sistema de caixes d’estalvi (Sobreviuran si recapitalitzen). S’acaben eliminant les 45 caixes, a partir de la seva absorció per part dels bancs i per transformacions directes en bancs. Exemple: CAM  Banc Sabadell; La Caixa Caixabank El sector de les caixes era més del 50% del sector financer, i va ser absorbit pel sector bancari que va ser menys expansionista i va generar molts menys desequilibris.
*Un banc cotitza a borsa i si va malament se’l penalitza, en canvi una caixa és una entitat sense ànim de lucre.
3. Rescat bancari (Estiu 2012)  100.000M€ dels quals s’utilitzaran 41.000M€ (injeccions de capital a les entitats amb més necessitat de capitalització). Tens dret a això però via MoU tens unes obligacions (racionalitzar el sistema bancari).
Com a contrapartida dels rescats es fan plans de reestructuració que poden ser molt severs en funció de la classificació de les entitats (reducció xarxa d’oficines, reducció de personal...). Els diferents bancs es divideixen en 4 grups.
- Grup 0: Entitats ‘’sanejades’’. Kutxabank, Sabadell, Bankinter, Unicaja, BBVA...
Grup 1: Entitats ‘’nacionalitzades’’. Bankia, Catalunya Banc, Grup 2: Entitats sens presència majoritària en el FROB, amb necessitats de capital inabastables.
- Grup 3: 4. Creació de la SAREB (Tardor del 2012), ‘’Sociedad de activos procedentes de la reestructuración bancaria’’ (‘’Banc dolent’’) Absorbeix actius immobiliaris (externalitza actius immobiliaris); però necessita diners per comprar-los (55% de capital d’accionistes privats i un 45% del FROB, públic). El capital privat prové del grup 0, dels bancs en bones cndiciones (menys BBVA, que diu que és una font de pèrdues).
Dèficit públic Deute públic Atur Inflació Balança C/C 2012 -7% (-10,6% amb rescat bancari) 84,2% 26% 2,4%* -1,1% Positiu, ajust complet *La inflació al 2013 tendeix a 0%, no es compra i s’espera que els preus segueixin baixant i hi ha risc de deflació.
3 ...

Comprar Previsualizar